- Països Catalans
- Resta del món
- 1046, Roma: Finalitza al pontificat de Papa Gregori VI, iniciat el 5 de maig de 1045. Enric III, valent-se dels privilegis que li atribuïen el Privilegium Othonis, el va obligar a abdicar i va ser desterrat a Colònia.
- 1803, Nova Orleans, Imperi colonial francès: al palau del Cabildo se celebra la cerimònia de cessió de la Louisiana (Nova França) als Estats Units per part de França, segons l'acord de compra de la Louisiana signat el 30 d'abril del mateix any entre Napoleó i el President dels Estats Units Thomas Jefferson.
- 1819, Edimburg, Regne Unit: es publica la novel·la Ivanhoe de Walter Scott, per l'editor Archibald Constable (en la portada ja consta la data 1820).
- 1860, Columbia, Carolina del Sud: l'Assemblea de l'estat declara dissolta la unió amb els Estats Units, fet que desencadena la Guerra de Secessió.
- 1940, Washington DC, EUA: Roosevelt pren possessió per tercera vegada del càrrec de President.
- EUA: es publica el primer número de Captain America Comics on té lloc la primera aparició del Capità Amèrica.
- 1973, Madrid, Espanya: l'organització armada ETA assassina amb una bomba el president del govern espanyol Luis Carrero Blanco.
- 1987, Larry Wall distribueix la primera versió del llenguatge de programació Perl (Perl 1).
- 2015: eleccions generals espanyoles de 2015.
- Països Catalans
- 1904, Castelló de la Plana (la Plana Alta: Bernat Artola i Tomàs, poeta valencià (m. 1958).
- 1912, Dusfort, Anoia: Maria Teresa Balcells i Llastarry, pianista i pedagoga catalana (m. 1996).[2]
- 1915, Palamós, Baix Empordà: Adrià Sardó i Parals, violinista, director d'orquestra, mestre i compositor català (m. 2014).
- 1924, Sabadell: Joan Corominas i Vila, empresari català, president del Banc Sabadell des del 1976 fins a 1999.
- 1925, Barcelona: Oriol Bohigas i Guardiola, arquitecte català.
- 1953, València: José Luis Roberto Navarro, polític ultradretà i empresari.
- 1954, el Genovés, la Costera: Paco Cabanes Pastor "el Genovés", pilotari valencià reconegut com un dels millors de la història.
- 1969, Neuss, RFA: Mónica Oltra Jarque política i advocada valenciana.
- 1990,
- Resta del món
- 1841, París: Ferdinand Buisson, pedagog i polític francès, Premi Nobel de la Pau de 1927 (m. 1932).
- 1848, Amsterdam, Països Baixos: Hugo Nolthenius, músic holandès.
- 1852, Santiago de Compostel·la: Eugenia Osterberger, compositora i pianista espanyola del Romanticisme (m. 1932).[5]
- 1890, Praga, Imperi Austrohongarès: Jaroslav Heyrovský, químic txecoslovac, Premi Nobel de Química de 1959 (m. 1967).
- 1898, Louisville, Kentucky: Irene Dunne, actriu de cinema estatunidenca (m. 1990).[6]
- 1921, La Plata, Buenos Aires, Argentinaː Aurora Venturini, novel·lista, contista, poeta, traductora i assagista argentina (m. 2015).[7]
- 1927, GeoJe, GyeongSang, Corea del Sud: Kim Young-sam , polític coreà, president de Corea del Sud (m. 2015).[8]
- 1934, Madrid: Juan María Alponte, periodista, catedràtic i historiador espanyol, nacionalitzat mexicà.
- 1947, Verona: Gigliola Cinquetti, cantant i presentadora de televisió italiana.[9]
- 1950, Ponte Caldelas, Galíciaː Suso Vaamonde, cantautor i compositor gallec. Va formar part del moviment musical i reivindicatiu Voces Ceibes.
- 1955, Hehlrath, Rin del Nord-Westfàlia, República Federal Alemanya: Martin Schulz, polític i llibreter alemany.
- 1963, Madrid, Espanya: Helena de Borbó i Grècia, aristòcrata espanyola, Infanta d'Espanya.
- 1964, Ciutat de Mèxic: Gabriela Ortiz, compositora i professora mexicana.[10]
- 1979, Florència, Itàlia: Chiara Francini, actriu
- Països Catalans
- Resta del món
- 1550 - Estrasburg: Matthias Greitter, compositor i organista
- 1699 - Goa (Índia): Lodovico Antonio Luca Adorno, jesuïta italià, missioner a la Xina (n. 1655).
- 1929- Montélimar (França): Emile Loubet, advocat, President de la República Francesa (n. 1838).[13]
- 1937 - Tutzing, Baviera: Erich Ludendorff [ˌˀeˑʁɪç ˈluːdn̩dɔʁf] ,militar prussià (n. 1865).[14]
- 1973 - Madrid, Espanya: Luis Carrero Blanco, president del govern espanyol, assassinat amb una bomba pel grup terrorista ETA (n. 1904).
- 1982 - Ginebra, Suïssa: Arthur Rubinstein, pianista polonès d'origen jueu (n. 1887).
- 1996 - Seattle (EUA): Carl Sagan, popular astrònom estatunidenc i divulgador científic.
- 1998 - Cambridge, Anglaterra: Alan Lloyd Hodgkin, biofísic anglès, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1963 (n. 1914).
- 2008 - Lyme (EUA): Robert Mulligan, director de cinema i televisió estatunidenc (n. 1925).[15]
- 2016 - Meudonː Michèle Morgan, actriu francesa de cinema (n. 1920).[16]
- 2017 - Parísː Annie Goetzinger, dibuixant de còmic francesa (n. 1951).[17]
Festes i commemoracionsModifica
- ↑ «Joan Marsé i Carbó guanya el premi Biblioteca Breve | enciclopèdia.cat». [Consulta: 22 octubre 2020].
- ↑ «Biografies. Maria Teresa Balcells i Llastarry». Associació musical de mestres directors. [Consulta: octubre 2020].
- ↑ «Marta Xargay Casademont | enciclopèdia.cat». [Consulta: 30 octubre 2020].
- ↑ «Andrea Guasch» (en castellà). Bekia. [Consulta: 26 octubre 2020].
- ↑ López-Suevos Hernández, Beatriz; Martínez Martínez, Mª Rosario «Eugenia Osterberger (Mme Saunier). La incidencia de la cultura francesa en la compositora galleg». Nalgures, 2016.
- ↑ «Irene Dunne» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 11 juliol 2020].
- ↑ Salerno, María Paula. «La «nueva» narrativa de Aurora Venturini: textos de ayer y de hoy» (en castellà) pàg. 8. III Congreso Internacional Cuestiones Críticas, Rosario, abril 2013. [Consulta: 20 octubre 2021].
- ↑ Guex, Samuel.. Au pays du matin calme : nouvelle histoire de la Corée des origines à nos jours. París: Flammarion, DL 2016, cop. 2016. ISBN 978-2-08-135261-2.
- ↑ «Cinquetti, Gigliola nell'Enciclopedia Treccani» (en italià). [Consulta: 8 gener 2022].
- ↑ Villegas, Victor. «Día de la Mujer. Tres Compositoras Mexicanas. Gabriela Ortíz» (en castellà). VicManMusic, 08-03-2019. [Consulta: 26 octubre 2020].
- ↑ «Clotilde Pascual Fibla». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: agost 2019].
- ↑ Berenguer, Arnau. «Cruells Freixas, Narcisa». Història de Sabadell S.XIX-XX, 07-12-2019. [Consulta: 17 maig 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Émile Loubet» (en francès). [Consulta: 6 desembre 2020].
- ↑ Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ Sánchez Noriega, José Luis.. Historia del cine: teoría y géneros cinematográficos, fotografía y televisión. Nueva ed. Madrid: Alianza, 2006. ISBN 84-206-7691-8.
- ↑ «Michèle Morgan | enciclopèdia.cat». [Consulta: 25 octubre 2021].
- ↑ Rose, Cynthia «La Grande Dame Annie Goetzinger (1951-2017)». The Comics Journal, 05-01-2018 [Consulta: 12 abril 2018].
