Segòvia
|
Per a altres significats, vegeu «Segovia». |
Segòvia (en castellà, Segovia) és una ciutat castellana[1] a la part meridional de la comunitat autònoma de Castella i Lleó, i capital de la província de Segòvia. És a la confluència dels rius Eresma i Clamores, al peu de la serra de Guadarrama. És famosa pel seu patrimoni monumental, destacant-ne l'Aqüeducte de Segòvia, que l'any 1985 fou considerat, juntament amb el centre històric de la ciutat, Patrimoni de la Humanitat per part de la UNESCO.
Segovia (es)  | |||||
| |||||
| Tipus | municipi d'Espanya i assentament humà | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | Castella i Lleó | ||||
| Província | província de Segòvia | ||||
| Capital de | |||||
| Capital | Ciutat de Segòvia | ||||
| Conté la subdivisió | |||||
| Població humana | |||||
| Població | 51.011 (2023) (8,28 hab./km²) | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Superfície | 6.163 km² | ||||
| Altitud | 1.000 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Dades històriques | |||||
Esdeveniment clau
| |||||
| Patrocini | Verge de la Fuencisla | ||||
| Organització política | |||||
| Membre de | |||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 40001–40006 | ||||
| Fus horari | |||||
| Prefix telefònic | 921 | ||||
| Codi INE | 40194 | ||||
| Altres | |||||
| Agermanament amb | |||||
| Lloc web | segovia.es | ||||
Demografia
modifica
El 1991, 54.375 habitants
El 1996, 54.287 habitants
El 2001, 54.368 habitants
El 2004, 55.586 habitants
Història
modificaLa ciutat es va assentar sobre una gran roca calcària. El 700 abans de Crist, s'hi establiren els celtes.[1]
Segòvia fou la romana Segovia (Σεγουβία). Era una ciutat dels arevacs a la província Tarraconense a la via entre Emerita Augusta (Mèrida) i Cesaragusta (Saragossa).
Va caure en mans dels musulmans, que la van anomenar Shaqubiya (o Shakubiya). El 712 va ser reconquerida per Alfons I d'Astúries (o pel seu fill Fruela I) el 757 o 758, al mateix temps que Zamora, Salamanca i Àvila, i va restar en mans dels cristians excepte per un breu període en temps d'Almansor a la segona meitat del segle x. Fou repoblada el 1088, després de la conquesta de Toledo el 1085, si bé és possible que no estigués del tot despoblada2019
El 1474, Isabel la Catòlica hi fou proclamada reina.
Fou l'escenari de la Guerra de les Comunitats, que enfrontà nobles contra Carles I. El creixement de la ciutat queda suspès per les tensions nacionals i internacionals fins que arribaren els borbons, al segle xviii i es feren construir els Reials Llocs de La Granja de San Ildefonso i de Riofrío, els quals revitalitzaren la ciutat i la província.[2]
Administració
modifica| Període | Nom de l'alcalde/-essa | Partit polític | Data de possessió |
|---|---|---|---|
| 1979 - 1983 | José Antonio Lopez Arranz | UCD | 19/04/1979 |
| 1983 - 1987 | Miguel Angel Trapero García | PSOE | 28/05/1983 |
| 1987 - 1991 | Zamarriego, Sanchez Reus, Navajo i Perteguer | UCD i CDS | 30/06/1987 |
| 1991 - 1995 | Ramón Escobar Santiago | PP | 15/06/1991 |
| 1995 - 1999 | Ramón Escobar Santiago | PP | 17/06/1995 |
| 1999 - 2003 | José Antonio Lopez Arranz | UCD-CDS i PP | 03/07/1999 |
| 2003 - 2007 | Pedro Arahuetes | PSOE | 14/06/2003 |
| 2007 - 2011 | Pedro Arahuetes | PSOE | 16/06/2007 |
| 2011 - 2015 | Pedro Arahuetes | PSOE | 11/06/2011 |
| 2015 - 2019 | Clara Isabel Luquero de Nicolás | PSOE | 13/06/2015 |
| 2019 - 2023 | Clara Isabel Luquero de Nicolás | PSOE | 15/06/2019 |
| Des del 2023 | n/d | n/d | 17/06/2023 |
Mitjans de comunicació
modificaA Segòvia hi ha diversos mitjans de comunicació tant d'àmbit local, com regional i nacional. Alguns d'ells són: La Vuit Segòvia (Castella i Lleó Televisió), Ràdio Segòvia (SER), COPE Segòvia, Onda Cero Segòvia, Ràdio Nacional d'Espanya, etc. En paper, cal destacar el diari L'Avançat de Segòvia, un dels més antics d'Espanya i l'edició segoviana del Nord de Castella.
Segovians il·lustres
modifica- Diego de Avendaño, teòleg, jurista i filòsof.
- Berenguera de Castella, reina de Castella
- Juan Bravo, líder comuner.
- Pedro Arias Dávila, conquistador.
- Pedro Delgado, ciclista.
- Domingo Gundisalvo, traductor de l'Escola de traductors de Toledo i filòsof
- Isabel Clara Eugènia d'Espanya, infanta espanyola.
- Arsenio Martínez-Campos Antón, militar i polític. Pacificador de Cuba en 1878.
- Juan Alvarez de Almorox (segle xvi) compositor i mestre de capella.
Vegeu també
modificaReferències
modifica- ↑ 1,0 1,1 Pérez de Lama, Ernesto (dir.). Manual del Estado Español 1999. Madrid: LAMA, 1998, p. 462. ISBN 84-930048-0-4.
- ↑ Pérez de Lama, 1998, p. 463.
