Annie Goetzinger

Dibuixant de còmics parisenca

Annie Goetzinger (París, 18 d'agost de 1951 - 20 de desembre de 2017) va ser una dibuixant de còmic francesa.[1][2][3]

Infotaula de personaAnnie Goetzinger

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Annie Denise Raymonde Goetzinger Modifica el valor a Wikidata
18 agost 1951 Modifica el valor a Wikidata
20è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort20 desembre 2017 Modifica el valor a Wikidata (66 anys)
Boulogne-Billancourt (França) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Càncer Modifica el valor a Wikidata)
Activitat
Ocupacióautora de còmics, dissenyadora de vestuari Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Premis

IMDB: nm2297178 Modifica el valor a Wikidata

Des de mitjans de la dècada de 1970 fins a la seva mort el 2017, va treballar en novel·les gràfiques guardonades, així com en il·lustracions de premsa per a diaris com La Croix i Le Monde.[4] Va tenir una llarga i estable relació amb l'editorial de còmics Dargaud.

Gràficament, va ser coneguda per la seva atenció i recerca del detall, per una vestimenta acuradament elaborada i un estil influït pel Modernisme.[5] El seu bagatge prové del dibuix de moda i també s'aprecia en el seu treball el disseny de roba.[6] El 2016 fou escollida per il·lustrar un resum de la Setmana de la Moda de Nova York per a la revista New York.[7]

Els seus primers treballs eren il·lustracions d'historietes curtes publicades en revistes de còmic franceses com Pilote, Charlie Mensuel i Fluide Glacial. La primera novel·la gràfica de Goetzinger, titulada Casque d'O, va guanyar dos premis en 1977 al Festival del Còmic d'Angulema.[3]

Molts dels seus treballs inclouen protagonistes femenines de fort caràcter. Per exemple, Aurore, publicat el 1978 amb un text escrit per Adela Turin, explica la història de la novel·lista francesa Amantine, més coneguda pel seu pseudònim George Sand. El 2015, la novel·la gràfica de Goetzinger Girl in Dior, el primer dels seus treballs publicats en anglès, explica la història d'una periodista anomenada Clara, que està informant sobre l'espectacle de Christian Dior de 1947.[2][8]

En una entrevista a 2015, Goetzinger va dir: "Quan vaig començar, no sabia que hi havia tan poques noies fent còmics... No m'importava; sempre m'havia sentit com una inconformista".[9]

A més d'escriure la història i el text de les seves pròpies novel·les gràfiques, col·laborava freqüentment amb altres autors. Va treballar amb l'autor francès Pierre Christin des de principis dels anys 1980 i amb l'autor català Víctor Mora, entre d'altres.

Referències modifica

  1. «Annie Goetzinger» (en anglès). Lambiek. [Consulta: 5 juliol 2021].
  2. 2,0 2,1 Jiménez, Jesús «Annie Goetzinger lleva al cómic la elegancia de Dior». RTVE, 03-08-2016 [Consulta: 12 abril 2018].
  3. 3,0 3,1 Rose, Cynthia «La Grande Dame Annie Goetzinger (1951-2017)». The Comics Journal, 05-01-2018 [Consulta: 12 abril 2018].
  4. «Annie Goetzinger». Cultural Services of the French Embassy in the United States, Abril 2015. Arxivat de l'original el 10 de maig 2018. [Consulta: 12 abril 2018].
  5. «Annie Goetzinger (18 August 1951 - 20 December 2017, France)». Lambiek. [Consulta: 12 abril 2018].
  6. «Annie Goetzinger». Europe Comics. [Consulta: 12 abril 2018].
  7. Horyn, Cathy; Goetzinger nom2=Annie «Cathy Horyn Recaps NYFW’s Biggest Shows – in Comics Form». New York [Consulta: 12 abril 2018].
  8. Roca, Xavier; Vidal, Jaume. «Estil, elegància i glamur». El Punt-Avui, 18-09-2016. [Consulta: 5 juliol 2021].
  9. Alverson, Brigid. «Annie Goetzinger Brings Vintage Couture to Life in “Girl in Dior”». Comic News. CBR, 21-05-2015. [Consulta: 12 abril 2018].