Arle

municipi francès
Per a altres significats, vegeu «Arle (desambiguació)».

Arle[1][2]Arle (occità) i Arles (francès)— és una vila de la Provença. Administrativament és una comuna de França al departament de les Boques del Roine. El municipi inclou gran part de la regió natural de la Camarga, per la qual cosa és el més gran de França, amb 759 km². Té uns 60.000 habitants. Els monuments romans i romànics d'Arle estan inscrits a la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des del 1981.

Plantilla:Infotaula geografia políticaArle
Arles
Imatge
Tipuscomuna de França Modifica el valor a Wikidata

Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 43° 40′ 37″ N, 4° 37′ 43″ E / 43.6769°N,4.6286°E / 43.6769; 4.6286
EstatFrança
Entitat territorial administrativaFrança Europea
RegióProvença-Alps-Costa Blava
DepartamentBoques del Roine Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Població humana
Població50.415 (2021) Modifica el valor a Wikidata (66,43 hab./km²)
Idioma oficialfrancès Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Localitzat a l'entitat territorial estadísticaàrea d'atracció d'Arle
unitat urbana d'Arle Modifica el valor a Wikidata
Superfície758,93 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perRoine i Petit-Rhône Modifica el valor a Wikidata
Altitud0 m-57 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Esdeveniment clau
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataPatrick de Carolis (2020–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal13200, 13104, 13123, 13129 i 13280 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Altres
Agermanament amb
York (1954–)
Wisbech (1964–)
Fulda (1964–)
Verviers (1967–)
Vercelli (1970–)
Pskov (1977–)
Jerez de la Frontera (1981–)
Sagné (1989–)
Kàlimnos (2004–) Modifica el valor a Wikidata

Lloc webville-arles.fr Modifica el valor a Wikidata

Facebook: villearles X: VilledArles Modifica el valor a Wikidata

Els seus habitants s'anomenen arlatencs en occità i arlésiens en francès.

Història

modifica

Podria ser d'origen grec i haver-se dit abans Thelina vers el 600 aC. El 535 aC fou ocupada pels celtes sal·luvis que li van donar el nom d'Arelate. Els romans van derrotar els sal·luvis i van conquerir la regió el 123 aC que va formar part de la Gàl·lia Narbonesa. El 104 aC s'hi va construir un canal fins a la Mediterrània. Va fer costat a Juli Cèsar en la seva lluita contra Pompeu i Cèsar hi va construir alguns vaixells per al setge de Marsella, partidària de Pompeu. Victoriós, Cèsar va donar gran part del territori de Marsella a Arelate.

En temps d'August es va convertir en colònia romana amb veterans de la sisena legió (Legio VI Ferrata) que tenia allí la seva seu. Va portar el títol de Colonia Julia Paterna Arelatensium Sextanorum. Fou una ciutat de certa importància i l'emperador Constantí la va ampliar mitjançant la construcció d'una ciutat bessona a la riba dreta del riu (la ciutat primera era a la riba esquerra del Roine) i llavors es va dir Constantina.

Durant els segles iv i v fou també la seu d'alguns emperadors durant les seves campanyes militars. Constantí el Gran en feu residència imperial i allà hi va néixer el seu fill Constantí II el Jove el 317. Constantí III s'hi va proclamar emperador el 407 i va establir a Arle la prefectura del pretori de la Gàl·lia el 408.

La ciutat va esdevenir cristiana al segle iv, primer afavorint l'arrianisme després abandonat. Fou seu d'un bisbat i després arquebisbat del qual el primer titular fou sant Tròfim (225) i més tard sant Honorat i sant Hilari (segle v). S'hi van celebrar dinou sínodes de bisbes, entre ells el del 314 què va condemnar el donatisme i el del 353 què es va pronunciar a favor de l'arrianisme. A l'edat mitjana el sínode de 1234 va condemnar els albigesos i el del 1263 va condemnar les doctrines de Joaquim de Fiore, un místic i monjo del segle xii.

Ocupada pels francs al segle vi, al segle vii va patir els atacs dels àrabs. El 855 fou la capital del Regne d'Arle amb part de Borgonya i Provença. Els atacs àrabs van continuar i s'hi van afegir els normands. El 880, Ricard I hi va fundar el ducat de Borgonya, i el 933 Hug d'Arles va donar el seu regne a Rodolf II, que va ajuntar els dos regnes en un de sol anomenat Regne d'Arle, que va existir fins al 1033 quan el títol va passar a l'emperador germànic i el regne de fet va deixar d'existir mentre els feudals governaven els seus petits territoris.

El 1178 Frederic Barba-roja es va fer coronar allí i la ciutat va esdevenir ciutat imperial lliure dirigida per un podesta que nomenava els cònsols i altres magistrats. Es va incorporar com a ciutat lliure al comtat de Provença el 1239. El 1378 l'emperador Carles IV va cedir els drets del Regne d'Arle al delfí de França i el regne va deixar d'existir fins i tot com a títol. Arle va conservar, però, la condició de ciutat lliure fins al 1789.

Al segle xix hi va arribar el tren. El 21 de febrer de 1888 es va establir a la ciutat el pintor holandès Vincent van Gogh, on va pintar uns 300 quadres. El desembre de 1888 es va tallar l'orella i va deixar la ciutat el maig de 1889 per ingressar a l'asil de Sant Romieg de Provença.

L'any 2017, Arle va acollir el rodatge d'una pel·lícula sobre la vida de Vincent van Gogh, que va ser interpretada per l'actor americà Willem Dafoe. La pel·lícula s'estrenà l'any 2018.

Llista d'alcaldes d'Arle

modifica
 
Mapa de la vila d'Arle

Demografia

modifica
Població de la vila d'Arle
310 420 1160 1200 1271 1319 1337 1438 1443 1459
12.000[3] 40.000[4] 8.000[5] 10.000[6] 13.000[7] 13.000[8] 12.000 5.000[9] menys de 5.000[10] 5.500[11]
1462 1550 1571 1636 1700 1709 1719 1721 1794 1800
5.600[12] 10.000[13] 11.000[14] 25.000[15] 27.000[16] 20.000[17] 23.000 14.000[18] 20.000 18.740
1806 1820 1831 1836 1841 1846 1851 1856 1861 1866
20.151 20.150 20.236 20.048 20.460 23.101 23.208 24.816 25.543 26.367
1872 1816 1881 1891 1896 1901 1906 1911 1921 1926
24.695 25.095 23.480 24.288 24.567 28.116 31.010 31.014 29.146 32.485
Estimations abans de 1801; censos a partir de 1801[19][20][21]

Evolució recent

modifica
Evolució demogràfica (Font: INSEE[22]) recent
1946 1954 1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007
35.017 37.443 41.932 45.774 50.059 50.500 52.058 50.426 51.970 52.197
Des de 1962: població sense dobles comptes

Llocs d'interès

modifica
 
Ruïnes del teatre romà.
 
Infotaula edifici
Monuments romans i romànics d'Arle
 
Arènes d'Arles
Dades
TipusJaciment arqueològic  
Característiques
SuperfíciePatrimoni de la Humanitat: 65 ha  
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaArle (França)  
Format perAliscamps
Forum of Arles (en)  
Thermes de Constantin (en)  
Teatre romà d'Arle
Amfiteatre d'Arle
església de Sant Tròfim  
Patrimoni de la Humanitat   
TipusPatrimoni cultural  → Europa-Amèrica del Nord
Data1981 (5a Sessió), Criteris PH: (ii) i (iv)  
Identificador164
Monument històric catalogat
Aliscamps
Data1862
IdentificadorPA00081179
Monument històric catalogat
Aliscamps
Data1840
IdentificadorPA00081179

Monument històric catalogat
Amfiteatre d'Arle
Data1840
IdentificadorPA00081119

Monument històric catalogat
Teatre romà d'Arle
Data1840
IdentificadorPA00081189

Monument històric catalogat
Forum of Arles
Data8 agost 1938
IdentificadorPA00081140
Monument històric catalogat
Forum of Arles
Data2 juny 1938
IdentificadorPA00081140
Monument històric catalogat
Forum of Arles
Data28 setembre 1937
IdentificadorPA00081140
Monument històric catalogat
Forum of Arles
Data12 juliol 1886
IdentificadorPA00081140

Monument històric catalogat
Thermes de Constantin
Data9 agost 1922
IdentificadorPA00081190
Monument històric catalogat
Thermes de Constantin
Data1840
IdentificadorPA00081190

Monument històric catalogat
església de Sant Tròfim
Data1840
IdentificadorPA00081139
   

Els monuments i restes arqueològiques d'època romana configuren una part molt important del patrimoni monumental de la ciutat, inscrita a la llista de patrimoni mundial de la UNESCO. Sobresurten l'amfiteatre (més gran que el de Nimes, però no tan ben conservat) i el teatre, juntament amb les Termes de Constantí, el criptopòrtic del Fòrum, les restes de les muralles i la necròpolis anomenada Aliscamps

Als afores del nucli antic hi ha les restes del circ romà (d'on procedeix l'obelisc que actualment presideix la plaça de la República). Al costat d'aquestes es troba l'important Museu departamental de l'Arle antic, on es conserven peces de gran interès tals com un vaixell romà de transport fluvial íntegrament rescatat del fons del riu, amb tota la seva càrrega, o una rica col·lecció de sarcòfags paleocristians.[23]

D'època medieval cal destacar l'església de Sant Tròfim, que fou catedral, d'estil romànic, La seva portada i el claustre són comptats entre els millors exemples d'escultura romànica.

La fundació Vincent van Gogh i l'espai Van Gogh situat a l'antic hospital evoquen el decisiu pas d'aquest artista per Arle entre 1888 i 1889. Hi ha també una ruta senyalitzada pels llocs que va pintar, alguns dels quals encara es poden reconèixer amb facilitat, tals com el cafè de nit a la plaça del Fòrum (Terrassa de cafè a la nit; El cafè de nit), el pont de Trinquetaille -prop del qual també es va pintar Cel estelat sobre el Roine-, el pati de l'antic hospital o el pont de Langlois.

Altres museus de la localitat són el Museu Réattu (Museu de Belles Arts, amb obres de Pablo Picasso)[24] i el Museu Arlatenc d'etnografia provençal[25]

Als afores es troba l'anomenat parc des Ateliers (parc dels Tallers) on es desenvolupa el projecte de la Fundació Luma en el qual intervé l'arquitecte Frank Gehry.[26]

A pocs quilòmetres d'Arle es troba l'Abadia de Montmajor, un monestir benedictí del segle x.

Així mateix, la ciutat d'Arle és en certa forma la porta d'entrada al paratge natural de la Camarga, determinat pel delta del Roine.

Personatges famosos

modifica

A part de l'emperador Constantí, va néixer a la ciutat també el filòsof Favorí. Un altre personatge famós de la ciutat fou el poeta Frederic Mistral, que va néixer a la rodalia. Jeanne Calment fou una de les dones més velles del món amb edat documentada, que va néixer a Arle i hi va morir amb més de 122 anys (1875-1997).

Ciutats agermanades

modifica

Festes i esdeveniments

modifica

Cada any s'hi celebra el festival de fotografia Rencontres d'Arles. La ciutat és seu de l'escola nacional de fotografia. A Arle se celebren actes similars a les curses de braus en què el brau és mort, amb un tancament previ als carrers a l'estil de l'"encierro de San Fermín".

Cada any durant el mes d'abril també s'hi celebra una fira.

Vegeu també

modifica

Referències

modifica
  1. «Arle». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Arle». ésAdir. [Consulta: 24 novembre 2023].
  3. Arle i residència imperial.
  4. Vegeu 80 000 habitants d'Arle, prefectura de la Gàl·lia.
  5. Entre 8.000 i 10.000 habitants.
  6. 10.000 a 12.000 habitants.
  7. p.94.
  8. 2.194 focs (cf. Louis Stouff, Arles au Moyen Âge, pàg. 110), al voltant de 13.000 habitants
  9. 910 caps de focs cristians pagant capitació (cf. Louis Stouff, Arles au Moyen Âge, page 110), al voltant de 5.000 habitants (impacte de la pesta negra de 1348).
  10. Corresponents al més baix de la demografia arlesiana, a causa de les pestes de 1439 i 1442-1443.
  11. 1.087 caps de focs cristians pagant la capitació (cf. Louis Stouff, Arles à la fin du Moyen Âge, pàg. 124), al voltant de 5.500 habitants
  12. p.124. - Entre 1462 i 1502, el creixement fou més feble a causa de la terrible mortalitat de 1483, lligada a la pesta.
  13. p.124.
  14. Histoire de la Provence, sota la direcció d'Édouard Baratier, pàg. 276
  15. Ibidem, pàg. 276
  16. Ibidem, pàg. 355
  17. Ibidem, pàg 316
  18. Degut a l'impacte de la pesta de 1720.
  19. http://cassini.ehess.fr/ Població abans del cens de 1962
  20. INSEE: Població després del cens de 1962
  21. Fonts:
    • Edat mitjana: Louis Stouff - Arles au Moyen Âge
    • Antic Règim: Édouard Baratier (editor) - Histoire de la Provence
    • Des de 1790: Web Cassini
  22. «Arles sur le site de l'Insee». Arxivat de l'original el 2011-08-06. [Consulta: 26 febrer 2011].
  23. «Musée départemental - Arles antique». Arxivat de l'original el 2018-04-08. [Consulta: 26 març 2018].
  24. Multimedia, Pôle Sud Production. «Musée Réattu». [Consulta: 26 març 2018].
  25. «Le musée - Museon Arlaten» (en francès). Arxivat de l'original el 2018-03-26. [Consulta: 26 març 2018].
  26. «LUMA ARLES». [Consulta: 26 març 2018].

Enllaços externs

modifica