Catadau

municipi del País Valencià

Catadau és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Ribera Alta.

Plantilla:Infotaula geografia políticaCatadau
Imatge

Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 39° 16′ 33″ N, 0° 34′ 11″ O / 39.275833333333°N,0.56972222222222°O / 39.275833333333; -0.56972222222222
EstatEspanya
Comunitat autònomaPaís Valencià
Provínciaprovíncia de València
Comarcala Ribera Alta Modifica el valor a Wikidata
CapitalCatadau Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població2.939 (2023) Modifica el valor a Wikidata (82,79 hab./km²)
Gentilicicatadauina, catadauí Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà (predomini lingüístic) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície35,5 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud94 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialPicassent
Dades històriques
PatrociniSant Pere Modifica el valor a Wikidata
Festa patronalSegona setmana d'agost
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataHèctor Roig Roig Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal46196 Modifica el valor a Wikidata
Codi INE46093 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis46093 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webcatadau.es Modifica el valor a Wikidata

El gentilici, segons Sanchis i Guarner (Els pobles valencians parlen els uns dels altres), és catauïns; l'Acadèmia Valenciana de la Llengua indica catadauïns.[1]

Limita amb Alfarb, Carlet, Llombai i Tous (a la mateixa comarca); i amb Dosaigües (a la Foia de Bunyol).

Geografia modifica

El terme ocupa 35 km² de la Vall dels Alcalans, se situa a l'oest del Magre; l'orografia és accidentada per diferents serres on abunden les pinedes; la principal altura és el Matamont (512 m); dins el terme hi ha, a més, el caseriu del Poblenou, Los Rosales, La Lloma Molina i la Lloma Paga.

Història modifica

Tot i que a la cova de l'Avellanera hi ha algunes restes prehistòriques, la primera prova de població és una antiga alqueria islàmica el nom de la qual prové de l'àrab Catadaur que significaria "propietat del Daur".

En 1238, Jaume I fa donació de Catadau, Vall d'Alcalano i Alumber (Llombai) a Guillem de Galaubia i així queda reflectit en el Llibre del Repartiment. En 1357 va comprar-lo Roman de Riusec i després passà successivament als Centelles i als Borja dintre del marquesat de Llombai. En 1522 fou saquejat pels agermanats d'Alzira. En 1609, segons el Cens de Caracena, comptava amb 130 cases de moriscos, l'expulsió dels quals va produir la despoblació de Catadau fins al 1611 en què es va concedir carta pobla: l'1 de juny de 1611 s'hi assentaren quaranta-dos noves famílies procedents d'àrees pròximes mitjançant establiments emfitèutics.

Entre els anys 1705 i 1707 (Guerra de Successió Espanyola) els seus habitants no van satisfer les seues càrregues senyorials; va ser després de la recuperació del control borbònic (Batalla d'Almansa) quan s'hi va restablir l'orde, encara que l'activitat dels miquelets austriacistes degué continuar fins a 1714. La repressió borbònica es va concentrar en aquells llauradors que exerciren càrrecs municipals durant la contesa. Des d'aleshores, els oficials municipals varen ser més estretament vigilats per la senyoria.[2]

La continuïtat del règim senyorial durant el segle xviii va ser una realitat cada volta més qüestionada. Els fraus en la partició de collites i les rompudes sense permís s'hi troben àmpliament documentades durant aquell segle de creixement demogràfic sostingut. Enmig d'un clima d'oposició antisenyorial, l'any 1733 els veïns de Catadau mamprengueren un llarguíssim plet contra el duc de Gandia i marqués de Llombai per a la incorporació del Marquesat a la Corona, que més tard abandonarien el veïns de Llombai i d'Alfarb. El litigi acabà el 1806 amb la segregació de Catadau del Marquesat i la seua incorporació a la Corona. Catadau recuperava així el domini directe de les terres i la Corona rescatava la jurisdicció, les regalies i el terç delme.[3]

En 1843 la seua parròquia va aconseguir la independència de la de Llombai. El 22 de juny de 1851 el Diario Mercantil de Valencia informava del bateig en l'església de Catadau d'una xiqueta, Luisa Boulet y Vera, filla dels marquesos de Liédena, que residien a Catadau i estaven emparentats amb la família reial. A Catadau també va nàixer el 1830 Joaquín Rodríguez Valcárcel del Castillo, comte de Pestagua, diputat moderat i militar. L'aveïnament d'aristòcrates sembla ser, en part, conseqüència de l'esmentat procés judicial d'incorporació a la Corona.

Demografia modifica

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2007
2.230 2.201 2.225 2.189 2.273 2.345 2.371 2.487 2.578 2.619

Economia modifica

L'agricultura és el principal fonament de l'economia local, el secà dona garrofera, vinya, olivera i ametler; el regadiu, cítrics, hortalisses i fruiters. Hi és important també la ramaderia (bestiar boví i porcí) i l'avicultura.

Política i Govern modifica

Composició de la Corporació Municipal modifica

El Ple de l'Ajuntament està format per 11 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 4 regidors del Partit Popular (PP), 4 d'Independents per Catadau (IPC) i 3 de Compromís per Catadau (Compromís).

 
Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Catadau

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Popular   Oreto Miquel Miguel 570 34,13% 4 ( -1)
Independents per Catadau[a] Manuel Enrique Bono Donat 547 32,75% 4 ( +1)
Compromís per Catadau   Hèctor Roig Roig 540 32,344% 3 ( )
Vots en blanc   13 0,78%
Total vots vàlids i regidors 1.673 100 % 11
Vots nuls 21 1,24%
Participació (vots vàlids més nuls) 1.691 78,29%**
Abstenció 469* 21,71%**
Total cens electoral 2.160* 100 %**
Alcalde: Hèctor Roig Roig (Compromís) (15/06/2019)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (7 vots: 4 d'Independents per Catadau i 3 de Compromís[5])
Fonts: JEC,[6] JEZ València.[7] M. Interior,[8] Periòdic Ara.[9]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes modifica

Des de 2017 l'alcalde de Catadau és Hèctor Roig Roig (Compromís).[10][11]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Vicente Bono Gimeno PSPV-PSOE 19/04/1979 --
1983–1987 Vicent Bono Zapata AP-PDP-UL-UV 28/05/1983 --
1987–1991 Celestino Llorens Sanz AP 30/06/1987 --
1991–1995 Celestino Llorens Sanz PP 15/06/1991 --
1995–1999 Rafael Pellicer Esteve PP 17/06/1995 --
1999–2003 Rafael Pellicer Esteve PP 03/07/1999 --
2003–2007 Rafael Pellicer Esteve PP 14/06/2003 --
2007–2011 Rafael Pellicer Esteve PP 16/06/2007 --
2011–2015 Pedro Juan Bisbal Oltra PP 11/06/2011 --
2015–2019 Manuel Enrique Bono Donat
Hèctor Roig Roig
PSPV-PSOE
Compromís
13/06/2015
26/05/2017
Pacte de govern
--
2019-2023 Hèctor Roig Roig Compromís 15/06/2019 --
Des de 2023 n/d n/d 17/06/2023 --
Fonts: Generalitat Valenciana[11]

Monuments modifica

 
Façana de l'església de Catadau
  • Església de Sant Pere Apòstol. Edificada en 1730 sobre una antiga mesquita.
  • Centre Catòlic Social de Catadau, d'Enric Viedma i Vidal.
  • Castell de Catadau. Es tracta d'una casa construïda sobre les restes d'una possible muralla per a defensar la població de Catadau durant l'època medieval, o bé d'alguna torre o petita fortificació. Les restes que s'han conservat són molt poques; malgrat això, s'hi pot distingir un llenç de mur, construït a base de maçoneria i argamassa.

Festes modifica

  • Festes Majors. En honor de Santa Bàrbara i la Divina Aurora, en la primera setmana d'agost.

Fills il·lustres modifica

Notes modifica

  1. L'agrupació del PSPV de Catadau, tras la expulsió de l'exalcalde Manolo Bono, crearen la marca Independents per Catadau (IPC) per a concórrer a les eleccions de 2019.[4]

Referències modifica

  1. Entrada «catadauí» en el Diccionari normatiu valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua
  2. Ardit, Manuel (2004). Creixement econòmic i conflicte social. La foia de Llombai entre els segles xiii i xix. Catarroja - Barcelona: Editorial Afers, pàgina 512.
  3. Ardit, Manuel (2004). Creixement econòmic i conflicte social. La foia de Llombai entre els segles xiii i xix. Catarroja - Barcelona: Editorial Afers, pàgina 591.
  4. A.C «La candidatura del PSPV de Catadau se transforma en una lista independiente tras la expulsión de Bono». Levante-EMV, 17-04-2019.
  5. Redacció «Héctor Roig, proclamat alcalde de Catadau per a la legislatura 2019-2023». www.riberatelevisio.com, 15-06-2019.
  6. Junta Electoral Central «Resolución de 17 de septiembre de 2019, de la Presidencia de la Junta Electoral Central, por la que se procede a la publicación del resumen de los resultados de las elecciones locales convocadas por Real Decreto 209/2019, de 1 de abril, y celebradas el 26 de mayo de 2019, según los datos que figuran en las actas de proclamación remitidas por cada una de las Juntas Electorales de Zona. Provincias: Toledo, Valencia, Valladolid, Zamora, Zaragoza, Ceuta y Melilla». Butlletí Oficial de l'Estat, 235, 30-09-2019, pàg. 107.504 [Consulta: 29 abril 2020].
  7. Junta Electoral de la Zona de València «Edicto de la Junta Electoral de Zona de Valencia sobre candidaturas proclamadas para las Elecciones Locales 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [València], 82, 30-04-2019, pàg. 96 [Consulta: 16 juny 2019].
  8. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals - Eleccions locals 2019». Arxivat de l'original el 25 de juny 2019. [Consulta: 2 agost 2019].
  9. Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a Catadu», 26-05-2019. [Consulta: 1r agost 2019].
  10. Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 juliol 2015].
  11. 11,0 11,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Catadau. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1r setembre 2015].

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Catadau