Obre el menú principal
Viquipèdia

Borriana

municipi del País Valencià, capital de la Plana Baixa

Borriana (en castellà i cooficialment Burriana) és un municipi valencià, capital de la comarca de la Plana Baixa.

Infotaula de geografia políticaBorriana
Borriana/Burriana[1]
Bandera de Borriana Escut de Borriana
Borrianadesdelaire.jpg
Vista de Borriana des de l'aire
Localització
Localització de Borriana respecte del País Valencià.png
 39° 53′ 22″ N, 0° 05′ 33″ O / 39.889444444444°N,0.0925°O / 39.889444444444; -0.0925
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
ProvínciaCastelló
ComarcaPlana Baixa
Capital de
Municipi 7
Població
Total 34.544 (2018)
• Densitat 731,86 hab/km²
Gentilici Borrianenc, borrianenca
Predomini lingüístic Valencià
Geografia
Superfície 47,2 km²
Banyat per Mar Mediterrània, Riu Millars i Riu Veo
Altitud 13 m
Limita amb
Partit judicial Vila-real
Història i celebracions
Festa major
Patrocini Verge de la Misericòrdia i Sant Blai
Dia de mercat Dimarts
Organització política
• Alcalde Maria Josep Safont Melchor
Identificador descriptiu
Codi postal 12530
Fus horari
Codi de municipi INE 12032
Codi ARGOS de municipis 12032
Altres
Agermanament amb
Lloc web www.burriana.es
Modifica les dades a Wikidata

Contingut

GeografiaModifica

Aquesta localitat està situada enfront de la costa del mar Mediterrani, en la part més plana de la comarca, i és envoltada de camps de tarongers. Pel seu terme municipal transcorren dos rius; el riu Anna i el riu Millars.

El riu Anna que passa per la ciutat de Borriana abans d'arribar a desembocar a la Mediterrània, arriba a formar a la seua desembocadura, ja a la zona costanera del Grau de Borriana, el paratge del Clot de la Mare de Déu, també conegut com l'Estany de la Vila.

El riu Millars transcorre pel nord del terme municipal, el separa del d'Almassora, i desemboca a la Mediterrània al paratge conegut com les Goles.

Borriana té 15 km de costa plana, lineal i contínua. La platja principal de Borriana, l'Arenal, és molt ampla, de sorra fina i amb un pendent mínim. En la zona marítima, la població aglutinada i disseminada és important, sobretot durant l'època estival, que arriba a triplicar-se. Referent turístic per a les poblacions limítrofes, com Vila-real, hi ha una important població desplaçada durant l'estiu. La platja dista 1,5 km del centre de la ciutat.

Es pot accedir a la ciutat per la CV-18, N-340 o bé per l'AP-7.

Municipis limítrofsModifica

El terme municipal de Borriana se situa al nord de la comarca, i té com a límits per l'oest les localitats de les Alqueries i Vila-real, pel sud la localitat de Nules i pel nord la localitat d'Almassora. Pel nord, fa de límit el riu Millars, que separa no només els termes municipals, sinó també les comarques de la Plana Alta i la Plana Baixa.

Vila-real Almassora
Les Alqueries   Mar Mediterrània
Nules

Nuclis de poblacióModifica

Al terme municipal de Borriana s'hi troben també els següents nuclis de població, a més del nucli urbà de Borriana:

  • Les Alqueries de Santa Bàrbera.
  • El Port de Borriana.
  • El Grau de Borriana.
  • La Serratella.
  • Les Alqueries de Ferrer.
  • Poblats marítims.
  • Virrangues (despoblat, al sud-oest del terme)

HistòriaModifica

 
Plànol de la Borriana antiga

Encara que a Borriana s'han trobat vestigis de diverses civilitzacions antigues -els quals, entre altres, nodrixen els fons del museu Arqueològic Municipal- la plenitud de la vila se situa entorn del segle IX com una important plaça àrab que va rebre el nom de Medina Alhandra (Ciutat Verda),[2] per la seva situació enmig de la Plana. Aquella plaça forta, de muralla circular, es va incorporar a la civilització occidental cristiana després de la seva conquesta pel rei Jaume I d'Aragó en 1233. En 1348 el rei Pere IV d'Aragó concedix el privilegi que la senyera de Borriana siga crescuda amb una franja blava i tres corones. En 1542, a conseqüència de la posició antiagermanada del càrrecs públics de Borriana, Carles I concedí un Privilegi on ampliava la concessió de Pere II als segells i escuts de la vila.[3]

L'expansió demogràfica de la població va obligar a derruir les muralles, que es van conservar completes fins al segle XVII. El 1901 la reina regent, en nom del rei N'Alfons XIII, li concedix el títol de ciutat.

DemografiaModifica

Amb 35.598 habitants (INE 2013), Borriana és la tercera localitat de la província de Castelló amb més població.

En els últims anys ha experimentat un fort creixement demogràfic en gran part a causa de la immigració. Tot seguit, s'hi mostra l'esdevenir demogràfic de la població borrianenca al llarg de l'època estadística:

Evolució demogràfica
1857 1887 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2001 2006 2007 2008 2011 2012 2013
7.813 10.237 12.962 14.243 13.895 14.675 18.473 17.697 18.616 22.651 25.003 25.438 26.757 32.349 33.255 34.235 35.433 35.598 34.744

EconomiaModifica

La seua economia està basada en l'agricultura, predominant el cultiu del taronger. La indústria principal és la dedicada a la manipulació i transformació de cítrics.

Política i governModifica

Composició de la Corporació MunicipalModifica

El Ple de l'Ajuntament està format per 21 regidors: en el mandat 2015-2019 en foren 7 de Partit Popular (PP), 6 de Partit Socialista del País Valencià-PSOE (PSPV-PSOE), 3 de Compromís per Borriana (Compromís), 2 de Se Puede Burriana (SPB), 2 de Ciutadans Independents per Burriana (CIBUR) i 1 de Ciutadans - Partit de la Ciutadania (C's).

 
Eleccions municipals de 24 de maig de 2015 - Borriana

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Popular de la Comunitat Valenciana   Juan Fuster Torres 4.724 29,03% 7 ( -4)
Partit Socialista del País Valencià-PSOE   Maria Josep Safont Melchor 4.152 25,52% 6 ( -1)
Compromís per Borriana   Vicent Granel Cabedo 2.190 13,46% 3 ( +3)
Se Puede Burriana   Cristofer del Moral Espinosa 1.562 9,60% 2 ( +2)
Ciutadans Independents per Burriana   Mariola Aguilera Sanchis 1.387 8,52% 2 ( -1)
Ciutadans - Partit de la Ciutadania   Maria Jesús Sanchis Gual 1.206 7,41% 1 ( +1)
Altres candidatures[a]   828 5,09% 0
Vots en blanc   223 1,37%
Total vots vàlids i regidors 16.272 100 % 21
Vots nuls 210 1,27%**
Participació (vots vàlids més nuls) 16.482 69,14%**
Abstenció 7.355* 30,86%**
Total cens electoral 23.837* 100 %**
Alcaldessa: Maria Josep Safont Melchor (PSPV-PSOE) (13/06/2015)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (11 vots: 6 de PSPV-PSOE, 3 de Compromís i 2 Se Puede Burriana[4])
Fonts: Ministeri de l'Interior.[5] Junta Electoral de la Zona de Castelló.[6] Diari Ara.[7]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

AlcaldesModifica

Des de 2015 l'alcaldessa de Borriana és Maria Josep Safont Melchor de PSPV-PSOE.[8]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Juan Canós Safont UCD 19/04/1979 --
1983 - 1987 Juan Sanchordi Pitarch PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987 - 1991 Juan Sanchordi Pitarch PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991 - 1995 Juan Sanchordi Pitarch PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995 - 1999 Alfonso G. Ferrada Gómez PP 17/06/1995 --
1999 - 2003 Alfonso G. Ferrada Gómez PP 03/07/1999 --
2003 - 2007 Alfonso G. Ferrada Gómez PP 14/06/2003 --
2007 - 2011 José Ramón Calpe Saera PP 16/06/2007 --
2011 - 2015 José Ramón Calpe Saera PP 11/06/2011 --
2015 - 2019 Maria Josep Safont Melchor PSPV-PSOE 13/06/2015 --
Des de 2019 n/d n/d 15/06/2019 --
Fonts: Generalitat Valenciana[8]

MonumentsModifica

 
Campanar de Borriana (El Templat)

Monuments religiososModifica

  • Basílica d'El Salvador. Del segle XIII data aquesta magnífica església, l'absis de la qual és d'estil gòtic primitiu, amb elements romànics; posteriorment, en el segle XV, es va aixecar la torre campanar, que fa 51 metres d'alçada. A la nau gòtica, durant el segle XVIII (1762) es va adossar la Capella de la Comunió, decorada amb frescos de Josep Vergara. Tot el conjunt, va ser declarat, el 1969, Monument Històric Artístic Nacional.
  • Temple de Sant Josep, del Convent dels religiosos carmelites Descalços. Va començar a construir-se en 1898 i després de diversos períodes de treball es beneïx l'abril de 1929. El temple és obra de l'arquitecte Ros de Ursinos, sent el seu estil gòtic, molt sobri en adorns però elegant en les seves línies, té una única nau amb creuer central. Posseïx una sèrie de vidrieres interessants encara que són de gran sobrietat; així mateix posseïx talles i relleus d'Octavi Vicent i de Carmelo Vicent. Alberga en el seu interior superbs altars de fusta policromada d'enorme valor artístic.
  • Exconvent i Església de la Mercé. Destinat a Seminari de Missions en el segle XVIII, va ser reconstruït a principis del segle XIX. És per això que l'aspecte actual és modern malgrat que ha mantingut l'estructura que presentava el convent. L'església, que continua mantenint el seu ús religiós, és de planta rectangular en la qual s'inscriu una creu llatina. Destaquen la nau central i el creuer per ésser de major amplària i altura que les laterals.
  • Ermites:
    • Emita de l'Eccehomo. Del segle XVIII
    • Ermita de la Misericòrdia. Del segle XVIII
    • Ermita de la Sagrada Família. Del segle XIX.
    • Ermita de Sant Blai. Del segle XVIII. Possiblement una antiga mesquita.
    • Ermita de Sant Gregori. Del segle XIX.
    • Ermita de Santa Bàrbera. Del segle XIX.
 
Port de Borriana

Monuments civilsModifica

Llocs d'interèsModifica

Borriana compta amb excel·lents platges entre les quals destaca la platja de l'Arenal. Les característiques generals de la qual són: 2.000 m de longitud, 60 m d'amplària mitjana amb un grau d'ocupació alt i un onatge moderat.

 
Port de Borriana

MuseusModifica

 
Carta de poblament de Borriana (1233)

La ciutat compta amb un ric teixit associatiu, destacant-hi l'Agrupació Borrianenca de Cultura (fundada l'any 1954).

  • Centre d'Arqueologia Subaquàtica. Es dedica al coneixement, conservació i divulgació del patrimoni arqueològic subaquàtic del País Valencià. Compte amb unes instal·lacions idònies per a portar a terme tant treballs d'investigació subaquàtiques, com les de laboratori i tractament de les restes arqueològiques procedents de l'aigua.
  • Museu Arxiu de la Taronja. Museu únic d'aquestes característiques d'Europa, dedicat a conservar i donar a conèixer la història de l'economia citrícola valenciana i espanyola. Disposa d'un complet Centre de Documentació (que recull més de 6.000 documents classificats per temes), una extensa col·lecció de més de 5.000 marques tarongeres, una col·lecció de més de 1.000 fotografies i nombrosos exemplars de papers de seda.
  • Museu Arqueològic Municipal. Fundat el 1967. En les seves sales es recull la prehistòria de la comarca, des del Mesolític fins a l'edat mitjana. Del segle I destaca el bronze ple del déu Hermes; de la cultura ibèrica les inscripcions sobre llargues làmines de plom procedents de la necròpoli d'Orleyl i el Solaig, a l'eneolític pertany un gran ídol oposat i Artana; i al neolític el registre procedent del primer dolmen trobat al País Valencià.

GastronomiaModifica

 
Paella amb pilotes, paella típica al nadal.

Dels plats típics de la població destaca la paella valenciana, arròs negre, l'arròs al forn, l'empedrat. Carns de caça com conill, perdiu, i el tombet, així com peix i marisc. A la rebosteria les coques d'ametlla i pastissos.

Festes patronalsModifica

 
Falla de la Ciutat de Borriana guanyadora del primer premi 2009

El seu patró és Blai de Sebaste , la festivitat del qual se celebra el 3 de febrer amb una tradicional fira. La seua patrona és la Mare de Déu de la Misericòrdia, i en honor a ella celebren una setmana de bous al carrer el 8 de setembre. A més d'aquestes festes, se celebren les tradicionals Falles en març i les Creus de maig el primer cap de setmana de maig. Compta amb 19 comissions falleres, a més de la Reina de la ciutat, la seua cort i les Dames de la Ciutat. Aquestes festes començaren a celebrar-se a la ciutat de Borriana l'any 1928, plantant-se la primera falla a la plaça de la Mercé.

Persones il·lustresModifica

Categoria principal: Borrianencs

NotesModifica

  1. ↑ També participaren a les eleccions municipals de 2015: Esquerra Unida del País Valencià-Esquerra Republicana del País Valencià: Acord Ciutadà (EUPV-ERPV:AC) (450 vots, 2.77%), España 2000 (296 vots, 1.82%) i Unió, Progrés i Democràcia (UPiD) (82 vots, 0.50%)

ReferènciesModifica

  1. ↑ Decret 141/2008, de 3 d'octubre, del Consell, pel qual s'aprova el canvi de denominació del municipi de Burriana per la forma bilingüe Borriana/Burriana
  2. ↑ Ajuntament de Borriana
  3. ↑ Garcia Edo, Vicent «Los escudos de Onda y de Burriana». Centre d'Estudis de la Plana, 2, Castelló, abril-juny 1985, pp. 76-78.
  4. ↑ La Plana al dia «Maria Josep Safont ya es la primera alcaldesa de Burriana» (en castellà). La Plana al dia, 13-06-2015 [Consulta: 18 setembre 2015].
  5. ↑ Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Consulta de resultados electorales» (en castellà). [Consulta: 31 desembre 2015].
  6. ↑ Junta Electoral de la Zona de Castelló «Edicto de la Junta Electoral de Zona de Castelló sobre candidaturas proclamadas para las Elecciones Locales 2015» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de Castelló. Diputació Provincial de Castelló [Castelló], 53, 28-04-2015, pàg. 9-11. de la inserció 03700-2015-U [Consulta: 3 agost 2015].
  7. ↑ Ara. «Eleccions 24-M - Municipals - Borriana», 24-05-2015. [Consulta: 31 agost 2015].
  8. ↑ 8,0 8,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Borriana. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1r setembre 2015].
  9. ↑ Declaració de la Desembocadura del Millars com a paisatge protegit
  10. ↑ http://www.escriptors.cat/autors/garij/

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica

En altres projectes de Wikimedia:
 
 Commons (Galeria)
 
 Commons (Categoria)  
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Borriana&oldid=21505733»