Sellent

municipi del País Valencià
Aquest article tracta sobre el municipi de la Ribera Alta. Vegeu-ne altres significats a «Sellent (desambiguació)».

Sellent, o Sallent de Xàtiva,[1] és un municipi del País Valencià a la comarca de la Ribera Alta.

Plantilla:Infotaula geografia políticaSellent
Imatge

Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 39° 01′ 54″ N, 0° 35′ 14″ O / 39.0317°N,0.5873°O / 39.0317; -0.5873
EstatEspanya
Comunitat autònomaPaís Valencià
ProvínciaProvíncia de València
Comarcala Ribera Alta Modifica el valor a Wikidata
CapitalSellent Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població381 (2023) Modifica el valor a Wikidata (27,21 hab./km²)
GentiliciSellentí, sellentina Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà (predomini lingüístic) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície14 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud80 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialAlzira
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataVicente Monar García Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal46295 Modifica el valor a Wikidata
Codi INE46225 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis46225 Modifica el valor a Wikidata

Lloc websellent.es Modifica el valor a Wikidata

Geografia

modifica

Situació

modifica

Sellent és un municipi del valencià situat a la comarca de la Ribera Alta. Antigament es deia Sallent de Xàtiva, tot i que formava part del seu Terme Particular i després pertanyia a l'anomenada Governació de Xàtiva.

Està situat a 10 quilòmetres de Xàtiva i a 55 quilòmetres de València Ciutat, a l'extrem Sud de la comarca de la Ribera Alta i enclavat entre muntanyes, excepte a la seua part nord-oest per on s'eixampla la vall del riu Sellent que ha donat nom al poble, i que ha format amb els seus arrossegaments una conca sedimentària relativament plana.

El barranc de l'Horteta separa el nucli antic del nou. El primer ocupa un monticle a uns 80 metres sobre el nivell del mar. Des de la ciutat de València s'arriba a Sellent a través de la A-7 per a enllaçar amb la CV-564 i després amb la CV-555.

Localitats limítrofes

modifica

El terme municipal de Sellent limita amb les localitats següents: Càrcer i Cotes al Nord; Llanera de Ranes i Rotglà i Corberà al Sud; Xàtiva i la Llosa de Ranes a l'Est; Anna, Chella i Estubeny a l'Oest; totes elles de la província de València.

El clima és típicament mediterrani.

Terme Municipal

modifica

L'extensió del terme municipal és de 13,91 km², equivalents a 1.391 hectàrees. La superfície cultivada representa el 52%, (35% regadiu i 17% secà), mentre que la restant correspon a muntanyes (41%) i a improductiva (7% camins, carreteres, barrancs, riu...)

Està dividit en Partides, de les que destaquem: el Pla, la Serretella, les Hortes, i la Foia. Igualment disposa d'una extensa xarxa de camins rurals.

Hidrografia

modifica

El riu Sellent, afluent del Xúquer pel seu marge dret, té un recorregut de 14 quilòmetres. Naix en la part sud de la comarca de la Canal de Navarrés. Al llarg de la seua conca de 274 km², li afluïxen una sèrie de barrancs, rambles, fonts, gorgs i les aigües del llac o albufera d'Anna, així com la rambla d'Enguera, entre altres aportacions. Podríem dir que és ací quan definitivament es forma el riu i rep el nom de riu Sellent. Desemboca en el riu Xúquer, en el terme de Cotes, en un paratge anomenat la Goleta.

Té fortes crescudes a la tardor a conseqüència de pluges torrencials. En la conca hidrogràfica, el Sellent és un dels rius que més cabal punta aporta al Xúquer durant les avingudes i riuades, i això amb una gran rapidesa, amb la qual cosa, per si mateix, és capaç de provocar una inundació de la comarca de la Ribera. S'està estudiant la possibilitat de construir una presa (hidràulica) o embassament per a regular les avingudes, del tipus de laminació, i estaria situada entre els termes municipals d'Anna i Estubeny, i tindria 52 metres d'altura que embassaria la quantitat de 33 hm³. Les dates aproximades de començament de les obres depenen de les prioritats establides en el Pla Hidrològic Nacional.

Al terme municipal destaquen les muntanyes següents: el Montot (417m), és un vèrtex geodèsic de 3r ordre; l'Alt de Macisco (282m); els Cantalars (264m); el Tossal Negre (253m); la Lloma Redona (250m); l'Alt del barranc de Bono (242m); el Pla de les Creus (230m); el Mont Olivet (222m); la Solana (184m); l'Estepar (154m).

Altres formacions del relleu són: les coves de l'Horteta i de l'Abuela, les simes de la Quebrantada o de la Figuerota, així com cingles i barrancs.

Paratges pintorescos

modifica
  • La Font del Pinar

Situada a la muntanya del "Tossal", a l'altre costat del riu Sellent. Compta amb una zona d'oci i recreativa amb un cobert amb barbacoa-paelleros. Igualment disposa de bancs, servicis, aigua de la Font, per a poder passar un dia en un entorn de vegetació i de grans vistes tot i que s'albira el poble des de l'alt, i també la Vall de Càrcer.

  • Camp d'activitats cinegètiques

Situat a la muntanya de "la Serretella", amb una visió meravellosa tot i que des d'allí s'albira un bonic paisatge. Consta d'instal·lacions de pistes de tir al plat i olímpic, així com tir de colom i ensinistrament de gossos de caça amb guatlles. Disposa de parc infantil, aparcament i un bar-restaurant. El complex cinegètic i esportiu és gestionat per la Societat de Caçadors local que disposa d'11 hectàrees de terreny arrendades per l'Ajuntament.

Origen i història

modifica

Prehistòria

modifica

No hi ha dades de l'existència humana durant la Prehistòria. D'època posterir es van trobar restes ibèriques prop de l'ermita de Santa Anna (a uns 4 km), en concret un vas ibèric bitroncònic, de pasta rogenca, amb curt coll i bord revertit, proveït de dos anses, que es va guardar al Museu de l'Acadèmia Científica i Literària de la Joventut Catòlica de Xàtiva, i el parador actual del qual es desconeix.

Història

modifica

Durant el segle viii els musulmans van arribar a la Ribera Alta i la varen poblar i colonitzar per les condicions òptimes que oferia, com ara la fertilitat de la terra, la pesca abundant que oferien el riu Xúquer i el seu afluent el Sellent, així com el clima suau i resguardat dels vents per les serres del Montot i Realeng.

Els musulmans van edificar l'alqueria de Sallent, així denominada; van construir un castell en el monticle o tossal, van establir el cultiu de l'arròs i de la morera per a la cria del cuc de seda, que fins a finals del segle passat va constituir la seua principal riquesa.

En la conquesta de la ciutat de Xàtiva, el rei Jaume I va assentar el seu exèrcit a la zona de l'Estepar de l'alqueria de Sallent, i des d'eixe lloc atacà Xàtiva, tot i que era una plaça molt important, que acabaria convertint-se en la segona ciutat del Regne de València. Amb eixa finalitat va fer una sèrie de setges contra els musulmans entre els anys 1239 i 1244, tot i que era un castell fort, dur i amb grans muralles i torrasses.

En 1414 pertanyia a Francesc Soler, i poc després va passar a la família Marrades, que es van convertir en Comtes de Sallent en el segle xvii. L'any 1609 l'alqueria de Sallent va quedar deshabitada a conseqüència de l'expulsió dels moriscos. El 1663 no tenia més que 15 cases. En el terratrèmol del 1748, que va destruir el castell de Montesa, es van afonar diverses cases, entre elles el castell senyorial. A partir de 1960 va sofrir els efectes de la immigració cap als nuclis industrials.

Patrimoni

modifica

Monumental

modifica
  • Església Parroquial

Dedicada a la Puríssima Concepció. Fou construïda durant el segle xvi, aproximadament l'any 1535, damunt del que fou mesquita de l'alqueria musulmana.

  • Castell àrab

D'origen musulmà, assolí certa importància als primers temps de la Reconquesta, gràcies a la seua situació estratègica. Posteriorment va quedar en desús i abandonat, sent finalment arrasat pel terratrémol que assolà la zona en 1748. El seu pati d'armes degué estar en l'espai que hui ocupa la Plaça de l'Església. En l'actualitat només romanen restes de la muralla a nivell arqueològic, tot i que les cases confrontants van absorbir les restes del seu emmurallament.

Documental

modifica
  • El llibre del poble

S'anomena Sellent, així és el poble. El seu autor és Joaquín Llácer Llácer i ha sigut editat per l'Ajuntament de la localitat. Consta de 543 pàgines escrites en valencià que tracten sobre la geografia i història locals, amb abundant informació geogràfica, acompanyada de molts plànols i fotografies del poble, terme municipal, el relleu, l'agricultura, hidrografia, etc.; també tracta de l'evolució de la població, els costums i tradicions...

Pel que fa a aspectes històrics, l'obra presenta els orígens i la reconquista del rei Jaume I, documents inèdits de la Guerra Civil i la postguerra, catàstrofes naturals, i un ampli estudi sobre la Comunitat de Regants. L'autor ha recopilat totes eixes dades, que permetran a les futures generacions conéixer el seu passat.

Política i Govern

modifica

Composició de la Corporació Municipal

modifica

El Ple de l'ajuntament està format per 7 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 4 regidors del Partit Popular (PP) i 3 de Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE).

 
Eleccions municipals de 24 de maig de 2019 - Sellent

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Popular   Raquel Sancho Reig 146 53,87% 4 ( -1)
Partit Socialista del País Valencià-PSOE   Lola Úbeda Penalba 121 44,65% 3 ( +1)
Vots en blanc   4 1,48%
Total vots vàlids i regidors 271 100 % 7
Vots nuls 10 3,56%
Participació (vots vàlids més nuls) 281 79,60%**
Abstenció 72* 20,40%**
Total cens electoral 353* 100 %**
Alcaldessa: Raquel Sancho Reig (PP) (15/06/2019)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (4 vots de PP)
Fonts: JEC,[2] JEZ Xàtiva,[3] M. Interior,[4] Periòdic Ara.[5]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes

modifica

Des de 2019 l'alcaldessa de Sellent és Raquel Sancho Reig del Partit Popular (PP).[6][7]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Joaquín Llàcer Llàcer AIE 19/04/1979 --
1983–1987 Joaquín Llàcer Llácer AIE 28/05/1983 --
1987–1991 Joaquín Llàcer Llàcer AIE 30/06/1987 --
1991–1995 Joaquín Llàcer Llàcer PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995–1999 Jorge Penalba Sancho UV-CCV 17/06/1995 --
1999–2003 Jorge Penalba Sancho PP 03/07/1999 --
2003–2007 Jorge Penalba Sancho PP 14/06/2003 --
2007–2011 Jorge Penalba Sancho PP 16/06/2007 --
2011–2015 Vicente Monar García PP 11/06/2011 --
2015–2019 Vicente Monar García PP 13/06/2015 --
2019-2023 Raquel Sancho Reig PP 15/06/2019 --
Des de 2023 n/d n/d 17/06/2023 --
Fonts: Generalitat Valenciana[7]

Serveis Públics

modifica

Encara que el poble és xicotet, disposa dels serveis següents:

  • Arreplega domiciliària del fem.
  • Parcs i Jardins.
  • Guarderia Infantil i Grup Escolar, amb nivells d'ensenyança d'1 a 12 anys.
  • Consultori mèdic. Consultes de medicina general, de pediatria i d'infermeria.
  • Farmàcia. Presta els serveis des d'agost de 1981.
  • Llar del Jubilat, construïda en 1983.
  • Servicis Socials. Es presta de forma mancomunada amb els municipis veïns d'Alcántera, Beneixida, Càrcer, Cotes i Sumacárcer.
  • Camp d'activitats cinegètiques. Popularment anomenat "camp de Tir". Està situat en la muntanya de la Serretella. Consta d'instal·lacions de pistes de tir al plat i olímpic, així com tir de colom i ensinistrament de gossos de caça amb guatles. Disposa de parc infantil, aparcament i un bar-restaurant. El complex cinegètic i esportiu és gestionat per la Societat de Caçadors local que disposa d'11 hectàrees de terreny arrendades per l'Ajuntament.
  • Centre Sociocultural, en la plaça de l'Església.
  • Casa de Cultura, en l'avinguda País Valencià, on està ubicada també la biblioteca-agència de lectura.
  • Poliesportiu. Ocupa una extensió de 16.600 m² i disposa d'estes instal·lacions: camp de futbol, pista multiusos (futbol sala, vòlei, bàsquet...), frontó, vestidors de 120 m², un bar i un ampli aparcament. Està ubicat en la partida de "l'Horteta".
  • Piscina municipal. Es troba a la partida de les Hortes i té 25 m de llargària i 12 m d'amplària.
  • Ecoparc. Situat en la partida la Serretella, per a l'abocament de residus sòlids de forma classificada i així facilitar el reciclatge.

Gastronomia

modifica

La gastronomia de Sellent es basa en l'arròs en qualsevol de les seues preparacions, principalment en la Paella que en la zona es fa amb conill, pollastre, fesols, faves, carxofes, bajoca i tomaca. També són plats típic l'arròs al forn i l'arròs amb fesols i naps

Les festes patronals de la localitat són la tercera setmana d'agost (dijous, divendres, dissabte) i estan dedicades a la Puríssima Concepció, el Crist de l'Empar i Sant Isidre Llaurador.

Economia

modifica

Segons el botànic Cavanilles, en 1795 Sellent produïa arròs, fulla de morera, oli, garroferes, vi, dacsa i ordi.

En l'actualitat, la seua economia descansa en l'agricultura, principalment en la de regadiu, sent el taronger el cultiu primordial. La producció i exportació de la taronja és pràcticament l'única activitat mercantil i la principal aportació a l'economia local.

En el cultiu de secà tenim l'olivera i la garrofera. La ramaderia ja no compta amb caps de bestiar de llana, cabrum i vaquí que posseïa en temps passats. La indústria hi és inexistent.

Demografia

modifica

L'origen de la població de Sellent és morisc, ja que el poble era una alqueria musulmana que s'hi va establir cap al segle viii. En 1239 va ser conquistada l'alqueria pel Rei Jaume I.

Les primeres dades de la població comencen en 1520, amb 34 cases de cristians (136 veïns). En 1609 va quedar pràcticament deshabitada l'alqueria amb l'expulsió dels moriscos, i en 1616 tan sols hi havia 3 cases ocupades (12 veïns). En 1630 va augmentar a 15 cases. En 1852 hi havia 58 cases (200 persones). A finals del segle xix, en 1895, hi havia 360 persones.

Començà el segle xx amb un cens de 391 veïns. En 1910 n'eren ja 415 i en 1920 augmentaren a 447 habitants, passant a 552 veïns en l'any 1930.

Però fou en la dècada de 1950 a 1960 quan el municipi arribà al màxim nivell de població, i la totalitat de cases de camp es van habitar, coincidint amb l'època en què hi havia molta faena en l'agricultura. A partir de 1960 patí la pèrdua de població per l'emigració cap a les zones industrialitzades, l'anomenat èxode rural. En 2006, la població era de 448 habitants. El gentilici és sellentins i sellentines.

Associacions

modifica

Existixen 9 Associacions locals, que són vertaders òrgans de participació dels veïns en la defensa dels seus interessos comuns:

  • Societat Colombicultora, fundada en 1924
  • Societat de Caçadors, constituïda en 1943
  • Associació de Pares d'Alumnes, AMPA, en 1981
  • Associació d'Ames de Casa, en 1982
  • Unió esportiva Sellent, creada en 1983
  • Associació de Jubilats i Pensionistes, en 1984
  • Associació Lluita contra el Càncer, en 1984
  • Consell Local de la Joventut, en 1987
  • Societat Musical de Sellent, en 1991

Referències

modifica
  1. «Sellent». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Junta Electoral Central «Resolución de 17 de septiembre de 2019, de la Presidencia de la Junta Electoral Central, por la que se procede a la publicación del resumen de los resultados de las elecciones locales convocadas por Real Decreto 209/2019, de 1 de abril, y celebradas el 26 de mayo de 2019, según los datos que figuran en las actas de proclamación remitidas por cada una de las Juntas Electorales de Zona. Provincias: Toledo, Valencia, Valladolid, Zamora, Zaragoza, Ceuta y Melilla». Butlletí Oficial de l'Estat, 235, 30-09-2019, pàg. 107.532 [Consulta: 29 abril 2020].
  3. Junta Electoral de Zona de Xàtiva «Edicto de la Junta Electoral de Zona de Xàtiva sobre proclamación de candidaturas a las elecciones Locales convocadas el 26 de mayo de 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [València], 82, 30-04-2019, pàg. 152. Arxivat de l'original el 2020-06-03 [Consulta: 26 març 2020].
  4. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals - Eleccions locals 2019». Arxivat de l'original el 2019-06-25. [Consulta: 26 març 2020].
  5. Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a Sellent», 26-05-2019. [Consulta: 26 març 2020].
  6. Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 juliol 2015].
  7. 7,0 7,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Sellent. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1r setembre 2015].

Enllaços externs

modifica