Les casquetes, també anomenades pastissets, són un producte típic de les Terres de l'Ebre (Matarranya, els Ports, Terra Alta, Baix Ebre i Montsià). També amb el nom de pastisset, farcits de carabassa, ametlla o moniato (coneguts com a pastissets de moniato), són típiques de tot el País Valencià, en especial a la Ribera del Xúquer, la Marina, la Vall d'Albaida, la Costera, Horta de València, el Camp de Túria i el Maestrat. A Mallorca, una preparació semblant rep el nom de rubiol.

Infotaula de menjarCasqueta
Pastissets.jpg
Origen
País d'origenEspanya modifica
Detalls
Tipusaliment modifica
Ingredients principalsoli d'oliva modifica

Una de les fórmules (Amposta) és amb oli, farina, ous i barreja (mig got de moscatell i mig d'anís). Se solen farcir de confitura de cabell d'àngel, pasta de moniato, ametlla o mató.

A l'Alt Maestrat, els pastissets farcits de brull reben el nom de flaons.

A Menorca, els pastissets són unes pastes en forma de flor, que es mengen per a acompanyar el cafè o la xocolata i són molt tradicionals a les festes majors, acompanyats de pomada.

Cal dir també que a la majoria de comarques del País Valencià - i particularment les anomenades "Comarques centrals" - els pastissets o pastissos també són els preparats amb la mateixa forma però feta amb diferents ingredients (farina, oli, sal i rent) i que van farcits de mescla salada. Generalment són farcits d'un fregit de pebre i tomaca amb tonyina (de vegades anomenat "pastisset de peix"), d'espinacs o bledes (pastisset de verdura), de ceba fregida i pésols, encara que poden estar preparats amb diferents tipus de mescla.

OrigenModifica

Sabem que ja es menjaven a l'edat mitjana, entre altres coses perquè es mencionen a L'Espill[1] de Jaume Roig, al segle XV.

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. "tant lo guardava i l'apartava de tot perill, que féu son fill hom femení, fet d'alfaní, e d'orelletes, sucre i casquetes": L'Espill, Jaume Roig, vers 1460