Sender
| Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Un sender o sendera és una via de pas per a vianants i vehicles no motoritzats, tot i que en alguns casos poden permetre el pas de vehicles motoritzats tipus quad o motocicletes de muntanya. També s'anomena sender a aquell traçat obert pel pas freqüent d'animals salvatges. En alguns llocs és la principal via d'accés a entitats de població remotes. Alguns senders també es poden utilitzar l'esquí, en bicicleta i amb menys freqüència per moure els ramats de bestiar i altres animals per a la transhumància. Tanmateix els camins i les carreteres disposen d'un millor condicionament per al trànsit de vehicles de motor.
Classificació dels sendersModifica
Classificació a CatalunyaModifica
A Catalunya els senders senyalitzats es classifiquen en homologats i no homologats per la Federació Espanyola d'Esports de Muntanya i Escalada.
Per una banda, els homologats per la Federació Espanyola d'Esports de Muntanya i Escalada, que estan classificats en tres categories:
| Tipus | Identificador | Longitud | Color señalització | Señalització | Marques |
|---|---|---|---|---|---|
| Senders Locals | SL | Fins a 10 km | Blanc i verd | 
|
.jpg)
|
| Senders de Petit Recorregut | PR | Entre 10 i 50 km | Blanc i groc | 
|
|
| Senders de gran recorregut | GR | Més de 50 km | Blanc i vermell | 
|
.jpg)
|
En els tres casos, les franges en paral·lel indiquen continuïtat del sender i les franges creuades en "X" indiquen direcció equivocada. La descripció dels itineraris i les seves característiques es recull en les anomenades topoguies.
Per una altra banda, hi ha els no homologats, dels quals n'existeixen diverses tipologies:
- Vies verdes, per fer a peu o en bicicleta, marcades amb senyalització verda de l'Agència Catalana de Turisme
- Itineraris senyalitzats pels parcs naturals, generalment per recórrer a peu, marcats amb senyalització del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya
- Itineraris senyalitzats per l'Agència Catalana de Turisme, marcades amb senyalització verda de l'Agència Catalana de Turisme
- Xarxes comarcals de senders, amb senyalització pròpia
Classificació segons la longitudModifica
- Senders de llarga distància (camí europeu, les crestes dels Apenins, etc.)
- Un període de molts dies de viatge i la durada de centenars de quilòmetres, i per regla general, fàcil, amb l'adaptació necessària al llarg de la ruta.
- Senders de mitjana distància (senderisme a les parts altes], etc.)
- Viatge de diversos dies de durada (generalment de 3 a 7) i la longitud 4-10 km, apte per caminants solen ser experts. En general són ben marcades i equipats de mitjans.
- Senders de curta distància
- Senderisme, rutes de curt circuit, lde durada màxima d'1 o 2 dies de caminada, els excursionistes generalitzada, en general sense experiència també són adequades i equipades en conseqüència.
Classificació del Club Alpí ItaliàModifica
.jpg)
- Sender turístic (T - ruta de senderisme - turisme)
- Itinerari d'una carretera local entrades mula o camins obvis. Es desenvolupa als voltants del país turisme, vies de comunicació i és de particular interès per les passejades senzills d'una turista cultural o recreatiu.
- Sender excursionista (E - sender sense dificultat tècnica)
- Ruta sense dificultat tècnica, que és en gran part per la mula per a qualsevol propòsit agro-silvo-pastoral, les vies d'accés militar o refugi de muntanya Llegeix valls* prop.
- Sender d'alpinisme
- Ruta que es desenvolupa en àrees amb escales escarpades que requereixen un bon coneixement dels excursionistes de muntanya, tècniques bàsiques i equip apropiat. En general correspon a una ruta creuant les muntanyes de mitjana altura i pot tenir parts equipada.
- Sender en roca (EE - ruta per a excursionistes experimentats)
- Via amb els accessoris (baranes i escales de corda curta), però no distorsiona la continuïtat de la ruta.
- Sender equipat (EEE - ruta per a excursionistes experimentats amb l'equipament especialitzat)
- La ruta que porta al muntanyenc en les parets o en les crestes i sortint rocós cartel, prèviament equipades amb cordes i/o escales sense via ferrada de curta distància i que el procediment seria una escalada real. Requereix entrenament i equip, com ara casc i arnès de seguretat.
- Sender històric (en general no presenta dificultats tècniques, o E T)
- Itinerari de senderisme que inclou "velles maneres" amb el propòsit d'estimular la conscienciació i l'estima dels llocs que va recórrer.
- Sender temàtic (en general és curta i lliure de problemes tècnics o E T)
- És una ruta amb el tema predominant específics (Nature, glaciologia glacial geològic història religiós) d'una formació didàctica clara. En general, tenen punts tabellatura especial i preparat per a l'observació és caminant inexpert general adequat i creix bé en àrees limitades i funcionals, molts dels parcs o reserves.
Classificació històrica/funcionalModifica
- Senders del fons de la vall
- Hi ha temes que afecten principalment la vall, enllaçant els entorns diferents amb altitud baixa/mitjana.
- Senders d'accés des del fons de la vall
- Aquesta categoria inclou tots els camins que condueixen des del fons de la vall als refugis, forques, passos i pics.
- Senders de "travessa"
- Senders que connecten les valls o que porten de refugi a refugi
- Senders equipats i rutes d'escalada
- Inclou tots els camins que estan equipats al llarg de la ruta (des de simples línies de corda a les escales de ferro, passant per suports, agafadors artificials, etc...)
