Costera

comarca del País Valencià
Per a altres significats, vegeu «Costera (desambiguació)».

La Costera és una comarca central del País Valencià, amb capital a Xàtiva.

Plantilla:Infotaula geografia políticaCostera
Imatge
Pantà del Bosquet a Moixent

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 38° 55′ 30″ N, 0° 40′ 19″ O / 38.925°N,0.6719°O / 38.925; -0.6719
EstatEspanya

Comunitat autònomaPaís Valencià

ProvínciaProvíncia de València Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població71.697 (2022) Modifica el valor a Wikidata (135,76 hab./km²)
Gentilicicosterut Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà (predomini lingüístic) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície528,1 km² Modifica el valor a Wikidata
Limita amb

Geografia

modifica

Limita al nord amb la Canal de Navarrés i la Ribera Alta, a l'est mínimament amb la Safor, al sud amb la Vall d'Albaida i a l'oest amb l'Alt Vinalopó i Castella.

La comarca està dividida geogràficament en tres subcomarques,[1] la Vall de Montesa una gran vall que aplega les poblacions de Montesa, Vallada, Moixent i la Font de la Figuera; la Costera de Ranes una vall més estreta i en costera que aplega les poblacions de la Llosa de Ranes, Rotglà i Corberà, Llanera de Ranes, Torrella, Cerdà, Vallés, la Granja de la Costera, l'Alcúdia de Crespins i Canals, a la qual també s'inclou Estubeny; i l'Horta de Xàtiva una extensa horta amb el Puig al bell mig que aplega els pobles de Xàtiva, Novetlè, Barxeta, Llocnou d'En Fenollet i el Genovés (situat, com Xàtiva entre falda de la muntanya i començament de la vall).

La comarca de la Costera és una comarca estreta que s'estén d'est a oest entre la Serra Grossa i la serra d'Énguera, i ha sigut un pas natural entre Castella i el País Valencià durant tota la història. Per això, la Costera no només és travessada pel riu Cànyoles, sinó també pel camí de Castella o camí Reial.

Municipis

modifica

Les dades bàsiques dels «19 municipis», amb les xifres de població del padró municipal d'habitants 2023,[2] són:

Municipi Habitants
(2023)
Sup.
(km²)
Dens.
(2023)
(hab./km²)
Xàtiva 30.072 76,6 392,6
Canals 13.162 21,9 601,0
l'Alcúdia de Crespins 5.361 5,2 1.031,0
Moixent 4.383 170,2 25,8
la Llosa de Ranes 3.681 7,1 518,5
Vallada 3.063 61,5 49,8
el Genovés 2.778 15,7 176,9
la Font de la Figuera 2.031 84,3 24,1
Barxeta 1.595 28,5 56,0
Rotglà i Corberà 1.165 6,2 187,9
Montesa 1.132 48,1 23,5
Llanera de Ranes 1.054 9,3 113,3
Llocnou d'en Fenollet 908 1,5 605,3
Novetlè 856 1,5 570,7
Cerdà 360 1,5 240,0
la Granja de la Costera 288 0,8 360,0
Vallés 151 1,2 125,8
Torrella 143 1,1 130,0
Estubeny 114 6,4 17,8
la Costera 72.297 528,2 136,9

Història

modifica

La comarca de la Costera és de creació moderna, l'any 1989, i hi comprèn part de les antigues comarques de la Vall de Montesa, la Costera de Ranes, i l'Horta de Xàtiva, a més del municipi d'Estubeny (antiga comarca de la Ribera Alta). Aquestes comarques antigues apareixen al mapa de comarques d'Emili Beüt «Comarques naturals del Regne de València» publicat l'any 1934.

Evolució dels municipis de la comarca

modifica

Fins al segle xix la comarca tenia 26 municipis que van reduir-se fins als actuals 19 a la segona meitat d'eixe segle per diferents causes, una d'elles la poca població de moltes de les localitats. El 1857 els municipis de Corberà i Rotglà es fusionaren i van formar l'actual Rotglà i Corberà, mentre que les localitats de Sorió i la Torre d'en Lloris s'annexionaren a Xàtiva i Alboi va passar a dependre del Genovés. Eixe mateix any es va formar, per contra, el municipi de la Granja de la Costera al separar-se de Vallés.

El 1877 desapareixerien com a municipis la Torre de Cerdà i Torrent de Fenollet, que serien annexionats als municipis d'Aiacor i Llanera de Ranes, respectivament. El 1887 encara, la xicoteta localitat d'Annauir passaria a ser annexionada a Xàtiva, mentre que Aiacor (amb la Torre de Cerdà annexionada una dècada abans) passaria a dependre definitivament de Canals. Així es van configurar els 19 municipis que formen la comarca actualment.

Referències

modifica

Vegeu també

modifica