Ramir I d'Astúries
Ramir I d'Astúries (ca. 790 - 850) fou rei d'Astúries (842-850).
![]() | |||||
Biografia | |||||
---|---|---|---|---|---|
Naixement |
c. 790 (Gregorià) Oviedo | ||||
Mort |
1r febrer 850 (59/60 anys) Oviedo | ||||
Lloc d'enterrament | Panteó dels reis de la catedral d'Oviedo | ||||
842 – 850 ← Alfons II d'Astúries – Ordoni I d'Astúries →
842 – 850 – Ordoni I d'Astúries → | |||||
Dades personals | |||||
Religió | Catolicisme | ||||
Activitat | |||||
Ocupació | Governant | ||||
Conflicte | Reconquista | ||||
Altres | |||||
Títol | Rei d'Astúries | ||||
Família | Dinastia asturlleonesa | ||||
Cònjuge |
Paterna ![]() | ||||
Fills |
Ordoni I d'Astúries Rodrigo de Castella Gatón de Bierzo ![]() | ||||
Pare | Beremund I d'Astúries | ||||
![]() |
Fill de Beremund I d'Astúries i la seva esposa Usenda.
Va succeir a Alfons II després d'una revolta interna per la qual va derrotar el comte Nepocià a la batalla del pont de Cornellana. Amb la seva elecció com a rei s'abandona definitivament la successió electiva, característica dels reis gots, per la successió hereditària.
Durant el seu regnat va haver de fer front a atacs normands i els musulmans d'Al-Àndalus.
L'art asturià va arribar a la seva màxima esplendor durant el seu regnat, durant el qual es van construir Santa María del Naranco i San Miguel de Lillo.
Núpcies i descendentsModifica
Es casà en primeres núpcies amb una dona d'origen gallec de la qual es desconeix el seu nom. D'aquest matrimoni nasqueren:
- Ordoni I d'Astúries (v 830-866), rei d'Astúries
- Gató d'Astúries (?-v 866), comte del Bierzo
El 842 es casà amb Urraca Paterna, senyora de Castella. D'aquesta unió tingueren:
Fou succeït pel seu fill Ordoni I al Regne d'Astúries, mentre Roderic de Castella fou investit comte electiu al comtat de Castella.
Precedit per: Alfons II |
Rei d'Astúries 842–850 |
Succeït per: Ordoni I |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ramir I d'Astúries |