Segòvia

municipi espanyol, a Castella i Lleó, capital de la província de el mateix nom
Per a altres significats, vegeu «Segovia».

Segòvia (en castellà, Segovia) és una ciutat castellana[1] a la part meridional de la comunitat autònoma de Castella i Lleó, i capital de la província de Segòvia. És a la confluència dels rius Eresma i Clamores, al peu de la serra de Guadarrama. És famosa pel seu patrimoni monumental, destacant-ne l'Aqüeducte de Segòvia, que l'any 1985 fou considerat, juntament amb el centre històric de la ciutat, Patrimoni de la Humanitat per part de la UNESCO.

Plantilla:Infotaula geografia políticaSegòvia
Segovia (es) Modifica el valor a Wikidata
Imatge

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 40° 56′ 53″ N, 4° 07′ 06″ O / 40.9481°N,4.1183°O / 40.9481; -4.1183
EstatEspanya
Comunitat autònomaCastella i Lleó
Provínciaprovíncia de Segòvia Modifica el valor a Wikidata
Capital de
CapitalCiutat de Segòvia Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població51.011 (2023) Modifica el valor a Wikidata (8,28 hab./km²)
Geografia
Part de
Superfície6.163 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud1.000 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Esdeveniment clau
PatrociniVerge de la Fuencisla Modifica el valor a Wikidata
Organització política
Membre de
Identificador descriptiu
Codi postal40001–40006 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic921 Modifica el valor a Wikidata
Codi INE40194 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb

Lloc websegovia.es Modifica el valor a Wikidata

Demografia modifica

 
Aqüeducte de Segòvia
 
Aqüeducte de Segòvia, vist des de sota
 
Vista nord de l'Alcasser de Segòvia
 
Vista nocturna de la catedral de Segòvia des de la Plaça Major

El 1991, 54.375 habitants

El 1996, 54.287 habitants

El 2001, 54.368 habitants

El 2004, 55.586 habitants

Història modifica

La ciutat es va assentar sobre una gran roca calcària. El 700 abans de Crist, s'hi establiren els celtes.[1]

Segòvia fou la romana Segovia (Σεγουβία). Era una ciutat dels arevacs a la província Tarraconense a la via entre Emerita Augusta (Mèrida) i Cesaragusta (Saragossa).

Va caure en mans dels musulmans, que la van anomenar Shaqubiya (o Shakubiya). El 712 va ser reconquerida per Alfons I d'Astúries (o pel seu fill Fruela I) el 757 o 758, al mateix temps que Zamora, Salamanca i Àvila, i va restar en mans dels cristians excepte per un breu període en temps d'Almansor a la segona meitat del segle x. Fou repoblada el 1088, després de la conquesta de Toledo el 1085, si bé és possible que no estigués del tot despoblada2019[cal citació]

El 1474, Isabel la Catòlica hi fou proclamada reina.

Fou l'escenari de la Guerra de les Comunitats, que enfrontà nobles contra Carles I. El creixement de la ciutat queda suspès per les tensions nacionals i internacionals fins que arribaren els borbons, al segle xviii i es feren construir els Reials Llocs de La Granja de San Ildefonso i de Riofrío, els quals revitalitzaren la ciutat i la província.[2]

Administració modifica

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde/-essa Partit polític Data de possessió
1979 - 1983 José Antonio Lopez Arranz UCD 19/04/1979
1983 - 1987 Miguel Angel Trapero García PSOE 28/05/1983
1987 - 1991 Zamarriego, Sanchez Reus, Navajo i Perteguer UCD i CDS 30/06/1987
1991 - 1995 Ramón Escobar Santiago PP 15/06/1991
1995 - 1999 Ramón Escobar Santiago PP 17/06/1995
1999 - 2003 José Antonio Lopez Arranz UCD-CDS i PP 03/07/1999
2003 - 2007 Pedro Arahuetes PSOE 14/06/2003
2007 - 2011 Pedro Arahuetes PSOE 16/06/2007
2011 - 2015 Pedro Arahuetes PSOE 11/06/2011
2015 - 2019 Clara Isabel Luquero de Nicolás PSOE 13/06/2015
2019 - 2023 Clara Isabel Luquero de Nicolás PSOE 15/06/2019
Des del 2023 n/d n/d 17/06/2023
 
Vera Cruz


Mitjans de comunicació modifica

A Segòvia hi ha diversos mitjans de comunicació tant d'àmbit local, com regional i nacional. Alguns d'ells són: La Vuit Segòvia (Castella i Lleó Televisió), Ràdio Segòvia (SER), COPE Segòvia, Onda Cero Segòvia, Ràdio Nacional d'Espanya, etc. En paper, cal destacar el diari L'Avançat de Segòvia, un dels més antics d'Espanya i l'edició segoviana del Nord de Castella.

Segovians il·lustres modifica

Vegeu també modifica

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 Pérez de Lama, Ernesto (dir.). Manual del Estado Español 1999. Madrid: LAMA, 1998, p. 462. ISBN 84-930048-0-4. 
  2. Pérez de Lama, 1998, p. 463.

Enllaços externs modifica