Obre el menú principal
Viquipèdia

Alzira

municipi del País Valencià, capital de la Ribera Alta
Per a altres significats, vegeu «Alzira (Verdi)».

Alzira[2] és una ciutat valenciana, capital de la comarca de la Ribera Alta. La conurbació que forma en l'actualitat amb Algemesí i Carcaixent constitueix, amb 92.000 habitants, el segon nucli de població de la província de València, després de la capital i la seua àrea metropolitana.

Infotaula de geografia políticaAlzira
Alcira (es)
Bandera d'Alzira Escut d'Alzira
Fachada del Ayuntamiento de Alzira, Valencia, España.jpg
Ajuntament d'Alzira
Localització
Localització d'Alzira respecte del País Valencià.png
39° 09′ 00″ N, 0° 26′ 06″ O / 39.15°N,0.435°O / 39.15; -0.435
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
ProvínciaValència
ComarcaRibera Alta
Capital de
Capital Alzira
Municipi 7
Conté la localitat
Població
Total 44.393 (2018)
• Densitat 402,11 hab/km²
Gentilici Alzirenc, Alzirenca[1]
Predomini lingüístic Valencià
Geografia
Superfície 110.400.000 m2 (110,4 km2)
Banyat per Xúquer
Altitud 14 m
Limita amb
Partit judicial Alzira
Història i celebracions
Festa major 23 de juliol (Sant Bernat d'Alzira)
Patró Sants Bernat, Gràcia i Maria d'Alzira
Dia de mercat dimecres
Organització política
• Alcalde Diego Gómez García
Economia
Pressupost 36.072.001,17 € (2007)
Identificador descriptiu
Codi postal 46600
46268 (La Garrofera)
Fus horari
Codi de municipi INE 46017
Codi ARGOS de municipis 46017
Altres
Agermanament amb
Lloc web www.alzira.es
Modifica les dades a Wikidata

Contingut

GeografiaModifica

 
Vall de la Murta
 
Vall de la Casella
 
Senyal d'entrada a la Casella i a la Murta

Situat en la seva major part en el marge dret del riu Xúquer. El terme està dividit en dos sectors, un de 83,24 km² i altre de 28,22 km², anomenat La Garrofera, el qual es troba separat pels termes municipals de Massalavés, Benimuslem, Alberic i Benimodo, formant un enclavament.

La superfície del terme és molt irregular, sent completament plana en els marges del riu Xúquer; cap al sud-est s'estenen, paral·lelament entre si, les serres de Corbera, la Murta i les Agulles, entre les quals es desenvolupen, les valls de la Murta, la Casella i Aigües Vives, mentre que el sector de La Garrofera està accidentat pels vessants orientals de la serra de Tous.

El terme d'Alzira està travessat pel riu Xúquer, al que afluïxen el riu Riu Verd o dels ullets pel seu marge esquerre i el barranc de Barxeta per la dreta. El Xúquer va ser navegable fins a Alzira per vaixells de petit tonatge, navegació que es va mantenir fins al segle XVI.

ClimaModifica

El clima és de tipus mediterrani, amb una brusca transició de l'estiatge estival a les abundants pluges tardorenques, de tipus torrencial, que produïxen freqüents inundacions

Municipis limítrofsModifica

Limita amb Alberic, Algemesí, Antella, Benimodo, Benimuslem, Carcaixent, Guadassuar, Massalavés, Sumacàrcer i Tous (a la mateixa comarca); amb Corbera, Favara i Polinyà de Xúquer (a la Ribera Baixa); i Simat de la Valldigna i Tavernes de la Valldigna i Benifairó de la Valldigna (a la comarca de la Safor).

NuclisModifica

 
Plaça Major, al centre urbà.
 
Llavador de la Garrofera
  • Alzira (barris: la Vila, Tulell, l'Alborxí, centre urbà, Sant Joan, Sants Patrons, Caputxins, les Basses, Venècia, l'Alquerieta,[3] raval de Sant Agustí,[4] Sant Francesc o raval de la Muntanyeta[5] i Santa Maria del Bonaire)[6]
  • El Forn de Carrascosa[7]
  • El Molí del Fus[8]
  • El Pla de Corbera
  • El Respirall
  • El Torretxó
  • La Barraca d'Aigües Vives[9]
  • La Garrofera[10]
  • Montcada[11]
  • Sant Bernat
  • Vilella
  • Xixarà o Xixerà[12]

AccessosModifica

S'accedeix a aquesta ciutat, des de València, a través de l'A-7 i l'AP-7. També compta amb estació de ferrocarril de la línia València-Almansa, i de la línia de rodalia C-2 de València. (RENFE). A més es pot accedir a Alzira amb autobús des de Carcaixent, Algemesí, Cullera i Sueca.

HistòriaModifica

 
Muralla d'Alzira
 
Vila vella d'Alzira

Malgrat la quantitat de jaciments prehistòrics que hi ha (del paleolític les cases de Xixerà i la cova d'Alfons; del neolític la cova de les Aranyes i la cova dels Gats; de l'edat del bronze la muntanya Assolada i les cases de Montcada; de l'època romana el sequer de Sant Bernat i la necròpoli del camí d'Albalat) els orígens no estan clars. És probable que el nom antic fos Saetabicula. Els historiadors i els estudiosos han manifestat llurs opinions de manera dispar.

Per a alguns la ciutat és la successora de la Sucro ibèrica, altres busquen els precedents en les viles romanes (Materna, Vilella, Casella, etc.) i assenyalen una concentració de la població en el nucli de la vila, i per últim estan els que, de la mateixa forma assenyalen aqueixa concentració però a partir de les alqueries musulmanes escampades pel terme. El nom de la ciutat: Al-Yazirat Suquar,[13] assenyala la característica geogràfica de la població, una illa vorejada per les aigües dels rius Xúquer i riu Barxeta.

 
Jaume I d'Aragó el Conqueridor

Durant el domini musulmà, Al-Yazirat Suquar fou població molt important que arribà a tenir governació pròpia. Amb els almoràvits fou focus destacat de diverses rebel·lions contra els cristians i amb l'intent d'unificació almohade passà a declarar-se partidària d'aquests. La vila, baluard completament emmurallat, comptava amb unes quantes mesquites, cases de bany, molins, etc. El 1125 Alfons I el Bataller la va atacar però no la va poder conquerir; hi va tornar el 1129 i va derrotar un exèrcit almoràvit entre Alzira i Cullera. El tractat geogràfic d'Al-Zuhví, escrit cap al 1147, assenyala l'existència a Alzira d'un gran pont de tres arcs, obra antiga i d'excel·lent factura, així com que els seus habitants eren gent benestant. D'entre els alzirencs de l'època hi destaquen els escriptors: Ben Jafacha, Al-Zaqaq, Ben Amira i Ibn Tomlus, els jurisconsults: Ben Abil Kasal i Abu Baker, l'historiador Algapheker abu Abdalla i el matemàtic Ben Rian entre d'altres. Durant el segon període de les taifes, Al-Jazirat fou posseïda per Sad ibn Mardanix que hi va nomenar governador al noble local Ahmad ibn Muhammad ibn Djafar ibn Sufyan, el qual es va revoltar i es va passar als almohades seguint a Ibn Hamuskh de Jaén i a Abd Allah ibn Sad d'Almeria. Ibn Mardanix la va assetjar el juny de 1171 amb el suport del seu germà l'emir de València Abu l-Hadjdj Yusuf; el setge va durar dos mesos (fins a l'agost) quan va rebre l'ajut dels almohades i els assetjants es van haver de retirar.[14]

El 30 de desembre del 1242 conquista la vila Jaume I, qui va concedir-li infinitat de privilegis, entre els quals destaca el de mer i mixt imperi amb jurisdicció en causes civils i criminals, sobre 42 pobles i amb el rang de vila real. La reina Violant d'Hongria va fundar a la ciutat el convent de Santa Maria de Montpeller per commemorar la mare del rei. El monarca aragonès renunciarà a la corona en favor dels seus fills a Alzira on, segons la tradició, morirà el 1276 amortallat amb l'hàbit del Cister.

 
Monestir de La Murta. Lloc de peregrinació de personatges històrics

A la ciutat s'establiren els jerònims (Monestir de la Murta, 1401), les agustines (Santa Llúcia, 1536), gaudint de la protecció de la reina Margarida d'Àustria, les franciscanes (Santa Bárbara, 1539), els trinitaris (Sant Bernat, 1558) i els caputxins (L'Encarnació, 1614). La Murta fou el cenobi més destacat, protegit per importants famílies aristocràtiques com els Serra, els Vic o els Vilaragut, així com importants personatges de la clerecia como el cardenal Cisneros o el patriarca Sant Joan de Ribera i de la reialesa, després de la visita i estada al monestir del rei Felip II, el príncep Felip i la infanta Isabel Clara Eugènia d'Habsburg el 1586.

Alfons I, en 1286, li concedí la facultat de celebrar fires. La vila prengué part activa en la guerra de la Unió, participà en les Corts del Regne i va exercitar un paper destacat en el compromís de Casp. Els segles XVI i XVII suposaren una recessió en l'ordre polític i econòmic. Se segregaren de la vila Carcaixent, Guadassuar i Algemesí i s'hi van deixar sentir els efectes de l'expulsió dels moriscs.

En la guerra de Successió es va declarar partidària de l'arxiduc Carles i en la guerra contra els francesos el 1811 es traslladà a Alzira la Junta de Defensa de la província. En 1820 es crea el partit judicial d'Alzira. En 1853 el ferrocarril arriba a la vila. El 8 d'agost del 1876, Alfons XII, en consideració a la importància, que per l'augment de la població i desenvolupament de la seua indústria i el seu comerç havia assolit la vila, li concedí el títol de ciutat. El 1885, Alzira es prestà a l'insigne doctor Jaume Ferran Clua perquè experimentara la vacuna contra el còlera.

 
Plaques commemoratives de les visites del papa Joan Pau II i dels reis d'Espanya Joan Carles i Sofia al Santuari de Santa Maria del Lluch, Alzira

Al segle XX, finalitzada la guerra civil, el dictador Francisco Franco va visitar la ciutat el 1939 i el 1947. El desenvolupament industrial i la font de divises en què s'havia convertit l'exportació de taronges, motivà també la visita del príncep Joan Carles de Borbó a Alzira el 1961. El 1964 es va celebrar a la ciutat el VII centenari de la Séquia reial del Xúquer (d'Alzira en temps de Jaume I). Els actes van estar presidits per Cayetana Fitz-James Stuart, duquessa d'Alba. El príncep Joan Carles de Borbó, acompanyat per la princesa Sofia, feu una segona estada a Alzira el 1970.

El Xúquer, assot de la població, ha provocat danys a la ciutat al llarg de la seua història. Les riuades de 1320, 1473, 1779, 1864 i 1987, entre d'altres, en són bon exemple, però és el 20 d'octubre de 1982 quan es va produir una de les més tràgiques pàgines de la història d'Alzira: la presa de Tous va rebentar i tota la comarca romangué inundada sota les aigües del Xúquer, en un episodi que a hores d'ara no està encara suficientment aclarit. Per aquest motiu, els reis d'Espanya, Joan Carles i Sofia i el papa Joan Pau II visitaren el Santuari de Santa Maria del Lluch per consolar els afectats.

DemografiaModifica

Segons dades de l'INE, Alzira tenia 44.518 habitants el 2014. Segons dades de l'ajuntament de 2008, hi ha 4.633 immigrants censats (1.400 romanesos; 526 marroquins; 278 búlgars; 266 equatorians; 250 algerians).

Evolució demogràfica
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2005 2007 2008 2014
20.572 22.657 20.839 21.232 24.518 24.935 26.669 32.876 37.446 40.055 41.264 42.543 43.038 44.440 44.518

EconomiaModifica

 
Seu central de Grefusa, a 'Alzira

L'economia s'ha sustentat tradicionalment en l'agricultura i especialment en la taronja, que s'ha vingut conreant des del segle XVI. Durant el segle passat l'Alzira agrícola ha donat pas a una ciutat eminentment comercial, industrial i de serveis.

Algunes de les empreses industrials més famoses que hi ha hagut a Alzira són Avidesa o Grefusa. En el sector cultural, destaquen Ribera TV i l'editorial Bromera.

Política i GovernModifica

Composició de la Corporació MunicipalModifica

El Ple de l'ajuntament està format per 21 regidors: en el mandat 2015-2019 en foren 8 del Partit Popular, 6 de Compromís, 4 del Partit Socialista del País Valencià, 2 de Ciutadans i 1 d'Esquerra Unida del País Valencià-Els Verds.

 
Eleccions municipals de 24 de maig de 2015 - Alzira

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Popular de la Comunitat Valenciana   Elena Mª Bastidas Bono 7.507 32,48% 8 ( -5)
Compromís per Alzira   Diego Gómez García 5.632 24,37% 6 ( +3)
Partit Socialista del País Valencià-PSOE   Isabel Aguilar López 3.847 16,65% 4 ( 0)
Ciutadans - Partit de la Ciutadania   Mª José Llopis Pons 1.773 7,67% 2 ( +2)
Esquerra Unida del País Valencià-Els Verds (Acord Ciutadà)   Iván Martínez Araque 1.449 6,27% 1 ( 0)
Altres candidatures[15]   2.618 11,33% 0
Vots en blanc   284 1,25%
Total vots vàlids i regidors 23.110 100 % 21
Vots nuls 251 1,07%**
Participació (vots vàlids més nuls) 23.361 70,14%**
Abstenció 9.945* 29,86%**
Total cens electoral 33.306* 100 %**
Alcalde: Diego Gómez García (Compromís) (13/06/2015)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (11 vots: 6 de Compromís, 4 de PSPV i 1 d'EUPV-EV[16][17])
Fonts: Ministeri de l'Interior.[18] Junta Electoral de la Zona d'Alzira.[19] Periòdic Ara.[20]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

AlcaldesModifica

Des de 2015 l'alcalde d'Alzira és Diego Gómez García (Compromís).[21][22]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Francisco José Blasco Castany PSPV-PSOE 19/04/1979 --
1983 - 1987 Francisco José Blasco Castany PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987 - 1991 Francisco José Blasco Castany PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991 - 1995 Pedro Claudio Grande Diago PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995 - 1999 Alfredo Javier Garés Núñez PP 17/06/1995 --
1999 - 2003 Pedro Claudio Grande Diago PSPV-PSOE 03/07/1999 --
2003 - 2007 Elena María Bastidas Bono PP 14/06/2003 --
2007 - 2011 Elena María Bastidas Bono PP 16/06/2007 --
2011 - 2015 Elena María Bastidas Bono PP 11/06/2011 --
2015 - 2019 Diego Gómez García Compromís 13/06/2015 --
Des de 2019 n/d n/d 15/06/2019 --
Fonts: Generalitat Valenciana[22]

Llocs d'interésModifica

 
Estació d'Alzira

Alguns llocs destacables de la localitat són, per exemple, la reserva natural de la Murta i el monestir, La Casella i la seua reserva de cérvols. Tot inclòs dins del Paratge Natural Municipal de la Murta i la Casella.

Monuments religiososModifica

 
Façana barroca de l'Arxiprestal de Santa Caterina.
 
Creu Coberta
  • Església de Santa Caterina. Edificada a finals del XIII sobre la mesquita. Façana barroca.
  • Església de l'Encarnació. Segle XVIII. Antic convent de Caputxins. Interessant decoració ceràmica del XVIII.
  • Monestir de la Murta. Des del s. VII hi hagué una colònia d'ermitans, fins i tot durant la dominació àrab. L'edifici del convent fou començat a edificar-se en 1401 amb llicència del papa Gregori XI de 1376. Fins a 1623 sofreix diverses modificacions. Amb la desamortització de Mendizàbal roman buit i arruïnat, només es conserva la torre anomenada dels Coloms. Actualment és propietat municipal.
  • Creu Coberta. Medieval, d'estil goticomudèjar. Restaurada en 1962. És el lloc on tradicionalment s'ubica la mort de Jaume I.
  • Casalicis del pont Sant Bernat. De 1717, restaurats en 1940. Inicialment estaven sobrel el desaparegut pont de sant Bernat (abans sant Agustí).
  • Santuari del Lluch. Primer terç del s. XX. Situat al cim de la Muntanyeta del Salvador, la seua privilegiada situació fa que siga un temple molt conegut a la Ribera.
  • Escoles Pies. Finals del XIX. A hores d'ara és la Casa de la Cultura.
  • Monestir de Santa Llúcia, també conegut com a Convent de les Llúcies, és un conjunt conventual renaixentista, erigit durant el segle XVI a Alzira, del qual subsisteixen el claustre i la nau i la façana de l'església.

Monuments civilsModifica

 
Saló àrab del Círculo Alzireño.
  • Casa Consistorial. És el monument més important d'Alzira. Es va edificar entre 1547 i 1603 en estil gòticorenaixentista. Compta amb importants obres d'art i un interessant arxiu històric.
  • Gran Teatre. Modernista.
  • La Cova o Torre de les Meravelles es troba a la partida de Vilella d'Alzira, prop del límit amb el terme municipal de Carcaixent. Aquesta cova té la peculiaritat de posseir una torre quadrangular erigida en 1912 per tancar i controlar el seu accés.
  • Edificis modernistes dels voltants de la plaça de la Constitució.
  • Escuts del carrer Sant Roc. Els escuts del carrer Sant Roc són dos escuts nobiliaris situats en els edificis dels números 8 i 13 d'aquesta via alzirenca.
  • Círculo Alzireño, edifici neoclassicista amb interessants salons valencià, daurat i àrab.
  • Magatzem dels germans Peris Puig edifici industrial d'estil modernista.
  • Hi ha mostres de l'arquitectura rural de la Ribera en les partides de Vilella i Materna.
  • En el nucli antic de la ciutat –La Vila, declarat BIC— es troba part de l'antic circuit de la muralla d'Alzira.
  • El Palau de Casassús és un palau senyorial estructurat en tres plantes. En la planta baixa destaquen els arcs gòtics i en la façana el seu escut nobiliari, que és bé d'interés cultural (número R-I-51-0011340).
  • La Casa de l'Empenyorament, seu del Museu Municipal d'Alzira (MUMA).

CulturaModifica

 
Edifici d'Edicions Bromera a Alzira

Els Premis Literaris Ciutat d'Alzira són els premis literaris més importants i complets del País Valencià, i consistix en una sèrie d'actes i jornades culturals, conferències i lectures i finalment en una gala anual amb presència del món polític, literari i cièntific. Destaquen pel suport i reconeixement de títols escrits en valencià, on juga un paper important l'editorial alzirenca Edicions Bromera, conjuntament amb la Universitat de València, la Universitat Nacional d'Educació a Distància, l'Ajuntament d'Alzira i i la caixa d'estalvis Bancaixa. Anualment i en la seua XVIII edició este esdeveniment concedix nombrosos premis i dotacions econòmiques a escriptors valencians i nacionals.

Festes i gastronomiaModifica

 
Mascletà de les Falles d'Alzira a la plaça del Regne.
  • Falles d'Alzira. Festa d'interés turístic nacional. Alzira és, després de València, la ciutat que més monuments crema per sant Josep.
  • Setmana Santa d'Alzira. Festa d'interés turístic nacional.
  • Festes Patronals. Tenen lloc en el mes de juliol, als sants Bernat, Maria i Gràcia; i en el mes de setembre, a la mare de déu de Lluc. En les festes del Lluc es representa la troballa de la Verge amb les típiques danses del Jardí, del Negrito, de la Farina, dels Mariners; de la Carxofa, del Pal, del Palustre, dels Pastorets i dels Arquets, totes elles vinculades als diferents gremis.

La gastronomia es basa, com no podia ser d'altra manera, en els arrossos; també són interessants el suquet de peix, l'espardenyà i les mandonguilles de bacallà. Entre els dolços l'arnadí, dolç de moniato, carabassa i ametles i la tradicional mona de pasqua.

Persones il·lustresModifica

Per ordre cronològic:

ReferènciesModifica

  1. ↑ DNV
  2. ↑ «Alzira». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. ↑ «l’Alquerieta». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. ↑ «raval de Sant Agustí». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. ↑ «Sant Francesc». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  6. ↑ «Santa Maria del Bonaire». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  7. ↑ «el Forn de Carrascosa». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  8. ↑ «el Molí del Fus». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  9. ↑ «la Barraca d’Aigües Vives». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  10. ↑ «la Garrofera». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  11. ↑ «Montcada». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  12. ↑ «Xixarà». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  13. ↑ Arazo, María Ángeles; Jarque, Francesc. Valencia y su provincia. Diputación Provincial de Valencia, 1985, p. 79. 
  14. ↑ Mata, Jordi «Jaume I. Rei i Mite». Sàpiens [Barcelona], núm. 121, octubre 2012, p.8.14. ISSN: 1695-2014.
  15. ↑ També hi participaren Unió, Progrés i Democràcia (UPiD) (1.098 vots, 4.75%), Iniciativa per Alzira (IPEAL) (1.096 vots, 4.74%), Agrupación Política Centrista de Alzira (APOCAL) (279 vots, 1.21%) i Units per València (UxV) (145 vots, 0.63%).
  16. ↑ Pérez, Xavier «Diego Gómez (Compromís) serà alcalde d'Alzira quatre anys després de l'acord amb PSPV i EUPV». La Veu, 12-06-2015 [Consulta: 21 octubre 2015].
  17. ↑ Hayack «Diego Gómez ha sido investido hoy como alcalde de Alzira, siendo una de sus intenciones velar "por las personas que peor lo pasan"» (en castellà). El Seis Doble, 13-06-2015 [Consulta: 21 octubre 2015].
  18. ↑ Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals 2015 - Eleccions Locals 2015» (en castellà), 02-06-2015. [Consulta: 6 juliol 2015].
  19. ↑ Junta Electoral de la Zona d'Alzira «Edicto de la Junta Electoral de Zona de Alzira sobre candidaturas proclamadas para las Elecciones Locales 2015» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [Alzira], 90, 28-04-2015, pàg. 107 [Consulta: 3 agost 2015].
  20. ↑ Ara. «Eleccions 24-M - Municipals - Alzira», 24-05-2015. [Consulta: 1r setembre 2015].
  21. ↑ Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 juliol 2015].
  22. ↑ 22,0 22,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Alzira. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1r setembre 2015].
  23. ↑ «Currículum de la Presidenta. Tribunal Superior de Justícia Comunidad Valenciana» (en castellà). poderjudicial.es. [Consulta: 24 febrer 2019].
  24. ↑ CASARES RODICIO, Emilio (director de l'obra): Diccionario de la Música Valenciana. Edita Iberautor Promociones Culturales S.R.L., 2006. Col·labora L'Institut Valencià de la Música. Pàgines 11 i 12. Volum I, ISBN 84-8048-706-2

BibliografiaModifica

  • De Alzira, Rafael; De Valldaura, Jorge; Parra, José María; Montagud, Bernardo (1987), Falla Colònia Ana Sanchis, Vieja Alzira. Galería Histórico-Artística de Cartonajes Suñer, 175. ISBN 84-404-0476-X.
  • Rovira Marín, Alfonso (1995), Falla Camí Nou, Crónicas de un pueblo, 229. ISBN 84-605-1485-4.
  • Rovira Marín, Alfonso (1997), Falla Camí Nou, Crónicas de un pueblo II, 189.
  • Rovira Marín, Alfonso (2000), Falla Camí Nou, Crónicas de un pueblo III, 237.
  • Rovira Marín, Alfonso (2005), Falla Camí Nou, Crónicas de un pueblo IV, 237.
  • Morera, Juan Bautista (1995), Ajuntament d'Alzira, Germania Serveis Gràfics, S.L., Historia de la fundación del monasterio del valle de Miralles y hallazgo y maravillas de la santísima imagen de nuestra señora de La Murta (Año 1773), 197. ISBN 84-88689-22-5.

Enllaços externsModifica

En altres projectes de Wikimedia:
 
 Commons (Galeria)
 
 Commons (Categoria)  
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Alzira&oldid=21241133»