Max Noether

matemàtic alemany

Max Noether (1844-1921) va ser un matemàtic alemany que va fer recerques importants en geometria algebraica.

Infotaula de personaMax Noether
Noether 2514.JPG
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement24 setembre 1844 Modifica el valor a Wikidata
Mannheim Modifica el valor a Wikidata
Mort13 desembre 1921 Modifica el valor a Wikidata (77 anys)
Erlangen Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentVa ser incinerat. Les seves cendres resten a una fosa comuna a Nuremberg.[1] 
Dades personals
Grup ètnicAlemanys Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Heidelberg
Conegut perCondicions de Noether
Activitat
Tesi doctoralUeber Flächen, welche Schaaren rationaler Curven besitzen (Sobre superfícies que contenen conjunts de corbes racionals) (1870)
Director de tesiTesi d'habilitació
Camp de treballMatemàtiques Modifica el valor a Wikidata
OcupacióMatemàtiques
OrganitzacióUniversitat de Heidelberg
Universitat d'Erlangen
Membre de
AlumnesHenri Bosmans
George Sarton
Obra
Estudiant doctoralRichard Baldus
Emanuel Lasker
William Osgood
Hans Reichenbach
Família
CònjugeIda Amalia Kaufmann
FillsEmmy Noether
Alfred Noether
Fritz Noether
Robert Noether
ParesHermann Noether i Amalia Würzburger
ParentsGottfried E. Noether (net)
Herman D. Noether (net) Modifica el valor a Wikidata

Vida i ObraModifica

Max Noether era descendent d'una rica família jueva,[2] que havia canviat el seu cognom de Samuel per Noether arran dels edictes de tolerància de l'estat de Baden de 1908. Va estudiar a escoles privades a Mannheim, la seva vila natal. Als catorze anys va patir una polio que el va deixar coix de per vida.[3]

El 1865 va ingressar en la universitat de Heidelberg en la que es va doctorar el 1868.[4] El professor que més l'influí fou Gustav Kirchoff, per això la seva tesi doctoral va ser d'astronomia i no va estar obligat a presentar-la per escrit. Després de treballar al observatori astronòmic de Mannheim,[3] el 1870 va obtenir l'habilitació a la universitat de Heidelberg, de la que va ser successivament professor adjunt (1870-1874) i extraordinari (1874-1875).

El 1875 es va traslladar a la universitat d'Erlangen de la que va ser professor titular a la vora de cinquanta anys. Dels seus quatre fills, tres també van ser científics reconeguts: Emmy, Fritz (matemàtics) i Alfred (químic).[3]

A partir de 1870, Noether va tenir una col·laboració intensa amb la revista Mathematische Annalen, en la que va publicar nombrosos articles fins als seus últims anys de vida.[5] D'especial rellevància és l'article Über die algebraischen Functionen und ihre Anwendung in der Geometrie (Sobre les funcions algebraiques i la seva aplicació en geometria) escrit conjuntament amb Alexander von Brill i publicat el 1874.

Max Noether és considerat un dels pares de la geometria algebraica, a la que va fer aportacions que encara estan a la base d'aquesta disciplina.[6] També és especialment recordat pel teorema que avui coneixem amb el nom de teorema AF + BG, també conegut com a teorema fonamental de Max Noether[7] o condicions de Max Noether[8].

ReferènciesModifica

  1. Fouse, 2005, p. 244.
  2. Fouse, 2005, p. 68.
  3. 3,0 3,1 3,2 James, 2009, p. 186.
  4. Macaulay, 1923, p. XXXVII.
  5. Macaulay, 1923, p. XXXVIII.
  6. Menghini, 1986, p. 342.
  7. Fulton, 1971, p. 78.
  8. Boswell, 2008, p. 2-5.

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica

  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Max Noether» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
  • Kramer, Edna E. «Noether, Max». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 16 novembre 2017].