Francisco Martínez de la Rosa

Francisco de Paula Martínez de la Rosa Berdejo Gómez y Arroyo (Granada, 10 de març del 1787 - Madrid, 7 de febrer de 1862) fou un poeta, polític i dramaturg espanyol i president del consell de Ministres d'Espanya (1834-1835).

Infotaula de personaFrancisco Martínez de la Rosa
MartinezRosa-1-.jpg
modifica
Biografia
Naixement(es) Francisco de Paula Martínez de la Rosa Berdejo Gómez y Arroyo modifica
10 març 1787 modifica
Granada (Andalusia) modifica
Mort7 febrer 1862 modifica (74 anys)
Madrid modifica
Lloc d'enterramentPanteó d'Homes Il·lustres de Madrid modifica
Armas abreviadas del rey de España antes de 1868 (manto y toisón).svg  Secretari d'Estat d'Espanya
28 de febrer de 1822 – 5 d'agost de 1822
Escudo del rey de España abreviado antes de 1868.svg  1r President del Consell de Ministres d'Espanya
(1r de la Reina Isabel II (1833-1868))
15 de gener de 1834 – 7 de juny de 1835
Escudo del rey de España abreviado antes de 1868.svg  Ministre d'Estat
21 d'agost de 1844 – 12 de febrer de 1846
PresidentRamón María Narváez y Campos

25 d'octubre de 1857 – 14 de gener de 1858
PresidentFrancisco Armero Peñaranda
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Romana modifica
FormacióUniversitat de Granada modifica
Activitat
OcupacióPoeta, dramaturg, polític i diplomàtic
OcupadorUniversitat de Granada modifica
PartitPartit Moderat
Membre de
GènereDramatúrgia i poesia modifica
MovimentRomanticisme modifica
Premis
Signatura
Firma de Francisco Martínez de la Rosa.svg modifica

Find a Grave: 11141834 Modifica els identificadors a Wikidata

Infància i estudisModifica

Fill d'una família acomodada, va estudiar a l'escola José Garcipérez de Vargas, on es va revelar com a superdotat, per això va tenir el privilegi d'ingressar amb dotze anys a la Universitat de Granada, on es va llicenciar i doctorar en dret civil el 1804.

Vida laboral i políticaModifica

El 17 d'abril del 1805 es va estrenar com a catedràtic de filosofia moral a Granada. Iniciada la Guerra del Francès, va fundar el Diario de Granada el 1808, i es va encarregar d'una missió diplomàtica a Gibraltar i Londres. Ja formava part del Partit Liberal i va ser diputat a les Corts de Cadis i vocal de la comissió de llibertat d'impremta. Al cap d'un temps va escriure una comèdia: Lo que puede un empleo (1812), que es va estrenar a Cadis, i també va escriure: La viuda de Padilla (1814). Va publicar el tractat polític La revolució actual d'Espanya (1813). Durant la restauració absolutista de 1814 va ser detingut a Madrid, l'11 de maig d'aquell any, i va ser desterrat, malalt, a l'illa de La Gomera (Illes Canàries). En triomfar Rafael del Riego el 1820, va ser alliberat i durant el Trienni liberal va mostrar-se com un liberal moderat, per la qual cosa fou anomenat satíricament Pastelero i Rosita la pastelera pel setmanari El Zurriago (1821 - 1823) a causa dels seus nombrosos tripijocs polítics.

Va ser diputat a les Corts per Granada (1820 - 1822), va ingressar a la Societat de l'Anell el 30 de novembre del 1821, societat partidària d'una transacció amb la corona i de revisar la Constitució Espanyola de 1812. Secretari de la Diputació permanent a les Corts el (1822 - 1822), càrrec que va deixar per insults del poble.

Va ser secretari d'estat del 28 de febrer del 1822 fins al 5 d'agost del mateix any, va dimitir pel fracàs dels fets involucionistes del 7 de juliol. Conseller d'estat (1823 - 1823). Va emigrar a París i va publicar diverses obres literàries, entre les quals: Edipo (1829) i Morayama (1829). A finals del 1831 va tornar a Madrid, i va continuar escrivint. Durant la regència de Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies va buscar el suport del Partit Liberal per defensar els drets dinàstics durant de minoria d'edat d'Isabel II. Va ser nomenat president del Consell de Ministres i ministre d'estat espanyol, des del 15 de gener del 1834 fins al 15 de juny de 1835. Va ser diputat per Granada, Segòvia i Oviedo, (1837 - 1862). Va tornar a estar exiliat novament a París durant la regència de Baldomero Espartero, va ser ministre d'Estat (1844 - 1846), durant el govern de Narváez. Va ser ambaixador de París i de Roma (1848 - 1849), va tornar a ser ministre d'Estat (1857 - 1858).

ObresModifica

 
La viuda de Padilla, por Francisco Martínez de la Rosa

DramesModifica

  • La viuda de Padilla (1812, Cádiz)
  • Lo que puede un empleo (1812, Cádiz) Comedia satírica.
  • La niña en casa y la madre en la máscara (1815)
  • Los celos infundados o el marido en la chimenea (1824)
  • Morayma (1815) Tragedia. (1a ed. París, Didot, 1829)
  • Edipo (1829)
  • La conjuración de Venecia (1830)
  • Aben Humeya (1836)
  • La boda y el duelo (1839)

Novel·les històriquesModifica

  • Hernán Pérez del Pulgar, el de las hazañas. Bosquejo histórico. (Madrid, Imprenta de Jordán, 1834).
  • Isabel de Solís. (1837)

LíricaModifica

  • Poesías. Madrid, 1833

AssaigsModifica

  • Espíritu del siglo. (1835, 1836, 1838)
  • Bosquejo histórico de la política de España en tiempos de la dinastía austriaca. Madrid 1856
  • La moralidad como norma de las acciones humanas. Madrid, 1856

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Francisco Martínez de la Rosa
Vegeu texts en català sobre Francisco Martínez de la Rosa a Viquitexts, la biblioteca lliure.


Càrrecs públics
Precedit per:
Rei d'Espanya
Isabel II
President del Govern Espanyol
 

15 de gener de 1834 - 15 de juny de 1835
Succeït per:
José Maria Queipo de Llano Ruiz de Saravia
Precedit per:
Francisco Cea Bermúdez
Ramón María Narváez y Campos
Leopoldo Augusto de Cueto
Ministre d'Estat
 

1834 - 1835
1844-1846
1857-1858
Succeït per:
José Maria Queipo de Llano Ruiz de Saravia
Manuel Pando Fernández de Pinedo
Francisco Javier de Istúriz
Premis i fites
Precedit per:
'
Acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història
Medalla 10

1863 - 1862
Succeït per:
Emilio Lafuente Alcántara
Precedit per:
-
Acadèmic de la
Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Medalla 33

1847-1862
Succeït per:
Joaquín Aguirre de la Peña
Precedit per:
Manuel de Lardizábal y Uribe
 
Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola
Cadira C

1820-1862
Succeït per:
Luis González Bravo