Muhàmmad I

emir omeia de Córdova o Qúrtuba
Per a altres significats, vegeu «Muhàmmad I al-Ghàlib».

Muhàmmad I o Muhàmmad ibn Abd-ar-Rahman (àrab: محمد بن عبد الرحمن الأوسط, Muḥammad ibn ʿAbd ar-Raḥmān; Còrdova, 823 - 886) fou el cinquè emir de Qúrtuba (852-886), fill i successor d'Abd-ar-Rahman II, ambdós de la dinastia omeia. Fou fundador de la ciutat de Madrid i va dirigir, com els seus antecessors ràtzies contra els seus veïns del nord.

Infotaula de personaMuhàmmad I

Dirham de plata encunyat durant el regnat de Muhàmmad I Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ar) محمد بن عبد الرحمن الأوسط Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement823 Modifica el valor a Wikidata
Còrdova Modifica el valor a Wikidata
Mort886 Modifica el valor a Wikidata (62/63 anys)
Còrdova Modifica el valor a Wikidata
Emir de Qúrtuba
852 (Gregorià) – 886 (Gregorià)
← Abd-ar-Rahman ibn al-HàkamAl-Múndhir → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióIslam Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaOmeies de Còrdova Modifica el valor a Wikidata
FillsAl-Múndhir, Abd-Al·lah ibn Muhàmmad Modifica el valor a Wikidata
PareAbd-ar-Rahman ibn al-Hàkam Modifica el valor a Wikidata

Enfront la minoria àrab que controlava al-Àndalus es va formar una coalició de muladís, mossàrabs i amazics a Tulaytula que amb la mort de l'emir Abd-ar-Rahman II es van revoltar, atacant i prenent el castell de Qàlat Rabah. Capturat Hàrith ibn Bazí, el governador de la ciutat,[1] es va canviar pels ostatges toledans que hi havia a Còrdova des de la revolta de 835 dirigida per Hixam al-Atikí. La primavera del 853 al-Hàkam, germà de Muhàmmad I, va recuperar el castell de Calatrava. Però a l'estiu les tropes cordoveses de Qàssim ibn al-Abbàs i Tammar ibn Abi al-Attaf van ser sorpresos pels rebels toledans a la Batalla del Jándula patint nombroses baixes i saquejant el seu campament. Els revoltats van demanar ajut a Ordoni I d'Astúries, que va enviar al seu germà Gató d'Astúries amb una nombrosa host. L'emir es va alertar i es va posar al capdavant d'un exèrcit disposat a sufocar la revolta, derrotant-los a la batalla de Guazalete. El 856, Muhàmmad I va enviar al príncep al-Múndhir a assetjar Tulàytula, sense aconseguir cap èxit. Els rebels fins i tot van burlar el setge i van atacar Talavera el 857,[2] que el governador al-Masu ibn Abd-Al·lah al-Arif va saber contenir. La revolta va finalitzar quan l'emir va reconèixer la seva impotència en 859 i els va concedir l'amnistia.

Referències modifica

  1. (castellà) Juan A. Souto, El emirato de Muhammad I en el Hayan al-Mugrib Arxivat 2009-10-07 a Wayback Machine., P.213, nota 28
  2. Suárez Fernández, Luis; Alvarez Palenzuela, Vicente A. El Fallido intento de un estado hispánico musulmán (711-1085) (en castellà). Ediciones Rialp, 1988, p.68. ISBN 8432120987. 


Precedit per:
Abd-ar-Rahman II
emir de Còrdova
852-886
Succeït per:
al-Múndhir