Alzira

Alzira és una ciutat valenciana, capital de la comarca de la Ribera Alta. La conurbació que forma en l'actualitat amb Algemesí i Carcaixent constitueix, amb 92.000 habitants, el segon nucli de població de la província de València, després de la capital i la seua àrea metropolitana.

Alcira (es)
Ajuntament d'Alzira
Localització
39° 09′ 00″ N, 0° 26′ 06″ O
Estat	Espanya
Autonomia	País Valencià
Província	València
Comarca	Ribera Alta
Capital de	Ribera Alta
Capital	Alzira
Municipi	7
Conté la subdivisió	La Barraca d'Aigües Vives
Població
Total	44.393 (2018)
• Densitat	402,11 hab/km²
Gentilici	Alzirenc, alzirenca
Predomini lingüístic	Valencià
Geografia
Superfície	110.400.000 m2 (110,4 km2)
Banyat per	Xúquer
Altitud	14 m
Limita amb	Alberic Algemesí Antella Benimodo Benimuslem Carcaixent Guadassuar Massalavés Sumacàrcer Tous Corbera Favara Polinyà de Xúquer Simat de la Valldigna Tavernes de la Valldigna Benifairó de la Valldigna Llaurí Benicull de Xúquer
Partit judicial	Alzira
Història i celebracions
Patrocini	Bernat, Gràcia i Maria d'Alzira
Dia de mercat	dimecres
Festa major	23 de juliol (Sant Bernat d'Alzira)
Organització política
• Alcalde	Diego Gómez García
Economia
Pressupost	36.072.001,17 € (2007)
Identificador descriptiu
Codi postal	46600 46268 (La Garrofera)
Fus horari	UTC+01:00 UTC+02:00
Codi de municipi INE	46017
Codi ARGOS de municipis	46017
Altres
Agermanament amb	Corbeil-Essonnes, França Onda, País Valencià
Lloc web	www.alzira.es

Contingut

Geografia

Vall de la Murta

Vall de la Casella

Senyal d'entrada a la Casella i a la Murta

Situat en la seva major part en el marge dret del riu Xúquer. El terme està dividit en dos sectors, un de 83,24 km² i altre de 28,22 km², anomenat La Garrofera, el qual es troba separat pels termes municipals de Massalavés, Benimuslem, Alberic i Benimodo, formant un enclavament.

La superfície del terme és molt irregular, sent completament plana en els marges del riu Xúquer; cap al sud-est s'estenen, paral·lelament entre si, les serres de Corbera, la Murta i les Agulles, entre les quals es desenvolupen, les valls de la Murta, la Casella i Aigües Vives, mentre que el sector de La Garrofera està accidentat pels vessants orientals de la serra de Tous.

El terme d'Alzira està travessat pel riu Xúquer, al que afluïxen el riu Riu Verd o dels ullets pel seu marge esquerre i el barranc de Barxeta per la dreta. El Xúquer va ser navegable fins a Alzira per vaixells de petit tonatge, navegació que es va mantenir fins al segle XVI.

Clima

El clima és de tipus mediterrani, amb una brusca transició de l'estiatge estival a les abundants pluges tardorenques, de tipus torrencial, que produïxen freqüents inundacions

Municipis limítrofs

Limita amb Alberic, Algemesí, Antella, Benimodo, Benimuslem, Carcaixent, Guadassuar, Massalavés, Sumacàrcer i Tous (a la mateixa comarca); amb Corbera, Favara i Polinyà de Xúquer (a la Ribera Baixa); i Simat de la Valldigna i Tavernes de la Valldigna i Benifairó de la Valldigna (a la comarca de la Safor).

Nuclis

Plaça Major, al centre urbà.

Llavador de la Garrofera

• Alzira (barris: la Vila, Tulell, l'Alborxí, centre urbà, Sant Joan, Sants Patrons, Caputxins, les Basses, Venècia, l'Alquerieta, raval de Sant Agustí, Sant Francesc o raval de la Muntanyeta i Santa Maria del Bonaire)
• El Forn de Carrascosa
• El Molí del Fus
• El Pla de Corbera
• El Respirall
• El Torretxó
• La Barraca d'Aigües Vives
• La Garrofera
• Montcada
• Sant Bernat
• Vilella
• Xixarà o Xixerà

Accessos

S'accedeix a aquesta ciutat, des de València, a través de l'A-7 i l'AP-7. També compta amb estació de ferrocarril de la línia València-Almansa, i de la línia de rodalia C-2 de València. (RENFE). A més es pot accedir a Alzira amb autobús des de Carcaixent, Algemesí, Cullera i Sueca.

Història

Muralla d'Alzira

Vila vella d'Alzira

Malgrat la quantitat de jaciments prehistòrics que hi ha (del paleolític les cases de Xixerà i la cova d'Alfons; del neolític la cova de les Aranyes i la cova dels Gats; de l'edat del bronze la muntanya Assolada i les cases de Montcada; de l'època romana el sequer de Sant Bernat i la necròpoli del camí d'Albalat) els orígens no estan clars. És probable que el nom antic fos Saetabicula. Els historiadors i els estudiosos han manifestat llurs opinions de manera dispar.

Per a alguns la ciutat és la successora de la Sucro ibèrica, altres busquen els precedents en les viles romanes (Materna, Vilella, Casella, etc.) i assenyalen una concentració de la població en el nucli de la vila, i per últim estan els que, de la mateixa forma assenyalen aqueixa concentració però a partir de les alqueries musulmanes escampades pel terme. El nom de la ciutat: Al-Yazirat Suquar, assenyala la característica geogràfica de la població, una illa vorejada per les aigües dels rius Xúquer i riu Barxeta.

Jaume I d'Aragó el Conqueridor

Durant el domini musulmà, Al-Yazirat Suquar fou població molt important que arribà a tenir governació pròpia. Amb els almoràvits fou focus destacat de diverses rebel·lions contra els cristians i amb l'intent d'unificació almohade passà a declarar-se partidària d'aquests. La vila, baluard completament emmurallat, comptava amb unes quantes mesquites, cases de bany, molins, etc. El 1125 Alfons I el Bataller la va atacar però no la va poder conquerir; hi va tornar el 1129 i va derrotar un exèrcit almoràvit entre Alzira i Cullera. El tractat geogràfic d'Al-Zuhví, escrit cap al 1147, assenyala l'existència a Alzira d'un gran pont de tres arcs, obra antiga i d'excel·lent factura, així com que els seus habitants eren gent benestant. D'entre els alzirencs de l'època hi destaquen els escriptors: Ben Jafacha, Al-Zaqaq, Ben Amira i Ibn Tomlus, els jurisconsults: Ben Abil Kasal i Abu Baker, l'historiador Algapheker abu Abdalla i el matemàtic Ben Rian entre d'altres. Durant el segon període de les taifes, Al-Jazirat fou posseïda per Sad ibn Mardanix que hi va nomenar governador al noble local Ahmad ibn Muhammad ibn Djafar ibn Sufyan, el qual es va revoltar i es va passar als almohades seguint a Ibn Hamuskh de Jaén i a Abd Allah ibn Sad d'Almeria. Ibn Mardanix la va assetjar el juny de 1171 amb el suport del seu germà l'emir de València Abu l-Hadjdj Yusuf; el setge va durar dos mesos (fins a l'agost) quan va rebre l'ajut dels almohades i els assetjants es van haver de retirar.

El 30 de desembre del 1242 conquista la vila Jaume I, qui va concedir-li infinitat de privilegis, entre els quals destaca el de mer i mixt imperi amb jurisdicció en causes civils i criminals, sobre 42 pobles i amb el rang de vila real. La reina Violant d'Hongria va fundar a la ciutat el convent de Santa Maria de Montpeller per commemorar la mare del rei. El monarca aragonès renunciarà a la corona en favor dels seus fills a Alzira on, segons la tradició, morirà el 1276 amortallat amb l'hàbit del Cister.

Monestir de La Murta. Lloc de peregrinació de personatges històrics

A la ciutat s'establiren els jerònims (Monestir de la Murta, 1401), les agustines (Santa Llúcia, 1536), gaudint de la protecció de la reina Margarida d'Àustria, les franciscanes (Santa Bárbara, 1539), els trinitaris (Sant Bernat, 1558) i els caputxins (L'Encarnació, 1614). La Murta fou el cenobi més destacat, protegit per importants famílies aristocràtiques com els Serra, els Vic o els Vilaragut, així com importants personatges de la clerecia como el cardenal Cisneros o el patriarca Sant Joan de Ribera i de la reialesa, després de la visita i estada al monestir del rei Felip II, el príncep Felip i la infanta Isabel Clara Eugènia d'Habsburg el 1586.

Alfons I, en 1286, li concedí la facultat de celebrar fires. La vila prengué part activa en la guerra de la Unió, participà en les Corts del Regne i va exercitar un paper destacat en el compromís de Casp. Els segles XVI i XVII suposaren una recessió en l'ordre polític i econòmic. Se segregaren de la vila Carcaixent, Guadassuar i Algemesí i s'hi van deixar sentir els efectes de l'expulsió dels moriscs.

En la guerra de Successió es va declarar partidària de l'arxiduc Carles i en la guerra contra els francesos el 1811 es traslladà a Alzira la Junta de Defensa de la província. En 1820 es crea el partit judicial d'Alzira. En 1853 el ferrocarril arriba a la vila. El 8 d'agost del 1876, Alfons XII, en consideració a la importància, que per l'augment de la població i desenvolupament de la seua indústria i el seu comerç havia assolit la vila, li concedí el títol de ciutat. El 1885, Alzira es prestà a l'insigne doctor Jaume Ferran Clua perquè experimentara la vacuna contra el còlera.

Plaques commemoratives de les visites del papa Joan Pau II i dels reis d'Espanya Joan Carles i Sofia al Santuari de Santa Maria del Lluch, Alzira

Al segle XX, finalitzada la guerra civil, el dictador Francisco Franco va visitar la ciutat el 1939 i el 1947. El desenvolupament industrial i la font de divises en què s'havia convertit l'exportació de taronges, motivà també la visita del príncep Joan Carles de Borbó a Alzira el 1961. El 1964 es va celebrar a la ciutat el VII centenari de la Séquia reial del Xúquer (d'Alzira en temps de Jaume I). Els actes van estar presidits per Cayetana Fitz-James Stuart, duquessa d'Alba. El príncep Joan Carles de Borbó, acompanyat per la princesa Sofia, feu una segona estada a Alzira el 1970.

El Xúquer, assot de la població, ha provocat danys a la ciutat al llarg de la seua història. Les riuades de 1320, 1473, 1779, 1864 i 1987, entre d'altres, en són bon exemple, però és el 20 d'octubre de 1982 quan es va produir una de les més tràgiques pàgines de la història d'Alzira: la presa de Tous va rebentar i tota la comarca romangué inundada sota les aigües del Xúquer, en un episodi que a hores d'ara no està encara suficientment aclarit. Per aquest motiu, els reis d'Espanya, Joan Carles i Sofia i el papa Joan Pau II visitaren el Santuari de Santa Maria del Lluch per consolar els afectats.

Demografia

Segons dades de l'INE, Alzira tenia 44.518 habitants el 2014. Segons dades de l'ajuntament de 2008, hi ha 4.633 immigrants censats (1.400 romanesos; 526 marroquins; 278 búlgars; 266 equatorians; 250 algerians).

Evolució demogràfica
1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	2000	2005	2007	2008	2014
20.572	22.657	20.839	21.232	24.518	24.935	26.669	32.876	37.446	40.055	41.264	42.543	43.038	44.440	44.518

Economia

Seu central de Grefusa, a 'Alzira

L'economia s'ha sustentat tradicionalment en l'agricultura i especialment en la taronja, que s'ha vingut conreant des del segle XVI. Durant el segle passat l'Alzira agrícola ha donat pas a una ciutat eminentment comercial, industrial i de serveis.

Algunes de les empreses industrials més famoses que hi ha hagut a Alzira són Avidesa o Grefusa. En el sector cultural, destaquen Ribera TV i l'editorial Bromera.

Política i Govern

Composició de la Corporació Municipal

El Ple de l'Ajuntament està format per 21 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 en foren 9 de Bloc-Compromís per Alzira (Compromís), 6 de Partit Popular (PP), 3 de Partit Socialista del País Valencià-PSOE (PSPV-PSOE), 2 de Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs) i 1 de Vox.

Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Alzira
Candidatura			Cap de llista	Vots		Regidors
	Bloc-Compromís per Alzira		Diego Gómez García	8.033	37,98%	9 (+3)
	Partit Popular		José Andrés Hernández Sala	5.376	25,41%	6 (-2)
	Partit Socialista del País Valencià-PSOE		Isabel Aguilar López	3.138	14,83%	3 (-1)
	Ciutadans - Partit de la Ciutadania		Miguel Vidal Llopis	2.092	9,89%	2 (0)
	Vox		Ricardo Belda Valiente	1.109	5,24%	1 (+1)
	Altres candidatures			1.299	6,14%	0
	Vots en blanc			106	0,50%
Total vots vàlids i regidors				21.153	100 %	21
	Vots nuls			162	0,76%**
Participació (vots vàlids més nuls)				21.315	64,05%**
Abstenció				11.966*	35,95%**
Total cens electoral				33.281*	100 %**
Alcalde: Diego Gómez García (Compromís) (15/06/2019) Per majoria absoluta dels vots dels regidors (12 vots: 9 de Compromís i 3 de PSPV.)
Fonts: Ministeri de l'Interior. Junta Electoral de Zona d'Alzira. Periòdic Ara. (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes

Des de 2015 l'alcalde d'Alzira és Diego Gómez García (Compromís).

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Alcalde o alcaldessa	Partit polític	Data de possessió	Observacions
1979 - 1983	Francisco José Blasco Castany	PSPV-PSOE	19/04/1979	--
1983 - 1987	Francisco José Blasco Castany	PSPV-PSOE	28/05/1983	--
1987 - 1991	Francisco José Blasco Castany	PSPV-PSOE	30/06/1987	--
1991 - 1995	Pedro Claudio Grande Diago	PSPV-PSOE	15/06/1991	--
1995 - 1999	Alfredo Javier Garés Núñez	PP	17/06/1995	--
1999 - 2003	Pedro Claudio Grande Diago	PSPV-PSOE	03/07/1999	--
2003 - 2007	Elena María Bastidas Bono	PP	14/06/2003	--
2007 - 2011	Elena María Bastidas Bono	PP	16/06/2007	--
2011 - 2015	Elena María Bastidas Bono	PP	11/06/2011	--
2015 - 2019	Diego Gómez García	Compromís	13/06/2015	--
Des de 2019	Diego Gómez García	Compromís	15/06/2019	--
Fonts: Generalitat Valenciana

Llocs d'interés

Estació d'Alzira

Alguns llocs destacables de la localitat són, per exemple, la reserva natural de la Murta i el monestir, La Casella i la seua reserva de cérvols. Tot inclòs dins del Paratge Natural Municipal de la Murta i la Casella.

• Museu Municipal d'Alzira

Monuments religiosos

Façana barroca de l'Arxiprestal de Santa Caterina.

Creu Coberta

• Església de Santa Caterina. Edificada a finals del XIII sobre la mesquita. Façana barroca.
• Església de l'Encarnació. Segle XVIII. Antic convent de Caputxins. Interessant decoració ceràmica del XVIII.
• Monestir de la Murta. Des del s. VII hi hagué una colònia d'ermitans, fins i tot durant la dominació àrab. L'edifici del convent fou començat a edificar-se en 1401 amb llicència del papa Gregori XI de 1376. Fins a 1623 sofreix diverses modificacions. Amb la desamortització de Mendizàbal roman buit i arruïnat, només es conserva la torre anomenada dels Coloms. Actualment és propietat municipal.
• Creu Coberta. Medieval, d'estil goticomudèjar. Restaurada en 1962. És el lloc on tradicionalment s'ubica la mort de Jaume I.
• Casalicis del pont Sant Bernat. De 1717, restaurats en 1940. Inicialment estaven sobrel el desaparegut pont de sant Bernat (abans sant Agustí).
• Santuari del Lluch. Primer terç del s. XX. Situat al cim de la Muntanyeta del Salvador, la seua privilegiada situació fa que siga un temple molt conegut a la Ribera.
• Escoles Pies. Finals del XIX. A hores d'ara és la Casa de la Cultura.
• Monestir de Santa Llúcia, també conegut com a Convent de les Llúcies, és un conjunt conventual renaixentista, erigit durant el segle XVI a Alzira, del qual subsisteixen el claustre i la nau i la façana de l'església.

Monuments civils

Saló àrab del Círculo Alzireño.

• Casa Consistorial. És el monument més important d'Alzira. Es va edificar entre 1547 i 1603 en estil gòticorenaixentista. Compta amb importants obres d'art i un interessant arxiu històric.
• Gran Teatre. Modernista.
• La Cova o Torre de les Meravelles es troba a la partida de Vilella d'Alzira, prop del límit amb el terme municipal de Carcaixent. Aquesta cova té la peculiaritat de posseir una torre quadrangular erigida en 1912 per tancar i controlar el seu accés.
• Edificis modernistes dels voltants de la plaça de la Constitució.
• Escuts del carrer Sant Roc. Els escuts del carrer Sant Roc són dos escuts nobiliaris situats en els edificis dels números 8 i 13 d'aquesta via alzirenca.
• Círculo Alzireño, edifici neoclassicista amb interessants salons valencià, daurat i àrab.
• Magatzem dels germans Peris Puig edifici industrial d'estil modernista.
• Hi ha mostres de l'arquitectura rural de la Ribera en les partides de Vilella i Materna.
• En el nucli antic de la ciutat –La Vila, declarat BIC— es troba part de l'antic circuit de la muralla d'Alzira.
• El Palau de Casassús és un palau senyorial estructurat en tres plantes. En la planta baixa destaquen els arcs gòtics i en la façana el seu escut nobiliari, que és bé d'interés cultural (número R-I-51-0011340).
• La Casa de l'Empenyorament, seu del Museu Municipal d'Alzira (MUMA).

Cultura

Edifici d'Edicions Bromera a Alzira

Els Premis Literaris Ciutat d'Alzira són els premis literaris més importants i complets del País Valencià, i consistix en una sèrie d'actes i jornades culturals, conferències i lectures i finalment en una gala anual amb presència del món polític, literari i cièntific. Destaquen pel suport i reconeixement de títols escrits en valencià, on juga un paper important l'editorial alzirenca Edicions Bromera, conjuntament amb la Universitat de València, la Universitat Nacional d'Educació a Distància, l'Ajuntament d'Alzira i i la caixa d'estalvis Bancaixa. Anualment i en la seua XVIII edició este esdeveniment concedix nombrosos premis i dotacions econòmiques a escriptors valencians i nacionals.

Festes i gastronomia

Mascletà de les Falles d'Alzira a la plaça del Regne.

• Falles d'Alzira. Festa d'interés turístic nacional. Alzira és, després de València, la ciutat que més monuments crema per sant Josep.
• Setmana Santa d'Alzira. Festa d'interés turístic nacional.
• Festes Patronals. Tenen lloc en el mes de juliol, als sants Bernat, Maria i Gràcia; i en el mes de setembre, a la mare de déu de Lluc. En les festes del Lluc es representa la troballa de la Verge amb les típiques danses del Jardí, del Negrito, de la Farina, dels Mariners; de la Carxofa, del Pal, del Palustre, dels Pastorets i dels Arquets, totes elles vinculades als diferents gremis.

La gastronomia es basa, com no podia ser d'altra manera, en els arrossos; també són interessants el suquet de peix, l'espardenyà i les mandonguilles de bacallà. Entre els dolços l'arnadí, dolç de moniato, carabassa i ametles i la tradicional mona de pasqua.

Persones il·lustres

Per ordre cronològic:

• Joan Vich i Manrique de Lara (Alzira, 1530 - Tarragona, 1612), ambaixador d'Espanya a la Santa Seu, bisbe de Mallorca (1573) i arquebisbe de Tarragona (1604).
• Antoni Just de Ridaura (segle XVI), aristòcrata, coracer major de l'emperador Carles I d'Espanya i V d'Alemanya, heretatge dels senyorius de Benicull i la Vila-Joiosa.
• Francesc Palanca i Roca (Alzira 1834-1897), dramaturg.
• Manel Just-Genís de Ridaura i Aparicio (Alzira, 1899-1964), aristòcrata, metge i poeta (heretatge dels senyorius de Benicull i la Vila-Joiosa).
• Carles Martí i Feced (Alzira, 1901 - Barcelona 1982), polític.
• Lluís Sunyer i Sanchis (Alzira, 1910-1990), empresari i mecenes.
• Elisa Ramírez (1943), actriu.
• Bernat Montagud (Alzira, 1947), escriptor, historiador i acadèmic.
• Vicent Esteve i Montalvà (Alzira, 1955-València, 2018), mestre i sindicalista
• Pilar de la Oliva Marrades (Alzira, 1956), magistrada i Presidenta del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana
• Josep Gregori Sanjuan (Alzira, 1959) escriptor i editor
• Adrián Campos (Alzira, 1960), primer pilot valencià de Fórmula 1.
• Josep Ballester i Roca (Alzira, 1961), poeta i filòleg.
• Jorge Martínez Aspar (Alzira 1962), campió del món de motociclisme.
• Carles Alberola (Alzira, 1964), actor, director i dramaturg.
• Joan Amèric (Alzira, 1964), cantautor.
• Jordi Albelda Juan, violinista.
• Raul Albentosa (Alzira, 1988), futbolista.
• Carmela Fortuny i Camarena (Alzira, 1968), alcaldessa de Sant Cugat del Vallès.
• Amadeu Adell Corts (Alzira, 1972), contrabaixista i compositor.

Bibliografia

• De Alzira, Rafael; De Valldaura, Jorge; Parra, José María; Montagud, Bernardo (1987), Falla Colònia Ana Sanchis, Vieja Alzira. Galería Histórico-Artística de Cartonajes Suñer, 175. ISBN 84-404-0476-X.
• Rovira Marín, Alfonso (1995), Falla Camí Nou, Crónicas de un pueblo, 229. ISBN 84-605-1485-4.
• Rovira Marín, Alfonso (1997), Falla Camí Nou, Crónicas de un pueblo II, 189.
• Rovira Marín, Alfonso (2000), Falla Camí Nou, Crónicas de un pueblo III, 237.
• Rovira Marín, Alfonso (2005), Falla Camí Nou, Crónicas de un pueblo IV, 237.
• Morera, Juan Bautista (1995), Ajuntament d'Alzira, Germania Serveis Gràfics, S.L., Historia de la fundación del monasterio del valle de Miralles y hallazgo y maravillas de la santísima imagen de nuestra señora de La Murta (Año 1773), 197. ISBN 84-88689-22-5.

Enllaços externs

• Ajuntament d'Alzira
• Institut Valencià d'Estadística.