Borriana
Borriana (en castellà: Burriana, oficialment Borriana/Burriana)[1] és un municipi del País Valencià, capital de la comarca de la Plana Baixa.
![]() | |||||
---|---|---|---|---|---|
Borriana (ca) Burriana (es) ![]() | |||||
|
|||||
![]() | |||||
Localització | |||||
| |||||
Estat | Espanya | ||||
Autonomia | País Valencià | ||||
Província | Castelló | ||||
Comarques | Plana Baixa ![]() | ||||
Capital de | |||||
Població | |||||
Total | 35.052 (2020) ![]() | ||||
• Densitat | 742,63 hab/km² | ||||
Gentilici | Borrianenc, borrianenca ![]() | ||||
Predomini lingüístic | Valencià | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 47,2 km² ![]() | ||||
Banyat per | Mar Mediterrània, Riu Millars i Riu Veo ![]() | ||||
Altitud | 13 m ![]() | ||||
Limita amb | |||||
Partit judicial | Vila-real | ||||
Dades històriques | |||||
Esdeveniment clau | |||||
Patrocini | Blai de Sebaste i Virgen de la Misericordia ![]() | ||||
Dia de mercat | Dimarts | ||||
Festa patronal | Festes de Setembre el 8 de setembre Falles de Sant Josep | ||||
Organització política | |||||
• Alcalde ![]() | Maria Josep Safont Melchor ![]() | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 12530 ![]() | ||||
Fus horari | |||||
Codi de municipi INE | 12032 ![]() | ||||
Codi ARGOS de municipis | 12032 ![]() | ||||
Altres | |||||
Lloc web | burriana.es… ![]() |
GeografiaModifica
Està situada enfront de la costa del mar Mediterrani, en la part més plana de la comarca, i envoltada de camps de tarongers. Pel seu terme municipal transcorren dos rius: el riu Anna i el riu Millars.
El riu Anna passa per la ciutat abans d'arribar a desembocar a la Mediterrània, i forma en la desembocadura, a la zona costanera del Grau, el paratge del Clot de la Mare de Déu, també conegut com l'Estany de la Vila.
El riu Millars transcorre pel nord del terme municipal, el separa del d'Almassora, i desemboca a la Mediterrània al paratge conegut com les Goles.
Borriana té 15 km de costa plana, lineal i contínua. La platja principal de Borriana, l'Arenal, és molt ampla, de sorra fina i amb un pendent mínim. En la zona marítima, la població aglutinada i disseminada és important, sobretot durant l'època estival, que arriba a triplicar-se. És un referent turístic per a les poblacions limítrofes, com ara Vila-real, que aporta una important població desplaçada durant l'estiu. La platja dista 1,5 km del centre de la ciutat.
Es pot accedir a la ciutat per la CV-18, N-340 o bé per l'AP-7.
Municipis limítrofsModifica
El terme municipal de Borriana se situa al nord de la comarca, i té com a límits per l'oest les localitats de les Alqueries i Vila-real, pel sud la localitat de Nules i pel nord la localitat d'Almassora. Pel nord, fa de límit el riu Millars, que separa no només els termes municipals, sinó també les comarques de la Plana Alta i la Plana Baixa.
Vila-real | Almassora | |
Les Alqueries | Mar Mediterrània | |
Nules |
Nuclis de poblacióModifica
Al terme municipal de Borriana s'hi troben també els següents nuclis de població, a més del nucli urbà de Borriana:
- Les Alqueries de Santa Bàrbera.
- El Port de Borriana.
- El Grau de Borriana.
- La Serratella.
- Les Alqueries de Ferrer.
- Poblats marítims.
- Virrangues (despoblat, al sud-oest del terme)
HistòriaModifica
Encara que a Borriana s'han trobat vestigis de diverses civilitzacions antigues -els quals, entre altres, nodrixen els fons del museu Arqueològic Municipal- la plenitud de la vila se situa entorn del segle ix com una important plaça àrab que va rebre el nom de Medina Alhandra (Ciutat Verda),[2] per la seua situació enmig de la Plana. Aquella plaça forta, de muralla circular, es va incorporar a la civilització occidental cristiana després de la seua conquesta pel rei Jaume I d'Aragó en 1233. En 1348 el rei Pere IV d'Aragó concedix el privilegi que la senyera de Borriana siga crescuda amb una franja blava i tres corones. En 1542, a conseqüència de la posició antiagermanada del càrrecs públics de Borriana, Carles I concedí un Privilegi on ampliava la concessió de Pere II als segells i escuts de la vila.[3]
L'expansió demogràfica de la població va obligar a derruir les muralles, que es van conservar completes fins al segle xvii. El 1901 la reina regent, en nom del rei N'Alfons XIII, li concedix el títol de ciutat.
DemografiaModifica
Amb 34.683 habitants (INE 2019), Borriana és la tercera localitat de la província de Castelló amb més població.
En els últims anys ha experimentat un fort creixement demogràfic en gran part a causa de la immigració. Tot seguit, s'hi mostra l'esdevenir demogràfic de la població borrianenca al llarg de l'època estadística:
Evolució demogràfica | |||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
1857 | 1887 | 1900 | 1910 | 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | 1981 | 1991 | 2001 | 2006 | 2007 | 2008 | 2011 | 2012 | 2013 | |
7.813 | 10.237 | 12.962 | 14.243 | 13.895 | 14.675 | 18.473 | 17.697 | 18.616 | 22.651 | 25.003 | 25.438 | 26.757 | 32.349 | 33.255 | 34.235 | 35.433 | 35.598 | 34.744 |
EconomiaModifica
La seua economia està basada en l'agricultura, predominant el cultiu del taronger. La indústria principal és la dedicada a la manipulació i transformació de cítrics.
Política i governModifica
Composició de la Corporació MunicipalModifica
El Ple de l'Ajuntament està format per 21 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 10 regidors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 6 del Partit Popular (PP), 2 de Compromís per Borriana (Compromís), 2 de Vox i 1 de Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs).
| ||||||
Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors | |||
Partit Socialista del País Valencià-PSOE | Maria Josep Safont Melchor | 5.907 | 39,01% | 10 ( +4) | ||
Partit Popular | Juan Fuster Torres | 3.922 | 25,90% | 6 ( -1) | ||
Compromís per Borriana | Vicent Granel Cabedo | 1.437 | 9,49% | 2 ( -1) | ||
Vox | Juan Canos Broch | 1.187 | 7,84% | 2 ( +2) | ||
Ciutadans - Partit de la Ciutadania | Maria Jesús Sanchis Gual | 960 | 6,34% | 1 ( ) | ||
Altres candidatures[a][b] | 1.626 | 10,74% | 0 ( -4) | |||
Vots en blanc | 104 | 0,69% | ||||
Total vots vàlids i regidors | 15.143 | 100 % | 21 | |||
Vots nuls | 92 | 0,60% | ||||
Participació (vots vàlids més nuls) | 15.235 | 63,59%** | ||||
Abstenció | 8.723* | 36,41%** | ||||
Total cens electoral | 23.958* | 100 %** | ||||
Alcaldessa: Maria Josep Safont Melchor (PSPV) (15/06/2019) Per majoria absoluta dels vots dels regidors (12 vots: 10 de PSPV i 2 de Compromís[4]) | ||||||
Fonts: Ministeri de l'Interior.[5] Junta Electoral de Zona de Castelló.[6] Periòdic Ara.[7] (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.) |
AlcaldesModifica
Des de 2015 l'alcaldessa de Borriana és Maria Josep Safont Melchor de PSPV-PSOE.[8]
Període | Alcalde o alcaldessa | Partit polític | Data de possessió | Observacions |
---|---|---|---|---|
1979–1983 | Juan Canós Safont | UCD | 19/04/1979 | -- |
1983–1987 | Juan Sanchordi Pitarch | PSPV-PSOE | 28/05/1983 | -- |
1987–1991 | Juan Sanchordi Pitarch | PSPV-PSOE | 30/06/1987 | -- |
1991–1995 | Juan Sanchordi Pitarch | PSPV-PSOE | 15/06/1991 | -- |
1995–1999 | Alfonso G. Ferrada Gómez | PP | 17/06/1995 | -- |
1999–2003 | Alfonso G. Ferrada Gómez | PP | 03/07/1999 | -- |
2003–2007 | Alfonso G. Ferrada Gómez | PP | 14/06/2003 | -- |
2007–2011 | José Ramón Calpe Saera | PP | 16/06/2007 | -- |
2011–2015 | José Ramón Calpe Saera | PP | 11/06/2011 | -- |
2015–2019 | Maria Josep Safont Melchor | PSPV-PSOE | 13/06/2015 | -- |
Des de 2019 | Maria Josep Safont Melchor | PSPV-PSOE | 15/06/2019 | -- |
Fonts: Generalitat Valenciana[8] |
MonumentsModifica
Monuments religiososModifica
- Basílica d'El Salvador. Data del segle xiii. L'absis és d'estil gòtic primitiu, i també té elements romànics. En el segle xv es va alçar la torre campanar, que fa 51 metres d'alçada. En el segle xviii (concretament, en 1762) a la nau gòtica es va adossar la Capella de la Comunió, decorada amb frescs de Josep Vergara. En 1969 tot el conjunt va ser declarat Monument Històric Artístic Nacional.
- Temple de Sant Josep, del Convent dels religiosos carmelites Descalços. Va començar a construir-se en 1898 i després de diversos períodes de treball es beneïx l'abril de 1929. El temple és obra de l'arquitecte Ros de Ursinos, sent el seu estil gòtic, molt sobri en adorns però elegant en les seues línies, té una única nau amb creuer central. Posseïx una sèrie de vidrieres interessants encara que són de gran sobrietat; així mateix posseïx talles i relleus d'Octavi Vicent i de Carmelo Vicent. Alberga en el seu interior superbs altars de fusta policromada d'enorme valor artístic.
- Exconvent i Església de la Mercé. Destinat a Seminari de Missions en el segle xviii, va ser reconstruït a principis del segle xix. És per això que l'aspecte actual és modern malgrat que ha mantingut l'estructura que presentava el convent. L'església, que continua mantenint el seu ús religiós, és de planta rectangular en la qual s'inscriu una creu llatina. Destaquen la nau central i el creuer per ésser de major amplària i altura que les laterals.
- Ermites:
- Emita de l'Eccehomo. Del segle XVIII
- Ermita de la Misericòrdia. Del segle XVIII
- Ermita de la Sagrada Família. Del segle xix.
- Ermita de Sant Blai. Del segle xviii. Possiblement una antiga mesquita.
- Ermita de Sant Gregori. Del segle xix.
- Ermita de Santa Bàrbera. Del segle xix.
Monuments civilsModifica
- Torre del Mar. Torre de guaita ubicada al paratge del Clot de la Mare de Déu construïda per a la defensa de les costes en el segle xvi, té una altura de 10 metres i consta de dues plantes. En el seu interior es troba un pou i un pessebre en el qual s'oferia aigua i menjar als cavalls dels soldats.
- Cases modernistes. Són de gran interès un bon nombre de cases particulars, escampades per la ciutat i el terme, la majoria d'estil modernista i eclèctic, testimoniatge de l'auge produït pel comerç de la taronja a partir de finals del segle xix.
- El Mercat Central de Borriana (Plana Baixa), és obra de l'arquitecte Enric Pecourt, es construí l'any 1931. El mercat se situa a la zona de l'Eixample Est de la ciutat, al Barri de la Mercé.
- Jaciment Fenici de Vinarragell d'adscripció ibericomedieval.
- Torre Tadeo.
- Torre o alqueria de Carabona.
- Nucli històric de Borriana.
- Masia fortificada Torre Calatrava.
- Torre Vinarragell.
Llocs d'interèsModifica
Borriana compta amb excel·lents platges entre les quals destaca la platja de l'Arenal, que fa 2.000 m de longitud i 60 m d'amplària mitjana, i té un grau d'ocupació alt i un onatge moderat.
- Clot de la Mare de Déu (o l'Estany de la Vila). Zona d'aiguamolls en la desembocadura del riu Anna que allotja diverses espècies d'aus aquàtiques. Declarat Paratge Natural Municipal l'any 2002.
- Les Goles del Millars és un paratge natural protegit amb les figures administratives de Paisatge protegit, LIC i ZEPA[9] entre els municipis d'Almassora (Plana Alta), Vila-real i Borriana (Plana Baixa). Es tracta de l'aiguamoll situat a la desembocadura del riu Millars.
- Port de Borriana. Construït el 1932, compta amb una superfície total adscrita de 895.454 m², dels quals 203.527 corresponen a la zona de servei en terra. El calat en la bocana del port és de 7 metres i es distingixen 3 usos principals: el pesquer, el nàutic-esportiu i l'àrea d'usos complementaris, que està ocupada per una zona tècnica de reparació naval (drassanes) i per activitats vinculades a l'aqüicultura.
MuseusModifica
La ciutat compta amb un teixit associatiu ric, en el qual destaca l'Agrupació Borrianenca de Cultura, fundada l'any 1954.
- Centre d'Arqueologia Subaquàtica. Es dedica al coneixement, conservació i divulgació del patrimoni arqueològic subaquàtic del País Valencià. Compta amb unes instal·lacions idònies per a portar a terme tant treballs d'investigació subaquàtics com de laboratori i tractament de les restes arqueològiques procedents de l'aigua. La seua directora és Assumpció Fernández Izquierdo des de l'any 2007.[10]
- Museu Arxiu de la Taronja. Museu únic a Europa, dedicat a conservar i divulgar la història de l'economia citrícola valenciana i espanyola. Disposa d'un complet Centre de Documentació que recull més de 6.000 documents classificats per temes, una extensa col·lecció de més de 5.000 marques tarongeres, una col·lecció de més de 1.000 fotografies i nombrosos exemplars de papers de seda.
- Museu Arqueològic Municipal. Fundat el 1967. Les seues sales mostren la prehistòria de la comarca, des del Mesolític fins a l'edat mitjana. Del segle i destaca el bronze ple del déu Hermes; de la cultura ibèrica les inscripcions sobre llargues làmines de plom procedents de la necròpoli d'Orleyl i el Solaig, a l'eneolític pertany un gran ídol oposat i Artana; i al neolític el registre procedent del primer dolmen trobat al País Valencià.
GastronomiaModifica
Dels plats típics de la població destaca la paella valenciana, arròs negre, l'arròs al forn, l'empedrat. Carns de caça com conill, perdiu, i el tombet, així com peix i marisc. A la rebosteria les coques d'ametlla i pastissos.
Festes patronalsModifica
El patró de Borriana és Blai de Sebaste i la seua festivitat se celebra el 3 de febrer amb una tradicional fira. La seua patrona és la Mare de Déu de la Misericòrdia, i en honor a ella celebren una setmana de bous al carrer el 8 de setembre. A més d'eixes festes, des de l'any 1928 cada mes de març se celebren les tradicionals Falles, sent la primera falla la de la plaça de la Mercé, i les Creus de maig el primer cap de setmana de maig. Borriana compta amb 19 comissions falleres, a més de la Reina de la ciutat, la seua cort i les Dames de la Ciutat.
Persones il·lustresModifica
- Categoria principal: Borrianencs
- Rafael Martí de Viciana (1502 – 1574). Historiador i cronista.
- Joaquín Peris Fuentes (1854 – 1939). Polític i advocat.
- Vicente Sales Musoles (1883 – 1958). Advocat i polític.
- Vicente Cantos Figuerola (1868 – 1943). Advocat i polític.
- Amado Granell Mesado (1898 – 1972). Veterà de la Guerra Civil i de la Segona Guerra Mundial.
- Vicente Moliner Nadal (1903 – 1940). Mestre i polític, alcalde de Borriana durant la Guerra Civil.
- Vicent Enrique i Tarancón (1907 – 1994). President de la Conferència Episcopal espanyola.
- Abelardo Mus i Sanahuja (1907 – 1983). Violinista i fundador del primer conservatori de música de Castelló.
- Juan Varea Segura (1908 – 1985). Cantant de flamenc.
- Federico García Moliner (1930). Físic i professor de la Universitat Jaume I.
- Enric Monsonís Domingo (1931). Polític de la UCD durant la Transició i president del Consell del País Valencià.
- Vicent Franch (1949). Politicòleg, periodista i escriptor.
- Josep Palomero i Almela (1953). Lingüista i vicepresident de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua.
- Manuel Tarancón Fandos (1954 - 2004). Polític i conseller de la Generalitat Valenciana.
- Inés Ballester (1958). Periodista de televisió.
- Joan Garí (1965). Escriptor.[11]
- Empar Granell. Mestra, membre fundadora d'Escola Valenciana.
NotesModifica
- ↑ També participaren a les eleccions municipals de 2019: Ciutadans Independents per Burriana (CIBUR) (619 vots, 4,09%), Podem (595 vots, 3,93%), Esquerra Unida del País Valencià (259 vots, 1,71%), España 2000 (84 vots, 0,55%) i Esquerra Republicana del País Valencià-Acord Municipal (EUPV-AM) (69 vots, 0,46%)
- ↑ Ciutadans Independents per Burriana (CIBUR) i Se Puede Burriana (SPB) perderen cadascú 2 regidors obtinguts el 2015.
ReferènciesModifica
- ↑ «ARGOS (Base de dades de la Generalitat Valenciana)» (en castellà). [Consulta: 21 gener 2021].
- ↑ Ajuntament de Borriana
- ↑ Garcia Edo, Vicent «Los escudos de Onda y de Burriana». Centre d'Estudis de la Plana, 2, Castelló, abril-juny 1985, pp. 76-78.
- ↑ Ajuntament de Burjassot «Maria Josep Safont, reelegida alcaldessa de Burriana». elperiodic.com/, 17-06-2019.
- ↑ Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals - Eleccions locals 2019». Arxivat de l'original el 2019-06-25. [Consulta: 20 març 2020].
- ↑ Junta Electoral de Zona de Castelló «Relación de candidaturas proclamadas para las Elecciones Municipales de 26 de mayo de 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de Castelló. Diputació Provincial de Castelló [Castelló], 56, 30-04-2019, pàg. 11-14 [Consulta: 20 març 2020].
- ↑ Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a Borriana», 26-05-2019. [Consulta: 22 setembre 2019].
- ↑ 8,0 8,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Borriana. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1r setembre 2015].
- ↑ Declaració de la Desembocadura del Millars com a paisatge protegit
- ↑ «Asunción Fernández Izquierdo» (en català), 26-05-2017. [Consulta: 17 agost 2020].
- ↑ «Joan Garí». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. [Consulta: 24 desembre 2020].
Vegeu tambéModifica
Enllaços externsModifica
- Web de l'Ajuntament de Borriana
- Insitut Valencià d'Estadística Arxivat 2009-12-20 a Wayback Machine..
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.