Obre el menú principal

Algaida és una vila i municipi mallorquí situat al centre de l'illa, a l'est de la capital, i que pertany a la comarca del Pla. Limita amb els municipis de Palma, Santa Eugènia, Sencelles, Lloret de Vistalegre, Montuïri i Llucmajor. La batlessa actual és Maria Antònia Mulet (PSIB), qui fou elegida per primera vegada el 2015 després de pactar ambMés per Mallorca[1]. El 2019 va revalidar el mandat[2].

Infotaula de geografia políticaAlgaida
Escudo de Algaida (Islas Baleares).svg
Puigdesonreus.JPG

Localització
Localització d'Algaida respecte de Mallorca.svg
 39° 33′ 00″ N, 2° 52′ 00″ E / 39.55°N,2.866667°E / 39.55; 2.866667
EstatEspanya
AutonomiaIlles Balears
IllaMallorca
ComarquesPla de Mallorca

Capital Algaida
Població
Total 5.529 (2018)
• Densitat 61,58 hab/km²
Gentilici Algaidí, algaidina
Geografia
Superfície 89,78 km²
Altitud 201 m
Limita amb
Història i celebracions
Patrocini Sant Honorat
Organització política
• Alcalde Francesc Miralles Mascaro
Identificador descriptiu
Codi postal 07210
Fus horari
Codi de municipi INE 07004
Altres

Lloc web Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

ToponímiaModifica

El topònim d'Algaida és d'origen àrab: en aquesta llengua, al-gajda vol dir 'el bosc'. Existeix un nom de lloc de Son Cervera Algaire, que té el mateix origen[3]; de fet, una pronúncia popular d'Algaida és, precisament, algaira[4].

Durant l'Edat Mitjana, el terme d'Algaida fou conegut sovint pel nom de Castellitx, del llogaret i antiga parròquia del terme. Es tracta d'un mossarabisme, un derivat del llatí castellum[3][5].

HistòriaModifica

Durant la dominació islàmica les terres d'Algaida estaven integrades al districte de Muntuy i després de la conquesta del Rei en Jaume i de romandre entre la part reial, en el Repartiment es varen assignar les terres a l'orde de l'Hospital[6].

La primera vila d'Algaida sorgeix com a pobla reial el 1300 segons les Ordinacions de Jaume II, si bé el nucli i la parròquia se situaven a Castellitx, una alqueria musulmana. Algaida, que també havia estat una alqueria musulmana, amb el temps anava prenent importància fins que el segle XV acabà per desplaçar Castellitx i per esdevenir el centre parroquial del terme. El nucli primigeni de la vila se situa dins el triangle que conformen els carrers de la Roca, de la Unió i de l'Amargura, i del Migdia, de Sant Joan i de l'Aigua, i a cada vèrtex s'hi trobava una creu de terme, les quals encara es conserven[6].

A partir del segle XVII la vila anà creixent per mitjà d'establits, cedits a pagesos rics i senyors procedents de la ciutat que la llogaven a aquells qui l'explotaven. El segle XIX el minifundisme començà a substituir els establits, fet que provocà que sorgís una classe social de jornalers. Atesa la proximitat a la carretera, al seu pas per la proximitat de la vila aparegueren un gran nombre d'hostals que encetaren un nou mitjà econòmic[6].

El 1897 s'estrenà el tren de Felanitx, que feia aturada a Algaida. Malgrat tot, el tren no suposà l'impuls econòmic que hom hauria pogut entreveure, i a principi de segle molts d'algaidins hagueren de desplaçar-se a l'Arenal a fer feina de trencadors de marès. Amb el temps, la situació no millorà, i molts d'algaidins es veren forçats a emigrar cap a França, Cuba, Buenos Aires, Veneçuela i Panamà; no obstant això, la major part dels emigrants acabaren per tornar al poble, havent fet o no fortuna[6].

PoblacióModifica

Entitat de població Habitants (2006)
Algaida 3.753
Pina 492
Randa 94
Font: Idescat

CulturaModifica

El patró és Sant Honorat, malgrat que les festes de Sant Jaume són molt celebrades.

Es Saig és la revista de premsa forana del poble. S'edita mensualment des del desembre de 1980 i contribueix a la normalització lingüística del poble. És administrat per l'Obra Cultural d'Algaida i hi col·labora la gent d'Algaida i l'Agrupació Fotogràfica d'Algaida. Forma part de les publicacions de l'Associació de Premsa Forana de Mallorca[7].

Algaidins il·lustresModifica

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. «Maria Antònia Mulet (PSOE) es convertirá demà en la primera batlessa d’Algaida». AraBalears, 12-06-2015. [Consulta: 19 juny 2015].
  2. «Hi ha pacte de legislatura a l’Ajuntament d’Algaida entre el PSIB – PSOE i Més per Algaida». Es Saig, 14-06-2019. [Consulta: 3 setembre 2019].
  3. 3,0 3,1 Mascaró Pasarius, Josep. Corpus de Toponímia de Mallorca. Palma: Promocions, 1986. ISBN 84-86191-08-4. 
  4. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Algaida». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255. 
  5. Coromines, Joan; Mascaró Pasarius, Josep. Onomasticon Cataloniæ. vol. I. Barcelona: Curial, 1989. ISBN 84-7256-330-8. 
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 «Algaida». A: Dolç i Dolç, Miquel (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum I. Palma: Promomallorca, p. 106. ISBN 84-8661702-2. 
  7. «ES SAIG: 25 ANYS = 300 NÚMEROS». Associació de Premsa Forana de Mallorca, 27-12-2005. [Consulta: 30 desembre 2011].

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica