Obre el menú principal

Francisco Martínez de la Rosa

Francisco de Paula Martínez de la Rosa Berdejo Gómez y Arroyo (Granada, 10 de març del 1787 - Madrid, 7 de febrer de 1862) fou un poeta, polític i dramaturg espanyol i president del consell de Ministres d'Espanya (1834-1835).

Infotaula de personaFrancisco Martínez de la Rosa
MartinezRosa-1-.jpg
Biografia
Naixement (es) Francisco de Paula Martínez de la Rosa Berdejo Gómez y Arroyo
10 de març de 1787
Granada, Espanya
Mort 7 de febrer de 1862(1862-02-07) (als 74 anys)
Madrid, Espanya
Lloc d'enterrament Panteó d'Homes Il·lustres de Madrid
Armas abreviadas del rey de España antes de 1868 (manto y toisón).svg  Secretari d'Estat d'Espanya
28 de febrer de 1822 – 5 d'agost de 1822
Escudo del rey de España abreviado antes de 1868.svg  1r President del Consell de Ministres d'Espanya
(1r de la Reina Isabel II (1833-1868))
15 de gener de 1834 – 7 de juny de 1835
Escudo del rey de España abreviado antes de 1868.svg  Ministre d'Estat
21 d'agost de 1844 – 12 de febrer de 1846
President Ramón María Narváez y Campos

25 d'octubre de 1857 – 14 de gener de 1858
President Francisco Armero Peñaranda
Dades personals
Religió Església Catòlica
Formació Universitat de Granada
Activitat
Ocupació Poeta, dramaturg, polític i diplomàtic
Ocupador Universitat de Granada
Partit Partit Moderat
Gènere Dramatúrgia i poesia
Moviment Romanticisme
Signatura

Find a Grave: 11141834
Modifica les dades a Wikidata

Infància i estudisModifica

Fill d'una família acomodada, va estudiar a l'escola José Garcipérez de Vargas, on es va revelar com a superdotat, per això va tenir el privilegi d'ingressar amb dotze anys a la Universitat de Granada, on es va llicenciar i doctorar en dret civil el 1804.

Vida laboral i políticaModifica

El 17 d'abril del 1805 es va estrenar com a catedràtic de filosofia moral a Granada. Iniciada la Guerra del Francès, va fundar el Diario de Granada el 1808, i es va encarregar d'una missió diplomàtica a Gibraltar i Londres. Ja formava part del Partit Liberal i va ser diputat a les Corts de Cadis i vocal de la comissió de llibertat d'impremta. Al cap d'un temps va escriure una comèdia: Lo que puede un empleo (1812), que es va estrenar a Cadis, i també va escriure: La viuda de Padilla (1814). Va publicar el tractat polític La revolució actual d'Espanya (1813). Durant la restauració absolutista de 1814 va ser detingut a Madrid, l'11 de maig d'aquell any, i va ser desterrat, malalt, a l'illa de La Gomera (Illes Canàries). En triomfar Rafael del Riego el 1820, va ser alliberat i durant el Trienni liberal va mostrar-se com un liberal moderat, per la qual cosa fou anomenat satíricament Pastelero i Rosita la pastelera pel setmanari El Zurriago (1821 - 1823) a causa dels seus nombrosos tripijocs polítics.

Va ser diputat a les Corts per Granada (1820 - 1822), va ingressar a la Societat de l'Anell el 30 de novembre del 1821, societat partidària d'una transacció amb la corona i de revisar la Constitució Espanyola de 1812. Secretari de la Diputació permanent a les Corts el (1822 - 1822), càrrec que va deixar per insults del poble.

Va ser secretari d'estat del 28 de febrer del 1822 fins al 5 d'agost del mateix any, va dimitir pel fracàs dels fets involucionistes del 7 de juliol. Conseller d'estat (1823 - 1823). Va emigrar a París i va publicar diverses obres literàries, entre les quals: Edipo (1829) i Morayama (1829). A finals del 1831 va tornar a Madrid, i va continuar escrivint. Durant la regència de Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies va buscar el suport del Partit Liberal per defensar els drets dinàstics durant de minoria d'edat d'Isabel II. Va ser nomenat president del Consell de Ministres i ministre d'estat espanyol, des del 15 de gener del 1834 fins al 15 de juny de 1835. Va ser diputat per Granada, Segòvia i Oviedo, (1837 - 1862). Va tornar a estar exiliat novament a París durant la regència de Baldomero Espartero, va ser ministre d'Estat (1844 - 1846), durant el govern de Narváez. Va ser ambaixador de París i de Roma (1848 - 1849), va tornar a ser ministre d'Estat (1857 - 1858).

ObresModifica

 
La viuda de Padilla, por Francisco Martínez de la Rosa

DramesModifica

  • La viuda de Padilla (1812, Cádiz)
  • Lo que puede un empleo (1812, Cádiz) Comedia satírica.
  • La niña en casa y la madre en la máscara (1815)
  • Los celos infundados o el marido en la chimenea (1824)
  • Morayma (1815) Tragedia. (1a ed. París, Didot, 1829)
  • Edipo (1829)
  • La conjuración de Venecia (1830)
  • Aben Humeya (1836)
  • La boda y el duelo (1839)

Novel·les històriquesModifica

  • Hernán Pérez del Pulgar, el de las hazañas. Bosquejo histórico. (Madrid, Imprenta de Jordán, 1834).
  • Isabel de Solís. (1837)

LíricaModifica

  • Poesías. Madrid, 1833

AssaigsModifica

  • Espíritu del siglo. (1835, 1836, 1838)
  • Bosquejo histórico de la política de España en tiempos de la dinastía austriaca. Madrid 1856
  • La moralidad como norma de las acciones humanas. Madrid, 1856

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica