Alfons III d'Astúries

rei d'Astúries

Alfons III d'Astúries, dit el Gran (848 - Zamora, 20 de desembre de 910), fou rei d'Astúries (866-910).

Infotaula de personaAlfons III d'Astúries
Afonso III o Magno (Tumbo A), r.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Alfonso III el Magno Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement848 Modifica el valor a Wikidata
Oviedo Modifica el valor a Wikidata
Mort20 desembre 910 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (61/62 anys)
Zamora Modifica el valor a Wikidata
SepulturaPanteó de reis de la catedral d'Oviedo Modifica el valor a Wikidata
Cruz de Asturias.svg Monarca del regne d'Astúries
866 – 910
← Ordoni I d'AstúriesFruela II d'Astúries →
Monarca de Galícia
866 – 910 – Ordoni II de Lleó →
Kingdom of Leon Arms.svg Rei de Lleó
866 – 910 – Garcia I de Lleó → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciógovernant Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaDinastia asturlleonesa Modifica el valor a Wikidata
CònjugeXimena Modifica el valor a Wikidata
FillsOrdoni II de LleóGarcia I de LleóFruela II d'Astúries Modifica el valor a Wikidata
ParesOrdoni I d'Astúries Modifica el valor a Wikidata  i Múnia Modifica el valor a Wikidata
GermansLeodegundia Ordoñez i Odoari Modifica el valor a Wikidata
Signatura
Alfonso III of Asturias signature.svg Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 104306991 Modifica el valor a Wikidata

OrígensModifica

Fill d'Ordoni I d'Astúries[1] i la seva muller Múnia.

RegnatModifica

Alfons III va ser succeir al seu pare a la mort d'aquest el 27 de maig de 866, però es desconeix la data exacta de la coronació, que algunes crònica data erròniament uns dies abans de la mort d'Ordoni I. Segons la Crònica Albedense, el monarca accedia al tron amb 18 anys.[1]

Els inicis del seu regnat van ser difícils perquè el mateix 866 va rebel·lar-se en contra seva Fruela Bermúdez, comte de Lugo,[2] que va disputar-li la corona i, fins i tot, sembla que va arribar a usurpar el tron, provocant que Alfons III hagués de refugiar-se a Àlaba.[3] Segons les cròniques, la revolta va durar bastant de temps;[1] mentre que, per la seva banda, Gonzalo Martínez explica que feia poc temps que la monarquia havia passat de ser electiva a hereditària, i per tant podia ser que hi haguessin veus en contra de la successió dinàstica.[3] En opinió de Manuel Carriedo, també hi ha la possibilitat que la justificació d'aquesta disputa hagués estat el matrimoni del comte Fruela amb una filla d'Ordoni I, pare d'Alfons III, perquè d'altra forma una rebel·lió d'aquesta mena hauria estat impensable.[4]

La revolta va ser finalment sufocada i Alfons III va recuperar la corona gràcies a l'ajuda del comte Roderic de Castella, que es va enfrontar el 866 als partidaris de Fruela.[5] Segons la Crònica de Sampiro, els magnats de la ciutat d'Oviedo van decidir executar el comte i Alfons va ser reconegut pacíficament per tots com a successor del pare.[3] Pràcticament paral·lela a la revolta del comte Fruela, el 867 va esclatar una altra revolta a la zona basca, que segons la Crònica de Sampiro, estaven encapçalats pel comte Eylo.[3] Totes aquestes revoltes, en opinió de l'historiador Julio Valdeón, semblen indicar una vella tendència de gallecs i bascos, situats en els confins occidental i oriental del regne, respectivament, d'escindir-se'n.[2]

En la seva expansió va conquerir el 868 la ciutat de Porto i el 878 la de Coïmbra, i el 884 va ordenar a Diego Rodriguez Porcelos l'any 884 quan Alfons, intentant frenar els atacs musulmans, va ordenar al comte Diego Rodriguez crear Ubierna, i una ciutat sobre les vores de l'Arlanzón, Burgos.[6]

CronísticaModifica

Va ordenar la redacció de tres cròniques, en les quals refà la història presentant el Regne d'Astúries com a hereu directe del regne visigot: Chronicon Albeldense, Chronica Prophetica i la Crònica d'Alfons III.

MatrimoniModifica

Es va casar amb Ximena[1] el 869. Era filla de Garcia I de Pamplona, amb qui tingué:

SuccessióModifica

Alfons III va morir a Zamora el 20 de desembre del 910.[7] Amb la seva mort, la capital es trasllada d'Oviedo a Lleó, i el regne fou repartit entre els seus tres fills.

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alfons III d'Astúries

BibliografiaModifica


Precedit per:
Nova creació
Rei de Lleó
866910
Succeït per:
Garcia I
Rei de Galícia
866910
Succeït per:
Ordoni I
Precedit per:
Ordoni I
Rei d'Astúries
866910
Succeït per:
Fruela II