Borriana

municipi del País Valencià, capital de la Plana Baixa

Borriana (en castellà i cooficialment Burriana) és un municipi valencià, capital de la comarca de la Plana Baixa.

Infotaula de geografia políticaBorriana
Borriana (ca)
Burriana (es) Modifica el valor a Wikidata
Bandera Escut
Bandera Escut
Campanar de borriana.JPG
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Localització de Borriana respecte del País Valencià.png Modifica el valor a Wikidata
 39° 53′ 22″ N, 0° 05′ 33″ O / 39.889444444444°N,0.0925°O / 39.889444444444; -0.0925
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
ProvínciaCastelló
ComarquesPlana Baixa Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Població
Total34.683 (2019) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat734,81 hab/km²
GentiliciBorrianenc, borrianenca Modifica el valor a Wikidata
Predomini lingüísticValencià
Geografia
Superfície47,2 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perMar Mediterrània, Riu Millars i Riu Veo Modifica el valor a Wikidata
Altitud13 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialVila-real
Dades històriques
Esdeveniment clau
PatrociniBlai de Sebaste i Virgen de la Misericordia Modifica el valor a Wikidata
Dia de mercatDimarts
Festa majorFestes de Setembre el 8 de setembre
Falles de Sant Josep
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataMaria Josep Safont Melchor Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal12530 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi de municipi INE12032 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis12032 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webburriana.es… Modifica el valor a Wikidata

GeografiaModifica

Està situada enfront de la costa del mar Mediterrani, en la part més plana de la comarca, i envoltada de camps de tarongers. Pel seu terme municipal transcorren dos rius: el riu Anna i el riu Millars.

El riu Anna passa per la ciutat abans d'arribar a desembocar a la Mediterrània, i forma en la desembocadura, a la zona costanera del Grau, el paratge del Clot de la Mare de Déu, també conegut com l'Estany de la Vila.

El riu Millars transcorre pel nord del terme municipal, el separa del d'Almassora, i desemboca a la Mediterrània al paratge conegut com les Goles.

Borriana té 15 km de costa plana, lineal i contínua. La platja principal de Borriana, l'Arenal, és molt ampla, de sorra fina i amb un pendent mínim. En la zona marítima, la població aglutinada i disseminada és important, sobretot durant l'època estival, que arriba a triplicar-se. És un referent turístic per a les poblacions limítrofes, com ara Vila-real, que aporta una important població desplaçada durant l'estiu. La platja dista 1,5 km del centre de la ciutat.

Es pot accedir a la ciutat per la CV-18, N-340 o bé per l'AP-7.

Municipis limítrofsModifica

El terme municipal de Borriana se situa al nord de la comarca, i té com a límits per l'oest les localitats de les Alqueries i Vila-real, pel sud la localitat de Nules i pel nord la localitat d'Almassora. Pel nord, fa de límit el riu Millars, que separa no només els termes municipals, sinó també les comarques de la Plana Alta i la Plana Baixa.

Vila-real Almassora
Les Alqueries   Mar Mediterrània
Nules

Nuclis de poblacióModifica

Al terme municipal de Borriana s'hi troben també els següents nuclis de població, a més del nucli urbà de Borriana:

  • Les Alqueries de Santa Bàrbera.
  • El Port de Borriana.
  • El Grau de Borriana.
  • La Serratella.
  • Les Alqueries de Ferrer.
  • Poblats marítims.
  • Virrangues (despoblat, al sud-oest del terme)

HistòriaModifica

 
Dibuix - plànol de Borriana en forma de gravat realitzat per Rafael Martí de Viciana dins el seu Crónica de la ínclita y coronada ciudad de Valencia y de su reyno (obra traduïda del valencià original), 1564

Encara que a Borriana s'han trobat vestigis de diverses civilitzacions antigues -els quals, entre altres, nodrixen els fons del museu Arqueològic Municipal- la plenitud de la vila se situa entorn del segle ix com una important plaça àrab que va rebre el nom de Medina Alhandra (Ciutat Verda),[1] per la seua situació enmig de la Plana. Aquella plaça forta, de muralla circular, es va incorporar a la civilització occidental cristiana després de la seua conquesta pel rei Jaume I d'Aragó en 1233. En 1348 el rei Pere IV d'Aragó concedix el privilegi que la senyera de Borriana siga crescuda amb una franja blava i tres corones. En 1542, a conseqüència de la posició antiagermanada del càrrecs públics de Borriana, Carles I concedí un Privilegi on ampliava la concessió de Pere II als segells i escuts de la vila.[2]

L'expansió demogràfica de la població va obligar a derruir les muralles, que es van conservar completes fins al segle xvii. El 1901 la reina regent, en nom del rei N'Alfons XIII, li concedix el títol de ciutat.

DemografiaModifica

Amb 35.598 habitants (INE 2013), Borriana és la tercera localitat de la província de Castelló amb més població.

En els últims anys ha experimentat un fort creixement demogràfic en gran part a causa de la immigració. Tot seguit, s'hi mostra l'esdevenir demogràfic de la població borrianenca al llarg de l'època estadística:

Evolució demogràfica
1857 1887 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2001 2006 2007 2008 2011 2012 2013
7.813 10.237 12.962 14.243 13.895 14.675 18.473 17.697 18.616 22.651 25.003 25.438 26.757 32.349 33.255 34.235 35.433 35.598 34.744

EconomiaModifica

La seua economia està basada en l'agricultura, predominant el cultiu del taronger. La indústria principal és la dedicada a la manipulació i transformació de cítrics.

Política i governModifica

Composició de la Corporació MunicipalModifica

El Ple de l'Ajuntament està format per 21 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 10 regidors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 6 del Partit Popular (PP), 2 de Compromís per Borriana (Compromís), 2 de Vox i 1 de Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs).

 
Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Borriana

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Socialista del País Valencià-PSOE   Maria Josep Safont Melchor 5.907 39,01% 10 ( +4)
Partit Popular   Juan Fuster Torres 3.922 25,90% 6 ( -1)
Compromís per Borriana   Vicent Granel Cabedo 1.437 9,49% 2 ( -1)
Vox   Juan Canos Broch 1.187 7,84% 2 ( +2)
Ciutadans - Partit de la Ciutadania   Maria Jesús Sanchis Gual 960 6,34% 1 ( )
Altres candidatures[a][b]   1.626 10,74% 0 (  -4)
Vots en blanc   104 0,69%
Total vots vàlids i regidors 15.143 100 % 21
Vots nuls 92 0,60%
Participació (vots vàlids més nuls) 15.235 63,59%**
Abstenció 8.723* 36,41%**
Total cens electoral 23.958* 100 %**
Alcaldessa: Maria Josep Safont Melchor (PSPV) (15/06/2019)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (12 vots: 10 de PSPV i 2 de Compromís[3])
Fonts: Ministeri de l'Interior.[4] Junta Electoral de Zona de Castelló.[5] Periòdic Ara.[6]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

AlcaldesModifica

Des de 2015 l'alcaldessa de Borriana és Maria Josep Safont Melchor de PSPV-PSOE.[7]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Juan Canós Safont UCD 19/04/1979 --
1983–1987 Juan Sanchordi Pitarch PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987–1991 Juan Sanchordi Pitarch PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991–1995 Juan Sanchordi Pitarch PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995–1999 Alfonso G. Ferrada Gómez PP 17/06/1995 --
1999–2003 Alfonso G. Ferrada Gómez PP 03/07/1999 --
2003–2007 Alfonso G. Ferrada Gómez PP 14/06/2003 --
2007–2011 José Ramón Calpe Saera PP 16/06/2007 --
2011–2015 José Ramón Calpe Saera PP 11/06/2011 --
2015–2019 Maria Josep Safont Melchor PSPV-PSOE 13/06/2015 --
Des de 2019 Maria Josep Safont Melchor PSPV-PSOE 15/06/2019 --
Fonts: Generalitat Valenciana[7]

MonumentsModifica

 
Campanar de Borriana (El Templat)

Monuments religiososModifica

  • Basílica d'El Salvador. Data del segle xiii. L'absis és d'estil gòtic primitiu, i també té elements romànics. En el segle xv es va alçar la torre campanar, que fa 51 metres d'alçada. En el segle xviii (concretament, en 1762) a la nau gòtica es va adossar la Capella de la Comunió, decorada amb frescs de Josep Vergara. En 1969 tot el conjunt va ser declarat Monument Històric Artístic Nacional.
  • Temple de Sant Josep, del Convent dels religiosos carmelites Descalços. Va començar a construir-se en 1898 i després de diversos períodes de treball es beneïx l'abril de 1929. El temple és obra de l'arquitecte Ros de Ursinos, sent el seu estil gòtic, molt sobri en adorns però elegant en les seues línies, té una única nau amb creuer central. Posseïx una sèrie de vidrieres interessants encara que són de gran sobrietat; així mateix posseïx talles i relleus d'Octavi Vicent i de Carmelo Vicent. Alberga en el seu interior superbs altars de fusta policromada d'enorme valor artístic.
  • Exconvent i Església de la Mercé. Destinat a Seminari de Missions en el segle xviii, va ser reconstruït a principis del segle xix. És per això que l'aspecte actual és modern malgrat que ha mantingut l'estructura que presentava el convent. L'església, que continua mantenint el seu ús religiós, és de planta rectangular en la qual s'inscriu una creu llatina. Destaquen la nau central i el creuer per ésser de major amplària i altura que les laterals.
  • Ermites:
    • Emita de l'Eccehomo. Del segle XVIII
    • Ermita de la Misericòrdia. Del segle XVIII
    • Ermita de la Sagrada Família. Del segle xix.
    • Ermita de Sant Blai. Del segle xviii. Possiblement una antiga mesquita.
    • Ermita de Sant Gregori. Del segle xix.
    • Ermita de Santa Bàrbera. Del segle xix.
 
Port de Borriana

Monuments civilsModifica

Llocs d'interèsModifica

Borriana compta amb excel·lents platges entre les quals destaca la platja de l'Arenal, que fa 2.000 m de longitud i 60 m d'amplària mitjana, i té un grau d'ocupació alt i un onatge moderat.

 
Port de Borriana

MuseusModifica

 
Carta de poblament de Borriana (1233)

La ciutat compta amb un teixit associatiu ric, en el qual destaca l'Agrupació Borrianenca de Cultura, fundada l'any 1954.

  • Centre d'Arqueologia Subaquàtica. Es dedica al coneixement, conservació i divulgació del patrimoni arqueològic subaquàtic del País Valencià. Compta amb unes instal·lacions idònies per a portar a terme tant treballs d'investigació subaquàtics com de laboratori i tractament de les restes arqueològiques procedents de l'aigua. La seua directora és Assumpció Fernández Izquierdo des de l'any 2007.[9]
  • Museu Arxiu de la Taronja. Museu únic a Europa, dedicat a conservar i divulgar la història de l'economia citrícola valenciana i espanyola. Disposa d'un complet Centre de Documentació que recull més de 6.000 documents classificats per temes, una extensa col·lecció de més de 5.000 marques tarongeres, una col·lecció de més de 1.000 fotografies i nombrosos exemplars de papers de seda.
  • Museu Arqueològic Municipal. Fundat el 1967. Les seues sales mostren la prehistòria de la comarca, des del Mesolític fins a l'edat mitjana. Del segle i destaca el bronze ple del déu Hermes; de la cultura ibèrica les inscripcions sobre llargues làmines de plom procedents de la necròpoli d'Orleyl i el Solaig, a l'eneolític pertany un gran ídol oposat i Artana; i al neolític el registre procedent del primer dolmen trobat al País Valencià.

GastronomiaModifica

 
Paella amb pilotes, paella típica al nadal.

Dels plats típics de la població destaca la paella valenciana, arròs negre, l'arròs al forn, l'empedrat. Carns de caça com conill, perdiu, i el tombet, així com peix i marisc. A la rebosteria les coques d'ametlla i pastissos.

Festes patronalsModifica

 
Falla de la Ciutat de Borriana guanyadora del primer premi 2009

El patró de Borriana és Blai de Sebaste i la seua festivitat se celebra el 3 de febrer amb una tradicional fira. La seua patrona és la Mare de Déu de la Misericòrdia, i en honor a ella celebren una setmana de bous al carrer el 8 de setembre. A més d'eixes festes, des de l'any 1928 cada mes de març se celebren les tradicionals Falles, sent la primera falla la de la plaça de la Mercé, i les Creus de maig el primer cap de setmana de maig. Borriana compta amb 19 comissions falleres, a més de la Reina de la ciutat, la seua cort i les Dames de la Ciutat.

Persones il·lustresModifica

Categoria principal: Borrianencs

NotesModifica

  1. També participaren a les eleccions municipals de 2019: Ciutadans Independents per Burriana (CIBUR) (619 vots, 4,09%), Podem (595 vots, 3,93%), Esquerra Unida del País Valencià (259 vots, 1,71%), España 2000 (84 vots, 0,55%) i Esquerra Republicana del País Valencià-Acord Municipal (EUPV-AM) (69 vots, 0,46%)
  2. Ciutadans Independents per Burriana (CIBUR) i Se Puede Burriana (SPB) perderen cadascú 2 regidors obtinguts el 2015.

ReferènciesModifica

  1. Ajuntament de Borriana
  2. Garcia Edo, Vicent «Los escudos de Onda y de Burriana». Centre d'Estudis de la Plana, 2, Castelló, abril-juny 1985, pp. 76-78.
  3. Ajuntament de Burjassot «Maria Josep Safont, reelegida alcaldessa de Burriana». elperiodic.com/, 17-06-2019.
  4. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals - Eleccions locals 2019». [Consulta: 20 març 2020].
  5. Junta Electoral de Zona de Castelló «Relación de candidaturas proclamadas para las Elecciones Municipales de 26 de mayo de 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de Castelló. Diputació Provincial de Castelló [Castelló], 56, 30-04-2019, pàg. 11-14 [Consulta: 20 març 2020].
  6. Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a Borriana», 26-05-2019. [Consulta: 22 setembre 2019].
  7. 7,0 7,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Borriana. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1r setembre 2015].
  8. Declaració de la Desembocadura del Millars com a paisatge protegit
  9. «Asunción Fernández Izquierdo», 26-05-2017. [Consulta: 17 agost 2020].
  10. [enllaç sense format] http://www.escriptors.cat/autors/garij/

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica