Obre el menú principal

Picassent és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Sud. Limita amb Alcàsser, Silla i Torrent (a la comarca de l'Horta); amb Alfarb, Benifaió, Llombai i Montserrat (a la Ribera Alta) i amb Almussafes (a la Ribera Baixa).

Infotaula de geografia políticaPicassent
Escut de Picassent.svg
OrangeTreesPicassent.jpg

Localització
Localització de Picassent respecte del País Valencià.png
 39° 21′ 42″ N, 0° 27′ 43″ O / 39.3617446°N,0.4618265°O / 39.3617446; -0.4618265
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
ProvínciaValència
ComarcaHorta Sud
Població
Total 20.709 (2018)
• Densitat 241,42 hab/km²
Gentilici Picassentí, picassentina
Predomini lingüístic Valencià
Geografia
Superfície 85,78 km²
Altitud 50 m
Limita amb
Partit judicial Picassent
Història i celebracions
Dia festiu
Dia de mercat Dimecres i dissabte
Festa major 8 de setembre
Organització política
• Alcalde María Concepción García Ferrer
Identificador descriptiu
Codi postal 46220
Fus horari
Codi de municipi INE 46194
Codi ARGOS de municipis 46194
Altres

Lloc web Lloc web
Modifica les dades a Wikidata

GeografiaModifica

El paisatge de Picassent destaca per la presència de llomes i tossals. L'orografia presenta tres unitats geològiques diferents: al sud-oest, els materials cretàcics de l'anticlinal del Besori que donen el paisatge més abrupte del terme; de nord-oest a sud-est, els alterons miocens formen una dorsal que des dels Racons passant per les penyes Males i l'Alter, arriba fins a Espioca, i en tercer lloc, els materials quaternaris que formen la depressió Devadillo-Terrabona i els plans del nord-est del terme: els Garroferals, els Olivars... A l'oest del terme hi ha l'aflorament dels algeps de Millerola, l'explotació dels quals és molt antiga. L'alabastre que adorna la façana del palau del Marqués de Dosaigües de València procedeix de les seues pedreres. El barranc de Picassent drena la part nord del terme i el barranc Fondo la part més meridional. Tots dos desaigüen a l'Albufera.

HistòriaModifica

Al seu terme hi ha restes del Bronze valencià (Molló de l'Almud i Avenc de l'Àguila) i de l'època romana (Mas dels Foressos). Tant el poble com els llocs, actualment despoblats, de Millerola i Espioca, que conserva una torre d'època islàmica, van ser en el seu origen alqueries musulmanes.

El 1237, Jaume I va donar el lloc a Roderic Sabata, a qui va succeir el seu fill Eiximén. Restà despoblat de musulmans després del 1248 però, a causa del fracàs de la repoblació de cristians, el senyor hagué d'admetre de bell nou a la població islàmica. Agnès Ximénez Sabata heretà el senyoriu i va transmetre'l a son fill Ferran d'Aragó, bastard de Pere III, qui va vendre'l a Raimon Boïl, el 1347, aquesta família senyoreja el lloc fins que el 1367 passà als Castellà que el 1451 compraren Espioca. Raimon Castellà va vendre el senyoriu a Raimon Peixó, l'any 1511. Un segle després, el 1611, després de l'expulsió dels moriscs (160 cases l'any 1609, segons el Cens de Caracena), el senyor Pere Maça, duc de Mandas, atorgà carta de població als nous habitants, en què s'especifica l'obligació de residir al lloc cinc anys com a mínim, la reserva de jurisdicció, l'establiment de les regalies i la partició de fruits i ramats; després de la guerra de Successió, n'adquirí la propietat el marquès de Dosaigües, qui va mantenir-la fins a l'abolició dels senyorius, en 1814. Segons Cavanilles, Picassent registrava 381 cases cap al 1794, mentre que mitja centúria després, segons Pascual Madoz, Picassent tenia 500 cases,[1] és a dir, entre 2000 i 2500 habitants.

Els últims anys, s'han descobert passadissos baix de terra, que serveien per a fugir de la zona de dalt del poble fins al barranc sense ser descoberts. Anaven des d'un lloc de dalt de les actuals vies del tren, fins a l'ermita, i des de ahí, fins al barranc

EconomiaModifica

 
Recol·lectores de cebes prop de la Torre Espioca, 1947

Antigament hi predominaven els conreus de secà. Però, la construcció de la Séquia Reial del Xúquer a finals del segle XVII transformà en regadiu les terres de llevant del terme. El paisatge agrari actual és un tarongerar continu; per la qual cosa, Picassent es pot considerar una població fonamentalment agrícola. Com ja apareix a les observacions de Cavanilles: garroferes, a les partides del Devadillo i Terrabona, vinyes, oliveres, blat, entre altres.

Prova d'això són els esdeveniments de la Fira Agrícola i Comercial que s'organitza anualment al mes de setembre i el Congrés Citrícola, fòrum de transmissions de les últimes tecnologies aplicables als cítrics.

Formen també part de l'economia picassentina el comerç, els serveis, la construcció i la indústria. Picassent té un polígon industrial important que posseeix al voltant de 100 empreses. En l'actualitat està en procés d'expansió i compta amb un altre de nova creació.

DemografiaModifica

La següent taula mostra l'esdevenir demogràfic del municipi al llarg de l'època estadística:

Evolució demogràfica de Picassent
1857 1887 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 1996 2001 2006 2007 2008 2009 2012
2.643 3.313 4.052 4.500 4.898 5.322 6.007 6.974 8.433 11.143 13.691 14.604 15.438 16.333 17.848 18.556 19.385 19.786 20.265

Política i governModifica

Composició de la Corporació MunicipalModifica

El Ple de l'ajuntament està format per 21 regidors: 12 del Partit Socialista del País Valencià, 4 del Partit Popular, 2 de Compromís, 2 de Ciutadans i 1 Unides Podem - Esquerra Unida.

 
Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Picassent

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Socialista del País Valencià-PSOE   Conxa García Ferrer 5.325 55,42% 12 ( -1)
Partit Popular de la Comunitat Valenciana   María Amparo Crespo Palacios 1.743 18,14% 4 ( +0)
Compromís per Picassent   Trinidad Carballo Romasanta 970 10,10% 2 ( +0)
Ciutadans - Partit de la Ciutadania   Juan Manuel Bernal Moreno 951 9,90% 2 ( +1)
Unides Podem - Esquerra Unida   Juan Francisco Albert Guerrero 532 5,54% 1 ( +0)
Vots en blanc   87 0,91%
Total vots vàlids i regidors 9.608 100 % 21
Vots nuls 64 0,66%**
Participació (vots vàlids més nuls) 9.672 60,73%**
Abstenció 6.254* 39,27%**
Total cens electoral 15.926* 100 %**
Alcaldessa: Conxa García Ferrer (PSPV) (15/06/2019)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors
Fonts: http://www.municipals.cat/municipals2019/municipi/46194/picassent
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

AlcaldesModifica

Des de 2003 l'alcaldessa de Picassent és Conxa García Ferrer de PSPV.[2][3]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Julián Crespo Santamargarita
Francisco López Campos
PSPV-PSOE
PSPV-PSOE
19/04/1979
02/04/1982
n/d
--
1983 - 1987 Francisco López Campos PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987 - 1991 Francisca Hidalgo Aguado
Vallivana Romaguera Ferrandis
PSPV-PSOE
EUPV
30/06/1987
25/11/1988
Moció de censura
--
1991 - 1995 Vicente Bta. Tarazona Fortuny PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995 - 1999 Juan Carlos Herrero de Lara PP 17/06/1995 --
1999 - 2003 Juan Carlos Herrero de Lara PP 03/07/1999 --
2003 - 2007 Conxa García Ferrer PSPV-PSOE 14/06/2003 --
2007 - 2011 Conxa García Ferrer PSPV-PSOE 16/06/2007 --
2011 - 2015 Conxa García Ferrer PSPV-PSOE 11/06/2011 --
2015 - 2019 Conxa García Ferrer PSPV-PSOE 13/06/2015 --
Des de 2019 Conxa García Ferrer PSPV-PSOE 15/06/2019 --
Fonts: Generalitat Valenciana[3]

Alguns dels alcaldes de Picassent, abans de 1979:

MonumentsModifica

Llocs d'interésModifica

  • L'Avenc de l'Àguila. La cavitat està situada en la partida de Terrabona. En aquesta partida, juntament amb les de Soroixa, Millerola i Devadillo destaquen els Alts de la Guatleta, l'Almud, el Besori, entre altres. L'avenc presenta una boca semicircular de 3m de llarg i a l'interior hi ha diversos pous que condueixen a galeries, una de les quals comunica amb la Cova de la Serp.
  • En el paratge natural de Millerola es troba el Clot de les tortugues, hui en dia convertit en lloc d'esplai.
  • Està marcat el sender PR-CV 404 també conegut com a Font de l'Omet - Clot de les Tortugues, és un sender circular de 14,3 km.[7]
  • Pedreres de Millerola és l'alabastre que adorna la façana del Palau del marqués de Dosaigües de València.

Festes i celebracionsModifica

L'any 1957, amb motiu de la Coronació pontifícia de la Mare de Déu, es declarà oficialment la Mare de Déu de Vallivana com a patrona del poble de Picassent i la data de l'esdeveniment és el 8 de setembre. Quan arriba el dia de la festa es mostra gran alegria dinant en família. Un exemple de menjar típic és la picadeta (aperitiu), la sopa rellena (coneguda com a sopa de novia, coberta o de menudillos) i les pilotes dolces (fetes d'ametlla). L'endemà se celebra la festa del Santíssim Crist.

En les festes majors es representa al carrer la típica dansa pírrica i guerrera del Ball de Bastonots i també es fan partides de pilota valenciana. Els personatges bíblics que apareixen en la processó són Noè representat per "l'agüelo Colomet", l'home del sol que simbolitza Josuè, els apòstols i els evangelistes, Adam i Eva, les quatre heroïnes, "la parreta", els cirialots, etc.

Amb motiu de la festivitat de Sant Cristòfol, el 10 de juliol, Picassent celebra les tradicionals festes de bous.

Finalment, com a tot València, al mes de març se celebren les Falles.

CulturaModifica

Des de 2005, se celebra anualment el Festival de Cinema en valencià Inquiet. I al mes de febrer el Kafre Teatre, amb variades actuacions de l'escena valenciana.

Mitjans de comunicacióModifica

El municipi de Picassent compta amb una emissora local de caràcter municipal, Ràdio l'Om, que va començar les seues emissions el 14 de desembre de 1998. La seua programació està composta per espais informatius i musicals, molts dels quals estan realitzats pels propis habitants del municipi en qualitat de col·laboradors. Des de 2010 pot sintonitzar-se al dial 94.7 FM.

Des de juny de 2012, Picassent compta amb un diari digital d'actualitat local, Picassent21.

ReferènciesModifica

  1. Madoz, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de ultramar ( PDF) (en castellà). Vol. XIII (PHORNACIS - SAZUNS), 1849, p. 885 pàgines [Consulta: 22 juny del 2017]. 
  2. Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 juliol 2015].
  3. 3,0 3,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Picassent. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1r setembre 2015].
  4. «Dirección General de Patrimonio Cultural». eduwp.edu.gva.es. [Consulta: 1r gener 2017].
  5. «Dirección General de Patrimonio Cultural». eduwp.edu.gva.es. [Consulta: 2 gener 2017].
  6. «Iglesia Parroquial de La Milagrosa». Eduwp.edu.gva.es. [Consulta: 2 gener 2017].
  7. «PR-CV 404» (en es-es). [Consulta: 22 novembre 2017].

Enllaços externsModifica

  A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Picassent
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Picassent