Obre el menú principal

Rotglà i Corberà

municipi del País Valencià

Rotglà i Corberà és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Costera.

Infotaula de geografia políticaRotglà i Corberà
Escut de Rotglà i Corberà
Escut de Rotglà i Corberà
Rotglà i Corberà 04.JPG

Localització
Localització de la Costera respecte del País Valencià.png
 39° 00′ 14″ N, 0° 33′ 55″ O / 39.003888888889°N,0.56527777777778°O / 39.003888888889; -0.56527777777778
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
ProvínciaValència
ComarcaCostera
Població
Total 1.114 (2018)
• Densitat 179,68 hab/km²
Gentilici Roglaní, roglanina o Roglaer, Roglaera
Predomini lingüístic Valencià
Geografia
Superfície 6,2 km²
Altitud 118 m
Limita amb
Partit judicial Xàtiva
Història i celebracions
Creació 1611
Festa major Setembre
Organització política
• Alcalde Amador Climent Roselló
Identificador descriptiu
Codi postal 46816
Fus horari
Codi de municipi INE 46217
Codi ARGOS de municipis 46217
Altres

Lloc web Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

Limita amb la Granja de la Costera, Xàtiva, Llanera de Ranes, la Llosa de Ranes, Vallés (a la mateixa comarca), i amb Sellent (a la comarca de la Ribera Alta).

GeografiaModifica

El terme municipal de Rotglà i Corberà es localitza en la part nord-est de la comarca de la Costera. Situat als contraforts de la Serra Grossa (Comarques Centrals de la Comunitat Valenciana) serra Grossa, dintre de la vall del riu Cànyoles (vall de Montesa) i al seu marge esquerre. El medi climàtic és típicament mediterrani. La seva estació plujosa és la tardor. La seva superfície improductiva està poblada per una vegetació arbustiva amb absència d'arbrat.

El relleu és bastant uniforme, encara que destaquen alguns turons de 200 m d'altitud amb tipogràfica en general de llomes. Destaquen els alts de Vista Bella, Carraposa i la Serreta; aquesta última, amb 250 m d'altitud, és el punt més alt del terme. Recorren la superfície del terme els barrancs del Quas, de la Font de la Canya, dels Juncarets, del Garrofer de l'Home Mort i dels Carnissers. Cap a l'est, la topografia és més suau, amb una morfologia gairebé plana, amb pendents uniformes. El terme de Rotglà i Corberà està en el límit de la zona d'horta de la comarca de la Costera, i acaba cap al nord i l'oest amb una topografia més accidentada.

HistòriaModifica

L'actual municipi està format per la unió de dues alqueries, Corberà (datada en 1444) i de Rotglà (anomenada l'Alcúdia Blanca en 1421)[1]

Cal dir que el 1520 va sofrir un saqueig a mans dels agermanats de Xàtiva; el 1535 s'erigí en rectoria de moriscs i se separà de Xàtiva; després de l'expulsió, en Joan Rotglà Sanz atorgà carta de poblament a 31 pobladors cristians, el 26 de juny de 1611. Pel que respecta a Corberà, també estava poblat per moriscs (30 famílies el 1572); després de l'expulsió és repoblat pel seu senyor, en Francesc Bellvís, qui atorgà carta de poblament el 12 de juliol del 1611 a 26 famílies cristianes; el 1813 s'hi va produir un enfrontament armat entre soldats napoleònics i espanyols, en els quals aquests se n'emportaren la pitjor part; en 1684 l'església es va segregar de la de Xàtiva. Al març de 1748 a Corberà, el terratrèmol de Montesa va produir l'ensorrament de diversos edificis, entre ells el palau dels Corberà, que abraçava la meitat de la plaça principal del poble (concretament la meitat sud). En 1854 ambdós municipis es fusionaren i donaren lloc a l'actual.[2][3]

En els documents històrics hom data dues alqueries a prop de l'Alqueria de Rotglà que han desaparegut:

L'Alqueria de Gil.

L'Alqueria de Galceran Sanç.[1]

DemografiaModifica

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2007 2008 2011
1.054 1.007 1.036 1.018 1.016 1.035 988 999 1.018 1.132 1.120 1.208

EconomiaModifica

Econòmicament compta amb una agricultura mixta de secà: vinya, olivera, prunera i ametler; i de reguiu: taronger, albercoquer, hortalisses i dacsa. Hi ha bestiar vaquí i granges d'aviram.

AdministracióModifica

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Alfredo Gómez Sanchis PL 19/04/1979 --
1983 - 1987 Alfredo Gómez Sanchis PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987 - 1991 Agustín Gómez Climent CDS 30/06/1987 --
1991 - 1995 Agustín Gómez Climent UV 15/06/1991 --
1995 - 1999 Agustín Gómez Climent UV 17/06/1995 --
1999 - 2003 Pilar Domènech i Aliaga BLOC 03/07/1999 --
2003 - 2007 Rafael Sancristóbal
Mercedes Castelló (Pacte)
Independents
PP
14/06/2003 --
2007 - 2011 Mercedes Castelló García PP 16/06/2007 --
2011 - 2015 José Gómez Mondría
Amador Climent Roselló (Pacte)
IPRC
PSPV-PSOE
11/06/2011 --
2015 - 2019 Amador Climent Roselló PSPV-PSOE 13/06/2015 --
Des de 2019 n/d n/d 15/06/2019 --

MonumentsModifica

  • Església dels Sant Joan.
  • Ermita de la Mare de Déu del Socors.
  • Museu del Tabac. Inaugurat en 2007. Instal·lat en un edifici de forma pentagonal format per cinc naus que replegaven el tabac de cinc comarques. En 1982 va paralitzar la seua activitat i va ser comprat per l'ajuntament en 2004.

Festes i celebracionsModifica

Celebra les seves Festes patronals principalment la primera setmana del mes de setembre. També disposa d'altres activitats festives la segona setmana de setembre.

També disposa de diversos actes culturals com cavalcades de reis al gener, carnestoltes al febrer, el Porrat de Torrent juntament amb les falles al març i foguera de Sant Joan al juny.

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 CONGRÉS INTERNACIONAL DE TOPONÍMIA I ONOMÀSTICA CATALANES. Universitat de València - Emili Casanova, 2002, p. 442-443. ISBN 9788437054438 [Consulta: 26 agost 2019]. 
  2. «Rotglà i Corberà». Mancomunitat La Costera - Canal / Patronat de Turisme. [Consulta: 26 agost 2019].
  3. «Rotglà i Corberà - Història». Ajuntament de Rotglà i Corberà. [Consulta: 26 agost 2019].

Enllaços externsModifica