Tous

municipi del País Valencià
Per a altres significats, vegeu «Tous (desambiguació)».

Tous és un municipi del País Valencià a la comarca de la Ribera Alta. Limita amb Alzira, l'Alcúdia, Benimodo, Carlet, Catadau, Guadassuar i Sumacàrcer (a la mateixa comarca); amb Millars, Navarrés i Quesa (a la comarca de la Canal de Navarrés); i amb Dosaigües (a la Foia de Bunyol), el formen els nuclis de Tous i La Parra.

Plantilla:Infotaula geografia políticaTous
Imatge

Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 39° 08′ 17″ N, 0° 35′ 12″ O / 39.138055555556°N,0.58666666666667°O / 39.138055555556; -0.58666666666667
EstatEspanya
Comunitat autònomaPaís Valencià
Provínciaprovíncia de València
Comarcala Ribera Alta Modifica el valor a Wikidata
CapitalTous (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Tous (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població1.352 (2023) Modifica el valor a Wikidata (10,6 hab./km²)
GentiliciTouer, touera Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcastellà (predomini lingüístic) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície127,5 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud64 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialAlzira
Dades històriques
PatrociniSant Miquel Arcàngel Modifica el valor a Wikidata
Festa patronalDel 29 de setembre al 2 d'octubre
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataCristóbal García Santafilomena Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal46269 Modifica el valor a Wikidata
Codi INE46246 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis46246 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webayuntamientotous.es Modifica el valor a Wikidata

Geografia modifica

El terme abraça 14,4 km² d'extensió marcats pel curs del Xúquer amb una orografia dominada pel Caroig en què destaquen l'Alt dels Cuchillos, els pujols de la Neu, de la Llum, dels Alterons i del Palmeral. A banda del Xúquer i el seu afluent Escalona, la hidrografia és rica en barrancs: avenc, Cuevas Blancas, l'Olla, Duende, etc. L'embassament de Tous, l'avenc del Campillo i la cova del Candil, tan rica en aigües que molts trams s'han de recórrer en barca. Entre la fauna a la redor d'este pantà destaca la cabra salvatge.

Història modifica

 
Avenc de l'Infern del Matamon

Restes arqueològiques de les èpoques del bronze i ibèrica s'han trobat en l'Avenc de l'Infern (o de Primo).[1] D'època romana es trobaren unes àmfores en la costera Renat i altres restes en les partides de la Parra, els castells dels Moros i Terrabona.[2]

Alqueria musulmana de Xàtiva,[3] el seu castell, que tingué una gran importància estratègica durant la dominació islàmica, va ser l'últim a sotmetre's a les hostes de Jaume el Conqueridor rere la derrota d'Al-Azraq. Després de la conquesta passà a Joan Pérez Zapata a canvia de l'alqueria de Beniopa. Successivament fou propietat d'Alfons de Montagut, dels Castellví, comtes de Carlet, i dels ducs d'Almodóvar. El primer document en què figura és de 1275. En 1609 romangué absolutament despoblat a causa de l'expulsió morisca. El 1795, Cavanilles, va constatar la seua tradicional pobresa agrícola, compensada per l'artesania de l'espart i la fabricació de carbó. Fins a la pràctica desaparició de l'ofici els arriers de Tous han tingut fama molt disputada amb els d'Antella.

Durant tota la seua història ha sofert les avingudes del Xúquer, per la qual cosa en 1971 la població va ser traslladada a una nova ubicació per la construcció del pantà de Tous, el qual la nit del 20 d'octubre de 1982 va esclatar en un temporal de pluges, i va arrasar gran part de la comarca, fins a l'extrem que alguns pobles, com ara Gavarda i Beneixida hagueren de ser deshabitats i traslladada la seua població a nous emplaçaments.

És conegut per la Pantanada de Tous en què el 20 d'octubre de 1982 es va trencar la pressa a causa de les fortíssimes pluges de més de 600 mm en 24 hores a les comarques de la Vall d'Aiora i la Canal de Navarrés. Del pantà es van lliurar les restes del castell, i la torre de Terrabona que fou abandonada quan l'expulsió morisca i després va servir de presó. Es troba en estat de ruïna absoluta. També hi ha una font de 1907.

Demografia modifica

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2007
1.239 1.259 1.240 1.205 1.182 1.183 1.116 1.114 1.126 1.152

Economia modifica

Des de la finalització de les obres de construcció de la presa, l'agricultura constituïx pràcticament l'única activitat econòmica del municipi. En el secà hi ha garroferes, ametlers, oliveres, cereals i vinya. En regadiu es conreen tarongers, dacsa i hortalisses. La ramaderia compta amb caps de llanar i caprí, i centenars de bucs d'abelles. La indústria és, en Tous, pràcticament inexistent.

Política i Govern modifica

Composició de la Corporació Municipal modifica

El Ple de l'Ajuntament està format per 9 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 6 regidors del Partit Popular (PP) i 3 del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE).

 
Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Tous

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Popular   Cristóbal García Santafilomena 587 64,79% 6 ( -1)
Partit Socialista del País Valencià-PSOE   Miguel Ángel Briz Carbó 311 34,33% 3 ( +1)
Vots en blanc   8 0,88%
Total vots vàlids i regidors 906 100 % 9
Vots nuls 22 2,37%
Participació (vots vàlids més nuls) 928 88,72%**
Abstenció 118* 11,28%**
Total cens electoral 1.046* 100 %**
Alcalde: Cristóbal García Santafilomena (PP) (15/06/2019)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors
Fonts: JEC,[4] JEZ Xàtiva,[5] Periòdic Ara.[6]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes modifica

Des de 1999 l'alcalde de Tous és Cristóbal García Santafilomena, del Partit Popular (PP).[7]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 José Doménech Estarlich UCD 19/04/1979 --
1983–1987 Miguel Estarlich García PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987–1991 Ramiro Antonio Briz Galdón PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991–1995 Ramiro Antonio Briz Galdón PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995–1999 Leopoldo Briz Briz AIT[a] 17/06/1995 --
1999–2003 Cristóbal García Santafilomena PP 03/07/1999 --
2003–2007 Cristóbal García Santafilomena PP 14/06/2003 --
2007–2011 Cristóbal García Santafilomena PP 16/06/2007 --
2011–2015 Cristóbal García Santafilomena PP 11/06/2011 --
2015–2019 Cristóbal García Santafilomena PP 13/06/2015 --
2019-2023 Cristóbal García Santafilomena PP 15/06/2019 --
Des de 2023 n/d n/d 17/06/2023 --
Fonts: Generalitat Valenciana[7]

Patrimoni modifica

Ruïnes de l'antic poble modifica

Festes modifica

Del 29 de setembre al 2 d'octubre, dedicades a Sant Miquel, Sant Roc i a la Verge del Rosari.

Gastronomia modifica

El gaspatxo manxec, la paella, l'arròs al forn i, dintre de l'apartat reboster, las tortafinas i els mostachones són els dinars preferits al poble.

Llengua modifica

Els vora 1.100 habitants de Tous parlen un castellà tan farcit de catalanismes que ambdós idiomes es barregen donant lloc a la llegenda que diu que quan es van repartir les llengües pel món deixaren per al final Tous i hi escamparen les restes (Sanchis Guarner, Els pobles valencians parlen els uns dels altres). Algunes paraules característiques són "munyaco" sinònim de xiquet, o algunes formes ja en desús pel progressiu contacte amb la gent de la Ribera, motivat pel canvi d'ubicació del poble, i sols són usades pels més majors, el dialecte touer guarda gran relació amb el que es parla a la Canal de Navarrès debut a la seua proximitat geogràfica i cultural i el seu relatiu aïllament, cal recordar que fins al canvi d'ubicació Tous era culturalment més de la Canal que de la Ribera.

Fills il·lustres modifica

Notes modifica

  1. AIT són les sigles de l'Asociación Independiente de Tous.

Referències modifica

  1. Universitat de València, Avenc de l'Infern
  2. «Ciutat històrica». Ajuntament de Tous. Arxivat de l'original el 2011-09-03. [Consulta: 15 febrer 2015].
  3. Ventura Conejero, Agustí «Alguns topònims històrics de la governació, terme general i particular de la ciutat de Xàtiva». Butlletí interior. Societat d'Onomàstica, 70/71, 1997, pàg. 1208. Arxivat de l'original el 2016-03-03 [Consulta: 15 febrer 2015].
  4. Junta Electoral Central «Resolución de 17 de septiembre de 2019, de la Presidencia de la Junta Electoral Central, por la que se procede a la publicación del resumen de los resultados de las elecciones locales convocadas por Real Decreto 209/2019, de 1 de abril, y celebradas el 26 de mayo de 2019, según los datos que figuran en las actas de proclamación remitidas por cada una de las Juntas Electorales de Zona. Provincias: Toledo, Valencia, Valladolid, Zamora, Zaragoza, Ceuta y Melilla». Butlletí Oficial de l'Estat, 235, 30-09-2019, pàg. 107.533 [Consulta: 29 abril 2020].
  5. Junta Electoral de Zona de Xàtiva «Edicto de la Junta Electoral de Zona de Xàtiva sobre proclamación de candidaturas a las elecciones Locales convocadas el 26 de mayo de 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [València], 82, 30-04-2019, pàg. 154 [Consulta: 26 març 2020].
  6. Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a Tous», 26-05-2019. [Consulta: 31 març 2020].
  7. 7,0 7,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Tous. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 27 novembre 2020].

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tous