Sueca

municipi del País Valencià, capital de la Ribera Baixa

Sueca és una ciutat i municipi del País Valencià, capital de la comarca de la Ribera Baixa. El seu origen radica en una alqueria àrab. La ciutat es dedica principalment al cultiu de l'arròs; de fet, es considera que en esta zona podria haver-hi l'origen de la paella valenciana.

Infotaula de geografia políticaSueca
Bandera de Sueca Escut de Sueca
Bandera de Sueca Escut de Sueca
PlazaAytoSueca.jpg
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Sueca-Mapa de la Ribera Baja.svg Modifica el valor a Wikidata
 39° 12′ 09″ N, 0° 18′ 40″ O / 39.2026°N,0.3112°O / 39.2026; -0.3112
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
Provínciaprovíncia de València
ComarquesRibera Baixa Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Població
Total27.479 (2019) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat297,07 hab/km²
GentiliciSuecà, Suecana Modifica el valor a Wikidata
Predomini lingüísticValencià
Geografia
Superfície92,5 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perMar Mediterrània Modifica el valor a Wikidata
Altitud3 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialSueca
Organització política
• Alcaldessa Modifica el valor a WikidataRaquel Tamarit i Iranzo (13 juny 2015) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal46410 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi de municipi INE46235 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis46235 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc websueca.es Modifica el valor a Wikidata

GeografiaModifica

Situat en la comarca de la Ribera Baixa, de la qual és capital i el municipi més poblat. El seu terme municipal, bastant més extens que els de la resta de la comarca, forma part del Parc Natural de l'Albufera. El relleu el constituïx una immensa plana formada pels sediments del riu Xúquer, que han reblit la zona en èpoques molt recents i que en la seua part més septentrional acaben per confondre's amb les aigües de l'Albufera formant un terreny pantanós. Al mig d'esta plana emergix un tossal, la Muntanyeta dels Sants, de 27 metres de cota màxima, que va ser declarada microreserva el 2005 i és l'única afloració rocosa del terme municipal en terra ferma. El municipi té 8 quilòmetres de costa al mar Mediterrani.

Per carretera, des de València, s'accedix a Sueca prenent la V-31 i posteriorment la N-332. També s'hi pot arribar en ferrocarril, a través de la línia C1 de Rodalia de València.

ClimaModifica

El clima de la localitat és de transició del mediterrani típic. La particularitat de trobar-se en la franja la fa més irregular en precipitacions anuals que en les zones circumdants a més d'acumular quasi 100 mm més de precipitació en l'extrem sud degut en part a la retenció nuvolosa de la serra de Corbera i en part al fet que les gotes fredes solen tindre més acte de presència i més intensitat en esta zona; de fet, no és difícil veure que plou en el nucli urbà mentre que al Perelló no ho fa o fins i tot estiga assolellat en episodis de gregal sent més erràtic en situacions de llevant pur i sense rellevància per a la resta de vents ni tempestes estiuenques. Rares vegades hi ha precipitacions destacables amb vent de ponent.

Quant a la temperatura, la poca variació de cotes que van de 0 a 27 msnm fa que no hi haja grans diferències dins del seu terme municipal, exceptuant nits hivernals anticiclònques on poden tindre un nombre de gelades una mica superior a la resta del terme municipal. També cal destacar el vent marítim que, en règim de brises dèbils o vent tèrmic, pot rebaixar uns graus a la zona costanera a l'estiu i de la mateixa manera una pitjor sensació tèrmica a l'hivern, encara que es tinga un nombre inferior de gelades, també les màximes es veuen reduïdes, donant un clima una mica diferent en el Perelló i la zona dels Marenys.

Estació pluviomètrica situada al sud de Sueca
Any 2008 2009 2010 Mitjana
l/m2 1038 854 539 810
Estació pluviomètrica ubicada al nord de Sueca
Any 2006 2007 2008 2009 2010 Mitjana
l/m2 517 666 965 704 511 673
Estació termomètrica situada al casc urbà
Any Mínima de mínimes Mitjana de mínimes Màxima de mínimes Mitjana total Mínima de màximes Mitjana de màximes Màxima de màximes Humitat
2008 2.8º 14.2º -- 18.5º -- 22.8º 35.6º 66%
2009 0.3º 15.1º 25.3º 19.2º 6.2º 24º 37.4º 68,6%
2010 0.7º 14.4º 27.3º 18.4º 6.8º 23.2º 44º 67,9%

HistòriaModifica

El nom de Sueca prové del mot àrab suayqa que significa 'mercat petit', encara que les troballes humanes del terme municipal es remunten al paleolític superior.

La ciutat, que va ser donada a l'Orde de Sant Joan de l'Hospital l'any 1157 per Ramon Berenguer IV, quedà incorporada a la civilització cristiana occidental amb Jaume I i l'Orde de l'Hospital, que atorgà carta de poblament al febrer de 1245. Qui poblà les terres de Sueca foren unes setze famílies de Tarragona.[1]

L'Albufera quedà incorporada al Patrimoni Reial pel citat monarca, fins a l'any 1865, sent permesa la caça d'aus aquàtiques des del regnat d'en Martí I l'Humà.

En 1337, Pere el Cerimoniós autoritzà el mercat local, i per Alfons V en 1457 es construí la séquia Major i es regulà la Fira local. Del 1613 al 1836 hi hagué Convent de PP. Franciscans.

Des del segle xiv Sueca disposa d'un Consell Municipal propi i, per tant, de personalitat jurídica pròpia. La seua independència militar no arribaria fins a l'any 1607, quan es va deslligar definitivament del castell de Cullera. Així mateix, van tindre lloc a Sueca diversos fets d'armes durant l'edat mitjana, uns dels més destacats va ser la Guerra dels Agermanats.

L'arrossar es va convertir en hegemònic al llarg dels segles xvii i XVIII, afavorit sobretot per la séquia de Múzquiz, que aconseguia arribar fins l'Albufera. La població augmentà degut a la necessitat de mà d'obra per al cultiu de l'arròs. En 1715 Sueca tenia 1.984 habitants, que depenien administrativament de la governació de València fins a l'any 1716 amb el Decret de Nova Planta de Felip V.[2]

Va esdevenir ducat l'any 1803, sent el primer duc Manuel Godoy, favorit de Carles IV. Les muralles es van construir l'any 1838.

El 17 de gener de 1899 la reina regent Maria Cristina d'Habsburg concedí a Sueca el títol de Ciutat i el 16 de maig del mateix any li atorgà a l'Ajuntament el tractament d'Excelentíssim. Ambdues decisions foren dutes a terme gràcies al diputat a Corts pel districte de Sueca Francisco Peris Mencheta.

El 12 d'agost de 1902 el Papa Lleó XIII declarà la Verge de Sales patrona canònica de la ciutat de Sueca. La ciutat alberga des del 1961 el prestigiós Concurs Internacional de Paella Valenciana.

Edificis d'interésModifica

  • Reial Església de Nostra Senyora de Sales (s. XVII). És el santuari de la patrona de Sueca. L'arquitecte va ser Fra Francesc Cabezas. És destacable la seua cúpula de teules vidriades blaves. Es coneix com "El Convent". L'església té: retaule a l'altar major, frescos, pintures, sagristia, camarí octogonal de la Verge, imatge de la Verge, etc.
  • Antic Convent de Franciscans. (1613-1836). Claustre de Franciscans des de 1613 fins a la desamortització de Mendizábal en 1836. Després ha tingut diversos usos com a presó, jutjat, hospital, entre altres. Actualment la segona planta és seu de l'Arxiu Històric Municipal.
  • Església arxiprestal de Sant Pere (s. XVIII). Església parroquial de Sueca. Té una nau central amb dues laterals en planta de creu i amb cúpula blava de teules vidriades.
  • Ermita de la muntanyeta dels Sants de la Pedra. Any 1613. Des d'ací es té una vista panoràmica de l'Albufera. Té un atri amb arcades ogivals del gòtic de reconquesta (segle xiii), l'altar és neoclàssic. Conté les imatges dels Sants de la Pedra, Sant Abdó i Sant Senent del segle xvii, així com ceràmica i vidrieres variades.
  • Ateneu Suecà del Socors. Edifici modernista.
  • Asil d'ancians. Edifici construït en 1919 en un estil modernista-mudèjar. L'arquitecte va ser Bonaventura Ferrando. Actualment està regentat per les Hermanitas de los Ancianos Desamparados, orde religiós dedicat a tindre cura dels ancians. L'Ajuntament de Sueca va publicar l'any 2000 el llibre Lección de soledad. Reflexiones acerca de los ancianos asilados, de J. V. Yago, que reflectix el gran valor del treball fet per les religioses.
  • Casa de Joan Fuster. Edifici on va viure l'escriptor suecà, d'estil modernista.
  • Casa de Pascual Fos, també coneguda com a Casa Meseguer. D'estil modernista, està ubicada al costat de la Casa de Joan Fuster i era la seu de la Biblioteca Suecana fins que els seus fons es traslladaren al nou edifici de la Biblioteca Municipal, al rehabilitat Molí Fariner.
  • Teatre Serrano. Una de les obres més representatives de l'art déco valencià a Sueca.

DemografiaModifica

Evolució demogràfica de Sueca[3]
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2007 2013
24.868 23.044 24.426 24.869 24.893 25.406 26.126 26.685 27.253 28.112 28.961

Política i GovernModifica

 
Façana de l'Ajuntament de Sueca

Composició de la Corporació MunicipalModifica

El Ple de l'Ajuntament està format per 21 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 8 regidors de Compromís per Sueca (Compromís), 6 del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 3 del Partit Popular (PP), 2 de Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs) i 2 del Grup Independent de Sueca, Perelló i Mareny (GISPM).

 
Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Sueca

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Compromís per Sueca   Raquel Tamarit Iranzo 4.727 33,82% 8 ( )
Partit Socialista del País Valencià-PSOE   Dimas Vázquez España 3.455 24,72% 6 ( +1)
Partit Popular   José Luis Ribera Sos 1.849 13,23% 3 ( -1)
Ciutadans - Partit de la Ciutadania   Celia Fuensanta Beltrán Albi 1.601 11,45% 2 ( +1)
Grup Independent de Sueca, Perelló i Mareny   José Salvador Campillo Moncho 1.269 9,08% 2 ( -1)
Altres candidatures[a]   893 6,39% 0
Vots en blanc   184 1,32%
Total vots vàlids i regidors 13.978 100 % 21
Vots nuls 182 1,30%
Participació (vots vàlids més nuls) 14.160 66,08%**
Abstenció 7.270* 33,92%**
Total cens electoral 21.430* 100 %**
Alcalde: Dimas Vázquez España (PSPV) (15/06/2019)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (11 vots: 6 de PSPV, 3 de PP i 2 de Cs[4])
Fonts: JEC,[5] JEZ Sueca,[6] M. Interior,[7] Periòdic Ara.[8]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

AlcaldesModifica

Des de 2019 l'alcalde de Sueca és Dimas Vázquez España qui, després de pactar amb PP i Ciutadans, va ser expulsat del PSPV.

Des de la recuperació de la democràcia i les primeres eleccions municipals de l'any 1979 s'han anat alternant al capdavant de l'ajuntament de Sueca diversos partits: PCE, PSPV-PSOE, CDS i BLOC, entre altres. Mai ha tingut un alcalde del PP.

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Jaume Lloret Solves
Alfredo Guillem Contreras
PCE
PCE
19/04/1979
03/06/1980
n/d
--
1983–1987 Alfredo Guillem Contreras PCE-PCPV 28/05/1983 --
1987–1991 Francesc Ferrer Carbonell PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991–1995 Ricardo Ortiz Sanz CDS 15/06/1991 --
1995–1999 Salvador Gil Beltrán PSPV-PSOE 17/06/1995 --
1999–2003 Alfredo Guillem Contreras EPI-BLOC-VE 03/07/1999 --
2003–2007 Salvador Gil Beltrán PSPV-PSOE 14/06/2003 --
2007–2011 Joan Baldoví i Roda BLOC 16/06/2007 --
2011–2015 José Salvador Campillo Moncho GISPM[b] 11/06/2011 --
2015–2019 Raquel Tamarit i Iranzo Compromís 13/06/2015 --
Des de 2019 Dimas Vázquez España PSPV-PSOE[c][9] 15/06/2019 --
Fonts: Generalitat Valenciana[10]

Sindicats i estudiantsModifica

L'1 de maig del 2006 va tindre lloc a Sueca l'assemblea nacional constituent del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans.[11]

Districtes ruralsModifica

Al territori de Sueca es troben:

Antigues entitats sense població:

Fills il·lustresModifica

CulturaModifica

Sueca és una ciutat fortament lligada a la cultura i l'art. La Mostra Internacional de Mim (MIM) és l'esdeveniment amb major repercussió, i amb un reconeixement internacional en l'àmbit de les arts escèniques. La companyia Maduixa Teatre, nascuda a Sueca, ha aconseguit estabilitzar amb un seguit d'espectacles interpretats internacionalment, i multitud de premis per la seua trajectòria. Sueca compta amb diverses associacions locals dedicades al teatre, a més, les comissions falleres organitzen els ja tradicionals concursos de sainets i playbacks acostant a la ciutadania a l'àmbit artístic.

Pel que fa a la música, Sueca compta amb dos conservatoris autoritzats de música que nodrixen les seues bandes de música i les xarangues. La Societat "Ateneu Musical" de Sueca també integra una agrupació coral, el Cor "Echo Vocis". També cal destacar la Mostra Sonora de Sueca, on es dóna difusió a la música contemporània així com l'art sonor en general. Sueca compta a més amb un notable nombre de músics de pop, rock o heavy metal que formen o han format part de bandes amb discos editats i orquestres, la gran majoria procedents del desaparegut Orfelinat Music Club: Orquesta Montecarlo, Metal Mareny, Héctor Roldán, Salva, The Garrophones, Piel de Serpiente, Inòpia, Babylon Rockets, Eskualida, Perrera, Traum, Influence, L'espera, Enderrocks, entre altres. Sueca compta a més amb el certamen Cim Sueca, dirigit a produccions cinematogràfiques de baix pressupost. Sueca, al terreny gastronòmic, disposa del Museu de la Xocolata, on es mostra el procés més primitiu d'elaboració manual de la xocolata.

En l'àmbit literari compta amb destacables autors entre els quals destaquen entre altres Nicolau Primitiu, Josep Bernat i Baldoví, Joan Fuster, Rv. P. Amado de Cristo Burguera, Vicent Molina Maset, Emili Piera, Xavier Campillo i J. V. Yago.

Festes i tradicionsModifica

  • Festa i fira de Sueca, declararades de interés turístic autonòmic. Al setembre se celebren les festes patronals del municipi, dedicades al Crist de l'Hospitalet (primer diumenge anterior a la festivitat de la Verge) i a la Mare de Déu de Sales, que se celebra el 8 de setembre. En elles destaca la processó general, acompanyada de grups de dansa i cants antics, representants de confraries, personatges bíblics, etc.; però també poden trobar-se activitats més lúdiques, com ara el Concurs Internacional de Paella Valenciana de Sueca, de gran interés turístic, en el qual es ret tribut a l'arròs de la zona.
  • Mostra Internacional de Mim. Sol celebrar-se al setembre, després de les festes patronals, i és considerada una de les principals mostres de mims i dansa del món.
  • Altres festes de gran tradició a Sueca són les Falles, d'interés turístic local, durant les quals es planten als carrers de la localitat un total de 16 monuments. També podem destacar "El Porrat de Sant Antoni" (18 de gener), el romiatge del 29 de juliol, la Setmana de Sant Roc, la Setmana Santa o "els Tirades".

Vegeu tambéModifica

NotesModifica

  1. També participaren a les eleccions municipals de 2019: L'Esquerra Sueca-Esquerra Unida-Esquerra Repúblicana-Acord Municipal (415 vots, 2,97%), Podem (402 vots, 2,88%) i República Valenciana-Partit Valencianista Europeu (76 vots, 0,54%).
  2. GISPM són les sigles de Grup Independent Sueca, Perelló i Mareny
  3. Després de pactar amb PP i Ciutadans, el PSPV expulsa Dimas del partit.

ReferènciesModifica

  1. «Un gen con historia». El País, 15-11-2004 [Consulta: 28 juliol 2017].
  2. «Ajuntament de Sueca».
  3. Font: Població de fet segons l'INE. Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842, Sèries de població dels municipis de l'Estat Espanyol des de 1996.
  4. Gimeno, Joan R. «Dimas Vázquez desobeïx al PSPV i es convertix en alcalde de Sueca amb els vots del PP i Ciudadanos». Levante-EMV, 15-06-2019.
  5. Junta Electoral Central «Resolución de 17 de septiembre de 2019, de la Presidencia de la Junta Electoral Central, por la que se procede a la publicación del resumen de los resultados de las elecciones locales convocadas por Real Decreto 209/2019, de 1 de abril, y celebradas el 26 de mayo de 2019, según los datos que figuran en las actas de proclamación remitidas por cada una de las Juntas Electorales de Zona. Provincias: Toledo, Valencia, Valladolid, Zamora, Zaragoza, Ceuta y Melilla». Butlletí Oficial de l'Estat, 235, 30-09-2019, pàg. 107.496 [Consulta: 29 abril 2020].
  6. Junta Electoral de Zona de Sueca «Edicto de la Junta Electoral Zona de Sueca sobre proclamación de candidaturas a las elecciones locales convocadas el 26 de mayo de 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [València], 82, 30-04-2019, pàg. 21 [Consulta: 27 març 2020].
  7. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals - Eleccions locals 2019». [Consulta: 27 març 2020].
  8. Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a Sueca», 26-05-2019. [Consulta: 27 març 2020].
  9. Redacció «El nou alcalde de Sueca Dimas Vázquez expulsat del PSPV». riberaexpress.es, 15-06-2019.
  10. Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Sueca. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1r setembre 2015].
  11. «Neix el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC)» (en català). Indymedia Barcelona, 04-05-2006.
  12. «les Palmeres». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  13. «el Mareny Blau». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  14. Vilà i Valentí, J. [et al.].. Atles Universal Català (Gran Enciclopèdia Catalana). Barcelona: Enciclopèdia Catalana, abril de 1986. ISBN 8485194411.  p. 49 I-16
  15. «Alborx». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  16. «Cincelles». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  17. «Fàrgolos». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  18. «Junçana». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  19. «Vilella». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  20. Manifest del Fòrum per la Memòria Virtudes Cuevas de Sueca

Enllaços externsModifica

  A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Sueca
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sueca