Eva
Segons el Gènesi, Eva (en hebreu חַוָּה -en transliteració, ħau̯ˈwāh; en transcripció, Ħauwà; hebreu modern: Ħavà-, en àrab حواء Hawwa, en grec antic Εὕα i en llatí Ēva, Hēva[1]) fou la primera dona i com a tal és acceptada pel judaisme, pel cristianisme, per l'islam i per altres religions menors.
 La Creació d'Eva, de Michelangelo Buonarroti, fresc de la Capella Sixtina | |
| Nom original | (he) חַוָּה (ar) حَوَّاء  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | hebreu: חַוָּה -en transliteració, ħau̯ˈwāh; en transcripció, Ħauwà; hebreu modern: Ħavà. Àrab:حواء Hawwa. Grec antic: Εὕα. Llatí: Ēva, Hēva 3760 aC Jardí de l'Edèn |
| Mort | valor desconegut |
| Lloc d'enterrament | Segons la tradició jueva: Cova dels Patriarques (Hebron, Cisjordània); tradició islàmica: Tomba d'Eva (Jeddah, Aràbia Saudí) |
| Dades personals | |
| Conegut per | Per al Cristianisme, creada per Déu, esposà Adam i fou mare de Caín, Abel i Set |
| primera dona | |
| Celebració | Judaisme, Església Catòlica, Església Ortodoxa, esglésies orientals, esglésies protestants, Islam (n'és profeta), Fe Baha'i, Rastafari |
| Festivitat | 24 de desembre |
| Iconografia | Despullada o vestida amb fulles; al costat de l'arbre, essent temptada per la serp; amb Adam; essent creat per Déu |
| Família | |
| Cònjuge | Adam |
| Fills | Caín, Abel i Set |
| Pares | cap valor , cap valor |
Narració bíblicaModifica
D'acord amb la narració bíblica, Déu va crear l'home, Adam, i el va posar al Jardí de l'Edèn, on vivia feliç i no s'havia de preocupar per a res. Aviat, però, començà a sentir-se sol i pregà per tenir companyia. Aleshores, Déu li infongué un son profund, li va arrencar una costella i va crear una dona. En despertar-se, Adam va alegrar-se molt i va posar-li el nom d'Eva, que significa vivent.
Satanàs, un àngel expulsat del cel per Déu, va enganyar Eva qui va convèncer Adam per menjar d'un arbre que els estava prohibit de menjar-ne els fruits.
Aleshores van ser expulsats del jardí de l'Edèn i condemnats a sofrir malalties, dolors, patiments per guanyar-se l'aliment i a envellir i morir. A més, Déu va condemnar totes les dones a patir durant l'embaràs, parir amb dolor i sentir-se atretes pels homes de manera que aquests les dominessin.
Segons el Gènesi, Eva i Adam van ser pares de:
- Caín
- Abel
- Set,[2] fet a la seva imatge, de qui provindria tota la humanitat, ja que és l'avantpassat de Noè.
Van tenir molts altres fills i filles dels qui la Bíblia no n'esmenta el nom.
El Llibre dels Jubileus (segle ii aC) anomena els noms de dues filles d'Adam i Eva:
Lectura de la història d'EvaModifica
Aquesta història pot tenir diverses interpretacions segons la lectura que se'n faci doncs el Gènesi és un llibre format a partir de la unió de diverses fonts i per tant el to canvia molt d'un passatge a un altre:
La Creació d'EvaModifica
Durant segles s'ha usat el fet que Eva nasqués d'una costella d'Adam com a argument per justificar la supremacia masculina, així volguda per Déu i per tant per no criticar les estructures patriarcals. Una altra lectura, però, es fixa justament que Eva va néixer d'un ésser humà, amb ànima, en comparació amb Adam que va sorgir del fang. Per tant Eva estaria més a prop de Déu, en el mateix sentit que Maria, mare de Jesús.
El pecat originalModifica
Un altre punt conflictiu és el paper d'Eva com a temptadora (per tant, font de tot mal perquè causa l'expulsió del Paradís) o com a amant del coneixement, que prova el fruit malgrat el tabú per saber quin és el bé i quin el mal. És a dir, renuncia a la immortalitat per accedir al saber. De fet, a l'Islam la serp tempta alhora els dos i no només a Eva.
Eva va ser induïda per la serp i per al catolicisme això explica el pecat original, que ha de ser rentat amb el baptisme. Si tota la humanitat és descendent d'Eva i ella va pecar, la resta va heretar aquesta falta moral. És un símbol de la imperfecció humana, que el sagrament neteja.
A partir d'ésser batejada, cada persona és lliure de triar el seu camí i seguir sense pecat o no. Aquesta doctrina està negada per diverses esglésies i grups religiosos, que sostenen que no es poden transmetre els pecats de pares a fills.
GaleriaModifica
Mosaic d'Eva a l'església de Dormition, Jerusalem
Creació d'Eva a partir d'una costella d'Adam
Eva a Autun, Musée Rolin, Gislebertus
Eva i la serp a la Biblia Pauperum
Creació d'Eva al sostre de la Capella Sixtina, Michelangelo
Adam, Eva i la serp representada com una dona a la Catedral de Notre Dame, Paris
Creació d'Eva a la catedral d'Orvieto, Itàlia
Eva, Hubert van Eyck 1426-1432
Eva i la serp segons Jean Agélou (1878-1921); antiga fotografia artística
Eva i Adam segons Ludwig Krug, Nuremberg 1514
Eva després de la caiguda, Alexandre Cabanel
Eva a un fresc de l'església de St. Jakob a Wasserburg am Inn, Alemanya
.jpg)
ReferènciesModifica
Vegeu tambéModifica
- Creació segons el Gènesi
- Pandora
- Eva, opereta de Giovanni Mascetti.
- Elvira Andreani
- El Paradís perdut
Enllaços externsModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eva |