Ramir I d'Astúries
Ramir I d'Astúries (ca. 790 - 850) fou rei d'Astúries (842-850).
.jpg) | |||||
| Biografia | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Naixement |
c. 790 (Gregorià) Oviedo | ||||
| Mort |
1r febrer 850 (59/60 anys) Oviedo | ||||
| Lloc d'enterrament | Panteó dels reis de la catedral d'Oviedo | ||||
842 – 850 ← Alfons II d'Astúries – Ordoni I d'Astúries →
842 – 850 – Ordoni I d'Astúries → | |||||
| Dades personals | |||||
| Religió | Catolicisme | ||||
| Activitat | |||||
| Ocupació | Governant | ||||
| Conflicte | Reconquista | ||||
| Altres | |||||
| Títol | Rei d'Astúries | ||||
| Família | Dinastia asturlleonesa | ||||
| Cònjuge |
Paterna  | ||||
| Fills |
Ordoni I d'Astúries Rodrigo de Castella Gatón de Bierzo | ||||
| Pare | Beremund I d'Astúries | ||||
 | |||||
Fill de Beremund I d'Astúries i la seva esposa Usenda.
Va succeir a Alfons II després d'una revolta interna per la qual va derrotar el comte Nepocià a la batalla del pont de Cornellana. Amb la seva elecció com a rei s'abandona definitivament la successió electiva, característica dels reis gots, per la successió hereditària.
Durant el seu regnat va haver de fer front a atacs normands i els musulmans d'Al-Àndalus.
L'art asturià va arribar a la seva màxima esplendor durant el seu regnat, durant el qual es van construir Santa María del Naranco i San Miguel de Lillo.
Núpcies i descendentsModifica
Es casà en primeres núpcies amb una dona d'origen gallec de la qual es desconeix el seu nom. D'aquest matrimoni nasqueren:
- Ordoni I d'Astúries (v 830-866), rei d'Astúries
- Gató d'Astúries (?-v 866), comte del Bierzo
El 842 es casà amb Urraca Paterna, senyora de Castella. D'aquesta unió tingueren:
Fou succeït pel seu fill Ordoni I al Regne d'Astúries, mentre Roderic de Castella fou investit comte electiu al comtat de Castella.
| Precedit per: Alfons II |
Rei d'Astúries 842–850 |
Succeït per: Ordoni I |
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ramir I d'Astúries |