Sender

Aquest article tracta sobre les vies de pas. Si cerqueu l'escriptor, vegeu «Ramón J. Sender».

Un típic sender prealpí

Un sender o sendera és una via de pas per a vianants i vehicles no motoritzats, tot i que en alguns casos poden permetre el pas de vehicles motoritzats tipus quad o motocicletes de muntanya. També s'anomena sender a aquell traçat obert pel pas freqüent d'animals salvatges. En alguns llocs és la principal via d'accés a entitats de població remotes. Alguns senders també es poden utilitzar l'esquí, en bicicleta i amb menys freqüència per moure els ramats de bestiar i altres animals per a la transhumància. Tanmateix els camins i les carreteres disposen d'un millor condicionament per al trànsit de vehicles de motor.

Classificació dels sendersModifica

Exemple de via ferrada

Classificació a CatalunyaModifica

A Catalunya els senders senyalitzats es classifiquen en homologats i no homologats per la Federació Espanyola d'Esports de Muntanya i Escalada

Per una banda, els homologats per la Federació Espanyola d'Esports de Muntanya i Escalada, que estan classificats en tres categories:

Senders de gran recorregut (GR), de més de 50 km, marcats amb franges blanques i vermelles
Senders de Petit Recorregut (PR), d'entre 10 i 50 km, marcats amb franges blanques i grogues
Senders Locals (SL), de menys de 10 km, marcats amb franges blanques i verdes

En els tres casos, les franges en paral·lel indiquen continuïtat del sender i les franges creuades en "X" indiquen direcció equivocada. La descripció dels itineraris i les seves característiques es recull en les anomenades topoguies.

Per una altra banda, hi ha els no homologats, dels quals n'existeixen diverses tipologies:

Vies verdes, per fer a peu o en bicicleta, marcades amb senyalització verda de l'Agència Catalana de Turisme
Itineraris senyalitzats pels parcs naturals, generalment per recórrer a peu, marcats amb senyalització del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya
Itineraris senyalitzats per l'Agència Catalana de Turisme, marcades amb senyalització verda de l'Agència Catalana de Turisme
Xarxes comarcals de senders, amb senyalització pròpia

Classificació segons la longitudModifica

Senders de llarga distància (camí europeu, les crestes dels Apenins, etc.): Un període de molts dies de viatge i la durada de centenars de quilòmetres, i per regla general, fàcil, amb l'adaptació necessària al llarg de la ruta.
Senders de mitjana distància (senderisme a les parts altes], etc.): Viatge de diversos dies de durada (generalment de 3 a 7) i la longitud 4-10 km, apte per caminants solen ser experts. En general són ben marcades i equipats de mitjans.
Senders de curta distància: Senderisme, rutes de curt circuit, lde durada màxima d'1 o 2 dies de caminada, els excursionistes generalitzada, en general sense experiència també són adequades i equipades en conseqüència.

Classificació del Club Alpí ItaliàModifica

Sender turístic (T - ruta de senderisme - turisme): Itinerari d'una carretera local entrades mula o camins obvis. Es desenvolupa als voltants del país turisme, vies de comunicació i és de particular interès per les passejades senzills d'una turista cultural o recreatiu.
Sender excursionista (E - sender sense dificultat tècnica): Ruta sense dificultat tècnica, que és en gran part per la mula per a qualsevol propòsit agro-silvo-pastoral, les vies d'accés militar o refugi de muntanya Llegeix valls* prop.
Sender d'alpinisme: Ruta que es desenvolupa en àrees amb escales empinades que requereixen un bon coneixement dels excursionistes de muntanya, tècniques bàsiques i equip apropiat. En general correspon a una ruta creuant les muntanyes de mitjana altura i pot tenir parts equipada.
Sender en roca (EE - ruta per a excursionistes experimentats): Via amb els accessoris (baranes i escales de corda curta), però no distorsiona la continuïtat de la ruta.
Sender equipat (EEE - ruta per a excursionistes experimentats amb l'equipament especialitzat): La ruta que porta al muntanyenc en les parets o en les crestes i sortint rocós cartel, prèviament equipades amb cordes i/o escales sense via ferrada de curta distància i que el procediment seria una escalada real. Requereix entrenament i equip, com ara casc i arnès.
Sender històric (en general no presenta dificultats tècniques, o E T): Itinerari de senderisme que inclou "velles maneres" amb el propòsit d'estimular la conscienciació i l'estima dels llocs que va recórrer.
Sender temàtic (en general és curta i lliure de problemes tècnics o E T): És una ruta amb el tema predominant específics (Nature, glaciologia glacial geològic història religiós) d'una formació didàctica clara. En general, tenen punts tabellatura especial i preparat per a l'observació és caminant inexpert general adequat i creix bé en àrees limitades i funcionals, molts dels parcs o reserves.

Classificació històrica/funcionalModifica

Senders del fons de la vall: Hi ha temes que afecten principalment la vall, enllaçant els entorns diferents amb altitud baixa/mitjana.
Senders d'accés des del fons de la vall: Aquesta categoria inclou tots els camins que condueixen des del fons de la vall als refugis, forques, passos i pics.
Senders de "travessa": Senders que connecten les valls o que porten de refugi a refugi; Linking Paths les valls o cabana en cabana.
Senders equipats i rutes d'escalada: Inclou tots els camins que estan equipats al llarg de la ruta (des de simples línies de corda a les escales de ferro, passant per suports, agafadors artificials, etc...)

RM69 - Serra Espunya

Enllaços externsModifica

En altres projectes de Wikimedia:
	Commons (Galeria)
	Commons (Categoria)

«sender de gran recorregut». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.