Llanera de Ranes

municipi del País Valencià

Llanera de Ranes és una població del País Valencià a la comarca de la Costera. El municipi forma una conurbació amb les veïnes poblacions de Cerdà i Torrella.

Plantilla:Infotaula geografia políticaLlanera de Ranes
Imatge
Tipusmunicipi d'Espanya i municipi del País Valencià Modifica el valor a Wikidata

Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 38° 59′ 30″ N, 0° 34′ 17″ O / 38.9917°N,0.5713°O / 38.9917; -0.5713
EstatEspanya
Comunitat autònomaPaís Valencià
ProvínciaProvíncia de València
Comarcala Costera Modifica el valor a Wikidata
CapitalLlanera de Ranes Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població1.054 (2023) Modifica el valor a Wikidata (113,33 hab./km²)
Gentilicillanerina, llanerí Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà (predomini lingüístic) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície9,3 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud140 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialXàtiva
Dades històriques
Festa patronalSetembre
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataVicente Sanchís Bonete Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal46814 Modifica el valor a Wikidata
Codi INE46154 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis46154 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webllaneraderanes.es Modifica el valor a Wikidata

Limita amb Canals, Cerdà, Estubeny, la Granja de la Costera, Xàtiva, Rotglà i Corberà, Torrella i Vallés (a la mateixa comarca), i amb Anna i Sellent (a les comarques de la Canal de Navarrés i la Ribera Alta respectivament).

Geografia

modifica

Situat en el marge esquerre del riu Cànyoles. El terreny és pla, amb una altitud mitjana de 120 m. i format per sediments miocens. No té accidents geogràfics d'importància. La població està edificada sobre el suau pendent de la Costera de Ranes.

Història

modifica

Fou un annex de la desapareguda alqueria àrab de Cairent. Lloc de moriscos, abans de la seua expulsió (1609) comptava amb 32 cases. En el segle xvi ostentaren el senyoriu els Vilaragut, comtes d'Olocau. El 1650 es va concedir el títol de marqués de Llanera a Jordi Sanç de Vilaragut i de Castellví, segon comte d'Olocau. Amb el temps el marquesat passà als Fenollet i, finalment, als Castillo. Antigament formava un sol nucli amb Carbonell, avui un barri del poble. En 1838 se li va afegir el municipi de Torrent de Fenollet.

Demografia

modifica
Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2007 2021
970 963 1.002 1.056 1.013 992 1.136 1.059 1.056 1.077 1056

Economia

modifica

Els cultius predominants són els cítrics (150 ha), hortalisses, blat de moro i tubercles en els terrenys irrigats; i l'olivera (150 ha), garrofera, vinya i cereals en el secà.

Alcaldia

modifica

Des de 2015 l'alcalde de Llanera de Ranes és Antonio Vicente Lluch Llorens de Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs).[1]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Luis Perales Ferrando UCD 19/04/1979 --
1983–1987 Luis Perales Ferrando UIL 28/05/1983 --
1987–1991 Luis Perales Ferrando AP 30/06/1987 --
1991–1995 Miquel Martinez i Lluch UV 15/06/1991 --
1995–1999 Miquel Martinez i Lluch UV-CCV 17/06/1995 --
1999–2003 Miquel Martinez i Lluch UV 03/07/1999 --
2003–2007 Vicente Sanchis Bonete PP 14/06/2003 --
2007–2011 Vicente Sanchis Bonete PP 16/06/2007 --
2011–2015 Vicente Sanchis Bonete PP 11/06/2011 --
2015–2019 Antonio Vicente Lluch Llorens Cs 13/06/2015 --
2019-2023 Antonio Vicente Lluch Llorens Cs 15/06/2019 --
Des de 2023 n/d n/d 17/06/2023 --
Fonts: Generalitat Valenciana[1]

Monuments

modifica
  • Església de sant Joan Baptista. De 1675.
  • Ermita del Crist de la Santa Fe. Primer terç del segle xviii.
  • Museu d'Aquarel·les Boluda. Museu dedicat a l'aquarel·la, centrat en la figura del pintor valencià Boluda. Obert els caps de setmana.
  • Museu etnològic Lluis Perales. Interessant museu etnològic. Obert els caps de setmana.

Festes i celebracions

modifica
  • Festes Patronals. Se celebren en honor de Sant Joan Baptista, la Divina Aurora i al Crist de la Fe la setmana que precedix el primer diumenge de setembre.
  • Porrat de Torrent. Fira que se celebra en el poblat de Torrent del Fenollet durant la quaresma per privilegi real des de fa segles.

Fills il·lustres

modifica

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Llanera de Ranes. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 22 juliol 2017].

Enllaços externs

modifica