Gavarda

municipi del País Valencià

Gavarda és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Ribera Alta. Limita amb Alberic, Alcàntera de Xúquer, Antella, Beneixida, Càrcer i Castelló de la Ribera.

Infotaula de geografia políticaGavarda
Escut d'armes
Escut d'armes
Gavarda. Entrada des de Beneixida 2.jpg
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Localització de Gavarda respecte del País Valencià.png Modifica el valor a Wikidata
 39° 05′ 29″ N, 0° 33′ 35″ O / 39.091388888889°N,0.55972222222222°O / 39.091388888889; -0.55972222222222Coord.: 39° 05′ 29″ N, 0° 33′ 35″ O / 39.091388888889°N,0.55972222222222°O / 39.091388888889; -0.55972222222222
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
Provínciaprovíncia de València
ComarquesRibera Alta Modifica el valor a Wikidata
Població
Total1.042 (2020) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat133,76 hab/km²
GentiliciGavardí, gavardina Modifica el valor a Wikidata
Predomini lingüísticValencià
Geografia
Superfície7,79 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud40 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialAlzira
Dades històriques
PatrociniVicenç d'Osca Modifica el valor a Wikidata
Festa patronalPrimer cap de setmana després de Pasqua
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataVicente José Mompó Aledo Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal46267 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi de municipi INE46130 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis46130 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webgavarda.es Modifica el valor a Wikidata

GeografiaModifica

La superfície del terme és plana, excepte la part nord i nord-est que és una petita zona muntanyenca, on es troba el municipi nou de Gavarda, amb altures màximes de 150 m, amb les denominacions de Lloma Teixonera, Lloma Plana i Bateria. El terme municipal està situat a la vora del Xúquer, en la zona sud-oest de la comarca. El riu juntament amb la Séquia Reial del Xúquer envolten el poble.

HistòriaModifica

Alqueria musulmana que després de l'ocupació cristiana va veure com Jaume I, repartia quatre jovades de terra a cadascú de sis dels seus lloctinents i la donà a poblar a catorze cristians. El 1364, Olfo de Pròxida va adquirir-la i en 1432, Alfons V va donar la jurisdicció civil i criminal als successors d'aquell.

En 1612, després de l'expulsió morisca, el duc de l'Infantat, va donar carta pobla a 30 cristians vells; a principis del segle xix produïa arròs, seda, blat, oli, vi, melons i altres fruites i hortalisses, a més a més comptava amb dues pedreres; a conseqüència de la "pantanà" del 1982 el poble fou construït de bell nou en cotes properes més elevades; si bé encara romanen un bon nombre d'habitants a l'antiga Gavarda.

DemografiaModifica

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2007 2019
1.270 1.276 1.304 1.268 1.244 1.237 1.196 1.178 1.174 1.171 1.038

EconomiaModifica

L'agricultura és l'activitat més important. Està basada en el cultiu i el comerç de la mandarina i la taronja. També hi ha cultius d'horta tradicional i només queden algunes oliveres i garroferes. A partir dels anys 60 del passat segle començà una important crisi, i l'agricultura entrà en un període de recessió. Ara es troba en una fase de transformació. Pel que fa a la indústria, es reduïx a l'envasat i la comercialització de les fruites i hortalisses i taronges i també existix indústria tèxtil.

Política i GovernModifica

Composició de la Corporació MunicipalModifica

El Ple de l'Ajuntament està format per 9 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 7 regidors del Partit Popular (PP) i 2 de Compromís per Gavarda (Compromís).

 
Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Gavarda

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Popular   Vicente José Mompó Aledo 504 69,61% 7 ( +1)
Compromís per Gavarda   Francisco Sancho Prieto 158 21,82% 2 ( )
Altres candidatures[a]   61 8,43% 0 (  -1)
Vots en blanc   1 0,14%
Total vots vàlids i regidors 724 100 % 9
Vots nuls 3 0,41%
Participació (vots vàlids més nuls) 727 84,34%**
Abstenció 135* 15,66%**
Total cens electoral 862* 100 %**
Alcalde: Vicente José Mompó Aledo (PP) (15/06/2019)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors
Fonts: JEC,[1] JEZ Xàtiva,[2] Periòdic Ara.[3]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

AlcaldiaModifica

Des de 2011 l'alcalde de Gavarda és Vicente José Mompó Aledo (PP).[4]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Vicente Benacloche Guillem PSPV-PSOE 19/04/1979 --
1983–1987 Vicente Benacloche Guillem PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987–1991 Vicente Benacloche Guillem IxP[b] 30/06/1987 --
1991–1995 Vicente Benacloche Guillem PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995–1999 Vicente Benacloche Guillem PSPV-PSOE 17/06/1995 --
1999–2003 José Luis Núñez Domínguez
Pere Lluís Muñoz Femenia
PP
Bloc-Verds
03/07/1999
24/07/2001
Pacte de Govern
--
2003–2007 Pere Lluís Muñoz Femenia Bloc-EV 14/06/2003 --
2007–2011 Adela Martínez Corbí
Pere Lluís Muñoz Femenia
Adela Martínez Corbí
IxG[c]
Bloc
IxG
16/06/2007
27/06/2009
18/08/2010
Pacte de Govern Bloc+IxG
Moció de censura IxG+PSPV+PP
--
2011–2015 Vicente José Mompó Aledo PP 11/06/2011 --
2015–2019 Vicente José Mompó Aledo PP 13/06/2015 --
Des de 2019 Vicente José Mompó Aledo PP 15/06/2019 --
Fonts: Generalitat Valenciana[4]

MonumentsModifica

 
Església de Gavarda
 
Pont del Rei
 
La Bateria
 
El Pont de ferro
  • Església de Sant Joan Baptista i Sant Antoni. L'Església parroquial del nucli antic de Gavarda va ser construïda en 1870. És d'una sola nau amb capelles laterals. Destaca damunt de la portada una torre rematada per una escultura de Sant Antoni.
  • Pont del Rei. Construcció de finals del segle xviii (1786), és el fruit d'un projecte de noves vies de comunicació del regnat de Carles III, el primer intent de construir una carretera sobre el riu Xúquer. Se situa a l'esquerra de l'autovia València-Albacete poc abans de travessar el riu Xúquer. La seua construcció és conseqüència de la creació del denominat Nou Camí ral, obert entre els anys 1765 i 1778.
  • La Bateria. Són les restes d'una fortificació del segle xviii, reutilitzada durant la guerra de la Independència. La seva planta és quadrada, amb torretes semicirculars en els cantons, amb contraforts de 0,95 m d'alçada i 0,62 m d'amplària en la base i 0,30 m en la part superior. L'amplària mitjana dels murs és de 0,60 m.
  • Pont de Ferro. És de principis del segle xx (1917). Sobre ell passa la carretera Real de València a Albacete dintre de l'itinerari de la N-340 entre Gavarda i Beneixida. Posseïx un arc de ferro de 70 m de llum i 137 m de longitud. Va ser construït per l'empresa Maquinista Terrestre y Marítima per a travessar el riu Xúquer.

FestesModifica

  • Festes de Sant Antoni. El 17 de gener es crema una gran foguera a la plaça.
  • Festes majors a Sant Vicent i la Immaculada Concepció. Se celebren el cap de setmana després de Pasqua. Hi ha tres nits de festa amb tres dies plens d'activitats per a tots: Les "mascletaes", els focs d'artifici, balls amb orquestra, el teatre infantil, les cercaviles i el festival de bandes de música són elements principals.
  • Ball de Pinyata. És el carnestoltes de Gavarda. S'organitza el dissabte després del Dimecres de Cendra.

GastronomiaModifica

Els arrossos, al forn, en paella o amb fesols i naps, i l'arnadí, les coques de cacau i les cristines hi són els menjars tradicionals.

NotesModifica

  1. També participaren a les eleccions municipals de 2019: Partit Socialista del País Valencià-PSOE (PSPV-PSOE) (61 vots, 8,43%).
  2. IxP és l'acrònim d'Independents pel Poble.
  3. IxG és l'acrònim d'Independents per Gavarda.

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gavarda