Carl Sagan

astrofísic, astrònom i divulgador científic estatunidenc

Carl Edward Sagan (Nova York, 9 de novembre del 1934 - Seattle, 20 de desembre del 1996) fou un popular astrofísic, astrònom i divulgador científic estatunidenc. Va ser pioner en camps com l'exobiologia i promotor del projecte SETI (Search for Extraterrestrial Intelligence, Cerca de vida intel·ligent extraterrestre). Sagan es va convertir en una figura coneguda pel gran públic gràcies a la sèrie de documentals de televisió Cosmos,[1] presentada per ell mateix i escrita juntament amb la seva última esposa, la també científica Ann Druyan.

Infotaula de personaCarl Sagan
Carl Sagan Planetary Society.JPG
(1980) Modifica el valor a Wikidata
Nom original(en) Carl Edward Sagan Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement9 novembre 1934 Modifica el valor a Wikidata
Brooklyn (Nova York) Modifica el valor a Wikidata
Mort20 desembre 1996 Modifica el valor a Wikidata (62 anys)
Seattle (Washington) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Pneumònia Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaLake View Cemetery (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicJueus Modifica el valor a Wikidata
ReligióAgnosticisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Chicago - astrofísica, astronomia (–1960)
Universitat de Chicago - física (–1955)
Universitat de Chicago - física (–1956)
Rahway High School (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Tesi acadèmicaPhysical studies of planets (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata (1960 Modifica el valor a Wikidata)
Director de tesiGerard Kuiper Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballAstrobiologia, ciència planetària, astrofísica, escepticisme científic i astronomia Modifica el valor a Wikidata
OcupacióCosmòleg, Escriptor, Professor d'universitat, Astrònom, Escriptor de no-ficció, Guionista, Físic, Naturalista, Escriptor científic, Divulgador científic, Astrofísic, Escriptor de ciència-ficció, Novel·lista, Científic espacial, Científic planetari, Presentador de televisió Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Cornell Modifica el valor a Wikidata
Membre de
AlumnesJames B. Pollack, Neil deGrasse Tyson, Bill Nye i Steve Squyres Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoralJames B. Pollack, Steve Squyres, Steven Soter i Owen Toon (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeLynn Margulis (1957–1965)
Linda Salzman Sagan (1968–1981), divorci
Ann Druyan (1981–1996), mort Modifica el valor a Wikidata
FillsDorion Sagan
 (OOjs UI-like kinship-progressive-black.svg Lynn Margulis)
Nick Sagan
 (OOjs UI-like kinship-progressive-black.svg Linda Salzman Sagan)
Jeremy Sagan
 (OOjs UI-like kinship-progressive-black.svg Lynn Margulis)
Sasha Sagan (en) Tradueix
 (OOjs UI-like kinship-progressive-black.svg Ann Druyan) Modifica el valor a Wikidata
Signatura
Carl Sagan Signature.svg Modifica el valor a Wikidata

Lloc webcarlsagan.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0755981 Allocine: 41929 Allmovie: p62590 TV.com: people/carl-sagan
Musicbrainz: 5d63a48c-16fc-4515-be15-c97bf0b3e396 Songkick: 387755 Discogs: 1622298 Find a Grave: 1347 Modifica el valor a Wikidata

Carl Sagan va ser titular de la càtedra d'astronomia i ciències de l'espai de la Universitat Cornell dels Estats Units. Va morir als 62 anys víctima d'una pneumònia,[2] conseqüència de la complicació d'una malaltia que el va afectar durant els seus dos últims anys de vida.

"El cosmos és tot el que és, tot el que va ser i tot el que serà. Les nostres més lleugeres contemplacions del cosmos ens fan estremir, sentim com un pessigolleig ens omple els nervis, una veu muda, una lleugera sensació com en un record llunyà o com si caiguérem des de l'altura. Sabem que ens aproximem al més gran dels misteris."

Descobriments científicsModifica

Sagan es va doctorar a la Universitat de Chicago treballant amb el famós astrònom Gerard Kuiper. En aquesta etapa va demostrar, utilitzant observacions de radiació de microones, que la superfície de Venus era extremadament calenta i densa. Sagan va estudiar l'efecte d'hivernacle provocat pel diòxid de carboni que elevava les temperatures de Venus. Això li va portar a alertar dels perills del canvi climàtic produïts per l'activitat industrial de l'ésser humà. Sagan també és conegut com un dels coautors de l'article científic en el qual s'advertia dels perills de l'hivern nuclear, un estudi basat en els seus treballs sobre l'atmosfera marciana i els possibles canvis climàtics marcians produïts per tempestes d'arena.

Sagan va ser un dels primers científics a proposar la hipòtesi que Europa, un dels satèl·lits galileans de Júpiter, podria contenir un oceà sota la superfície gelada, suggerint la possibilitat d'un entorn habitable. Aquest oceà va ser més tard confirmat indirectament pels resultats de la missió espacial Galileu.

 
Il·lustració de les plaques enviades amb les darreres Pioneer i les dues Voyager

Sagan també va concebre la idea d'enviar un missatge inalterable a l'espai més enllà del sistema solar i que poguera ser entès per una civilització extraterrestre que poguera trobar-lo. El primer missatge així enviat va ser una placa d'alumini recobert d'or adossada a la sonda espacial Pioneer 10. Un altre missatge interestel·lar va ser enviat en les Voyager.

En total, Sagan va ser coautor d'uns dos-cents treballs científics d'investigació en ciències planetàries i busca de vida extraterrestre.

Influència científicaModifica

Sagan va ser fundador i promotor de nombrosos projectes dins de l'àmbit de les ciències planetàries:

PersonalitatModifica

Sagan era considerat pels seus detractors com una persona amb un gran ego. Aquesta característica el va portar a plantejar diferents judicis contra diverses empreses per atemptar contra el seu nom, i en va perdre la majoria. Sagan era considerat com un ateu o agnòstic. També era un conegut escèptic amb un fort posicionament en contra de la pseudociència. Tanmateix, és considerat pels seus partidaris com a posseïdor d'un "toc màgic" gràcies al qual va ser capaç d'aconseguir que els ciutadans sense formació científica entenguessin i s'interessessin per la ciència, explicant-la d'una forma amena i contagiant la seva fascinació.

Sagan es va casar en tres ocasions. Amb la biòloga Lynn Margulis el 1957, mare de Dorion Sagan, l'artista Linda Salzman, que l'ajudaria en el disseny del missatge interestel·lar en les plaques del Pioneer 10, i finalment amb Ann Druyan, amb qui va tenir dos fills i va romandre casat fins a la seva mort.

ObresModifica

LlibresModifica

DocumentalsModifica

Cosmos. Un viatge personal. (1980)

Reconeixements i premisModifica

Durant la seva labor científica[4] i de divulgació, se li van atorgar nombrosos premis per les seves aportacions al pensament humà. Entre aquests, la medalla de la NASA (NASA medal for distinguished scientific achievement) en dues ocasions, i el guardó més important de l'Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units, la medalla al mèrit públic (Public Welfare Medal). També va rebre un premi Pulitzer per la seva obra de divulgació El cervell de Broca.

Com a reconeixement als seus treball sobre exobiología, li van oferir descriure el terme vida dins l'Enciclopèdia Britànica. La Divisió de Ciències Planetàries (DPS) de l'Associació astronòmica americana (AAS) atorga cada any la medalla Sagan al mèrit de divulgació científica en ciències planetàries. El lloc d'aterratge de la missió Mars Pathfinder va ser anomenat en el seu honor com a estació Carl Sagan Memorial. L'asteroide 2709 Sagan també rep el seu nom en el seu honor.

Entre els diversos premis, condecoracions i honors es destaquen:

BibliografiaModifica

  • Davidson, Keay, Carl Sagan: Una vida. John Wiley & Sons, 2000, ISBN 0-471-39536-6, 560 p.
  • Terzian, Yervant y Elizabeth Bilson (eds.), Carl Sagan's Universe. Cambridge University Press, 1997, ISBN 052157286X

ReferènciesModifica

  1. «Biografia de Carl Sagan». [Consulta: 26 abril 2019].
  2. «Carl Sagan | Biography, Education, Books, Cosmos, & Facts» (en anglès). [Consulta: 26 abril 2019].
  3. «Carl Sagan, Cosmos y la divulgación científica». [Consulta: 3 maig 2019].
  4. «Carl Sagan a SAO/NASA Astrophysics Data System (ADS)».
  5. The John W. Campbell Memorial Award
  6. 1981 Hugo Awards
  7. John F. Kennedy Astronautics Award
  8. The Planetary Society. «Carl Sagan». The Planetary Society. Arxivat de l'original el 1 de maig de 2007. [Consulta: 14 febrer 2012]. Arxivat 2007-05-01 a Wayback Machine.

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica