Viquipèdia

Alzira

municipi del País Valencià, capital de la Ribera Alta
Per a altres significats, vegeu «Alzira (Verdi)».

Alzira[1] és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Ribera Alta. La conurbació que forma en l'actualitat amb Algemesí i Carcaixent constitueix, amb 95.000 habitants, el segon nucli de població de la província de València, després de la capital i la seua àrea metropolitana.

Infotaula de geografia políticaAlzira
Bandera Escut
Bandera Escut
Localització
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
Provínciaprovíncia de València
ComarcaRibera Alta Modifica el valor a Wikidata
Capital de
CapitalAlzira Modifica el valor a Wikidata
Població
Total45.451 (2022) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat411,69 hab./km²
Gentilicialzirenca, alzirenc, alzirenya, alzireny Modifica el valor a Wikidata
Predomini lingüísticValencià
Geografia
Superfície110.400.000 m² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perXúquer Modifica el valor a Wikidata
Altitud14 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Alberic
Favara
Corbera
Tous
Polinyà de Xúquer
Tavernes de la Valldigna
Simat de la Valldigna
Benifairó de la Valldigna
Llaurí
Sumacàrcer
Guadassuar
Antella
Algemesí
Massalavés
Benimodo
Carcaixent
Benimuslem
Benicull de Xúquer Modifica el valor a Wikidata
Partit judicialAlzira
Dades històriques
Esdeveniment clau
Dia festiu
PatrociniBernat d'Alzira Modifica el valor a Wikidata
Dia de mercatdimecres
Festa patronal23 de juliol (Sant Bernat d'Alzira)
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataDiego Gómez García (2015–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal46600 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE46017 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis46017 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Lloc webalzira.es Modifica el valor a Wikidata

ToponímiaModifica

El nom d'Alzira deriva de l'àrab الجزيرة (al-ǧazīra), transcrit comunament com Al-Yazirat o Al-Yazira, que significa «L'Illa». Fins mitjans del segle xii, el seu nom complet era جزيرة شقر (ǧazīrat šuqar), Ŷazīra Šuqar, «L'Illa del Xúquer», sense l'article ال (al-), ja que l'àrab l'omet en expressions de possessió.[2] A mitjans del segle xii, es va introduir aquest article, convertint-se el nom en Al-yâzīra Šuqar o, simplement Al-yâzīra. Amb la cristianització el seu nom passa a ser Algezira i, al segle xviii el seu nom passà a ser Alzira, tot i que posteriorment el topònim es va castellanitzar a Alcira fins a l'any 1980, quan es va recuperar el topònim en valencià com a denominació oficial.

A més, en la documentació de l'Arxiu Municipal també s'han trobat les denominacions Aliasire, Algezire, Aliazire, Algesira i Aliazira.[3]

GeografiaModifica

 
Vall de la Murta
 
Vall de la Casella

Situat en la seva major part en el marge dret del riu Xúquer. El terme està dividit en dos sectors, un de 83,24 km² i altre de 28,22 km², anomenat La Garrofera, el qual es troba separat pels termes municipals de Massalavés, Benimuslem, Alberic i Benimodo, formant un enclavament.

La superfície del terme és molt irregular, sent completament plana en els marges del riu Xúquer; cap al sud-est s'estenen, paral·lelament entre si, les serres de Corbera, la Murta i les Agulles, entre les quals es desenvolupen, les valls de la Murta, la Casella i Aigües Vives, mentre que el sector de La Garrofera està accidentat pels vessants orientals de la serra de Tous.

El terme d'Alzira està travessat pel riu Xúquer, al que afluïxen el riu Riu Verd o dels ullets pel seu marge esquerre i el barranc de Barxeta per la dreta. El Xúquer va ser navegable fins a Alzira per vaixells de petit tonatge, navegació que es va mantenir fins al segle xvi.

ClimaModifica

El clima és de tipus mediterrani, amb una brusca transició de l'estiatge estival a les abundants pluges tardorenques, de tipus torrencial, que produïxen freqüents inundacions.

Municipis limítrofsModifica

Limita amb Alberic, Algemesí, Antella, Benimodo, Benimuslem, Carcaixent, Guadassuar, Massalavés, Sumacàrcer i Tous (a la mateixa comarca); amb Corbera, Favara i Polinyà de Xúquer (a la Ribera Baixa); i Simat de la Valldigna i Tavernes de la Valldigna i Benifairó de la Valldigna (a la comarca de la Safor).

NuclisModifica

 
Plaça Major, al centre urbà.
 
Vista aèria d'Alzira
 
Plaça del Carbó i Casa Consistorial
  • Alzira (barris: la Vila, Tulell, l'Alborxí, centre urbà, Sant Joan, Sants Patrons, Caputxins, les Basses, Venècia, l'Alquerieta,[4] raval de Sant Agustí,[5] Sant Francesc o raval de la Muntanyeta[6] i Santa Maria del Bonaire)[7]
  • El Forn de Carrascosa[8]
  • El Molí del Fus[9]
  • El Pla de Corbera
  • El Respirall
  • El Torretxó
  • La Barraca d'Aigües Vives[10]
  • La Garrofera[11]
  • Montcada[12]
  • Sant Bernat
  • Vilella
  • Xixarà o Xixerà[13]

D'altres nuclis trobats en el cercador electrònic del Cadastre:[14]

  • Casa Negra
  • Casa Piula
  • Casa del Mulero
  • Les Meravelles
  • Tolls


Partides rurals del terme d'AlziraModifica

En aquesta taula hi ha el nom de 58 partides trobades en el mapa cadastral (ordre alfabètic).[14]

Alfarella Cantal Gros Ombria de la Barraca Solana de la Murta
Almúnia, l' Convent d'Aigües Vives Pla, el Terrer, el
Atzagador de la Barraca Creu de la Barraca Pla d'Aigües Vives Terrers de la Barraca
Barraca, la Estret d'Aigües Vives Pla de Corbera Tisneres
Barralbet Fons de la Barraca Pla de la Murta Tora
Bercó Fons de Cabanyes Pla del Xorro Tossalet
Benibarres Fons de Maranyent Prada Vall Verda
Bou Garrofer Negre Ràfol Valletes del Gall
Cabanyes Fracà Rec Nou Velasco
Carrascal Guixara Rumbau Vilella
Cano Massasseli Sant Bernabé Vilella Alta
Coma, la Mas Roig Sant Bernat Vistabella
Canyada, la Matema Serradal Xavegó
Casella, la Mulata Solana d'Aigües Vives
Creu, la Murta, la Solana de la Casella

AccessosModifica

Per carretera, des de València, s'arriba a Alzira a través de l'A-7 i l'AP-7. També compta amb estació de ferrocarril de la línia València-Almansa, i de la línia C-2 de Rodalia de València (RENFE). A més, s'hi pot accedir amb autobús des de Carcaixent, Algemesí, Cullera i Sueca.

HistòriaModifica

 
Muralla d'Alzira
 
Plaça de La Constitució

Malgrat la quantitat de jaciments prehistòrics que hi ha (del paleolític les cases de Xixerà i la cova d'Alfons; del neolític la cova de les Aranyes i la cova dels Gats; de l'edat del bronze la muntanya Assolada i les cases de Montcada; de l'època romana el sequer de Sant Bernat i la necròpoli del camí d'Albalat) els orígens no estan clars. Hi ha la possibilitat que es correspongui amb la població romana de Saetabicula. Els historiadors i els estudiosos han manifestat llurs opinions de manera dispar.

Tradicionalment la ciutat s'havia considerat la successora de la Sucro iberoromana, altres cercaren els precedents en les vil·les romanes (Materna, Vilella, Casella, etc.) i assenyalaren una concentració de la població en el nucli de la vila; en darrer lloc hi ha els que, de la mateixa manera, assenyalen aqueixa concentració però a partir de les alqueries musulmanes escampades pel terme. El nom àrab de la ciutat, Al-Yazirat Suquar,[15] assenyala la característica geogràfica de la població, una illa vorejada per les aigües dels rius Xúquer i riu Barxeta.

 
Jaume I d'Aragó el Conqueridor

Durant el domini musulmà, Al-Yazirat Suquar fou població molt important que arribà a tenir governació pròpia. Amb els almoràvits fou focus destacat de diverses rebel·lions contra els cristians i amb l'intent d'unificació almohade passà a declarar-se partidària d'aquests. La vila, baluard completament emmurallat, comptava amb unes quantes mesquites, cases de bany, molins, etc. El 1125 Alfons I el Bataller la va atacar però no la va poder conquerir; hi va tornar el 1129 i va derrotar un exèrcit almoràvit entre Alzira i Cullera. El tractat geogràfic d'Al-Zuhví, escrit cap al 1147, assenyala l'existència a Alzira d'un gran pont de tres arcs, obra antiga i d'excel·lent factura, així com que els seus habitants eren gent benestant. D'entre els alzirencs de l'època hi destaquen els escriptors: Ben Jafacha, Al-Zaqaq, Ben Amira i Ibn Tomlus, els jurisconsults: Ben Abil Kasal i Abu Baker, l'historiador Algapheker abu Abdalla i el matemàtic Ben Rian entre d'altres. Durant el segon període de les taifes, Al-Jazirat fou posseïda per Sad ibn Mardanix que hi va nomenar governador al noble local Ahmad ibn Muhammad ibn Djafar ibn Sufyan, el qual es va revoltar i es va passar als almohades seguint a Ibn Hamuskh de Jaén i a Abd Allah ibn Sad d'Almeria. Ibn Mardanix la va assetjar el juny de 1171 amb el suport del seu germà l'emir de València Abu l-Hadjdj Yusuf; el setge va durar dos mesos (fins a l'agost) quan va rebre l'ajut dels almohades i els assetjants es van haver de retirar.[16]

El 30 de desembre del 1242 conquista la vila Jaume I, qui va concedir-li infinitat de privilegis, entre els quals destaca el de mer i mixt imperi amb jurisdicció en causes civils i criminals, sobre 42 pobles i amb el rang de vila real. La reina Violant d'Hongria va fundar a la ciutat el convent de Santa Maria de Montpeller per commemorar la mare del rei. El monarca aragonès renunciarà a la corona en favor dels seus fills a Alzira on, segons la tradició, morirà el 1276 amortallat amb l'hàbit del Cister.

 
Monestir de La Murta. Lloc de peregrinació de personatges històrics

A la ciutat s'establiren els jerònims (Monestir de la Murta, 1401), les agustines (Santa Llúcia, 1536), gaudint de la protecció de la reina Margarida d'Àustria, les franciscanes (Santa Bárbara, 1539), els trinitaris (Sant Bernat, 1558) i els caputxins (L'Encarnació, 1614). La Murta fou el cenobi més destacat, protegit per importants famílies aristocràtiques com els Serra, els Vic o els Vilaragut, així com importants personatges de la clerecia como el cardenal Cisneros o el patriarca Sant Joan de Ribera i de la reialesa, després de la visita i estada al monestir del rei Felip II, el príncep Felip i la infanta Isabel Clara Eugènia d'Habsburg el 1586.

Alfons I, en 1286, li concedí la facultat de celebrar fires.

La vila prengué part activa en la guerra de la Unió, participà en les Corts del Regne i va exercitar un paper destacat en el compromís de Casp. Els segles xvi i xvii suposaren una recessió en l'ordre polític i econòmic. Se segregaren de la vila Carcaixent, Guadassuar i Algemesí i s'hi van deixar sentir els efectes de l'expulsió dels moriscs.

En la guerra de Successió es va declarar partidària de l'arxiduc Carles i en la guerra contra els francesos el 1811 es traslladà a Alzira la Junta de Defensa de la província. En 1820 es crea el partit judicial d'Alzira. En 1853 el ferrocarril arriba a la vila. El 8 d'agost del 1876, Alfons XII, en consideració a la importància, que per l'augment de la població i desenvolupament de la seua indústria i el seu comerç havia assolit la vila, li concedí el títol de ciutat. El 1885, Alzira es prestà a l'insigne doctor Jaume Ferran Clua perquè experimentara la vacuna contra el còlera.

 
Plaques commemoratives de les visites del papa Joan Pau II i dels reis d'Espanya Joan Carles i Sofia al Santuari de Santa Maria del Lluch, Alzira

Al segle xx, finalitzada la guerra civil, el dictador Francisco Franco va visitar la ciutat el 1939 i el 1947. El desenvolupament industrial i la font de divises en què s'havia convertit l'exportació de taronges, motivà també la visita del príncep Joan Carles de Borbó a Alzira el 1961. El 1964 es va celebrar a la ciutat el VII centenari de la Séquia reial del Xúquer (d'Alzira en temps de Jaume I). Els actes van estar presidits per Cayetana Fitz-James Stuart, duquessa d'Alba. El príncep Joan Carles de Borbó, acompanyat per la princesa Sofia, feu una segona estada a Alzira el 1970.

El Xúquer, assot de la població, ha provocat danys a la ciutat al llarg de la seua història. Les riuades de 1320, 1473, 1779, 1864 i 1987, entre d'altres, en són bon exemple, però és el 20 d'octubre de 1982 quan es va produir una de les més tràgiques pàgines de la història d'Alzira: la presa de Tous va rebentar i tota la comarca romangué inundada sota les aigües del Xúquer, en un episodi que a hores d'ara no està encara suficientment aclarit. Per aquest motiu, els reis d'Espanya, Joan Carles i Sofia i el papa Joan Pau II visitaren el Santuari de Santa Maria del Lluch per consolar els afectats.

DemografiaModifica

Segons dades de l'INE, Alzira tenia 45.451 habitants l'any 2022. Segons dades de l'ajuntament de 2008, hi ha 4.633 immigrants censats (1.400 romanesos; 526 marroquins; 278 búlgars; 266 equatorians; 250 algerians).

Evolució demogràfica
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2005 2007 2008 2014
20.572 22.657 20.839 21.232 24.518 24.935 26.669 32.876 37.446 40.055 41.264 42.543 43.038 44.440 44.518

EconomiaModifica

 
Seu central de Grefusa, a Alzira

L'economia s'ha sustentat tradicionalment en l'agricultura i especialment en la taronja, que s'ha vingut conreant des del segle xvi. Durant el segle passat l'Alzira agrícola ha donat pas a una ciutat eminentment comercial, industrial i de serveis.

Algunes de les empreses industrials més famoses que hi ha hagut a Alzira són Avidesa o Grefusa. En el sector cultural, destaquen Ribera TV i l'editorial Bromera.

Un dels motors econòmics més importants de la ciutat està constituït pel Servei de Desenvolupament Econòmic IDEA Alzira,[cal citació] que compta, a més, amb l'Oficina de Projectes Europeus Alzira On Europe.[cal citació]

Política i GovernModifica

Composició de la Corporació MunicipalModifica

El Ple de l'Ajuntament està format per 21 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 9 regidors del Bloc-Compromís per Alzira (Compromís), 6 del Partit Popular (PP), 3 del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 2 de Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs) i 1 de Vox.

 
Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Alzira

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Bloc-Compromís per Alzira   Diego Gómez García 8.034 37,92% 9 ( +3)
Partit Popular   José Andrés Hernández Sala 5.378 25,38% 6 ( -2)
Partit Socialista del País Valencià-PSOE   Isabel Aguilar López 3.138 14,81% 3 ( -1)
Ciutadans - Partit de la Ciutadania   Miguel Vidal Llopis 2.124 10,02% 2 ( )
Vox   Ricardo Belda Valiente 1.109 5,23% 1 ( +1)
Altres candidatures[a][b]   1.299 6,13% 0 (  -1)
Vots en blanc   106 0,50%
Total vots vàlids i regidors 21.188 100 % 21
Vots nuls 127 0,60%
Participació (vots vàlids més nuls) 21.315 64,05%**
Abstenció 11.966* 35,95%**
Total cens electoral 33.281* 100 %**
Alcalde: Diego Gómez García (Compromís) (15/06/2019)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (12 vots: 9 de Compromís i 3 de PSPV.[17])
Fonts: JEC,[18] JEZ Alzira,[19] M. Interior,[20] Periòdic Ara.[21]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Per a la composició de l'ajuntament en altres legislatures veure: Eleccions municipals d'Alzira

Alcaldes durant la II República EspanyolaModifica

Període Nom de l'alcalde Partit polític
14/04/1931-30/06/1933 Francesc Oliver González[22][23][24]   FSV
30/06/1933-07/10/1934 Antonio Motilla Mas[25]   FSV
07/10/1934-10/10/1934[26] Vicent Pellicer Giménez   FSV
10/10/1934-11/10/1935 Enric Oria Pelayo   PURA - PRR
11/10/1934-10/03/1936 Enrique Bellver Andrés[27]   PURA - PRR
16/03/1936-01/04/1939[28][29] Francesc Oliver González   FSV

Alcaldes durant el FranquismeModifica

Període Nom de l'alcalde
1939 Bernardo Andrés Bono
1939-1943[30] Julio Tena Just
1943-1945 Lisardo Piera Rosario
1945-1946 Julio Tena Just
1946-1952[31] Carlos Llinares Ariño
1952-1965 Bernardo Andrés Bono
1965-1974[32] José Pellicer Magraner
1974-1979[33] Camil Dolz Enguix

Alcaldes democràtics des de 1979Modifica

Des de 2015 l'alcalde d'Alzira és Diego Gómez i Garcia (Compromís).[34][35]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Francesc Josep Blasco i Castany PSPV-PSOE 19/04/1979 --
1983–1987 Francesc Josep Blasco i Castany PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987–1991 Francesc Josep Blasco i Castany PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991–1995 Francesc Josep Blasco i Castany
Pedro Claudio Grande Diago 		PSPV-PSOE
PSPV-PSOE 		15/06/1991
20/12/1992 		--
Moció de censura.
1995–1999 Alfredo Javier Garés i Núñez PP
UV [36][37][38]		 17/06/1995 --
1999–2003 Pedro Claudio Grande Diago PSPV-PSOE 03/07/1999 --
2003–2007 Elena María Bastidas Bono PP 14/06/2003 --
2007–2011 Elena María Bastidas Bono PP 16/06/2007 --
2011–2015 Elena María Bastidas Bono PP 11/06/2011 --
2015–2019 Diego Ernesto Gómez i Garcia Compromís 13/06/2015 --
Des de 2019 Diego Ernesto Gómez i Garcia Compromís 15/06/2019 --
Fonts: Generalitat Valenciana[35]

Llocs d'interésModifica

Alguns llocs destacables de la localitat són, per exemple, la reserva natural de la Murta i el monestir, La Casella i la seua reserva de cérvols. Tot inclòs dins del Paratge Natural Municipal de la Murta i la Casella.

Monuments religiososModifica

 
Escoles Pies
 
Façana barroca de l'Arxiprestal de Santa Caterina.
 
Creu Coberta
  • Església de Santa Caterina. Edificada a finals del XIII sobre la mesquita. Façana barroca.
  • Església de l'Encarnació. Del segle xviii. Va ser un convent de Caputxins. Conté una interessant decoració ceràmica del xviii.
  • Monestir de la Murta. Des del segle vii hi hagué una colònia d'ermitans, fins i tot durant la dominació àrab. L'edifici del convent fou començat a edificar-se en 1401 amb llicència del papa Gregori XI de 1376. Fins a 1623 se li feren diverses modificacions. Amb la desamortització de Mendizàbal va quedar buit i arruïnat, només se'n conserva la torre anomenada dels Coloms. Actualment és propietat municipal.
  • Creu Coberta. Medieval, d'estil goticomudèjar. Restaurada en 1962. És el lloc on tradicionalment s'ubica la mort de Jaume I.
  • Casalicis del pont Sant Bernat. De 1717, restaurats el 1940. Inicialment estaven sobrel el desaparegut pont de sant Bernat (abans sant Agustí).
  • Santuari del Lluch. Del primer terç del s. XX. Situat al cim de la Muntanyeta del Salvador, la seua situació privilegiada fa que siga un temple molt conegut a la Ribera.
  • Escoles Pies. Finals del XIX. A hores d'ara és la Casa de la Cultura.
  • Monestir de Santa Llúcia, també conegut com a Convent de les Llúcies, és un conjunt conventual renaixentista, erigit durant el segle xvi a Alzira, del qual subsistixen el claustre i la nau i la façana de l'església.

Monuments civilsModifica

 
Saló àrab del Círculo Alzireño.
  • Casa Consistorial. És el monument més important d'Alzira. Es va edificar entre 1547 i 1603 en estil gòticorenaixentista. Compta amb importants obres d'art i un interessant arxiu històric.
  • Gran Teatre. D'estil modernista.
  • La Cova o Torre de les Meravelles es troba a la partida de Vilella d'Alzira, prop del límit amb el terme municipal de Carcaixent. Té la peculiaritat de posseir una torre quadrangular, erigida en 1912, per a tancar i controlar l'accés.
  • Edificis modernistes dels voltants de la plaça de la Constitució.
  • Escuts del carrer Sant Roc. Són dos escuts nobiliaris situats en els edificis dels números 8 i 13 d'esta via alzirenca.
  • Círculo Alzireño, edifici neoclassicista amb interessants salons valencià, daurat i àrab.
  • Magatzem dels germans Peris Puig edifici industrial d'estil modernista.
  • Hi ha mostres de l'arquitectura rural de la Ribera en les partides de Vilella i Materna.
  • En el nucli antic de la ciutat –La Vila, declarat BIC— es troba part de l'antic circuit de la muralla d'Alzira.
  • El Palau de Casassús és un palau senyorial estructurat en tres plantes. En la planta baixa destaquen els arcs gòtics i en la façana el seu escut nobiliari, que és bé d'interés cultural (número R-I-51-0011340).
  • La Casa de l'Empenyorament, seu del Museu Municipal d'Alzira (MUMA).

CulturaModifica

 
Edifici d'Edicions Bromera a Alzira

Els Premis Literaris Ciutat d'Alzira són els premis literaris més importants i complets del País Valencià, i consistix en una sèrie d'actes i jornades culturals, conferències i lectures i finalment en una gala anual amb presència del món polític, literari i cièntific. Destaquen pel suport i reconeixement de títols escrits en valencià, on té un paper important l'editorial alzirenca Edicions Bromera, conjuntament amb la Universitat de València, la Universitat Nacional d'Educació a Distància, l'Ajuntament d'Alzira i la caixa d'estalvis Bancaixa. Anualment i en la seua XVIII edició este esdeveniment concedix nombrosos premis i dotacions econòmiques a escriptors valencians i nacionals.

Festes i gastronomiaModifica

 
Mascletà de les Falles d'Alzira a la plaça del Regne.
  • Falles d'Alzira. Festa d'interés turístic nacional. Alzira és, després de València, la ciutat que més monuments crema per sant Josep.
  • Setmana Santa d'Alzira. Festa d'interés turístic nacional.
  • Festes Patronals. Tenen lloc en el mes de juliol, als sants Bernat, Maria i Gràcia; i en el mes de setembre, a la mare de déu de Lluc. En les festes del Lluc es representa la troballa de la Verge amb les típiques danses del Jardí, del Negrito, de la Farina, dels Mariners; de la Carxofa, del Pal, del Palustre, dels Pastorets i dels Arquets, totes elles vinculades als diferents gremis.

La gastronomia es basa, com no podia ser d'altra manera, en els arrossos; també són interessants el suquet de peix, l'espardenyà i les mandonguilles de bacallà. Entre els dolços l'arnadí, dolç de moniato, carabassa i ametles i la tradicional mona de pasqua.

Persones il·lustresModifica

Per ordre cronològic:

EducacióModifica

Educació infantil i primàriaModifica

Educació secundària i professionalModifica

  • Institut d'Educació Secundària Josep Maria Parra.
  • Centre Integrat Públic de Formació Professional Lluís Suñer Sanchis.
  • Institut d'Educació Secundària Rei En Jaume.
  • Institut d'Educació Secundària el Tulell (oficialmente IES N.º 4).
  • Centre de Formació de Persones Adultes Enric Valor.
  • Col·legi La Puríssima (Franciscanes).
  • Col·legi Sagrada Família - Institut Secular Obreres de la Creu. Sagrada Família
  • Col·legi Britànic d'Alzira - British School of Alzira.

Educació universitàriaModifica

Altres ensenyanmentsModifica

  • Col·legi d'Educació Especial Carmen Picó.
  • Ciutat d'Alzira Futbol Base

NotesModifica

  1. ↑ També participaren a les eleccions de 2019: Podem (446 vots, 2,10%), l'Esquerra d'Alzira-Esquerra Unida-Esquerra Republicana-Seguim Endavant (EUPV-ERPV) (441 vots, 2,08%), Som Valencians (Somval) (353 vots, 1,67%) i Falange Espanyola de les JONS (FE de las JONS) (59 vots, 0,28%).
  2. ↑ EUPV-EV perderen el regidor obtingut el 2015.

ReferènciesModifica

  1. ↑ «Alzira». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ Asín Palacios, Miguel. Contribución a la toponimia árabe de España. Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 1940, p. 53. 
  3. ↑ «La muralla àrab d'Alzira: una joia mil·lenària a la Ribera del Xúquer» (en castellà). ValenciaBonita.es. [Consulta: 13 octubre 2020].
  4. ↑ «l'Alquerieta». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. ↑ «raval de Sant Agustí». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  6. ↑ «Sant Francesc». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  7. ↑ «Santa Maria del Bonaire». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  8. ↑ «el Forn de Carrascosa». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  9. ↑ «el Molí del Fus». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  10. ↑ «la Barraca d'Aigües Vives». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  11. ↑ «la Garrofera». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  12. ↑ «Montcada». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  13. ↑ «Xixarà». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  14. ↑ 14,0 14,1 «Cercador d'immobles i visor cartogràfic». Govern d'Espanya. [Consulta: 31 desembre 2019].
  15. ↑ Arazo, María Ángeles; Jarque, Francesc. Valencia y su provincia. Diputación Provincial de Valencia, 1985, p. 79. 
  16. ↑ Mata, Jordi «Jaume I. Rei i Mite». Sàpiens [Barcelona], núm. 121, octubre 2012, p.8.14. ISSN: 1695-2014.
  17. ↑ Redacció «Diego Gómez alcalde d'Alzira amb els vots de Compromís (9) i del PSPV (3)». Ribera Expréss, 15-06-2019 [Consulta: 2 agost 2019].
  18. ↑ Junta Electoral Central «Resolución de 17 de septiembre de 2019, de la Presidencia de la Junta Electoral Central, por la que se procede a la publicación del resumen de los resultados de las elecciones locales convocadas por Real Decreto 209/2019, de 1 de abril, y celebradas el 26 de mayo de 2019, según los datos que figuran en las actas de proclamación remitidas por cada una de las Juntas Electorales de Zona. Provincias: Toledo, Valencia, Valladolid, Zamora, Zaragoza, Ceuta y Melilla». Butlletí Oficial de l'Estat, 235, 30-09-2019, pàg. 107.431 [Consulta: 29 abril 2020].
  19. ↑ Junta Electoral de Zona d'Alzira «Edicto de la Junta Electoral Zona de Alzira sobre proclamación de candidaturas a las elecciones locales convocadas el 26 de mayo de 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [València], 82, 30-04-2019, pàg. 58-59 [Consulta: 2 agost 2019].
  20. ↑ Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals - Eleccions locals 2019». Arxivat de l'original el 25 de juny 2019. [Consulta: 2 agost 2019].
  21. ↑ Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a Alzira», 26-05-2019. [Consulta: 1r agost 2019].
  22. ↑ El 24 regidors que conformaven l'ajuntament eren de la Conjunció Republicano-Socialista, que amb el 70% de participació va obtindre el 100% del vot.
  23. ↑ «Ahora, diari gràfic, 14 d'abril de 1931, nº 103 (pàgina 5)». Ahora, 30-09-2020.
  24. ↑ «Un 14 d'abril com hui, al 1931, es proclamà la II República». El Seis Doble, 01-10-2020.
  25. ↑ «Reformisme, radicalització i conflicte intern al socialisme espanyol, la FSV durant la Segona República i la Guerra Civil (1931-1939) (pàgina 212)». Universitat de València-Facultat de Geografia i Història, 30-09-2020 [Consulta: 30 setembre 2020].
  26. ↑ «El ayuntamiento de Alzira rotulará una calle dedicada al radiofonista alcireño Alfonso Rovira». Real Asociación de Cronistas Españoles, 27-07-2020 [Consulta: 27 juliol 2020].
  27. ↑ «Un once de octubre como hoy, en 1935, fue elegido alcalde de Alzira Enrique Bellver Andrés». El Seis Doble, 30-09-2020 [Consulta: 30 setembre 2020].
  28. ↑ Es va degollar al Port d'Alacant l'1 d'Abril de 1939 abans de l'entrada de les tropes franquistes al port.
  29. ↑ Redacció «Encendió un puro y se rebanó el cuello». Levante-EMV, 27-07-2020 [Consulta: 27 juliol 2020].
  30. ↑ «Personajes que dejaron huella en Alzira-Julio Tena Just». El Seis Doble, 27-07-2020 [Consulta: 27 juliol 2020].
  31. ↑ «En honor a Jaime I». Real Asociación Española de Cronistas Oficiales, 27-07-2020 [Consulta: 27 juliol 2020].
  32. ↑ «Testigo-60 aniversario». Cristoagonia.org, 27-07-2020 [Consulta: 27 juliol 2020].
  33. ↑ Redacció «Alzira despide a Camilo Dolz». Las Provincias, 27-07-2020 [Consulta: 27 juliol 2020].
  34. ↑ Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 juliol 2015].
  35. ↑ 35,0 35,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Alzira. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1r setembre 2015].
  36. ↑ El alcalde de Alzira denuncia la cooperación entre el PP y el PSI-El País-12/12/1998
  37. ↑ Grande, elegido candidato del PSPV a la alcaldía de Alzira-El País, 21/11/1998
  38. ↑ 30 afiliados de Alzira dejan UV tras la fuga del edil Sanmiguel-El País-19/05/1999
  39. ↑ «Currículum de la Presidenta. Tribunal Superior de Justícia Comunidad Valenciana» (en castellà). poderjudicial.es. [Consulta: 24 febrer 2019].[Enllaç no actiu]
  40. ↑ CASARES RODICIO, Emilio (director de l'obra): Diccionario de la Música Valenciana. Edita Iberautor Promociones Culturales S.R.L., 2006. Col·labora L'Institut Valencià de la Música. Pàgines 11 i 12. Volum I, ISBN 84-8048-706-2

BibliografiaModifica

  • De Alzira, Rafael; De Valldaura, Jorge; Parra, José María; Montagud, Bernardo (1987), Falla Colònia Ana Sanchis, Vieja Alzira. Galería Histórico-Artística de Cartonajes Suñer, 175. ISBN 84-404-0476-X.
  • Rovira Marín, Alfonso (1995), Falla Camí Nou, Crónicas de un pueblo, 229. ISBN 84-605-1485-4.
  • Rovira Marín, Alfonso (1997), Falla Camí Nou, Crónicas de un pueblo II, 189.
  • Rovira Marín, Alfonso (2000), Falla Camí Nou, Crónicas de un pueblo III, 237.
  • Rovira Marín, Alfonso (2005), Falla Camí Nou, Crónicas de un pueblo IV, 237.
  • Morera, Juan Bautista (1995), Ajuntament d'Alzira, Germania Serveis Gràfics, S.L., Historia de la fundación del monasterio del valle de Miralles y hallazgo y maravillas de la santísima imagen de nuestra señora de La Murta (Año 1773), 197. ISBN 84-88689-22-5.

Enllaços externsModifica

En altres projectes de Wikimedia:
 
Commons
 Commons (Galeria)  
 
Commons
 Commons (Categoria)  
 
Viquidites
 Viquidites  
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Alzira&oldid=31122320»