Carl Sagan

astrofísic, astrònom i divulgador científic estatunidenc

Carl Edward Sagan (Nova York, 9 de novembre del 1934 - Seattle, 20 de desembre del 1996) fou un popular astrofísic, astrònom i divulgador científic estatunidenc.[1] Va ser pioner en camps com l'exobiologia i promotor del projecte SETI (Search for Extraterrestrial Intelligence, Cerca de vida intel·ligent extraterrestre).

Infotaula de personaCarl Sagan

(1980) Modifica el valor a Wikidata
Nom original(en) Carl Edward Sagan Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement9 novembre 1934 Modifica el valor a Wikidata
Brooklyn (Nova York) Modifica el valor a Wikidata
Mort20 desembre 1996 Modifica el valor a Wikidata (62 anys)
Seattle (Washington) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Pneumònia Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaCementiri Lake View 42° 27′ 23″ N, 76° 29′ 35″ O / 42.4564°N,76.4931°O / 42.4564; -76.4931 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióAgnosticisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Chicago - astrofísica, astronomia (–1960)
Universitat de Chicago - física (–1955)
Universitat de Chicago - física (–1956)
Rahway High School (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Tesi acadèmicaPhysical studies of planets (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata (1960 Modifica el valor a Wikidata)
Director de tesiGerard Kuiper Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballAstrobiologia, ciència planetària, astrofísica, escepticisme científic, astronomia i divulgació científica Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciócosmòleg, escriptor, professor d'universitat, astrònom, escriptor de no-ficció, guionista, físic, naturalista, escriptor científic, divulgador científic, astrofísic, escriptor de ciència-ficció, novel·lista, científic espacial, científic planetari, presentador de televisió Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Cornell Modifica el valor a Wikidata
Membre de
AlumnesJames B. Pollack, Neil deGrasse Tyson, Bill Nye i Steve Squyres Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoralJames B. Pollack, Steve Squyres, Steven Soter i Owen Toon (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeLynn Margulis (1957–1965)
Linda Salzman Sagan (1968–1981), divorci
Ann Druyan (1981–1996), mort Modifica el valor a Wikidata
FillsDorion Sagan
 ( Lynn Margulis)
Nick Sagan
 ( Linda Salzman Sagan)
Jeremy Sagan
 ( Lynn Margulis)
Sasha Sagan
 ( Ann Druyan) Modifica el valor a Wikidata
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

Lloc webcarlsagan.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0755981 Allocine: 41929 Allmovie: p62590 TV.com: people/carl-sagan TMDB.org: 10293
Youtube: UCsqs2kEdAJjP_1DdIqU09BA Musicbrainz: 5d63a48c-16fc-4515-be15-c97bf0b3e396 Songkick: 387755 Discogs: 1622298 Goodreads author: 10538 Goodreads character: 120943 Find a Grave: 1347 Modifica el valor a Wikidata

Sagan va muntar els primers missatges físics enviats a l'espai, les plaques de les Pioneer i el disc d'or de les Voyager, missatges universals que podrien ser entesos per qualsevol intel·ligència extraterrestre que els pogués trobar. Sagan va argumentar la hipòtesi, acceptada des d'aleshores, que les altes temperatures superficials de Venus es poden atribuir i calcular mitjançant l'efecte hivernacle.[2] Sagan es va convertir en una figura coneguda pel gran públic gràcies a la sèrie de documentals de televisió Cosmos,[3] presentada per ell mateix i escrita juntament amb la seva última esposa, la també científica Ann Druyan.

Va ser titular de la càtedra d'astronomia i ciències de l'espai de la Universitat Cornell dels Estats Units. Va morir als 62 anys víctima d'una pneumònia,[4] conseqüència de la complicació d'una malaltia que el va afectar durant els seus dos últims anys de vida.

« El cosmos és tot el que és, tot el que va ser i tot el que serà. Les nostres més lleugeres contemplacions del cosmos ens fan estremir, sentim com un pessigolleig ens omple els nervis, una veu muda, una lleugera sensació com en un record llunyà o com si caiguérem des de l'altura. Sabem que ens aproximem al més gran dels misteris. »
— Carl Sagan

Descobriments científics modifica

Sagan es va doctorar a la Universitat de Chicago treballant amb el famós astrònom Gerard Kuiper.[5] En aquesta etapa va demostrar, utilitzant observacions de radiació de microones, que la superfície de Venus era extremadament calenta i densa. Sagan va estudiar l'efecte d'hivernacle provocat pel diòxid de carboni que elevava les temperatures de Venus. Això li va portar a alertar dels perills del canvi climàtic produïts per l'activitat industrial de l'ésser humà. Sagan també és conegut com un dels coautors de l'article científic en el qual s'advertia dels perills de l'hivern nuclear, un estudi basat en els seus treballs sobre l'atmosfera marciana i els possibles canvis climàtics marcians produïts per tempestes d'arena.

Sagan va ser un dels primers científics a proposar la hipòtesi que Europa, un dels satèl·lits galileans de Júpiter, podria contenir un oceà sota la superfície gelada, suggerint la possibilitat d'un entorn habitable. Aquest oceà va ser més tard confirmat indirectament pels resultats de la missió espacial Galileu.

 
Il·lustració de les plaques enviades amb les darreres Pioneer i les dues Voyager

Sagan també va concebre la idea d'enviar un missatge inalterable a l'espai més enllà del sistema solar i que poguera ser entès per una civilització extraterrestre que poguera trobar-lo. El primer missatge així enviat va ser una placa d'alumini recobert d'or adossada a la sonda espacial Pioneer 10.[6] Un altre missatge interestel·lar va ser enviat en les Voyager.

En total, Sagan va ser coautor d'uns dos-cents treballs científics d'investigació en ciències planetàries i busca de vida extraterrestre.

Influència científica modifica

Sagan va ser fundador i promotor de nombrosos projectes dins de l'àmbit de les ciències planetàries:

Personalitat modifica

Sagan era considerat pels seus detractors com una persona amb un gran ego. Aquesta característica el va portar a plantejar diferents judicis contra diverses empreses per atemptar contra el seu nom, i en va perdre la majoria. Sagan era considerat com un ateu o agnòstic. També era un conegut escèptic amb un fort posicionament en contra de la pseudociència. Tanmateix, és considerat pels seus partidaris com a posseïdor d'un "toc màgic" gràcies al qual va ser capaç d'aconseguir que els ciutadans sense formació científica entenguessin i s'interessessin per la ciència, explicant-la d'una forma amena i contagiant la seva fascinació.

Sagan es va casar en tres ocasions. Amb la biòloga Lynn Margulis el 1957, mare de Dorion Sagan, l'artista Linda Salzman, que l'ajudaria en el disseny del missatge interestel·lar en les plaques del Pioneer 10, i finalment amb Ann Druyan, amb qui va tenir dos fills i va romandre casat fins a la seva mort.

Obres modifica

Llibres modifica

Documentals modifica

Cosmos. Un viatge personal. (1980)

Reconeixements i premis modifica

 
Medalla de la NASA al Servei Públic Distingit. Sagan la va obtenir el 1977.

Durant la seva tasca científica[8] i de divulgació, se li van atorgar nombrosos premis per les seves aportacions al pensament humà. Entre aquests, la medalla de la NASA (NASA medal for distinguished scientific achievement) en dues ocasions, i el guardó més important de l'Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units, la medalla al mèrit públic (Public Welfare Medal). També va rebre un premi Pulitzer per la seva obra de divulgació El cervell de Broca.

Com a reconeixement als seus treball sobre exobiología, li van oferir descriure el terme vida dins l'Enciclopèdia Britànica. La Divisió de Ciències Planetàries (DPS) de l'Associació astronòmica americana (AAS) atorga cada any la medalla Sagan al mèrit de divulgació científica en ciències planetàries. El lloc d'aterratge de la missió Mars Pathfinder va ser anomenat en el seu honor com a estació Carl Sagan Memorial. L'asteroide 2709 Sagan també rep el seu nom en el seu honor.

Entre els diversos premis, condecoracions i honors es destaquen:

Bibliografia modifica

  • Davidson, Keay, Carl Sagan: Una vida. John Wiley & Sons, 2000, ISBN 0-471-39536-6, 560 p.
  • Terzian, Yervant y Elizabeth Bilson (eds.), Carl Sagan's Universe. Cambridge University Press, 1997, ISBN 052157286X

Referències modifica

  1. «Carl Sagan». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Sagan, Carl; Head, Tom. Conversations with Carl Sagan. illustrated. University Press of Mississippi, 2006, p. 14. ISBN 978-1-57806-736-7.  Extract of page 14
  3. «Biografia de Carl Sagan» (en castellà). [Consulta: 26 abril 2019].
  4. «Carl Sagan | Biography, Education, Books, Cosmos, & Facts» (en anglès). [Consulta: 26 abril 2019].
  5. Ulivi, Paolo. Lunar Exploration: Human Pioneers and Robotic Surveyors (en anglès). Springer Science & Business Media, 2004, p. 20. ISBN 185233746X. 
  6. «Qué dice el mensaje que el astrónomo Carl Sagan les envió a los extraterrestres (y por qué se armó un escándalo por su diseño)» (en castellà). BBC News Mundo, 28-06-2020. [Consulta: 11 novembre 2021].
  7. «Carl Sagan, Cosmos y la divulgación científica». [Consulta: 3 maig 2019].
  8. «Carl Sagan a SAO/NASA Astrophysics Data System (ADS)».
  9. «The John W. Campbell Memorial Award». Arxivat de l'original el 2012-11-26. [Consulta: 10 abril 2021].
  10. 1981 Hugo Awards
  11. John F. Kennedy Astronautics Award
  12. The Planetary Society. «Carl Sagan». The Planetary Society. Arxivat de l'original el 1 de maig de 2007. [Consulta: 14 febrer 2012]. Arxivat 2007-05-01 a Wayback Machine.

Vegeu també modifica

Enllaços externs modifica