Batalla de Barcelona (512)

La Batalla de Barcelona de 510 fou un combat entre visigots, que pretenien deposar al rei Amalaric, i els visigots, que pretenien reinstaurar Gesaleic.

Infotaula de conflicte militarBatalla de Barcelona (512)
Batalla de Barcelona (512) (Catalunya)
Batalla de Barcelona (512)
Batalla de Barcelona (512)
Batalla de Barcelona (512)

Campanyes franques a Aquitània (507-509)
Tipusbatalla Modifica el valor a Wikidata
Data512 Modifica el valor a Wikidata
Coordenades41° 24′ 07″ N, 2° 10′ 00″ E / 41.401944°N,2.166667°E / 41.401944; 2.166667
LlocBàrcino Modifica el valor a Wikidata
EstatRegne visigot Modifica el valor a Wikidata
ResultatDecisiva victòria ostrogoda
Bàndols
ostrogots visigots
Comandants
Ibba Gesaleic

Antecedents

modifica

El 507, derrotats els visigots a la batalla de Vouillé, els francs i els seus aliats borgonyons van ocupar sense resistència els territoris cap al sud; els francs van entrar a Provença i Septimània i van assetjar a Gesaleic, pretendent al tron visigot, a Narbona i van amenaçar Carcasona, però Teodoric el Gran ho va aturar i va enviar al general Ibba o Ibbas, que es va apoderar de Provença, i després va avançar fins Arle, on Tuluin va aixecar el setge franc.[1]

El 510 Teodoric el Gran va tornar a enviar les seves forces contra borgonyons i francs, i Ibbas va derrotar altre cop a Clodoveu prop d'Arle.[2]

Els francs foren expulsats del mediterrani, la Provença esdevingué una província ostrogoda i Teodoric el Gran es veié amb forces per derrocar Gesaleic com a rei visigot, i envià en 510 el general Ibba que prengué Carcasona i Narbona en 509, obligant-lo a refugiar-se a Bàrcino, on fou atacat i deposat en 510,[3] obligant-lo a fugir i refugiar-se al Regne dels Vàndals d'Àfrica,[1] demanant-los ajuda per recobrar el tron. Trasamund, davant pel poder de Teodoric el Gran i el seu general Ibbas, no li va prestar tropes per al seu projecte i el va enviar a l'exili,[4] refugiant-se a Aquitània, on havia de conservar certes amistats, però on va haver de viure amagat durant un any. Teodoric va proclamar rei al net del Teodoric, Amalaric, de només 5 anys,[5] va fer retirar després les seves forces del territori visigot; Arle fou declarada capital de la prefectura de les Gàl·lies dins el regne ostrogot, i nomenà prefecte a Liberi.

Batalla

modifica

Gesaleic, mentrestant, romania a Aquitània on va poder reunir un exèrcit d'amics i mercenaris i el 512 l'exèrcit de Gesaleic va entrar a la Tarraconense pels passos pirinencs orientals però va ser derrotat per Ibbas a 20 km de Barcelona.

Conseqüències

modifica

Gesaleic va fugir cap al nord, i després de travessar la Narbonense va intentar penetrar a Borgonya, però va ser capturat i mort en travessar el riu Durance, probablement per soldats ostrogots[6] el 514.[7]

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 Wolfram, Herwig; Dunlap, Thomas J. History of the Goths (en anglès). University of California Press, 1990, p. 244. ISBN 0520069838. 
  2. Jaques, Tony. Dictionary of Battles and Sieges: A-E (en anglès). Greenwood Publishing Group, 2007, p. 67-68. ISBN 0313335370. 
  3. Arnold, Jonathan J. Theoderic, the Goths, and the Restoration of the Roman Empire (en anglès). ProQuest, 2008, p. 248. ISBN 0549818022. [Enllaç no actiu]
  4. Wolfram, Herwig. History of the Goths (en anglès). University of California Press, 1990, p. 300. ISBN 0520069838. 
  5. Salrach i Marés, Josep M.; Termes, Josep. Diccionari d'Història de Catalunya. Ed. 62, 1992, p. 500. ISBN 8429735216. 
  6. Livermore, Harold. Twilight of the Goths (en anglès). Intellect Books, 2006, p. 51. ISBN 1841509663. 
  7. Arnold, Jonathan J. Theoderic and the Roman Imperial Restoration (en anglès). Cambridge University Press, 2014, p. 271. ISBN 1107729874.