Obre el menú principal

Llista dels reis visigots

article de llista de Wikimedia
(S'ha redirigit des de: Llista dels reis gots)

La llista dels reis visigots s'estén des de les èpoques de les migracions fins a la fi de la monarquia visigoda el 720. Inclou, per tant, l'establiment d'un primer regne a Tolosa i després el seu continuador, el regne de Toledo, amb capital a la ciutat homònima. Si bé la línia monàrquica s'inicia pròpiament amb Alaric I, els visigots van reconèixer com el seu primer monarca a Atanaric,[1] que mai fou oficialment rei dels visigots sinó jutge dels gots tervings,[2] però que apareix igualment en aquesta llista.[3]

Migració dels visigots a la península IbèricaModifica

Sobirà Retrat Regnat Notes
Atanaric   365 - 380
  • Mai fou oficialment rei dels visigots sinó jutge dels gots tervings.
  • Alaric I   395 - 410
  • Inici de la línia monàrquica.
  • Ataülf   410 - 415
  • Primer rei visigot a la península Ibèrica
  • Sigeric   415
  • Regnà durant una setmana l'agost o el setembre de 415.
  • Vàlia   415418
  • Foedus de 416.
  • Derrotà totalment els vàndals, silings i alans a Hispània.
  • Regne de TolosaModifica

    Sobirà Retrat Regnat Notes
    Teodoric I   418451
    Turismund   451453
    Teodoric II   453466
    Euric   466484
  • Codi d'Euric
  • Alaric II   484507
  • Breviari d'Alaric
  • Derrota de Vouillé.
  • Intermedi ostrogotModifica

    Sobirà Retrat Regnat Notes
    Gesaleic   507511
    Amalaric   511531
  • Regència del rei ostrogot Teodoric el Gran (511526)
  • Cort establerta a Narbona, a la Septimània,[4] i traslladada a Barcelona el 531.[5]
  • Teudis   531548
    Teudisel   548549

    Regne de ToledoModifica

    Sobirà Retrat Regnat Notes
    Àkhila I   549554
  • Invasió bizantina el 552
  •   551567
  • Rei rival en rebel·lió contra Àkhila I (551-554)
  • S'estableix la capital a Toledo.[6]
  • Atanagild
    Liuva I   568573
  • Elegit rei per l'aristocràcia de Septimània després d'un interregne de cinc mesos.[7]
  •   570 - 586
  • Associat al tron (750-573) quedant sota el seu control els territoris del sud del Pirineus, com a fórmula de compromís amb l'aristocràcia visigoda de la península Ibèrica per l'elecció de Liuva per part de l'aristocràcia al nord dels Pirineus..[7]
  • Els seus fills Hermenegild i Recared són associats al tron després de la mort de Liuva el 573.[8][9][10]
  • Rebel·lió d'Hermenegild (580-584)
  • Conquesta del Regne Sueu (585).[11]
  • Leovigild
    Recared I   586601
  • III Concili de Toledo
  • Liuva II   601603
    Viteric   603610
    Gundemar   610612
    Sisebut   612621
    Recared II   621
    Suíntila   621631
  • Fi de la província de Spania
  • Associa el seu fill Ricimer al tron l'any 626.
  • Deposat per la rebel·lió de Sisenand (631)
  • Sisenand   631636
  • Rebel·lió de Iudila (633)[12]
  • Khíntila   636639
    Tulga   639642
  • Deposat per Khindasvint.
  • Khindasvint   642653
  • Realitza purgues a la noblesa que s'havia mostrat en contra del seu accés al tron.[13]
  •   649672
  • Associat al tron (649-653)
  • Promulgació del Liber iudiciorum.
  • Recesvint
    Vamba   672680
  • Rebel·lió de Paulus (673), que segregà la Narbonense i part de la Tarraconense.
  • Deposat per una conjura.[14]
  •   Paulus
    (673)
     
    Ervigi   680687
  • Ègica   687702
  • Rebel·lió de Suniefred (692-693)[15]
  •   700710
  • Associat al tron des de 695/697 i com a corregent (700-702)
  • Vítiza
    Roderic   710711
  • Derrotat pels àrabs a la batalla de Guadalete l'any 711.
  • Àkhila II
    710 - 713
  • Elegit rei a la Narbonense i Tarraconense contra l'elecció de Roderic.[16]
  • Ardó

    713 - 720

  • Regnà a la Narbonense.

    ReferènciesModifica

    BibliografiaModifica

    A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llista dels reis visigots