Sumacàrcer

municipi del País Valencià

Sumacàrcer és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Ribera Alta. Limita amb Alzira, Antella i Tous (a la mateixa comarca); i amb Xella i Navarrés (a la comarca de la Canal de Navarrés).

Infotaula de geografia políticaSumacàrcer
Bandera de Sumacàrcer Escut de Sumacàrcer
Bandera de Sumacàrcer Escut de Sumacàrcer
Sumacarcer.jpg
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Localització de Sumacàrcer respecte del País Valencià.png Modifica el valor a Wikidata
 39° 05′ 46″ N, 0° 37′ 47″ O / 39.096111111111°N,0.62972222222222°O / 39.096111111111; -0.62972222222222
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
Provínciaprovíncia de València
ComarquesRibera Alta Modifica el valor a Wikidata
Població
Total1.096 (2019) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat54,53 hab/km²
GentiliciSumacarcerí, sumacarcerina Modifica el valor a Wikidata
Predomini lingüísticValencià
Geografia
Superfície20,1 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud45 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialAlzira
Festa major1er cap de setmana de setembre
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataTxema Peláez Palazón Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal46295 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi de municipi INE46236 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis46236 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc websumacarcer.es Modifica el valor a Wikidata

GeografiaModifica

Situat a la Vall farta, en la riba dreta del riu Xúquer. El relleu es presenta bastant accidentat pels últims graons de l'enorme massís cretaci del Caroig, després d'haver salvat la Canal de Navarrés. El riu Xúquer és sens dubte el principal accident geogràfic i el qual dóna vida al municipi, gràcies a l'aigua que se li extreu per al reg. El clima és mediterrani amb la típica sequera estival, amb una temperatura mitjana anual de 17.6 °C i 408 mm de precipitacions.[1] La vegetació de la zona forestal està composta per algunes pinedes i muntanya baixa.

HistòriaModifica

A la Senda Vedà hi ha un abric amb pintures del Magdalenià; als peus del castell restes iberes i del Bronze; al Pla de Penilla i al Teular van ser els romans qui deixaren empremta; però l'origen del poble és una alqueria d'origen musulmà que després de la conquesta fou donada per Jaume I a Andreu d'Oiola¸ en la primera meitat del segle xiii donava el seu nom a un castell, el qual terme, inscrit dins del general de Xàtiva, englobava unes 15 alqueries (Çueca, Benafocen, Xárquia, Ràfol, Antella, Garbia, Càrcer, Cotes, Sellent, Alcàntera, Beneixides i Ràfol de Beneixides) la segona meitat del segle XIII el castell va ser abandonat, i la població passà a l'actual emplaçament a la vora del Xúquer. A partir de llavors el lloc va passar successivament a diferents famílies: Pròxida (1294-1327), Cervató (1327-1362), Muñoz (1362-1410), Quintavall (1410-1426), Pardo (1426-1433) i Crespí de Valldaura, llinatge que ostentà el senyoriu fins a la seua dissolució ja en el segle xix. Es coneixen cartes pobles de 1403 i 1417, així com de 1610 i 1612 posteriors a l'expulsió dels moriscs.

En 1431 el rei atorga privilegi per tenir barca i peatge per travessar el riu, això va donar a Sumacàrcer molta importància en les relacions Castella-València. En 1499, Ferran el Catòlic, dóna a Ausiàs Crespí, senyor vigent, la facultat d'extraure aigua del riu per a reg amb els molins i séquies que fora menester construir a l'efecte. En 1593, Felip II, va autoritzar la construcció de la séquia d'Escalona sense aplicació de cap tribut als habitants del poble per l'ús de l'aigua. En 1663 es concedirà a Ausiàs Crespí de Valldaura el títol de comte de Sumacàrcer. En 1694 es construí la séquia de Carcaixent. En 1695, Carles II li va donar el privilegi de celebrar fira. L'any 1713 només comptava amb 28 famílies, però la població va créixer amb força i a finals d'aquella centúria ja tenia 653 habitants.[2]

Des del 1890 es va establir a la localitat una congregació baptista arminiana, provinent de les missions de Suècia. Estava encapçalada pel pastor Juan Uhr, un reverend protestant que va estar ajudat per Vicente Mateu, diaca de la primera congregació baptista de València capital. La congregació com a mitjana ha comptat sempre amb vora 40 persones adultes batejades al llarg dels seus 120 anys d'història, la qual cosa significa que el 2,5% de la població ha pertangut a eixa confessió religiosa, davant del 70% que s'ha significat catòlica-romana i un 27,5% que es definix com a agnòstica o no-creient.

A l'ancestral conreu del lli, cep i morera, succeirà en l'horta l'arròs en el segle xix, per a passar ja en el XX al monocultiu del taronger en el reguiu, compartit en el secà amb el garrofer i l'olivera; no és fins ben entrat el segle xx quan se substituí l'ús de la barca per passarel·les (1960, 1965, 1983) i ja en 1990 es construí un pont. El 20 d'octubre de 1982 tingué lloc un dels fets més dramàtics de la història sumacarcerenca: les pluges torrencials que trencaren la pressa de Tous negaren el poble i sembraren la destrucció en cases i cultius.

DemografiaModifica

 
Senda del Murteral
Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2007 2010
1.419 1.365 1.400 1.382 1.375 1.364 1.347 1.308 1.294 1.323 1.263

EconomiaModifica

L'economia de Sumacàrcer descansa bàsicament en l'agricultura de regadiu, acaparada quasi en règim de monocultiu pel taronger. El relleu escarpat fa que només siga conreat el 31,7% de la superfície total del terme i que la meitat d'eixe percentatge estiga ocupat per secà.

Al regadiu hi ha tarongers, dacsa i hortalisses per al consum de la població. Els cítrics són la base del comerç exterior. Al secà es troben l'olivera, els fruiters i la vinya, quedant la resta per a cereals d'hivern. Les taronges, l'oli i les garrofes són les principals collites. La ramaderia compta amb caps de boví, llaner i un nombre indeterminat d'aus i porcs.

La indústria està poc desenvolupada i es limita a la confecció de roba infantil, fabricació de guants de pell, a banda de la derivada de l'exportació de cítrics i l'extracció d'oli.

Política i GovernModifica

Composició de la Corporació MunicipalModifica

El Ple de l'Ajuntament està format per 9 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 5 regidors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE) i 4 del Partit Popular (PP).

 
Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Sumacàrcer

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Socialista del País Valencià-PSOE   David Pons Garcia 434 58,18% 5 ( +1)
Partit Popular   Jaime López Muñoz 300 40,21% 4 ( )
Altres candidatures[a]   &nbsp 0 (  -1)
Vots en blanc   12 1,61%
Total vots vàlids i regidors 746 100 % 9
Vots nuls 12 1,58%
Participació (vots vàlids més nuls) 758 80,47%**
Abstenció 184* 19,53%**
Total cens electoral 942* 100 %**
Alcalde: David Pons García (PSPV) (15/06/2019)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (5 vots de PSPV)
Fonts: JEC,[3] JEZ Xàtiva,[4] M. Interior,[5] Periòdic Ara.[6]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

AlcaldesModifica

Des de 2019 l'alcalde de Sumacàrcer és David Pons Garcia, del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE).[7][8]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 José Ferrer Mena PSPV-PSOE 19/04/1979 --
1983–1987 Joaquín Picó Palazón PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987–1991 José Julián Alós Sanmartín IS 30/06/1987 --
1991–1995 Lluís Pons Monfort UPV 15/06/1991 --
1995–1999 José Julián Alós Sanmartín UV-CCV 17/06/1995 --
1999–2003 José Julián Alós Sanmartín UV 03/07/1999 --
2003–2007 José María Peláez Palazón PSPV-PSOE 14/06/2003 --
2007–2011 Maria Consuelo Pons Pons GpS 16/06/2007 --
2011–2015 Txema Peláez Palazón PSPV-PSOE 11/06/2011 --
2015–2019 Txema Peláez Palazón PSPV-PSOE 13/06/2015 --
Des de 2019 David Pons Garcia PSPV-PSOE 15/06/2019 --
Fonts: Generalitat Valenciana[8]

MonumentsModifica

 
Castell de Penya-roja
  • Església de Sant Antoni Abat, una de les més monumentals de La Ribera, aixecada entre 1725 i 1750.
  • Capella del Santíssim Crist, amb bons frescs i escultures.
  • Palau dels comtes d'Orgaz, renaixentista, del segle xv, recentment restaurat per allotjar entre altres dependències l'ajuntament i el Museu Etnològic.
  • Castell de Sumacàrcer, segles X-XIII, de què tan sols resten restes de muralles, aljub, celoquia, caserna militar d'orige cristià, dalt del turó de Penyaroja i el cementeri, construcció de principis del segle xx.
  • Ermita del Calvari, edifici del XVII, talaia sobre la Ribera.

Llocs d'interésModifica

La proximitat de Sumacàrcer al massís del Caroig dóna lloc a diferents paratges dignes de visita, començant per la ribera del Xúquer des de l'Esgoletja, i seguint per l'avenc de les Graelles, la font de la Teula, la senda de la Costa, que voreja el barranc del Llop; el barranc de la Verge, tot això recorrent algunes de les rutes a peu dissenyades al terme: la de la Mare de Déu, la de la Pressa de Tous o la de la Senda Vedà. Edificis:

FestesModifica

  • Festes patronals. El primer cap de setmana de setembre i dedicades al Santíssim Crist de Sumacàrcer.
  • Festes de la joventut. El darrer cap de setmana de maig se celebra la festa en honor de la Immaculada, organitzada per la congregació de les Filles de Maria i per la comissió del Monument de la Joventut. El dijous es planta un monument de cartró–pedra que es crema en finalitzar la processó a la Verge el diumenge a la tarda. El dissabte té lloc l'ofrena de flors i revetlla popular en la plaça Major.
  • Moros i cristians. El darrer cap de setmana d'agost.
  • Romiatge a l'ermita. L'1 de maig amb esmorzar popular.

GastronomiaModifica

Igual que en altres pobles de la Ribera Alta, s'hi pot trobar: arròs al forn, amb fesols i naps, en paella, amb la varietat local amb carxofes, faves i costelles de porc; però també mengen putxero, els diumenges; gaspatxo manxec, conill i pollastre amb tomaca i pebre, mandonguilles de bacallà, coca amb cansalada, esgarrat i embotits; per postres, taronges, arnadí, i orelletes, i coca en llanda, i moixavena, i llepolies.

Fills il·lustresModifica

  • Vicent Pons Alós, recipient del Premi Palmera II, en la categoria de cultura, és arxiver, bibliotecari i investigador.[9]

NotesModifica

  1. Nova Alternativa Progressista (NAP), que no es presentà a les eleccions de 2019, perdé el regidor obtingut el 2015.

ReferènciesModifica

  1. [1] climate-data
  2. «Sumacàrcer». A: Gran Enciclopedia de la C V (en castellà). vol. XV. València: Prensa Valenciana, 2005, p. 294 - 296. ISBN 84-87502-62-B. 
  3. Junta Electoral Central «Resolución de 17 de septiembre de 2019, de la Presidencia de la Junta Electoral Central, por la que se procede a la publicación del resumen de los resultados de las elecciones locales convocadas por Real Decreto 209/2019, de 1 de abril, y celebradas el 26 de mayo de 2019, según los datos que figuran en las actas de proclamación remitidas por cada una de las Juntas Electorales de Zona. Provincias: Toledo, Valencia, Valladolid, Zamora, Zaragoza, Ceuta y Melilla». Butlletí Oficial de l'Estat, 235, 30-09-2019, pàg. 107.532 [Consulta: 29 abril 2020].
  4. Junta Electoral de Zona de Xàtiva «Edicto de la Junta Electoral de Zona de Xàtiva sobre proclamación de candidaturas a las elecciones Locales convocadas el 26 de mayo de 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [València], 82, 30-04-2019, pàg. 153 [Consulta: 26 març 2020].
  5. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals - Eleccions locals 2019». [Consulta: 26 març 2020].
  6. Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a Sumacàrcer», 26-05-2019. [Consulta: 26 març 2020].
  7. Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 juliol 2015].
  8. 8,0 8,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Sumacàrcer. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1r setembre 2015].
  9. «Sumacàrcer distingue a sus vecinos ilustres en sus II Premis Palmera». Las Provincias, 13-06-2018 [Consulta: 25 novembre 2018].

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sumacàrcer