Barri de la Vila d'Alzira

La Vila de la ciutat valenciana d'Alzira, a la Ribera Alta, és el conjunt històric d'aquesta ciutat, que coincideix amb l'antiga ciutat emmurallada. Compta amb una trama urbana medieval en què queda reflectida la seva evolució històrica.

Infotaula edifici Barri de la Vila d'Alzira
Dades
Tipus	Conjunt històric
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Alzira (la Ribera Alta)
39° 09′ 07″ N, 0° 26′ 28″ O
Bé d'interès cultural
Identificador	RI-53-0000579
Codi IGPCV	46.20.017-007

Anàlisi i desenvolupament urbà

La planta de la Vila, condicionada per l'orografia s'inscriu aproximadament en un triangle, amb un pinacle apuntant al Xúquer i base arrodonida cap al raval, estructurant al voltant de la diagonal del carrer Major. Partia aquesta, després de superar el pont i les seves defenses, de l'església de Santa Maria, continuant per l'hospital i convent d'agustines, ermita de Sant Roc, la Casa Consistorial, plaça de Santa Caterina i els accessos al pont del raval. El camí de ronda propiciava el pas exterior a les muralles, camí d'Algemesí, mentre que el flanc oposat quedava cenyit per les muralles.

Encara perviu en la seva toponímia i traçat viari la intricada, estreta i laberíntica traça de carrerons i placetes: plaça del Forn, Morera, Carbó, Sufragi, Pou i Casasús i carrers de Saludador, Salinería, Granero, Carnissers, Arcs, Hostal, etc. En els anys de la postguerra es va propiciar una arbitrarietat constructiva i pèrdua de mansions pairals iniciada ja en 1899 quan es decideix enderrocar les muralles, portades i arcades i facilitar els eixamples. La tendència a aixecar habitatges en altura va propiciar la demolició dels immobles que recauen als carrers de major amplada, obrint-se així mateix les places de Casasús i la unió de les de Sufragi - Carbó.

El terraplenament del primitiu llit mort del riu Xúquer, que voreja La Vila, va obrir les perspectives de construcció d'una gran avinguda, demolint l'obstacle del pont de Sant Bernat per a traçar el primer tram (Sants Patrons). La Vila s'anava despoblant dels habitants més acomodats que buscaven les torres de les avingudes. També les riuades de 1982 i 1987 que van danyar les plantes baixes i primers pisos va forçar l'abandó dels seus propietaris.

Edificació i tipologia

Els habitatges tradicionals de La Vila estructuraven la seua fatxada en tres unitats delimitades: Planta baixa, amb ampli portalada que permetia l'accés del carro i finestral rectangular protegit amb reixa de forja llisa. Primera planta amb dos o tres finestrals amb balconet de fusta i l'andana amb finestres redones o quadrades. En planta baixa es trobava l'estada que servia de corredor per a les cavalleries fins a l'estable, flanquejat per un dormitori, una xemeneia menjador i la cuina. En el fons es trobava la quadra i en el seu alt un graner. A la planta segona s'ubicaven sovint els dormitoris dels fills, i queda reservada la tercera a "andana", on s'emmagatzemaven les collites o es va cultivar el cuc de la seda. Una senzilla coberta de teula àrab, a dues aigües es recolzava en una poderosa biga mestra de mobila.

Galeria fotogràfica

• 
  Palau de Casasús
• 
  Casa de l'Alcalde
• 
  Casa Cucó

Bibliografia

• Aquest article incorpora text del BIC incoat per la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana