Batalla de Vouillé

La batalla de Vouillé es va lluitar en les marques septentrionals del territori visigòtic del Regne de Tolosa, a prop de Poitiers (Gàl·lia), a la primavera del 507 entre els francs comandats per Clodoveu I i els visigots d'Alaric II.

Infotaula de conflicte militarBatalla de Vouillé
Guerres franco-visigòtiques Modifica el valor a Wikidata
Batalla de Vouillé (França)
Batalla de Vouillé
Batalla de Vouillé
Batalla de Vouillé

Campanyes franques a Aquitània (507-509)
Tipusbatalla Modifica el valor a Wikidata
Dataprimavera del 507
Coordenades46° 35′ 00″ N, 0° 20′ 00″ E / 46.5833°N,0.3333°E / 46.5833; 0.3333
Lloca prop de Poitiers
EstatFrança Modifica el valor a Wikidata
ResultatDecisiva victòria franca
Bàndols
Francs Visigots
Comandants
Clodoveu I Alaric II

Abans de la batalla modifica

 
L'extensió de l'Imperi Franc

Després de la caiguda de l'imperi Romà d'Occident, els francs van subjugar les altres tribus germàniques i van crear un imperi sota la dinastia merovíngia, i volien expulsar els visigots de la Gàl·lia pel seu arrianisme.[1] Clodoveu i Anastasi I Dicor de l'Imperi Romà d'Orient van acordar atacar els gots cadascú en la seva banda.

Batalla modifica

Els francs havien creuat el Loira, i els visigots van anar pel nord per tallar-los-hi el pas amb l'esperança que els ostrogots els hi donessin suport. La batalla es va desenvolupar a les planes de Vouillé, prop de Poitiers. Es va iniciar una terrible lluita cos a cos, fins que el rei visigòtic va caure en mans del mateix Clodoveu. Tal com va passar a la batalla de Tolbiac contra els alamans, la mort del rei dicta la desbandada dels visigots, que van acabar massacrats pels francs.

Conseqüències modifica

La derrota a Vouillé va forçar els visigots a retirar-se a Hispània, la qual encara controlaven,[2] i va permetre als francs controlar el sud-est de l'actual França, i capturar la capital del Regne de Tolosa. L'única part de la Gàll·lia que després d'aquesta derrota restà en mans dels visigots fou la Septimània, amb capital a Narbona.

Teodoric el Gran va perdre la confiança amb Gesaleic, i va enviar Ibba a combatre Gesaleic, qui va proclamar com rei a Barcino al jove Amalaric. El 512 l'exèrcit de Gesaleic va entrar a la Tarraconense pels passos pirinencs orientals però va ser derrotat per Ibbas i en intentar penetrar a Borgonya, va ser capturat i mort.[3]

Referències modifica

  1. (anglès) Gregori de Tours, Historia Francorum Arxivat 2014-08-14 a Wayback Machine., llibre 2
  2. Wolfram, Herwig. History of the Goths (en anglès). University of California Press, 1990, p. 243. ISBN 0520069838. 
  3. Livermore, Harold. Twilight of the Goths (en anglès). Intellect Books, 2006, p. 51. ISBN 1841509663. 

Bibliografia modifica

Vegeu també modifica

Guerres franco-visigòtiques

Enllaços externs modifica

  • «Enllaç». Association Vouillé et son histoire.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Batalla de Vouillé