Riu Sellent

El riu Sellent és un afluent del riu Xúquer pel seu marge dret. Discorre enterament per la província de València, amb forts pendents i un cabal molt irregular. Té una longitud de 14 km i la superfície de la seua conca ocupa 274 m². Travessa les localitats valencianes de Bolbait, Xella, Anna, Estubeny, Sellent, Càrcer i Cotes.[1]

Infotaula de geografia físicaRiu Sellent
Bolbait - gorga.jpg
Pas del riu a Bolbait
TipusRiu modifica
Inici
Entitat territorial administrativaprovíncia de València (País Valencià) modifica
Localitzaciócomarca Canal de Navarrés
Final
AutonomiaCastella - la Manxa
ProvínciaConca modifica
Localitzacióriu Xúquer entre Càrcer i Cotes
(La Goleta)
DesembocaduraXúquer modifica
 39° 01′ 39″ N, 0° 34′ 49″ O / 39.02748°N,0.58034°O / 39.02748; -0.58034
Conca hidràulicaConca hidrogràfica del Xúquer modifica
Dades i xifres
Dimensions14  default (Llargada
CreuaCanal de Navarrés i Ribera Alta (País Valencià)
Superfície274 km²
Mesures i indicadors
Cabalirregular, entre 0,4 i 2,5 n/d:

El riu té el seu origen en el període quaternari, i en aquella època va ser un planter de mariscs, dels quals queden fòssils abundants. D'ací ve el nom de rambla marisca, al passar pel poble de Bolbait. Des de temps immemorials l'aigua del riu s'aprofita per al reg. Abastix la Comunitat de Regants de la Vall de Càrcer i Sellent, regant unes 1.800 hectàrees repartides entre els termes de Sellent, Cotes, Càrcer, Alcàntera i Beneixida.

RecorregutModifica

Té el seu origen en la part sud de la comarca de la Canal de Navarrés, amb la conjunció de nombrosos barrancs que baixen de la serra d'Énguera, així com la rambla Marisca de Bolbait i les aigües dels barrancs el Matet i Abrullador, a Xella. Estos dos últims es precipiten en una gran cascada, de 25 metres d'alçària, denominada popularment "el Salto".

Prosseguix el riu i li afluïxen les aigües de la rambla d'Anna, així com les fonts del "Marzo, Alagea i Negra", i les aigües del llac o albufera d'Anna i també de diferents fonts i gorgs. Igualment ve a afegir-se-li la rambla d'Énguera. Podríem dir que és ací quan definitivament es forma el riu i rep el nom senyorial de riu Sellent.

 
Riu Sellent, pas per Càrcer

El riu continua el seu curs entrant en terrenys del Keuper, on les seues aigües se salinitzen i es convertixen en salobres. En èpoques passades, les aigües del riu van moure diversos molins, batans i fàbriques. Prosseguix per un barranc profund i fondo formant un penya-segat de més de 50 metres d'alçària, dirigint-se cap al SE fins a arribar a les proximitats del poble d'Estubeny, on arreplega les aigües dels barrancs de la Maravella, Abrasit i Salat, formant un angle de 30 graus i girant cap al nord-oest.

Entre baladres i canyars arriba, després d'una pronunciada revolta, al poble del mateix nom, Sellent, edificat al marge esquerre i creuant el terme municipal de sud a nord. Travessa el terme de Càrcer i en ell creua per un aqüeducte la séquia Escalona, que es dirigix a Castelló de la Ribera. Desemboca en el riu Xúquer, en el paratge de la Goleta, situada en el terme de Cotes i prop de la localitat d'Antella.

ReferènciesModifica

  1. «riu de Sallent». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Coord.: 39° 1′ 38.94″ N, 0° 34′ 49.23″ O / 39.0274833°N,0.5803417°O / 39.0274833; -0.5803417

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Riu Sellent