Venus d'Arle
La Venus d'Arle o Venus d'Arles és una copia romana d'una escultura grega antiga que procedeix d'Arle, a la Provença, i es conserva a París, al Museu del Louvre.[1] El seu aspecte actual també inclou també parts degudes a la restauració duta a terme per l'escultor François Girardon al segle xvii, com ara els braços
  | |
| Tipus | estàtua |
|---|---|
| Creador | (anònim); avantbraç: François Girardon |
| Creació | segle I aC |
| Data de descobriment o invenció | 1651 |
| Lloc de descobriment | Teatre romà d'Arle |
| Gènere | escultura mitològica |
| Material | marbre marbre de Carrara (avantbraç) |
| Mida | 1,94 ( ) m × 102 ( ) cm × 65 ( ) cm |
| Propietat de | Estat francès |
| Departament de les antiguitats gregues, etrusques i romanes de Louvre | |
| Història | |
| Data | Esdeveniment significatiu |
| conservació i restauració | |
| 1651 | troballa arqueològica (Teatre romà d'Arle) |
| Data | Historial d'exposicions |
| 2019-2019 | Caesar and the Rhône river: masterpieces of antique Arles (en)  , Museu d'Art i d'Història de Ginebra |
| Catalogació | |
| Número d'inventari | MR 365 |
Va ser trobada l'any 1651 al Teatre romà d'Arle, dividida en tres fragments i sense els braços.[2] Va passar a formar part de les col·leccions reials franceses quan va ser oferta pels regidors d'Arle al rei Lluís XIV l'any 1683 per tal que de fos incorporada a la decoració del Palau de Versalles.Posteriorment (1798) es va incorporar al Museu del Louvre
Representa la deessa Venus (Afrodita) i es considera una còpia feta a finals del segle I aC en temps de l'emperador August, d'una obra original de l'escultor grec Praxíteles, concretament l'Afrodita de Tèspies (segle IV a.C). Fa 1,94 m d'alçada i està realitzada en marbre blanc del Mont Hímet
La deessa és representada dempeus i amb el cos nu. L'himatió tan sols li cobreix de cintura per avall. Té el cap girat i inclinat cap a un costat, com si s'estigués mirant al mirall que sosté amb la seva ma esquerra. El braç dret el té aixecat, aguantant una poma (la poma de la discòrdia)[3]
Els braços són afegits arran de la restauració de François Girardon.[4] i comporten una lectura d'aquesta obra en relació amb el Judici de Paris, com si Venus hagués agafat la poma llençada per Eris i s'estigués mirant al mirall per assegurar-se que resultaria ser la més bonica.
Hi ha diverses còpies, versions i obres d'art inspirades en aquesta estàtua.
Referències modifica
- ↑ «Aphrodite dite "Vénus d'Arles" | Musée du Louvre | Paris» (en francès). [Consulta: 26 març 2018].
- ↑ Carrier, Cécile «Sculptures augustéennes du théâtre d'Arles» (en francès). Revue archéologique de Narbonnaise, 38, 1, 2005, pàg. 365–396. DOI: 10.3406/ran.2005.1164.
- ↑ «VENUS D'ARLÉS». MITES DE PEDRA, 26-12-2015.
- ↑ Michon, Étienne «La Vénus d'Arles et sa restauration par Girardon.» (en francès). Monuments et mémoires de la Fondation Eugène Piot, 21, 1, 1913, pàg. 13–45. DOI: 10.3406/piot.1913.1779.