La Venus d'Arle o Venus d'Arles és una copia romana d'una escultura grega antiga que procedeix d'Arle, a la Provença, i es conserva a París, al Museu del Louvre.[1] El seu aspecte actual també inclou també parts degudes a la restauració duta a terme per l'escultor François Girardon al segle xvii, com ara els braços

Infotaula d'obra artísticaVenus d'Arle

Modifica el valor a Wikidata
Tipusestàtua Modifica el valor a Wikidata
Creador(anònim);
avantbraç: François Girardon Modifica el valor a Wikidata
Creaciósegle I aC
Data de descobriment o invenció1651 Modifica el valor a Wikidata
Lloc de descobrimentTeatre romà d'Arle Modifica el valor a Wikidata
Gènereescultura mitològica Modifica el valor a Wikidata
Materialmarbre
marbre de Carrara (avantbraç) Modifica el valor a Wikidata
Mida1,94 (alçària) m × 102 (amplada) cm × 65 (gruix) cm
Propietat deEstat francès Modifica el valor a Wikidata
Departament de les antiguitats gregues, etrusques i romanes de Louvre Modifica el valor a Wikidata
Història
DataEsdeveniment significatiu
conservació i restauració
1651 troballa arqueològica (Teatre romà d'Arle) Modifica el valor a Wikidata
DataHistorial d'exposicions
2019-2019Caesar and the Rhône river: masterpieces of antique Arles (en) Tradueix, Museu d'Art i d'Història de Ginebra Modifica el valor a Wikidata
Catalogació
Número d'inventariMR 365 Modifica el valor a Wikidata

Va ser trobada l'any 1651 al Teatre romà d'Arle, dividida en tres fragments i sense els braços.[2] Va passar a formar part de les col·leccions reials franceses quan va ser oferta pels regidors d'Arle al rei Lluís XIV l'any 1683 per tal que de fos incorporada a la decoració del Palau de Versalles.Posteriorment (1798) es va incorporar al Museu del Louvre

Representa la deessa Venus (Afrodita) i es considera una còpia feta a finals del segle I aC en temps de l'emperador August, d'una obra original de l'escultor grec Praxíteles, concretament l'Afrodita de Tèspies (segle IV a.C). Fa 1,94 m d'alçada i està realitzada en marbre blanc del Mont Hímet

La deessa és representada dempeus i amb el cos nu. L'himatió tan sols li cobreix de cintura per avall. Té el cap girat i inclinat cap a un costat, com si s'estigués mirant al mirall que sosté amb la seva ma esquerra. El braç dret el té aixecat, aguantant una poma (la poma de la discòrdia)[3]

Els braços són afegits arran de la restauració de François Girardon.[4] i comporten una lectura d'aquesta obra en relació amb el Judici de Paris, com si Venus hagués agafat la poma llençada per Eris i s'estigués mirant al mirall per assegurar-se que resultaria ser la més bonica.

Hi ha diverses còpies, versions i obres d'art inspirades en aquesta estàtua.

Referències modifica

  1. «Aphrodite dite "Vénus d'Arles" | Musée du Louvre | Paris» (en francès). [Consulta: 26 març 2018].
  2. Carrier, Cécile «Sculptures augustéennes du théâtre d'Arles» (en francès). Revue archéologique de Narbonnaise, 38, 1, 2005, pàg. 365–396. DOI: 10.3406/ran.2005.1164.
  3. «VENUS D'ARLÉS». MITES DE PEDRA, 26-12-2015.
  4. Michon, Étienne «La Vénus d'Arles et sa restauration par Girardon.» (en francès). Monuments et mémoires de la Fondation Eugène Piot, 21, 1, 1913, pàg. 13–45. DOI: 10.3406/piot.1913.1779.