Pesta

malaltia potencialment epidèmica
Aquest article tracta sobre la malaltia causada per Yersinia pestis. Si cerqueu les pestes medievals, vegeu «epidèmia».

La pesta és una malaltia infecciosa causada pel bacteri Yersinia pestis, (bacil aerobi i gramnegatiu).[1] Els símptomes són febre, debilitat i mal de cap.[2] Normalment aquests comencen un a set dies després de l’exposició.[1] En la forma bubònica també s'inflen els ganglis limfàtics, mentre que en la forma septicèmica els teixits es poden tornar negres causant la mort. En la forma pneumònica pot provocar problemes respiratoris, tos i dolor toràcic.[2]

Plantilla:Infotaula malaltiaPesta
Yersinia pestis fluorescent.jpeg
Yersinia pestis vist amb un augment de ×200 amb un marcador fluorescent. Aquest bacteri, difós per les puces, és la causa de les diverses formes de la malaltia de la pesta. modifica
Tipusmalaltia bacteriana primària i yersiniosi modifica
Especialitatinfectologia modifica
Clínica-tractament
Símptomesfebre, cefalàlgia, vòmit, miàlgia, bubó, xoc, enverinament, tos, hemoptisi, exantema i deliri modifica
Tractamentestreptomicina modifica
Patogènia
Transmissió patògenatransmissió aèria, transmissió per contacte, transmissió fecal-oral i vector-borne transmission (en) Tradueix modifica
Causat perYersinia pestis modifica
Causa dePesta Negra, Pesta de Justinià i plaga pandèmica modifica
Classificació
CIM-10A20
CIM-9020
Recursos externs
Enciclopèdia Catalana0131508 modifica
DiseasesDB14226 modifica
MedlinePlus000596
eMedicinemed/3381
Patient UKplague modifica
MeSHD010930 modifica
UMLS CUIC0032064 modifica
DOIDDOID:3482 modifica

La pesta bubònica i la septicèmica es contagien generalment per picades de puça o manipulant un animal infectat.[2] La forma pneumònica s’estén entre les persones generalmehnt a través de l’aire mitjançant gotets infectades.[2] El diagnòstic és localitza a través del bacteri trobat en un fluid procedent d’un gangli limfàtic, de la sang o d'un esput.[1]S'encomana molt fàcilment en climes calorosos i humits, però si la temperatura mitjana diària és d'uns 30 °C i l'ambient és sec, pot arribar a minvar molt.

La població que te un risc elevat pot ser vacunada.[1] Aquelles persones que han estan exposats, com es el cas d'una pandèmia poden ser tractats amb medicació preventiva.[1] Si l'individu ja està infectat el seu tractament serà amb antibiòtics i tractaments simptomàtics.[1] Els antibiòtics inclouen una combinació de gentamicina i una fluoroquinolona.[3] El risc de mort amb tractament és aproximadament del 10%, mentre que sense aquest és aproximadament del 70%.[4]

A nivell mundial, es denuncien uns 600 casos a l’any.[1] El 2017, els països amb més casos comprenien la República Democràtica del Congo, Madagascar i el Perú.[1] Als Estats Units, ocasionalment es produeixen infeccions a les zones rurals, on es creu que els bacteris circulen entre rosegadors.[5] Històricament ha tingut lloc en grans brots, essent la més coneguda la Pesta Negra al segle XIV, que va provocar més de 50 milions de morts.[1]

Formes i símptomes de la malaltiaModifica

La pesta pot presentar tres formes de presentació:

  • La pesta bubònica: és la forma més comuna de la pesta. Es transmet a partir de les rates, amb les seves puces infectades. La seva taxa de mortalitat se situa entre el 30% i 75% dels casos. El símptoma característic d'aquesta variant de la malaltia és l'aparició de bubons a l'engonal, el coll i les aixelles, pels quals supura pus i sang. Les persones infectades tenen també hemorràgies sota la pell, raó per la qual presenten nombroses taques fosques per tot el cos. L'aparició d'aquestes tumoracions és acompanyada de febre alta (entre 38 i 41°C), vòmits i confusió o deliri.
  • La pesta pulmonar o pesta pneumònica: és la segona variant més freqüent de la malaltia. És l'única de les tres variants que es transmet per via aèria, amb gotetes de saliva d'una persona infectada contaminada pel bacteri. La taxa de mortalitat és altíssima, entre un 90% i un 95% dels infectats. Els símptomes característics són la dificultat per a respirar (dispnea), l'aparició de coloracions blavoses/violàcies pel cos (especialment a la cara) com a resultat d'una cianosi i, sobretot, l'expectoració sangonosa.
  • La pesta septicèmica: és la més poc freqüent de les tres formes, però, alhora, la més mortífera, ja que els símptomes més característics són la febre alta i l'aparició de taques de color morat pel cos.

Casos al segle XXIModifica

Segons informes de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) dins del seu programa Global Alert and Response (GAR),[6] el segle XXI hi ha hagut situacions d'epidèmia de pesta a Zàmbia (2001), Índia (2002), Malawi (2002), Algèria (2003), República Democràtica del Congo (2005-2006), Xina (2009), el Perú (2010) i Madagascar (2014).

Madagascar 2014)Modifica

Article principal: La pesta a Madagascar

El 21 de novembre del 2014, l'Organització Mundial de la Salut (OMS)[7] fa públic un avís d'epidèmia de pesta a Madagascar davant la mort de 40 persones, una d'elles a la capital, Antananarivo, des que aquesta es va documentar a finals d'agost del 2014.[8]

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 «Plague» (en anglès). World Health Organization. October, 2017. [Consulta: 16 març 2020].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 CDC. «Symptoms of plague | CDC» (en en-us), 27-11-2018. [Consulta: 16 març 2020].
  3. CDC. «Plague resources for clinicians | CDC» (en en-us), 10-02-2020. [Consulta: 16 març 2020].
  4. CDC. «Plague FAQ | CDC» (en en-us), 26-11-2019. [Consulta: 16 març 2020].
  5. CDC. «Ecology and transmission of plague | CDC» (en en-us), 31-07-2019. [Consulta: 16 març 2020].
  6. «Alertes globals de pesta». OMS. [Consulta: 23 novembre 2014].
  7. «Plague – Madagascar». OMS. [Consulta: 24 novembre 2014].
  8. Reuters «Plague in Madagascar has killed 40 people out of 119 cases: WHO». Reuters.com, 21-11-2014 [Consulta: 23 novembre 2014].

Enllaços externsModifica