Alfons I d'Astúries

Alfons I d'Astúries, dit el Catòlic (693 - 757) fou rei d'Astúries (739-757)

Infotaula de personaAlfons I d'Astúries
Alfonso I el Católico, rey de Asturias (Museo del Prado).jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement693 Modifica el valor a Wikidata
Cantàbria Modifica el valor a Wikidata
Mort757 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (63/64 anys)
Cangues d'Onís Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentCova de Cuadonga Modifica el valor a Wikidata
Cruz de Asturias.svg Monarca del regne d'Astúries
739 – 757
← FàfilaFruela I d'Astúries → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióGuerrer Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolRei d'Astúries Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia asturlleonesa Modifica el valor a Wikidata
CònjugeErmessenda d'Astúries Modifica el valor a Wikidata
ParellaSisalda Modifica el valor a Wikidata
FillsAdosinda
Fruela I d'Astúries
Mauregat d'Astúries
Vimarano (en) Tradueix
unknown daughter (?) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParePere de Cantàbria Modifica el valor a Wikidata
GermansFruela de Cantàbria Modifica el valor a Wikidata

Orígens familiarsModifica

Hom afirma que era fill del duc Pere de Cantàbria, el qual fins al segle xix es creia que era fill del rei visigot Ervigi. Tanmateix, no existeix res que ho demostri. La connexió entre la monarquia astur i la visigoda apareix a la Crònica d'Alfons III i la Crònica Albedense, on s'afirma que Pere era de la família reial visigoda i, consegüentment, també ho era Alfons, amb la idea de crear una continuïtat institucional entre ambdós regnes.[1] La historiografia moderna coincideix que la causa final d'aquest fenomen eren els interessos polítics i el reforçament del prestigi personal d'Alfons III.[2]

RegnatModifica

Tant Pelai com el seu fill Fàfila mai se'ls va considerar reis, a diferència d'Alfons I que es va autoproclamar rei d'Astúries a la mort del seu cunyat Fàfila el 739 i se'l considera el fundador de la monarquia astur.[3]

Amb ell el Regne va iniciar la Reconquesta, aprofitant les lluites internes dels musulmans[3] entre els partits Qaisita i iemenís. Així el 740 es va annexionar Galícia, que és abandonada pels musulmans,[4] el 746 arribà fins al futur comtat d'Àlaba, el 751-752 expulsà als musulamans d'Astorga, i el 753-754 arribà fins a les comarques meridionals de la serralada cantàbrica.[3] Tot i enfortir la posició estratègica del regne astur va provocar el despoblament de la vall del Duero[3] perquè la població de les ciutats i pobles conquerits marxaven a terres més segures al nord. A la llarga va complicar els futurs avenços de tropes musulmanes vers el nord, mentre que la repoblació cristiana s'iniciarà cent anys més tard.

SepulturaModifica

La seva tomba és a Santa Maria de Covadonga, una de les seves fundacions, per la qual cosa rebé el sobrenom de Catòlic.

Núpcies i descendentsModifica

Alfons es casà amb Ermessenda d'Astúries, filla de Pelai.[3] Del seu pare havia heretat les terres patrimonials de Cantàbria i gràcies a la seva esposa va rebre Astúries. D'aquest matrimoni van néixer:

Després de la mort de la seva dona, va mantenir una relació amb una concubina anomenada Sisalda. Es desconeix l'origen exacte o si era noble, però hom ha afirmat que era una musulmana empresonada durant les campanyes militars d'Alfons I, mentre que d'altres la fan astur i originària de Casu[5] o del nord-oest de Galícia.[6] Amb aquesta dona va tenir un fill il·legítim, Mauregat, el qual, malgrat això, va arribar a ser rei d'Astúries (783-788).

ReferènciesModifica

  1. Martínez Díez, 2005, p. 66.
  2. Menéndez Bueyes, 1995, p. 178.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 «Alfons I d'Astúries». Gran Enciclopèdia Catalana. enciclopèdia.cat. [Consulta: 9 octubre 2013].
  4. Armesto, Victoria. Galicia Feudal. Editorial Galaxia, galaxia, p. 101. 
  5. Cádiz Álvarez, 2017, p. 146.
  6. Collins, Roger. La Conquista Árabe, 710-797 (en castellà). Barcelona: Editorial Crítica, 1991. 

BibliografiaModifica


Precedit per:
Fàfila
Rei d'Astúries
739757
Succeït per:
Fruela I


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alfons I d'Astúries