Partit Socialista del País Valencià-PSOE

Federació valenciana del Partit Socialista Obrer Espanyol
(S'ha redirigit des de: PSPV-PSOE)
Aquest article tracta sobre la federació valenciana del PSOE. Si cerqueu al partit fundat en 1974, vegeu «Partit Socialista del País Valencià (històric)».

El Partit Socialista del País Valencià (en sigles, PSPV-PSOE) és el nom que rep la federació del Partit Socialista Obrer Espanyol al País Valencià. Originàriament el PSPV era un partit independent fundat el 1974, una refundació de l'antic Partit Socialista Valencià, que posteriorment es va fusionar amb el PSOE.

Infotaula d'organitzacióPartit Socialista del País Valencià-PSOE
Dades
Nom curtPSPV-PSOE Modifica el valor a Wikidata
Tipusorganització política Modifica el valor a Wikidata
Ideologia políticafederalista, socialdemòcrata i progressista
Alineació políticacentreesquerra Modifica el valor a Wikidata
Història
ReemplaçaASV (Agrupació Socialista Valenciana) (1886-1905)[1][2]
FSV (Federació Socialista Valenciana)(1905-1974)[3]
PSOE-PV (1974-1978)
Partit Socialista del País Valencià (1974-1978)
Creació11 de desembre del 1886 (ASV)
1978 (PSPV-PSOE)
Governança corporativa
Seu 
PresidènciaAna Barceló Chico
Secretari generalDiana Morant (2024-)
Òrgan de premsaAvant Segle XXI
JoventutsJoves Socialistes del País Valencià
Afiliació nacionalPartido Socialista Obrero Español
Afiliació internacionalInternacional Socialista
Afiliació europeaPartit Socialista Europeu
Diputats a les Corts Valencianes
Diputats al Congrés dels Diputats
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata

Lloc webwww.pspvpsoe.net
Facebook: socialistesvalencians Twitter (X): SocialistesVal Instagram: socialistes_valencians Youtube: UCzVOQJ-Ryo5n5Q7ebnt0c_w Flickr: socialistesvalencians Modifica el valor a Wikidata

Fundació modifica

A mitjans dels anys 70, el Partit Socialista Obrer Espanyol no tenia excessiva implantació en el territori valencià. La província d'Alacant era on el PSOE tenia una major presència, articulada al voltant d'Antonio García Miralles.[4] Pel que fa a la Província de València, l'any 1975 el PSOE s'articulava al voltant d'un grup de 5 persones de tendència marxista del Barri d'Orriols a València; i Josep Lluís Albinyana, qui seria cap de llista d'esta formació a les eleccions generals espanyoles de 1977 i futur president del Consell Preautonòmic del País Valencià.[4] A les comarques de Castelló, el PSOE naix en un despatx en La Vall d'Uixó que muntaria el mateix Albinyana.[4] Des de la creació de la Federació Socialista del País Valencià el gener de 1975,[5] es produeix una cursa contra rellotge per a consolidar la marca del Partit Socialista i generara una crida que portara a una major implantació en el territori, de cara a les futures eleccions democràtiques.[4] Com a mostra, segons una enquesta anterior a les eleccions municipals de 1979, el PSOE guanyaria les eleccions generals espanyoles i a les Corts Valencianes però no les municipals.[4] S'estima que abans de les eleccions del 1977, la Federació Socialista del País Valencià (PSOE-PV) comptava amb uns 200 militants, menys dels que tenia el Partit Socialista del País Valencià.[5]

Després de les eleccions de 1977, el PSOE era el partit guanyador en el conjunt del País Valencià, mentre que el PSPV, que havia tingut un trencament entre un sector que es presentà junt amb el Partido Socialista Popular, i un sector que es presentà en solitari, no va obtenir representació. Açò va provocar que ambdós sectors s'integraren en el PSOE, creant, el 25 de juny de 1978, el partit que hui és conegut com a PSPV-PSOE.[6]

El PSOE ostentaria la presidència del Consell Preautonòmic del País Valencià, en la figura de Josep Lluís Albinyana des d'abril de 1978 fins a desembre de 1979, quan un pacte entre les cúpules del PSOE i la UCD[7] provoca que el ja conegut com a PSPV-PSOE abandonara el Consell Preautonòmic, deixant a Albinyana en minoria davant la UCD, i forçant-lo a dimitir, cosa que ocorreria finalment el 22 de desembre de 1979.[8] El substituiria al capdavant del Consell Enric Monsonís, de la UCD, i el País Valencià accediria finalment a l'autonomia per la via de l'article 143, la reservada per a les comunitats no històriques amb l'Estatut de Benicàssim, que seria modificat a Madrid per a canviar el nom del País Valencià pel de Comunitat Valenciana.[4]

Amb les eleccions a les Corts Valencianes de 1983, el PSPV-PSOE esdevindria el partit majoritari al País Valencià, guanyant les eleccions amb més del 50% de vots, fet que portaria a Joan Lerma a presidir la restaurada Generalitat Valenciana fins a les eleccions a les Corts Valencianes de 1995.

Presidents socialistes de la Generalitat Valenciana modifica

Evolució modifica

El PSPV-PSOE va arribar a ser la segona federació amb més militants al PSOE, amb uns 35.000 a finals dels anys 80.[5] Així mateix, va ser el partit polític més votat del País Valencià fins a l'any 1993, quan el Partit Popular va guanyar les eleccions generals. Va aconseguir majoria absoluta a les Corts Valencianes en les eleccions de 1983 (51 diputats) i 1991 (45 diputats). En la legislatura 1987 - 1991 va governar en minoria (42 diputats) amb el suport parlamentari puntual de la coalició IU - UPV i, en algunes ocasions, del CDS. Fou també la primera força municipal del País Valencià fins al 1995.

A les Corts Valencianes va ser la primera força en les quatre primeres legislatures. En les diferents eleccions que s'han celebrat des que és la segona força política obtingué 32 diputats (1995), 35 (1999 i 2003), 38 (2007), 33 (2011) i 23 (2015).

A diferència del PSC, té menys autonomia respecte de la direcció federal del PSOE, ja que el PSPV és una federació del PSOE, mentre que el PSC és un partit federat al PSOE.

El juliol de 2008 es presentà la ponència marc per a l'11é Congrés Nacional del partit, que proposava, entre altres mesures, canviar la denominació actual del partit per Partit Socialista de la Comunitat Valenciana (PSCV).[9] No obstant això, el 97% dels delegats rebutjaren aquesta proposta, i acordaren mantenir el nom de "País Valencià" en la seua denominació.[10]

El 2018 el sistema judicial investigà si per a la campanya del 2007 es va finançar il·legalment.[11] Ciudadanos proposà a les Corts Valencianes crear una comissió d'investigació i el secretari del PSPV Ximo Puig acceptà.[12]

Resultats electorals modifica

Corts Valencianes modifica

 
Ximo Puig, President de la Generalitat Valenciana entre 2015 i 2023
Elecció Vots % Escons +/– Candidat Govern
1983 982.567 51,41
51 / 89
Nou Joan Lerma i Blasco Majoria
1987 828.961 41,28
42 / 89
  9 Joan Lerma i Blasco Coalició
1991 860.429 42,85
45 / 89
  3 Joan Lerma i Blasco Majoria
1995 804.463 33,98
32 / 89
  13 Joan Lerma i Blasco Oposició
1999 768.548 33,91
35 / 89
  3 Antoni Asunción Oposició
2003 874.288 35,95
35 / 89
= Joan Ignasi Pla Oposició
2007 838.987 34,49
38 / 99
  3 Joan Ignasi Pla Oposició
2011 684.893 27,5
33 / 99
  5 Jorge Alarte Oposició
2015 620.439 24,84
23 / 99
  10 Ximo Puig Coalició
2019 637,673 23,87
27 / 99
  4 Ximo Puig Coalició
2023 708.142 28
31 / 99
  4 Ximo Puig Oposició
Evolució del nombre d'escons a les Cortes Valencianes
Circumscripció / Any 1983 1987 1991 1995 1999 2003 2007 2011 2015 2019
Alacant 17 14 16 12 12 12 14 12 9 10
Castelló 14 11 11 8 9 9 10 9 6 7
València 20 17 18 12 14 14 14 12 8 10
TOTAL 51 42 45 32 35 35 38 33 23 27

Municipals modifica

Província de València modifica

Evolució del nombre de regidors del PSPV-PSOE en les ciutats més poblades de la província de València
Municipi / Any 1987 1991 1995 1999 2003 2007 2011 2015
València 13 13 8 11 12 12 8 5
Torrent 13 16 11 13 15 11 9 9
Gandia 10 11 10 12 10 12 10 7
Paterna 11 11 7 9 10 8 7 6
Sagunt 8 11 8 7 7 6 5 3
Alzira 10 11 4 5 7 5 4 4
Burjassot 11 12 10 12 11 9 8 8
Ontinyent 7 8 7 7 5 9 7 14
Aldaia 13 14 10 12 13 11 8 8
Alaquàs 8 11 9 11 15 13 10 9
Xàtiva 10 10 6 7 7 7 6 7
Xirivella 10 11 9 11 10 10 7 6
Sueca 7 5 5 7 8 4 4 5
Algemesí 8 11 8 11 9 7 6 5

En negreta quan el PSPV-PSOE ha sigut la força més votada.

Evolució del nombre de regidors del PSPV-PSOE en els municipis de la província de València
Any 1987 1991 1995 1999 2003 2007 2011 2015
Regidors 1302 1360 1097 1065 1078 1089 979 948

Província d'Alacant modifica

Evolució del nombre de regidors del PSPV-PSOE en els municipis de la província d'Alacant
Any 1987 1991 1995 1999 2003 2007 2011 2015
Regidors 644 677 594 589 583 568 531 508
Evolució del nombre de regidors del PSPV-PSOE en els municipis de la província d'Alacant
Municipi / Any 1979 1983 1987 1991 1995 1999 2003 2007 2011 2015
Alacant 13 19 12 12 10 11 12 14 8 6
Elx 14 14 14 16 11 14 15 13 12 8
Torrevella 9 12 6 7 6 6 8 7 6 4
Oriola 5 9 4 6 7 5 4 7 6 8
Benidorm 7 12 10 11 7 11 11 12 11 7
Alcoi 11 18 15 16 11 10 8 9 7 9
Elda 10 17 12 11 9 13 11 9 8 9
Sant Vicent del Raspeig 8 14 7 9 8 9 7 7 6 5
Elda 10 17 12 11 9 13 11 9 8 9
Dénia 7 10 8 6 6 4 7 9 8 7
Petrer 9 15 11 12 10 7 5 5 6 6
Villena 8 11 7 9 5 6 8 7 4 3
La Vila Joiosa 6 14 11 12 9 6 7 7 5 6
Santa Pola 7 11 9 7 6 8 8 6 5 4
Xàbia 5 9 6 4 4 3 5 4 6 14
Crevillent 7 7 9 8 5 4 4 5 3 3

En negreta quan el PSPV-PSOE ha sigut la força més votada.

Província de Castelló modifica

Evolució del nombre de regidors del PSPV-PSOE en els municipis de la província de Castelló
Municipi / Any 1987 1991 1995 1999 2003 2007 2011 2015
Castelló de la Plana 12 13 8 10 10 12 9 7
Vila-real 12 11 9 7 6 8 8 13
Borriana 11 8 7 8 7 8 7 6
Vall d'Uixó 5 10 7 7 8 8 7 6
Vinaròs 8 9 9 7 8 7 6' 4
Benicarló 9 7 6 4 6 7 6 7
Almassora 12 11 9 13 11 9 8 9
Onda 10 12 11 10 12 10 8 8
Benicàssim 2 2 2 3 6 8 5 3

En negreta quan el PSPV-PSOE ha sigut la força més votada.

Evolució del nombre de regidors del PSPV-PSOE en els municipis de la província de València
Any 1987 1991 1995 1999 2003 2007 2011 2015
Regidors 561 532 453 372 403 412 377 376

Referències modifica

  1. «Juan Almela Santafé-Fundación Pablo Iglesias».
  2. «Amparo Melià Monroig-El Socialista». Arxivat de l'original el 2020-07-16. [Consulta: 16 juliol 2020].
  3. «Isidro Escandell y el socialismo valenciano en 1918».
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 Entrevista amb Josep Lluís Albinyana a El Temps, número 1321, 6 d'octubre de 2009, pg. 11-26
  5. 5,0 5,1 5,2 Anselm Bodoque Arribas, Partits i conformació d'elits polítiques autonòmiques. Transició política i partits polítics al País Valencià Arxivat 2015-09-24 a Wayback Machine., Institut de Ciències Polítiques i Socials, Universitat Autònoma de Barcelona, 2000, p. 14
  6. Anselm Bodoque Arribas, Partits i conformació d'elits polítiques autonòmiques. Transició política i partits polítics al País Valencià Arxivat 2015-09-24 a Wayback Machine., Institut de Ciències Polítiques i Socials, Universitat Autònoma de Barcelona, 2000, p. 15
  7. “La realitat social del País Valencià ha crescut malgrat una política frontalment espanyolista” entrevista a Josep Lluís Albinyana a El Punt Avui del 15 de desembre de 2012
  8. Dimite Albiñana tras la retirada del PSOE del Consell notícia a El País del 23 de desembre de 1979 (castellà)
  9. Ponència marc de l'11é Congrés Nacional del PSPV-PSOE[Enllaç no actiu]
  10. Web del PSPV-PSOE[Enllaç no actiu], 27/09/2008: "El plenario del Congreso aprueba por práctica unanimidad los dictámenes de las comisiones".
    « Los delegados y delegadas participantes en la comisión acordaron, con el 94% de los votos, mantener la denominación de Partit Socialista del País Valencià »
  11. «Solarium, condones o una avioneta: la campaña del PSPV y Bloc que compitió con 'Gürtel' en Valencia». El Mundo, 31-03-2018 [Consulta: 11 abril 2018].
  12. «Puig accepta crear la comissió d'investigació sobre el finançament dels partits». À Punt, 03-04-2018 [Consulta: 11 abril 2018]. Arxivat 12 April 2018[Date mismatch] a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2018-04-12. [Consulta: 11 abril 2018].

Enllaços externs modifica