Ramir I d'Astúries
Ramir I d'Astúries (ca. 790 - 850) fou rei d'Astúries (842-850).
![]() ![]() | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | c. 791 ![]() Oviedo ![]() |
Mort | 1r febrer 850 ![]() Oviedo ![]() |
Sepultura | Panteó de reis de la catedral d'Oviedo ![]() |
![]() | |
842 – 850 ← Alfons II d'Astúries – Ordoni I d'Astúries → ![]() | |
Dades personals | |
Religió | Catolicisme ![]() |
Activitat | |
Ocupació | governant ![]() |
Carrera militar | |
Conflicte | Conquesta feudal hispànica ![]() |
Altres | |
Títol | Rei d'Astúries ![]() |
Família | Dinastia asturlleonesa ![]() |
Cònjuge | Paterna ![]() |
Fills | Ordoni I d'Astúries, Rodrigo de Castella ![]() |
Pare | Beremund I d'Astúries ![]() |
BiografiaModifica
Fill de Beremund I d'Astúries[1] i la seva esposa Nunilo.
Va succeir a Alfons II a la mort d'aquest, succeïda probablement la primavera de 843. Hagué de fer front primer a una revolta interna per la qual va derrotar el comte Nepocià a la batalla del pont de Cornellana.[1] Amb la seva elecció com a rei s'abandona definitivament la successió electiva, característica dels reis gots, per la successió hereditària.
Durant el seu regnat va haver de fer front a atacs normands i els musulmans d'Al-Àndalus.
L'art asturià va arribar a la seva màxima esplendor durant el seu regnat, durant el qual es van construir Santa María del Naranco i San Miguel de Lillo.
Núpcies i descendentsModifica
Es casà en primeres núpcies amb una dona d'origen gallec de la qual es desconeix el seu nom. D'aquest matrimoni nasqueren:
- Ordoni I d'Astúries (v 830-866), rei d'Astúries
- Gató d'Astúries (?-v 866), comte del Bierzo
El 842 es casà amb Paterna, senyora de Castella. D'aquesta unió tingueren:
Fou succeït pel seu fill Ordoni I al Regne d'Astúries, mentre Roderic de Castella fou investit comte electiu al comtat de Castella.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ramir I d'Astúries |
ReferènciesModifica
- ↑ 1,0 1,1 Martínez Díez, Gonzalo. El condado de Castilla, 711-1038: la historia frente a la leyenda (en castellà). Madrid: Marcial Pons Historia, 2005, p. 127.