Francesc Antich Oliver

polític espanyol

Francesc Antich i Oliver (Caracas, Veneçuela, 28 de novembre de 1958) és un polític balear, expresident de les Illes Balears.

Infotaula de personaFrancesc Antich Oliver
President Francesc Antich i Oliver.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement28 novembre 1958 Modifica el valor a Wikidata (62 anys)
Caracas (Veneçuela) Modifica el valor a Wikidata
Escudo del Senado de España.svg Senador al Senat espanyol
21 juny 2011 –
President del Govern de les Illes Balears
6 juliol 2007 – 18 juny 2011
← Jaume Matas i PalouJosé Ramón Bauzà Díaz →
Escudo de España (mazonado).svg Diputat al Congrés dels Diputats d'Espanya
29 març 2004 – 4 juny 2007 – Miriam Muñoz Resta →
Circumscripció electoral: Illes Balears
Escudo de España (mazonado).svg Diputat al Congrés dels Diputats d'Espanya
23 març 2004 – 4 juny 2007 – Miriam Muñoz Resta →
Circumscripció electoral: Illes Balears

4t President del Govern de les Illes Balears
27 juliol 1999 – 27 juny 2003
← Jaume Matas i PalouJaume Matas i Palou →
Alcalde d'Algaida
18 juny 1991 – 15 juny 1997
Escudo de las Islas Baleares.svg Diputat al Parlament de les Illes Balears
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatEspanyola
FormacióUniversitat de les Illes Balears Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióAdvocat
PartitPartit Socialista de les Illes Balears
Membre de

BiografiaModifica

Nasqué a Caracas perquè era la ciutat a la qual emigraren els seus pares. Llicenciat en dret per la Universitat de les Illes Balears, durant la seva infància es mudà al poble nadiu dels seus pares, Algaida (Mallorca), del qual fou regidor des de 1987 i batlle entre el 1991 i el 1995 pel PSIB-PSOE.[1] Anteriorment, durant l'etapa del govern municipal socialista de Palma presidit per Ramon Aguiló, havia estat tècnic de l'Institut Municipal de l'Habitatge. També havia estat proper, en el mateix municipi d'Algaida, al PSM, però abandonà aquesta relació perquè, segons ha dit ell en algunes ocasions, els treballadors són primer que els interessos nacionals. Va ser President del Govern Balear en dues ocasions, del 1999 al 2003 i novament del 6 de juliol de 2007 fins al 18 de juny de 2011.

El 1995 aconsegueix un escó al Parlament Balear i al Consell Insular de Mallorca, del qual fou nomenat Conseller de medi ambient en aquesta mateixa legislatura sota el govern de Maria Antònia Munar. El 1998, després d'unes eleccions primàries en el si del partit, és nomenat secretari general del PSIB-PSOE i pròxim candidat socialista a la presidència del Govern de les Illes Balears a les eleccions de 1999.

Primera presidència del govern Balear (1999-2003)Modifica

Article principal: Pacte de Progrés

No aconsegueix guanyar les eleccions autonòmiques de 1999, disminueix el nombre d'escons del PSIB-PSOE al Parlament Balear respecte a les eleccions del 1995), però aprofitant la pèrdua de la majoria absoluta del PP (que havia governat la Comunitat Autònoma de manera ininterrompuda des de la seva creació el 1983), signà l'anomenat Pacte de Progrés amb PSM, EUIB, Els Verds, COP i UM, que possibilità que comptés amb la majoria necessària per a presidir el nou govern de les Illes Balears fins al 2003, any en què el PP recuperà la majoria absoluta i, per tant, el govern de la Comunitat Autònoma. Malgrat això, el PSIB millorà els seus resultats, pel que la seva imatge com a líder dels socialistes balears quedà reforçada.

El seu govern destacà per la introducció de polítiques a favor d'un creixement urbanístic i econòmic sostenible i compatible amb el medi ambient (aplicació de l'ecotaxa, foment del transport públic, proposat entre d'altres el primer projecte seriós per dur a terme el Metro de Palma].[2] i la creació del Parc Natural de Llevant), així com de la gran descentralització que dugué a terme a favor dels Consells Insulars (Llei dels Consells Insulars). Fou fortament atacat per la dreta, que l'acusava de provocar una crisi econòmica introduint mesures poc afavoridores pels empresaris dedicats al sector turístic. Tampoc no va saber tenir un diàleg fluid amb el govern espanyol (llavors encapçalat pel conservador José María Aznar), que es negà a subvencionar noves línies de ferrocarril o de desdoblament de carreteres. Malgrat tot, el 2001 s'arribà a un acord pel transpàs de les competències en sanitat a la Comunitat Autònoma, que es va fer efectiu l'1 de gener de 2002, amb els quals el sostre competencial previst a l'Estatut de 1983 quedà pràcticament assolit.

En el Congrés Federal del PSOE de 2000 fou un dels més forts suports a la candidatura de José Luis Rodríguez Zapatero a la secretaria general del partit. Un cop Zapatero sortí elegit, Francesc Antich passà a formar part de l'executiva federal.

OposicióModifica

El 2004 encapçalà la candidatura del PSIB-PSOE a les eleccions a Corts del 14 de març, com a persona de confiança i consens entre totes les famílies del socialisme, de les quals el partit empatà a diputats amb el Partit Popular i sortí elegit diputat al Congrés dels diputats per les Illes Balears.[3]

Segona presidència del govern Balear (2007-2011)Modifica

Va ser candidat a les eleccions de 2007 i la seva llista augmentà un escó al Parlament. La pèrdua de la majoria absoluta del PP propicià les negociacions amb UM i el Bloc que el portaren a ser investit al capdavant del govern. Amb la derrota del PSIB a les eleccions autonòmiques de 2011 i la majoria absoluta assolida pel Partit Popular, va deixar de ser President del Govern Balear el 18 de juny de 2011.

SenadorModifica

Després de la seva derrota en les eleccions de 2011 fou designat senador pel Parlament Balear.

ReferènciesModifica

  1. Sampedro, Lola. «El presidente desenfocado» (en castellà). El Mundo, 2011. [Consulta: 28 novembre 2020].
  2. Serra, Joan J. «Obres Públiques proposa construir el metro a Palma en lloc del tramvia». DBalears, 16-09-1999. [Consulta: 28 novembre 2020].
  3. Fitxa del Congrés dels Diputats

Enllaços externsModifica