Xella

municipi del País Valencià

Xella (en castellà i oficialment, Chella) és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Canal de Navarrés.

Infotaula de geografia políticaXella
Chella (es) modifica
Escut de Xella
Escut de Xella modifica
Chella marzo 2016. 05.JPG
modifica

Localització
Localització de Xella respecte del País Valencià.png modifica
 39° 02′ 40″ N, 0° 39′ 38″ O / 39.044444444444°N,0.66055555555556°O / 39.044444444444; -0.66055555555556
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
Provínciaprovíncia de València
ComarcaCanal de Navarrés modifica
Població
Total2.435 (2019) modifica
• Densitat55,98 hab/km²
GentiliciXellí, xellina modifica
Predomini lingüísticCastellà
Geografia
Superfície43,5 km² modifica
Altitud219 m modifica
Limita amb
Partit judicialXàtiva
Dades històriques
PatrociniBlai de Sebaste modifica
Festa majorDel 2 al 4 de febrer
Organització política
• Alcalde modificaPablo Seguí Granero modifica
Identificador descriptiu
Codi postal46821 modifica
Codi de municipi INE46107 modifica
Codi ARGOS de municipis46107 modifica
Altres

Lloc webchella.es modifica

Limita amb Anna, Bolbait, Enguera i Navarrés (a la mateixa comarca) i amb Cotes, Sellent i Sumacàrcer (a la Ribera Alta).

GeografiaModifica

El terme, força muntanyós, s'integra en el massís del Caroig, i és ric en coves i jaciments. Hidrogràficament es troba solcat pel riu Sellent i els barrancs del Lobo, del Turco, Malet, Rafes, Obrer, Sarsalet i algú més. Les altures més importants són Soterraría (324 m), Monto (417 m) i Gallinero (657 m). També hi ha força fonts: la dels tres xorros, la de las Clochicas, del Romeral del Cano, de la Mina, de los Chopos, etc. Altres paratges visitables a través de la xàrcia de senders senyalitzats, són l'Abrullador, Salsalet, el Salto, el santuari de la Verge de la Paloma i el Mirador.

HistòriaModifica

Municipi d'alt interés arqueològic per la gran quantitat de jaciments que s'hi han trobat. Al barranc del Lobo hi ha les coves Alta de las Conchas, la de la Peña Gorda, la de la Bellota, i la de Vicente Vaello que van des del Mesolític fins a l'Edat dels Metalls; de l'Eneolític tenim les coves de los Baños; dels ibers restes de ceràmiques als Secanos Altos i en alguna altra localització, i a la Peña del Turco es troben setze covetes de datació indeterminada. També d'època romana s'han trobat diverses restes i, fins i tot, una fàbrica de monedes falses. Dels musulmans coves destinades a ritus funeraris a la Peña del Turco. Durant l'època medieval fou un xicotet senyoriu laic de musulmans que Jaume I (1208-1276) donà a Pere d'Obit. El 1300 hi era senyor Jaume d'Oblites. En 1341 fou cedida pel rei a Tomeu d'Ulmis i el 1356 passà al comte de Dénia i als ducs reials de Gandia. A finals del segle xv era son senyor Gaspar Fabra, i passà després a la família Borja, quedant des d'aleshores inclòs en els estats del ducat de Gandia. Expulsats els moriscos el 1609 (90 famílies segons el Cens de Caracena), el duc de Gandia, en Carles de Borja donà carta pobla el 1611. El 1750 n'era senyor en Josep de Bellvís, marqués de Bèlgida.[1]

DemografiaModifica

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2007 2014
2.590 2.531 2.549 2.539 2.525 2.527 2.566 2.618 2.701 2.776 2.683

EconomiaModifica

Zona tradicionalment agrícola, al regadiu es conreen alls, blat, dacsa, cacaus, cebes i tabac; i al secà oliva, raïm, garrofa i ametla. L'activitat artesanal continua estant prou arrelada i així podem trobar manufactures de caliquenyos o randa de boixets. També es treballa la pedra per a fabricar llambordes, xemeneies, etc.

AdministracióModifica

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Juan Martínez Granero UCD 19/04/1979 --
1983 - 1987 Juan Martínez Granero AP-PDP-UL-UV 28/05/1983 --
1987 - 1991 José Agustín Talón Ballester PSPV 30/06/1987 --
1991 - 1995 Andrés Fernández Orts PSPV 15/06/1991 --
1995 - 1999 Vicente Coloma Granero PP 17/06/1995 --
1999 - 2003 Vicente Coloma Granero PP 03/07/1999 --
2003 - 2007 Pablo Seguí Granero PSPV 14/06/2003 --
2007 - 2011 Pablo Seguí Granero PSPV 16/06/2007 --
2011 - 2015 Pablo Seguí Granero PSPV 11/06/2011 --
2015 - 2019 José Enrique Talón Seguí PSPV 13/06/2015 --
Des de 2019 n/d n/d 15/06/2019 --

MonumentsModifica

  • Església de la Verge de Gràcia. Del segle xviii. La cúpula està sent estudiada per la sospita que Gaudí (1852-1926) va participar en el disseny.
  • Ermita de Sant Nicolau.
  • Convent de les Monges.
  • Els Castillets. Restes d'origen àrab.

Festes i celebracionsModifica

  • Festes Patronals: se celebren en honor de Sant Blai i el Crist del Refugi, del 2 al 4 de febrer. S'hi duen a terme cercaviles, concerts, processons, festes nocturnes, vaques, etc.
  • Moros i Cristians. Desfilada de les diferents comparses de Moros i Cristians, la primera setmana d'agost.

Personatges destacatsModifica

ReferènciesModifica

  1. Gran Enciclopedia de la C. V., vol. IV (en castellà). València: Prensa Valenciana, 2005, p. 290-292. ISBN 84-87502-51-2. 

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Xella