Honorat d'Arle
Honorat d'Arle - també Honoré, de vegades Honorius, Honortus- (ca. 350 - 429) va ser un bisbe d'Arle, venerat com a sant per catòlics i ortodoxos. Va ser objecte d'especial veneració a la Provença i zones properes, i Arle i Lerins van esdevenir centres de pelegrinatge. Un monjo de Lerins, Raimon Feraud, va compondre cap al 1300 en occità una Vida de Sant Honorat que va tenir una gran difusió i traduccions en altres llengües, com el català o el francès. El seu contingut, però, és fabulós i llegendari.
Nom original | (fr) Honorat d'Arles |
---|---|
Biografia | |
Naixement | Honoratus o Honorius 365 Trèveris (Alemanya) |
Mort | 430 (64/65 anys) Arle (França) |
Sepultura | Sant-Genis d'Aliscamps (Arle), Sant Honorat d'Aliscamps (Arle); en 1391, cos traslladat a l'abadia de Lerins; 1788, a la catedral de Notre-Dame-du-Puy (Grasse, Provença) |
Arquebisbe Arle | |
Abat abadia de Lerins | |
Dades personals | |
Religió | Església Catòlica |
Activitat | |
Ocupació | sacerdot catòlic |
Període | Imperi Romà |
Professors | Caprasi de Lerins |
bisbe | |
Celebració | Església Catòlica Romana, Església Ortodoxa |
Pelegrinatge | Lerins |
Festivitat | 16 de gener[1] |
Iconografia | Com a bisbe; amb un au fènix; traient aigua d'una roca, d'un cop de bàcul |
Patró de | Algaida; invocat contra les sequeres i les inundacions; i Vinalesa; invocat contra les inundacions |
No se sap del cert on va néixer (diferents fonts esmenten Trèveris, el nord de la Gàl·lia o Pertús, a la Provença). Sembla que pertanyia a una família acomodada, pagana. Convertit al cristianisme, es va retirar, juntament amb el seu germà Venanci, a l'illa de Lerina, davant Canes, per fer-hi vida eremítica, imitant Caprasi de Lerins, que ja hi vivia.
Tots tres van embarcar a Marsella per anar a visitar els sants llocs de Palestina i els monestirs de Síria i Egipte, cap al 368. Venanci morí sobtadament a Methone (Acaia) i Honorat no va continuar el viatge; va tornar per Itàlia, passant per Roma. En arribar a la Provença, i encoratjat pel bisbe Lleonci de Frejus, va tornar a instal·lar-se a l'illa de Lerina, llavors deserta, per tal de viure-hi en solitud fent vida eremítica.
En poc temps, van agrupar-se al voltant seu nombrosos deixebles que volien imitar-lo, entre els quals: Llop de Troyes, Euqueri de Lió o Hilari d'Arle. Llavors, entre 400 i 410, va fundar un monestir, l'Abadia de Lerins, un dels primers monestirs d'Occident, que va assolir gran fama i d'on van sorgir un gran nombre de bisbes i autors eclesiàstics, especialment als segles V i VI.
La fama de santedat d'Honorat va fer que en 426, en haver estat assassinat el bisbe Patrocle d'Arle, ell fos l'elegit per a substituir-lo. Honorat va prendre possessió en un moment que la diòcesi tenia greus conflictes amb els arrians i els maniqueus, que intentaven imposar les seves idees. La gestió d'Honorat va fer que s'hi tornés a l'ortodòxia; mentrestant, continuava dirigint des d'Arle els assumptes del monestir de Lerins.
Va morir als braços del seu deixeble i successor com a bisbe Hilari d'Arle. Les seves obres no s'han conservat, ni la regla que va donar als monjos de Lerins.
-
Sant Honorat
-
Vitrall amb el sant, a l'esquerra (Arle, Sant Tròfim); a la dreta es veu Sant Genís
-
Illa Lerina, avui de Sant Honorat, amb el monestir fundat pel sant
-
Església de Sant Honorat dels Aliscamps (Arle)
-
Catedral de Grasse
-
Relíquies del sant a la catedral de Grasse
Bibliografia
modifica- Attwater, Donald; Catherine Rachel John. The Penguin Dictionary of Saints. 3rd edition. Nova York: Penguin Books, 1993. ISBN 0-140-51312-4.
Referències
modifica- ↑ «Saint Honoratus of Arles». Arxivat de l'original el 2009-01-15. [Consulta: 3 gener 2010].