Viquipèdia

Eva

personatge bíblic
Aquest article tracta sobre el personatge bíblic. Si cerqueu la pel·lícula, vegeu «EVA (pel·lícula de 2011)».

Segons el Gènesi, Eva (en hebreu חַוָּה -en transliteració, ħau̯ˈwāh; en transcripció, Ħauwà; hebreu modern: Ħavà-, en àrab حواء Hawwa, en grec antic Εὕα i en llatí Ēva, Hēva[1]) fou la primera dona i com a tal és acceptada pel judaisme, pel cristianisme, per l'islam i per altres religions menors.

Infotaula de personaEva
CreacionEva.jpg
La Creació d'Eva, de Michelangelo Buonarroti, fresc de la Capella Sixtina
Nom original(he) חַוָּה‬
(ar) حَوَّاء‎ Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementhebreu: חַוָּה -en transliteració, ħau̯ˈwāh; en transcripció, Ħauwà; hebreu modern: Ħavà. Àrab:حواء Hawwa. Grec antic: Εὕα. Llatí: Ēva, Hēva
3760 aC Modifica el valor a Wikidata
Jardí de l'Edèn Modifica el valor a Wikidata
Mortvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentSegons la tradició jueva: Cova dels Patriarques (Hebron, Cisjordània); tradició islàmica: Tomba d'Eva (Jeddah, Aràbia Saudí) 
Dades personals
Conegut perPer al Cristianisme, creada per Déu, esposà Adam i fou mare de Caín, Abel i Set
primera dona
CelebracióJudaisme, Església Catòlica, Església Ortodoxa, esglésies orientals, esglésies protestants, Islam (n'és profeta), Fe Baha'i, Rastafari
Festivitat24 de desembre
IconografiaDespullada o vestida amb fulles; al costat de l'arbre, essent temptada per la serp; amb Adam; essent creat per Déu
Família
CònjugeAdam Modifica el valor a Wikidata
FillsCaín, Abel i Set
Parescap valor Modifica el valor a Wikidata i cap valor Modifica el valor a Wikidata

Narració bíblicaModifica

D'acord amb la narració bíblica, Déu va crear l'home, Adam, i el va posar al Jardí de l'Edèn, on vivia feliç i no s'havia de preocupar per a res. Aviat, però, començà a sentir-se sol i pregà per tenir companyia. Aleshores, Déu li infongué un son profund, li va arrencar una costella i va crear una dona. En despertar-se, Adam va alegrar-se molt i va posar-li el nom d'Eva, que significa vivent.

Satanàs, un àngel expulsat del cel per Déu, va enganyar Eva qui va convèncer Adam per menjar d'un arbre que els estava prohibit de menjar-ne els fruits.

Aleshores van ser expulsats del jardí de l'Edèn i condemnats a sofrir malalties, dolors, patiments per guanyar-se l'aliment i a envellir i morir. A més, Déu va condemnar totes les dones a patir durant l'embaràs, parir amb dolor i sentir-se atretes pels homes de manera que aquests les dominessin.

Segons el Gènesi, Eva i Adam van ser pares de:

  • Caín
  • Abel
  • Set,[2] fet a la seva imatge, de qui provindria tota la humanitat, ja que és l'avantpassat de Noè.

Van tenir molts altres fills i filles dels qui la Bíblia no n'esmenta el nom.

El Llibre dels Jubileus (segle ii aC) anomena els noms de dues filles d'Adam i Eva:

Lectura de la història d'EvaModifica

Aquesta història pot tenir diverses interpretacions segons la lectura que se'n faci doncs el Gènesi és un llibre format a partir de la unió de diverses fonts i per tant el to canvia molt d'un passatge a un altre:

La Creació d'EvaModifica

Durant segles s'ha usat el fet que Eva nasqués d'una costella d'Adam com a argument per justificar la supremacia masculina, així volguda per Déu i per tant per no criticar les estructures patriarcals. Una altra lectura, però, es fixa justament que Eva va néixer d'un ésser humà, amb ànima, en comparació amb Adam que va sorgir del fang. Per tant Eva estaria més a prop de Déu, en el mateix sentit que Maria, mare de Jesús.

El pecat originalModifica

Un altre punt conflictiu és el paper d'Eva com a temptadora (per tant, font de tot mal perquè causa l'expulsió del Paradís) o com a amant del coneixement, que prova el fruit malgrat el tabú per saber quin és el bé i quin el mal. És a dir, renuncia a la immortalitat per accedir al saber. De fet, a l'Islam la serp tempta alhora els dos i no només a Eva.

Eva va ser induïda per la serp i per al catolicisme això explica el pecat original, que ha de ser rentat amb el baptisme. Si tota la humanitat és descendent d'Eva i ella va pecar, la resta va heretar aquesta falta moral. És un símbol de la imperfecció humana, que el sagrament neteja.

A partir d'ésser batejada, cada persona és lliure de triar el seu camí i seguir sense pecat o no. Aquesta doctrina està negada per diverses esglésies i grups religiosos, que sostenen que no es poden transmetre els pecats de pares a fills.

GaleriaModifica

ReferènciesModifica

  1. ↑ La Vulgata clementina empra exclusivament la forma Hēva. Cf. Vulgata: Gen. 3:20 & 4:1; Vulgata. 2 Cor. 11:3; Vulgata 1 Tim. 2:13; Vulgata Tobit 8:8),
  2. ↑ «4.25». A: Gènesi. 

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eva
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Eva&oldid=24125584»