Via fecal-oral

La via fecal-oral, o de forma alternativa, la via oral-fecal o via oro-fecal és una via de transmissió de malalties, en la qual els patògens en les partícules fecals d'un hoste, s'introdueixen a la cavitat oral d'un altre hoste potencial.

Normalment hi ha passos intermedis, de vegades molts. Entre les causes més comunes es troben:

L'aigua que ha entrat en contacte amb excrements i després s'ha tractat de manera inadequada abans de beure-la;
Els aliments que s'han manejat en presència d'excrements;
Tractament pobre de les aigües residuals junt amb vectors de malalties com les mosques;
Neteja pobra o absent després de tocar excrements o qualsevol cosa que n'hagi estat en contacte;
Pràctiques sexuals que impliquin excrements com l'analingus.
Fetitxes sexuals que impliquen excrements, coneguts col·lectivament com a coprofília (si s'ingereixen es coneix com a coprofàgia)

MalaltiesModifica

Algunes de les malalties i gèrmens que es poden transmetre per la via fecal-oral inclouen:

VirusModifica

ProtozousModifica

BacterisModifica

Shigellosis (disenteria bacilar)^[4]
Febre tifoidea^[5]
Vibrio parahaemolyticus^[6]
Còlera
Clostridium difficile
La transmissió de Helicobacter pylori per via oral-fecal s'ha demostrat en animals de laboratori.^[7]

HelmintsModifica

ReferènciesModifica

↑ Zuckerman AJ. Hepatitis Viruses in: Baron's Medical Microbiology (Baron S et al., eds.). 4th. Univ of Texas Medical Branch, 1996. (via NCBI Bookshelf) ISBN 0-9631172-1-1.
↑ Wang L, Zhuang H «Hepatitis E: an overview and recent advances in vaccine research». World J Gastroenterol, 10, 15, 2004, pàg. 2157–62. PMID: 15259057.
↑ Meyer EA. Other Intestinal Protozoa and Trichomonas Vaginalis in: Baron's Medical Microbiology (Baron S et al., eds.). 4th. Univ of Texas Medical Branch, 1996. (via NCBI Bookshelf) ISBN 0-9631172-1-1.
↑ Hale TL, Keusch GT. Shigella in: Baron's Medical Microbiology (Baron S et al., eds.). 4th. Univ of Texas Medical Branch, 1996. (via NCBI Bookshelf) ISBN 0-9631172-1-1.
↑ Giannella RA. Salmonella:Epidemiology in: Baron's Medical Microbiology (Baron S et al., eds.). 4th. Univ of Texas Medical Branch, 1996. (via NCBI Bookshelf) ISBN 0-9631172-1-1.
↑ Finkelstein RA. Cholera, Vibrio cholerae O1 and O139, and Other Pathogenic Vibrios in: Baron's Medical Microbiology (Baron S et al., eds.). 4th. Univ of Texas Medical Branch, 1996. (via NCBI Bookshelf) ISBN 0-9631172-1-1.
↑ Cellini et al. (1998). "Evidence for an oral-faecal transmission of Helicobacter pylori infection in an experimental murine model". APMIS 107(1-6): 477-484.[1]

[Baron_b-1] Zuckerman AJ. Hepatitis Viruses in: Baron's Medical Microbiology (Baron S et al., eds.). 4th. Univ of Texas Medical Branch, 1996. (via NCBI Bookshelf) ISBN 0-9631172-1-1.

[Wang_2004-2] Wang L, Zhuang H «Hepatitis E: an overview and recent advances in vaccine research». World J Gastroenterol, 10, 15, 2004, pàg. 2157–62. PMID: 15259057.

[Baron_a-3] Meyer EA. Other Intestinal Protozoa and Trichomonas Vaginalis in: Baron's Medical Microbiology (Baron S et al., eds.). 4th. Univ of Texas Medical Branch, 1996. (via NCBI Bookshelf) ISBN 0-9631172-1-1.

[Baron_c-4] Hale TL, Keusch GT. Shigella in: Baron's Medical Microbiology (Baron S et al., eds.). 4th. Univ of Texas Medical Branch, 1996. (via NCBI Bookshelf) ISBN 0-9631172-1-1.

[Baron_d-5] Giannella RA. Salmonella:Epidemiology in: Baron's Medical Microbiology (Baron S et al., eds.). 4th. Univ of Texas Medical Branch, 1996. (via NCBI Bookshelf) ISBN 0-9631172-1-1.

[Baron_e-6] Finkelstein RA. Cholera, Vibrio cholerae O1 and O139, and Other Pathogenic Vibrios in: Baron's Medical Microbiology (Baron S et al., eds.). 4th. Univ of Texas Medical Branch, 1996. (via NCBI Bookshelf) ISBN 0-9631172-1-1.

[7] Cellini et al. (1998). "Evidence for an oral-faecal transmission of Helicobacter pylori infection in an experimental murine model". APMIS 107(1-6): 477-484.[1]

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]