Xella

municipi del País Valencià

Xella (en castellà i oficialment, Chella) és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Canal de Navarrés.

Infotaula de geografia políticaXella
Chella (es) Modifica el valor a Wikidata
Escut d'armes
Escut d'armes
Chella, Valencia.jpg
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Localització de Xella respecte del País Valencià.png Modifica el valor a Wikidata
 39° 02′ 40″ N, 0° 39′ 38″ O / 39.044444444444°N,0.66055555555556°O / 39.044444444444; -0.66055555555556Coord.: 39° 02′ 40″ N, 0° 39′ 38″ O / 39.044444444444°N,0.66055555555556°O / 39.044444444444; -0.66055555555556
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
Provínciaprovíncia de València
ComarquesCanal de Navarrés Modifica el valor a Wikidata
Població
Total2.472 (2020) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat56,83 hab/km²
GentiliciXellí, xellina Modifica el valor a Wikidata
Predomini lingüísticCastellà
Geografia
Superfície43,5 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud219 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialXàtiva
Dades històriques
PatrociniBlai de Sebaste Modifica el valor a Wikidata
Festa patronalDel 2 al 4 de febrer
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataPablo Seguí Granero Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal46821 Modifica el valor a Wikidata
Codi de municipi INE46107 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis46107 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webchella.es Modifica el valor a Wikidata

GeografiaModifica

L'orografia del terme és muntanyosa, integrada en el massís del Caroig i ric en coves i jaciments. Hidrogràficament es troba solcat pel riu Sellent i els barrancs del Lobo, del Turco, Malet, Rafes, Obrer, Sarsalet i algú més. Les altures més importants són Soterraría (324 m), Monto (417 m) i Gallinero (657 m). També hi ha força fonts: la dels tres xorros, la de las Clochicas, del Romeral del Cano, de la Mina, de los Chopos, etc. Altres paratges visitables a través de la xàrcia de senders senyalitzats, són l'Abrullador, Salsalet, el Salto, el santuari de la Verge de la Paloma i el Mirador.

El seu terme municipal limita amb els d'Anna, Bolbait, Enguera i Navarrés (a la mateixa comarca) i amb Cotes, Sellent i Sumacàrcer (a la Ribera Alta).

HistòriaModifica

Al seu terme s'han trobat diversos jaciments arqueològics. Al barranc del Lobo hi ha les coves Alta de las Conchas, la de la Peña Gorda, la de la Bellota, i la de Vicente Vaello que van des del mesolític fins a l'Edat dels Metalls; de l'Eneolític tenim les coves de los Baños; dels ibers restes de ceràmiques als Secanos Altos i en alguna altra localització, i a la Peña del Turco es troben setze covetes de datació indeterminada. També d'època romana s'han trobat diverses restes i, fins i tot, una fàbrica de monedes falses. Dels musulmans coves destinades a ritus funeraris a la Peña del Turco. Durant l'època medieval fou un xicotet senyoriu laic de musulmans que Jaume I (1208-1276) donà a Pere d'Obit. El 1300 hi era senyor Jaume d'Oblites. En 1341 fou cedida pel rei a Tomeu d'Ulmis i el 1356 passà al comte de Dénia i als ducs reials de Gandia. A finals del segle xv era son senyor Gaspar Fabra, i passà després a la família Borja, quedant des d'aleshores inclòs en els estats del ducat de Gandia. Expulsats els moriscos el 1609 (90 famílies segons el Cens de Caracena), el duc de Gandia, en Carles de Borja donà carta pobla el 1611. El 1750 n'era senyor en Josep de Bellvís, marqués de Bèlgida.[1]

DemografiaModifica

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2007 2014
2.590 2.531 2.549 2.539 2.525 2.527 2.566 2.618 2.701 2.776 2.683

EconomiaModifica

Zona tradicionalment agrícola, al regadiu es conreen alls, blat, dacsa, cacaus, cebes i tabac; i al secà oliva, raïm, garrofa i ametla. L'activitat artesanal continua estant prou arrelada i així podem trobar manufactures de caliquenyos o randa de boixets. També es treballa la pedra per a fabricar llambordes, xemeneies, etc.

Política i governModifica

Composició de la Corporació MunicipalModifica

El Ple de l'Ajuntament està format per 11 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 8 regidors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE) i 3 del Partit Popular (PP).

 
Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Xella

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Socialista del País Valencià-PSOE   José Enrique Talón Seguí 1.069 64,95% 8 ( +2)
Partit Popular   Victoria Ortolà Granero 480 29,16% 3 ( -1)
Altres candidatures[a][b]   91 5,53% 0 (  -1)
Vots en blanc   6 0,36%
Total vots vàlids i regidors 1.646 100 % 11
Vots nuls 17 1,02%
Participació (vots vàlids més nuls) 1.663 84,76%**
Abstenció 299* 15,24%**
Total cens electoral 1.962* 100 %**
Alcalde: José Enrique Talón Seguí (PSPV) (15/06/2019)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors
Fonts: JEC,[2] JEZ Xàtiva,[3] M. Interior,[4] Periòdic Ara.[5]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

AlcaldesModifica

Des de 2015 l'alcalde de Xella és José Enrique Talón Seguí del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE).

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Juan Martínez Granero UCD 19/04/1979 --
1983–1987 Juan Martínez Granero AP-PDP-UL-UV 28/05/1983 --
1987–1991 José Agustín Talón Ballester PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991–1995 Andrés Fernández Orts PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995–1999 Vicente Coloma Granero PP 17/06/1995 --
1999–2003 Vicente Coloma Granero PP 03/07/1999 --
2003–2007 Pablo Seguí Granero PSPV-PSOE 14/06/2003 --
2007–2011 Pablo Seguí Granero PSPV-PSOE 16/06/2007 --
2011–2015 Pablo Seguí Granero PSPV-PSOE 11/06/2011 --
2015–2019 José Enrique Talón Seguí PSPV-PSOE 13/06/2015 --
Des de 2019 José Enrique Talón Seguí PSPV-PSOE 15/06/2019 --
Fonts: Generalitat Valenciana[6]

MonumentsModifica

  • Església de la Verge de Gràcia. Del segle xviii. La cúpula està sent estudiada per la sospita que Gaudí (1852-1926) va participar en el disseny.
  • Ermita de Sant Nicolau.
  • Convent de les Monges.
  • Els Castillets. Restes d'origen àrab.

Festes i celebracionsModifica

  • Festes Patronals: se celebren en honor de Sant Blai i el Crist del Refugi, del 2 al 4 de febrer. S'hi duen a terme cercaviles, concerts, processons, festes nocturnes, vaques, etc.
  • Moros i Cristians. Desfilada de les diferents comparses de Moros i Cristians, la primera setmana d'agost.

Personatges destacatsModifica

NotesModifica

  1. També participaren a les eleccions de 2019: Esquerra Unida-Seguim Endavant (EUPV) (91 vots, 5,53%).
  2. EUPV perdé el regidor obtingut el 2015.

ReferènciesModifica

  1. Gran Enciclopedia de la C. V., vol. IV (en castellà). València: Prensa Valenciana, 2005, p. 290-292. ISBN 84-87502-51-2. 
  2. Junta Electoral Central «Resolución de 17 de septiembre de 2019, de la Presidencia de la Junta Electoral Central, por la que se procede a la publicación del resumen de los resultados de las elecciones locales convocadas por Real Decreto 209/2019, de 1 de abril, y celebradas el 26 de mayo de 2019, según los datos que figuran en las actas de proclamación remitidas por cada una de las Juntas Electorales de Zona. Provincias: Toledo, Valencia, Valladolid, Zamora, Zaragoza, Ceuta y Melilla». Butlletí Oficial de l'Estat, 235, 30-09-2019, pàg. 107.524 [Consulta: 29 abril 2020].
  3. Junta Electoral de Zona de Xàtiva «Edicto de la Junta Electoral de Zona de Xàtiva sobre proclamación de candidaturas a las elecciones Locales convocadas el 26 de mayo de 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [València], 82, 30-04-2019, pàg. 145 [Consulta: 26 març 2020].
  4. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals - Eleccions locals 2019». Arxivat de l'original el 2019-06-25. [Consulta: 26 març 2020].
  5. Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a Xella», 26-05-2019. [Consulta: 26 març 2020].
  6. Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Chella. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 10 juny 2020].

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Xella