Ordoni I

rei d'Astúries
(S'ha redirigit des de: Ordoni I d'Astúries)
Per a altres significats, vegeu «Ordoni I de Galícia».

Ordoni - Ordoño (castellà)- (ca. 830 - Oviedo, 27 de maig de 866) fou rei d'Astúries (850-866).

Infotaula de personaOrdoni I
Ordono1of Asturias.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement821 Modifica el valor a Wikidata
Oviedo Modifica el valor a Wikidata
Mort27 maig 866 Modifica el valor a Wikidata (44/45 anys)
Oviedo Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata
SepulturaPanteó dels reis de la catedral d'Oviedo Modifica el valor a Wikidata
Cruz de Asturias.svg Monarca del regne d'Astúries
850 – 866
← Ramir I d'AstúriesAlfons III d'Astúries →
Monarca de Galícia
850 – 866
← Ramir I d'AstúriesAlfons III d'Astúries → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióGovernant Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolRei d'Astúries Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia asturlleonesa Modifica el valor a Wikidata
CònjugeNuña
Munia (?) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FillsAlfons III d'Astúries
Leodegundia Ordoñez Modifica el valor a Wikidata
PareRamir I d'Astúries Modifica el valor a Wikidata
GermansRodrigo de Castella Modifica el valor a Wikidata

FamíliaModifica

Fou fill de Ramir I d'Astúries i la seva primera esposa, una donzella d'origen gallec. Es casà amb una donzella anomenada Múnia, amb la qual va tenir:

OrígensModifica

Va haver d'imposar-se sobre les sublevacions dels vascons i va ajudar als mossàrabs sublevats contra l'autoritat de l'emir de Còrdova, acció que li va valdre la derrota a la batalla de Guazalete el 854 dC.

Aquest fracàs el va motivar a consolidar una zona compresa entre el riu Duero i la Serralada Cantàbrica, repoblant Lleó, Astorga, Amaya i Tui. Va emmurallar aquestes ciutats, convertint-les així en la defensa del regne.

Es va aliar a Garcia I de Pamplona i junts van obtenir una gran victòria contra els musulmans el 859 a la Batalla de Monte Laturce,[1] que comportà la pèrdua de poder dels Banu Qassi.[2] Aquesta batalla, junt amb la Batalla d'Albelda de 851, aportaren les dades per la fictícia batalla de Clavijo.[3] Amb aquesta victòria aconseguí controlar els accessos a Navarra i a les terres basques. Muhàmmad I va reaccionar enviant una violenta expedició contra Àlaba, que fou arrasada, així com a Castella on el comte Rodrigo de Castella fou derrotat.

Morí el 27 de maig de l'any 866 i fou succeït pel seu fill gran Alfons III d'Astúries, aleshores anomenat el Magne.

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ordoni I
  1. Pérez de Urbel, Justo «Lo viejo y lo nuevo sobre el origen del Reino de Pamplona» (en castellà). Al-Andalus : revista de las Escuelas de Estudios Árabes de Madrid y Granada [Espanya], vol. 19, núm. 1, 1954, pàg. 1-42 (especialment 20-6). ISSN: 0304-4335.
  2. Cañada Juste, Alberto «Los Banu Qasi (714–924)» (en castellà). Príncipe de Viana [Pamplona], 41, 1980, pàg. 27. ISSN: 0032-8472.
  3. Sánchez-Albornoz, Claudio «La auténtica batalla de Clavijo» (en castellà). Cuadernos de Historia de España [Buenos Aires], 9, 1948, pàg. 94–139. ISSN: 0325-1195.
    reimprès a Sánchez-Albornoz, Claudio «La auténtica batalla de Clavijo» (en castellà). Orígenes de la nación española [Oviedo], III, 1975, pàg. 281–311.
    citat per Fletcher, Richard A. Saint James's Catapult: The Life and Times of Diego Gelmírez of Santiago de Compostela (en castellà). Oxford: Oxford University Press, 1984, p. 67. ISBN 0-9710609-0-8.