Ramir I d'Astúries
Ramir I d'Astúries (ca. 790 - 850) fou rei d'Astúries (842-850).
.jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | c. 791 Oviedo |
| Mort | 1r febrer 850 (58/59 anys) Oviedo |
| Sepultura | Panteó de reis de la catedral d'Oviedo |
 Monarca del regne d'Astúries | |
| 842 – 850 ← Alfons II d'Astúries – Ordoni I d'Astúries → | |
| Dades personals | |
| Religió | Catolicisme |
| Activitat | |
| Ocupació | governant |
| Carrera militar | |
| Conflicte | Conquesta feudal hispànica |
| Altres | |
| Títol | Rei d'Astúries |
| Família | Dinastia asturlleonesa |
| Cònjuge | Paterna |
| Fills | Ordoni I d'Astúries, Rodrigo de Castella |
| Pare | Beremund I d'Astúries |
BiografiaModifica
Fill de Beremund I d'Astúries[1] i la seva esposa Nunilo.
Va succeir a Alfons II a la mort d'aquest, succeïda probablement la primavera de 843. Hagué de fer front primer a una revolta interna per la qual va derrotar el comte Nepocià a la batalla del pont de Cornellana.[1] Amb la seva elecció com a rei s'abandona definitivament la successió electiva, característica dels reis gots, per la successió hereditària.
Durant el seu regnat va haver de fer front a atacs normands i els musulmans d'Al-Àndalus.
L'art asturià va arribar a la seva màxima esplendor durant el seu regnat, durant el qual es van construir Santa María del Naranco i San Miguel de Lillo.
Núpcies i descendentsModifica
Es casà en primeres núpcies amb una dona d'origen gallec de la qual es desconeix el seu nom. D'aquest matrimoni nasqueren:
- Ordoni I d'Astúries (v 830-866), rei d'Astúries
- Gató d'Astúries (?-v 866), comte del Bierzo
El 842 es casà amb Paterna, senyora de Castella. D'aquesta unió tingueren:
Fou succeït pel seu fill Ordoni I al Regne d'Astúries, mentre Roderic de Castella fou investit comte electiu al comtat de Castella.
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ramir I d'Astúries |
ReferènciesModifica
- ↑ 1,0 1,1 Martínez Díez, Gonzalo. El condado de Castilla, 711-1038: la historia frente a la leyenda (en castellà). Madrid: Marcial Pons Historia, 2005, p. 127.