Corbera

municipi del País Valencià
Per a altres significats, vegeu «Corbera (desambiguació)».

Corbera és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Ribera Baixa.

Plantilla:Infotaula geografia políticaCorbera
Imatge

Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 39° 09′ 29″ N, 0° 21′ 20″ O / 39.158055555556°N,0.35555555555556°O / 39.158055555556; -0.35555555555556
EstatEspanya

Comunitat autònomaPaís Valencià

ProvínciaProvíncia de València

ComarcaRibera Baixa Modifica el valor a Wikidata
CapitalCorbera (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població3.118 (2023) Modifica el valor a Wikidata (153,6 hab./km²)
Gentilicicorberana, corberà Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà (predomini lingüístic) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície20,3 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud17 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialSueca
Dades històriques
PatrociniVicenç d'Osca i Sant Vicent Ferrer Modifica el valor a Wikidata
Festa patronalDe l'1 al 9 de setembre
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataJordi Xavier Vicedo Giménez Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal46612 Modifica el valor a Wikidata
Codi INE46098 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis46098 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webcorbera.es Modifica el valor a Wikidata

Geografia

modifica

El nucli urbà està situat a la banda dreta del Xúquer, a les faldes del vessant nord de la serra de Corbera. La part sud del terme és molt muntanyenca i té la seua màxima altitud al cim del Cavall Bernat (584 msnm), que constituïx un vèrtex geodèsic de segon ordre. Per contra, el sector nord és pla, llevat de l'anomenada Muntanyeta de Sant Miquel (66 m), on va haver-hi un monestir del qual hui són visibles algunes ruïnes. Als peus del tossal naix una font que rega part de l'horta del terme. Del marge dret del Xúquer ix la séquia dels Quatre Pobles, que abastix Corbera, Riola, Fortaleny i Polinyà. Dintre del terme naix el rierol de Corbera.

El topònim major significa niu de corb. Els primers indicis de poblament es remunten a èpoques prehistòriques, com ho testimonien les troballes fetes a la cova dels Gats, el Puntal de l'Agüela, la cova de les Ratetes, la muntanya de Carles o el Poblat del Castell.

Límits

modifica

El terme municipal de Corbera limita amb els de Cullera, Fortaleny, Llaurí, Polinyà de Xúquer, Benicull de Xúquer, i Riola (a la mateixa comarca); i amb Alzira (a la Ribera Alta).

Des de València, s'arriba a esta localitat per la A-38, per a enllaçar amb la CV-509 i després amb la CV-510.

Història

modifica

L'origen de l'actual municipi és romà; sobre el seu castell els musulmans construïren el seu, que en l'època musulmana i en la baixa edat mitjana tingué influència sobre un gran territori que anava des de la ribera del Xúquer i la serra de Corbera fins a Alzira i Cullera, abastant els termes dels actuals Favara, Llaurí, Polinyà de Xúquer, Riola i Fortaleny, i una sèrie de nuclis desapareguts, dels quals queden els noms d'algunes partides dels distints termes municipals actuals, com ara Nacla, Alcudiola, Llíber, Montsalvà, Matada, Benihomer, Beniboquer...

Jaume I, després de conquistar-la a Al-Azraq, va incorporar-la a la corona el 1248 i va atorgar-li donacions i franquícies de terres i cases al voltant del castell, donat a Ramon de Rocafull; successivament passà a propietat de Pere el Gran, fill de Jaume I (1263); de Joan d'Aragó i d'Anjou, fill de Jaume II el Just; de l'infant Joan, arquebisbe de Toledo (1322); de l'abat de la Valldigna (1330); a Pere de Xèrica, per donació de Pere II (1349); a Raimon Berenguer; als Terranova i als Carròs de Vilaragut; el 1418 fou incorporada a la corona com a cap d'una jurisdicció (L'Honor de Corbera), que incloïa Fortaleny, Riola i Polinyà de la Ribera, que s'independitzaren el 1839; de 1519 a 1523 –revolta de les Germanies– el senyor d'aleshores, Joan Borja i Enríquez, duc de Gandia, va fer front, ajudat pel lloctinent de València, Diego Hurtado de Mendoza, a les tropes de Joan Caro, capità dels agermanats i, una vegada acabada la contesa, va reconstruir el castell.

L'any 1536 s'independitzà de la parròquia de Riola i fou erigida en rectoria de moriscs (Sant Cristòfol) amb l'annex de Polinyà; el 1596 el cardenal de València, Joan de Ribera, ordenà construir-hi el primer temple cristià; l'expulsió morisca, en setembre de 1609, com a la resta de la Ribera i del país, va afectar greument l'economia i la demografia de Corbera; el 1885 va sofrir l'epidèmia de còlera.

Demografia

modifica
Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2007 2008
3.255 3.141 3.195 3.148 3.099 3.068 3.039 3.057 3.077 3.249 3.500

Economia

modifica

El poble encara té l'agricultura com a principal font d'ingressos. Amb aproximadament 1.300 hectàrees de regadiu, distribuïdes en tarongers principalment (977 Ha) i de manera testimonial, arròs (290 Ha). La indústria està estretament relacionada amb el comerç de la producció agrària, amb una dotzena de magatzems de fruita, mitja dotzena d'hivernacles de flor, trilladores i eixugadores d'arròs, i empreses relacionades amb la producció de plàstic, a més d'empreses dedicades als materials de construcció i fusteries. Cal destacar el polígon industrial "El Racó", que té una superfície de 226.876 m².

Política i govern

modifica
 
Ajuntament de Corbera

Composició de la Corporació Municipal

modifica

El Ple de l'Ajuntament està format per 11 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 6 regidors de Compromís por Corbera (Compromís), 4 del Partit Popular (PP) i 1 del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE).

 
Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Corbera

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Compromís per Corbera   Vicent Marrades Esparza 978 54,52% 6 ( -1)
Partit Popular   Vicente Pastor Palomares 610 34,00% 4 ( +1)
Partit Socialista del País Valencià-PSOE   Josué Palomares Martí 187 10,42% 1 ( )
Vots en blanc   19 1,06%
Total vots vàlids i regidors 1.794 100 % 11
Vots nuls 26 1,43%
Participació (vots vàlids més nuls) 1.820 75,27%**
Abstenció 598* 24,73%**
Total cens electoral 2.418* 100 %**
Alcalde: Vicent Marrades Esparza (Compromís) (15/06/2019)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (6 vots de Compromís[1])
Fonts: JEC,[2] JEZ Alzira.[3] M. Interior,[4] Periòdic Ara.[5]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes

modifica

Des de 2019 l'alcalde de Corbera és Vicent Marrades Esparza de Compromís.[6][7]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Bernardo Caballero Gregori PSPV-PSOE 19/04/1979 --
1983–1987 José Francisco Peris Almiñana PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987–1991 José Francisco Peris Almiñana PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991–1995 Pasqual Ureña Gomis UPV 15/06/1991 --
1995–1999 Francisco Jiménez Perpiñá PP 17/06/1995 --
1999–2003 Francisco Jiménez Perpiñá PP 03/07/1999 --
2003–2007 Leopoldo Hernan Tornero PP 14/06/2003 --
2007–2011 Leopoldo Hernan Tornero PP 16/06/2007 --
2011–2015 Jordi Xavier Vicedo Jiménez Bloc-Compromís 11/06/2011 --
2015–2019 Jordi Xavier Vicedo Jiménez Bloc-Compromís 13/06/2015 --
2019-2023 Vicent Marrades Esparza Compromís 15/06/2019 --
Des de 2023 n/d n/d 17/06/2023 --
Fonts: Generalitat Valenciana[7]

Monuments

modifica

Al poble es poden trobar encara moltes cases modernistes, reminiscències d'una època, els començaments del segle passat, que va ser la de major esplendor econòmica a causa de la taronja, que també deixà moltes masies arreu del terme, de les quals encara es conserven un bon grapat.

La resta del patrimoni es concreta en:

  • Església dels sants Vicents. Construïda en el segle xvii, destruïda en la Guerra Civil (1936-1939) i tornada a alçar entre 1940 i 1953. Conserva la imatge gòtica de la Marededeu del Castell.
  • Ermita de sant Miquel. Del segle xiii, està situada en el tossal del mateix nom i amb l'afegit d'una torre àrab.
  • Ermita del Santíssim Crist.
  • Castell. Manté el seu impressionant aspecte, encara que està en estat de ruïna.
  • Forn del Rei, del segle xiv.

Festes locals

modifica

Persones rellevants

modifica
Corberans
A Nom i cognoms Ocupació Ω
1954 Enric Banyuls artiste 2018
1984 Belén Franch física

Referències

modifica
  1. «Sessió plenària dissabte 15 de juny de 2019», 15-06-2019.
  2. Junta Electoral Central «Resolución de 17 de septiembre de 2019, de la Presidencia de la Junta Electoral Central, por la que se procede a la publicación del resumen de los resultados de las elecciones locales convocadas por Real Decreto 209/2019, de 1 de abril, y celebradas el 26 de mayo de 2019, según los datos que figuran en las actas de proclamación remitidas por cada una de las Juntas Electorales de Zona. Provincias: Toledo, Valencia, Valladolid, Zamora, Zaragoza, Ceuta y Melilla». Butlletí Oficial de l'Estat, 235, 30-09-2019, pàg. 107.434 [Consulta: 29 abril 2020].
  3. Junta Electoral de Zona d'Alzira «Edicto de la Junta Electoral Zona de Alzira sobre proclamación de candidaturas a las elecciones locales convocadas el 26 de mayo de 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [València], 82, 30-04-2019, pàg. 63 [Consulta: 2 agost 2019].
  4. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals - Eleccions locals 2019». Arxivat de l'original el 25 de juny 2019. [Consulta: 2 agost 2019].
  5. Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a Corbera», 26-05-2019. [Consulta: 1r agost 2019].
  6. Ajuntament de Corbera. «Regidors/Concejales 2019 - 2023». [Consulta: 6 abril 2020].
  7. 7,0 7,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Corbera. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1r setembre 2015].

Vegeu també

modifica