- Països Catalans
- Resta del món
- Països Catalans
- 1904, Castelló de la Plana (la Plana Alta: Bernat Artola i Tomàs, poeta valencià (m. 1958).
- 1912, Dusfort, Anoia: Maria Teresa Balcells i Llastarry, pianista i pedagoga catalana (m. 1996).[2]
- 1915, Palamós, Baix Empordà: Adrià Sardó i Parals, violinista, director d'orquestra, mestre i compositor català (m. 2014).
- 1924, Sabadell: Joan Corominas i Vila, empresari català, president del Banc Sabadell des del 1976 fins a 1999.
- 1925, Barcelona: Oriol Bohigas i Guardiola, arquitecte català.
- 1953, València: José Luis Roberto Navarro, polític ultradretà i empresari.
- 1954, el Genovés, la Costera: Paco Cabanes Pastor "el Genovés", pilotari valencià reconegut com un dels millors de la història.
- 1969, Neuss, RFA: Mónica Oltra Jarque política i advocada valenciana.
- 1990,
- Resta del món
- 1841, París: Ferdinand Buisson, pedagog i polític francès, Premi Nobel de la Pau de 1927 (m. 1932).
- 1848, Amsterdam, Països Baixos: Hugo Nolthenius, músic holandès
- 1890, Praga, Imperi Austrohongarès: Jaroslav Heyrovský, químic txecoslovac, Premi Nobel de Química de 1959 (m. 1967).
- 1898, Louisville, Kentucky: Irene Dunne, actriu de cinema estatunidenca (m. 1990).[5]
- 1927, GeoJe, GyeongSang, Corea del Sud: Kim Young-sam , polític coreà, president de Corea del Sud (m. 2015).[6]
- 1934, Madrid: Juan María Alponte, periodista, catedràtic i historiador espanyol, nacionalitzat mexicà.
- 1950, Ponte Caldelas, Galíciaː Suso Vaamonde, cantautor i compositor gallec. Va formar part del moviment musical i reivindicatiu Voces Ceibes.
- 1955, Hehlrath, Rin del Nord-Westfàlia, República Federal Alemanya: Martin Schulz, polític i llibreter alemany.
- 1963, Madrid, Espanya: Helena de Borbó i Grècia, aristòcrata espanyola, Infanta d'Espanya.
- 1964, Ciutat de Mèxic: Gabriela Ortiz, compositora i professora mexicana.[7]
- 1979, Florència, Itàlia: Chiara Francini, actriu
- Països Catalans
- Resta del món
- 1550 - Estrasburg: Matthias Greitter, compositor i organista
- 1699 - Goa (Índia): Lodovico Antonio Luca Adorno, jesuïta italià, missioner a la Xina (n. 1655).
- 1929- Montélimar (França): Emile Loubet, advocat, President de la República Francesa (n. 1838).[10]
- 1937 - Tutzing, Baviera: Erich Ludendorff [ˌˀeˑʁɪç ˈluːdn̩dɔʁf] ,militar prussià (n. 1865).[11]
- 1973 - Madrid, Espanya: Luis Carrero Blanco, president del govern espanyol, assassinat amb una bomba pel grup terrorista ETA (n. 1904).
- 1982 - Ginebra, Suïssa: Arthur Rubinstein, pianista polonès d'origen jueu (n. 1887).
- 1996 - Seattle (EUA): Carl Sagan, popular astrònom estatunidenc i divulgador científic.
- 1998 - Cambridge, Anglaterra: Alan Lloyd Hodgkin, biofísic anglès, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1963 (n. 1914).
- 2008 - Lyme (EUA): Robert Mulligan, director de cinema i televisió estatunidenc (n. 1925).[12]
Festes i commemoracionsModifica
- ↑ «Joan Marsé i Carbó guanya el premi Biblioteca Breve | enciclopèdia.cat». [Consulta: 22 octubre 2020].
- ↑ «Biografies. Maria Teresa Balcells i Llastarry». Associació musical de mestres directors. [Consulta: octubre 2020].
- ↑ «Marta Xargay Casademont | enciclopèdia.cat». [Consulta: 30 octubre 2020].
- ↑ «Andrea Guasch» (en castellà). Bekia. [Consulta: 26 octubre 2020].
- ↑ «Irene Dunne» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 11 juliol 2020].
- ↑ Guex, Samuel.. Au pays du matin calme : nouvelle histoire de la Corée des origines à nos jours. París: Flammarion, DL 2016, cop. 2016. ISBN 978-2-08-135261-2.
- ↑ Villegas, Victor. «Día de la Mujer. Tres Compositoras Mexicanas. Gabriela Ortíz» (en castellà). VicManMusic, 08-03-2019. [Consulta: 26 octubre 2020].
- ↑ «Clotilde Pascual Fibla». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: agost 2019].
- ↑ Berenguer, Arnau. «Cruells Freixas, Narcisa». Història de Sabadell S.XIX-XX, 07-12-2019. [Consulta: 17 maig 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Émile Loubet» (en francès). [Consulta: 6 desembre 2020].
- ↑ Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ Sánchez Noriega, José Luis.. Historia del cine : teoría y géneos cinematográficos, fotografía y televisión. Nueva ed. Madrid: Alianza, 2006. ISBN 84-206-7691-8.