President de la Generalitat Valenciana
El president de la Generalitat Valenciana ostenta la més alta representació del País Valencià, i al seu torn és el cap del Consell de la Generalitat Valenciana, triat per mitjà de sufragi indirecte per les Corts Valencianes i, com a tal, representant ordinari de l'Estat al País Valencià.[1]
 President | |||||
|---|---|---|---|---|---|
|
|||||
 | |||||
| Tipus | càrrec | ||||
| Titular |
Ximo Puig i Ferrer des del 25 de juny de 2015 | ||||
| Tractament | Molt Honorable Senyor | ||||
| Nomenat per |
Felip VI com a Rei d'Espanya | ||||
| Designat per | Corts Valencianes, (majoria absoluta) a proposta del President de les Corts | ||||
| Jurisdicció | Generalitat Valenciana | ||||
| Institució | Generalitat Valenciana | ||||
| Lloc | País Valencià | ||||
| Estat | Espanya | ||||
| Mandat | Quatre anys, sense límit de mandats | ||||
| Creat per | Reial Decret llei 10/1978, pel que s'aprova el règim preautonòmic del País Valencià | ||||
| Creació | 18 de març de 1978 | ||||
| Primer titular | Josep Lluís Albiñana i Olmos, com a president del Consell del País Valencià | ||||
| Precedit per | Alberto Fabra i Part | ||||
| Segon en el càrrec | Mónica Oltra Jarque | ||||
| Llista | Llista de presidents de la Generalitat Valenciana | ||||
 | |||||
Després de l'elecció, segons la normativa de l'Estatut d'Autonomia del País Valencià i el reglament de les Corts, el president té la potestat de triar un nou consell del qual formen part els consellers, els quals han de prometre o jurar l'Estatut i la Constitució, que es faran càrrec de diferents àrees de govern o conselleries. Des de la reforma de l'Estatut en 2006 al president, com més alta representació de la Generalitat, li correspon la convocatòria de les eleccions a les Corts Valencianes.[2][1]
Des de la reinstauració de la Generalitat Valenciana hi ha hagut set presidents de la Generalitat, encara que s'ha de sumar un altre, el qual va ser president del Consell del País Valencià, ens preautonòmic del País Valencià. El primer president va ser Enrique Monsonís Domingo, encara que el primer que va ser triat democràticament per les Corts Valencianes és Joan Lerma i Blasco. Des del 27 de juny de 2015 deté el càrrec de president de la Generalitat Ximo Puig, líder del PSPV-PSOE.
Als presidents i expresidents de la Generalitat, els correspon el tractament de «Molt Honorable Senyor».[1]
Contingut
La institució presidencialModifica
Durant l'edat mitjana i modernaModifica
Les Corts Valencianes de l'any 1418 crearen la Diputació del General (per antonomàsia, la Generalitat), amb una Durada dels anys del càrrec de tres anys, tenint una funció executiva i administrativa.
Les Corts de 1510 reorganitzaran la designació dels càrrecs de la Generalitat, en un sentit automàtic més i menys electiu. Amb aquesta estructura es va institucionalitzar este organisme, durant l'edat moderna fins a la seua extinció total, l'any 1709, com a conseqüència de la Guerra de Successió i consegüent derogació dels Furs mitjançant els Decrets de Nova Planta.
Després de la reinstauracióModifica
Amb l'Estatut d'Autonomia de 1982 es va restaurar el càrrec, encara que amb unes funcions i capacitats molt diferents de les de l'edat mitjana. Així, en l'actualitat la persona que deté el càrrec de la Presidència de la Generalitat, segons l'Estatut d'Autonomia, dirigix la Generalitat Valenciana, coordina l'Administració de la comunitat autònoma, designa i separa els consellers i ostenta la suprema representació de la Comunitat Valenciana i l'ordinària de l'Estat en la comunitat. El president és triat per les Corts Valencianes entre els seus membres i és anomenat pel rei.[1][2]
Òrgans de suportModifica
La Presidència de la Generalitat Valenciana compta amb el suport de cinc òrgans superiors, que es dividixen en set direccions generals:[3][4]
- Gabinet del president: Arcadi España.
- Direcció general d'anàlisi i polítiques públiques: vacant.
- Secretaria autonòmica de presidència: Andreu Ferrer.
- Direcció general de relacions amb les Corts: Antonio Torres.
- Direcció general d'administració local: Antoni Such.
- Direcció general de relacions amb les Unió Europea i l'Estat: Regina Laguna Micó.
- Secretaria autonòmica de Comunicació:
- Lydia del Canto (fins a octubre de 2015)
- José María Vidal Beltrán (des de 19/10/2015)
- Direcció general de relacions informatives: Ximo Clemente Nebot.
- Agència Valenciana de Turisme: Francesc Colomer.
- Direcció general de turisme: vacant.
- Agència de seguretat i emergència:[5] Jose María Ángel.
- Direcció General de l'Advocacia de la Generalitat: María José Rodríguez Blasco.
Llistat dels presidentsModifica
Abans de l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 1982, es va instaurar el Plenari de Parlamentaris del País Valencià, el qual estava format pels senadors i diputats valencians de les Corts Generals. Este plenari era el responsable de triar al Consell Preautonòmic del País Valencià, el primer president del qual va ser Josep Lluís Albiñana. Les tensions sorgides durant la batalla de València van fer que el PSPV-PSOE, amb majoria en les dos institucions, abandonara el Consell al desembre de 1979, provocant la dimissió d'Albiñana. Entre 1979 i 1982 el president va ser Enrique Monsonís, d'UCD, en el mandat del qual es va aprovar l'Estatut, per la qual cosa se'l considera primer president de la Generalitat Valenciana, fet ratificat per una sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV). Amb la celebració de les eleccions generals espanyoles de 1982, el PSOE va guanyar les eleccions i Monsonís va ser substituït per Joan Lerma, qui després de les eleccions a les Corts Valencianes de 1983 seria el primer president de la Generalitat designat per les Corts Valencianes.
La Comunitat Valenciana ha tingut des de l'aprovació del seu Estatut d'Autonomia set presidents, dels quals tots excepte Enrique Monsonís, i Joan Lerma en el seu primer govern, van ser designats per les Corts Valencianes després de la celebració d'unes eleccions autonòmiques o per la dimissió del seu antecessor. Les Corts Valencianes han investit per majoria absoluta a tots els presidents triats per elles, encara que en tres ocasions (Joan Lerma en 1987, Eduardo Zaplana en 1995 i Ximo Puig en 2015) els candidats van haver de comptar amb el suport d'altres forces polítiques a més de les seues.
.jpg)
_(Recortada).jpg)
.jpg)
ReferènciesModifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Generalidad Valenciana. «LEY ORGÁNICA 1/2006, de 10 de abril, de Reforma de la Ley Orgánica 5/1982, de 1 de julio, de Estatuto de Autonomía de la Comunidad Valenciana.». DOCV, 10-04-2006. [Consulta: 17 febrer 2013].
- ↑ 2,0 2,1 Cortes Valencianas. «Texto consolidado que incorpora la reforma de los artículos 45 y 50 del Reglamento de Les Corts aprobada en el Pleno del día 21 de febrero de 2013 y publicada en el Butlletí Oficial de les Corts número 138, de 1 de marzo de 2013». www.cortsvalencianes.es, 01-03-2013. [Consulta: 20 juliol 2014].
- ↑ «DECRETO 9/2015, de 30 de junio, del president de la Generalitat, por el que determina las secretarías autonómicas en que se estructura la Presidencia de la Generalitat y las consellerias.». DOCV, 7561, 01-07-2015, pàg. 20901-20902 [Consulta: 3 juliol 2015].
- ↑ «Así queda el organigrama del nuevo Consell». www.elmundo.es. Unidad Editorial Información General S.L.U., 08-07-2015 [Consulta: 13 juliol 2015].
- ↑ «Las competencias de emergencias e incendios dependerán de Presidencia». www.abc.es. VOCENTO, 07-07-2015 [Consulta: 13 juliol 2015].