Viquipèdia

Eva

personatge bíblic
Aquest article tracta sobre el personatge bíblic. Si cerqueu la pel·lícula, vegeu «EVA (pel·lícula de 2011)».

Segons el Gènesi, Eva (hebreu: חַוָּה, Ħauwà‎; àrab: حواء, Hawāʾ; grec antic: Εὕα; llatí: Ēva o Hēva[1]) fou la primera dona i com a tal és acceptada pel judaisme, pel cristianisme, per l'islam i per altres religions menors, però algun debat dins del judaisme també ha donat aquesta posició a Lilit.

Infotaula de personaEva

La Creació d'Eva, de Michelangelo Buonarroti, fresc de la Capella Sixtina
Nom original(he) חַוָּה‬
(ar) حَوَّاء‎ Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementhebreu: חַוָּה -en transliteració, ħau̯ˈwāh; en transcripció, Ħauwà; hebreu modern: Ħavà. Àrab:حواء Hawwa. Grec antic: Εὕα. Llatí: Ēva, Hēva
3760 aC Modifica el valor a Wikidata
Jardí de l'Edèn Modifica el valor a Wikidata
Mortvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
SepulturaSegons la tradició jueva: Cova dels Patriarques (Hebron, Cisjordània); tradició islàmica: Tomba d'Eva (Jeddah, Aràbia Saudí) 
Dades personals
Es coneix perPer al Cristianisme, creada per Déu, esposà Adam i fou mare de Caín, Abel i Set
primera dona
CelebracióJudaisme, Església Catòlica, Església Ortodoxa, esglésies orientals, esglésies protestants, Islam (n'és profeta), Fe Baha'i, Rastafari
Festivitat24 de desembre
IconografiaDespullada o vestida amb fulles; al costat de l'arbre, essent temptada per la serp; amb Adam; essent creat per Déu
Família
CònjugeAdam Modifica el valor a Wikidata
FillsCaín, Abel i Set
Parescap valor Modifica el valor a Wikidata  i cap valor Modifica el valor a Wikidata

EtimologiaModifica

 
Creació d'Eva, relleu de marbre de Lorenzo Maitani a la catedral d'Orvieto, Itàlia.

"Eva" en hebreu és "Ḥawwāh" i més comunament es creu que significa "viure" o "font de vida", ja que fonèticament és similar a "ḥāyâ", "viure", de l'arrel Semítica ḥyw.[2]

Hawwāh s'ha comparat amb la deessa hurrita Ḫepat, que es mostrava a les cartes d'Amarna per ser adorada a Jerusalem durant l'edat de bronze final. S'ha suggerit que el nom d'Ḫebat pot derivar de Kug-bau, una dona que va ser la primera governant de la Tercera Dinastia de Kix.[3][4]

S'ha suggerit que el nom hebreu Eva (חַוָּה) també té una semblança[5] una paraula aramea per a "serp" (arameu antic חוה; arameu חִוְיָא). L'origen d'aquesta hipòtesi etimològica és el joc de paraules rabínic present en Gènesi Rabbah 20:11, utilitzant la semblança entre Heb Ḥawwāh i Aram ḥiwyāʾ. Malgrat el seu ús ideològic rabínic, erudits com Julius Wellhausen i Theodor Nöldeke van defensar la seva rellevància etimològica.[6]

Gerda Lerner [7] postula que la història del naixement d'Eva a partir de la costella d'Adam pot haver-se originat en el mite mesopotàmic d'Enki i Ninhursag. En aquest mite, Enki menja plantes verinoses que li causen malalties. La seva dona, Ninhursag, crea llavors diverses deïtats per curar cadascuna d'aquestes malalties. Un d'ells, Ninti, està destinat a curar la costella d'Enki. El nom de Ninti significa tant «la dama de la costella» com «la dama de la vida». Aquesta associació de costella i vida és semblant a la que es troba a Eva, el nom de la qual està lligat a la vida i que va néixer d'una costella.

Narració bíblicaModifica

D'acord amb la narració bíblica, Déu va crear l'home, Adam, i el va posar al Jardí de l'Edèn, on vivia feliç i no s'havia de preocupar per a res. Aviat, però, començà a sentir-se sol i pregà per tenir companyia. Aleshores, Déu li infongué un son profund, li va arrencar una costella i va crear una dona. En despertar-se, Adam va alegrar-se molt i va posar-li el nom d'Eva, que significa vivent.

Satanàs, un àngel expulsat del cel per Déu, va enganyar Eva qui va convèncer Adam per menjar d'un arbre que els estava prohibit de menjar-ne els fruits.

Aleshores van ser expulsats del jardí de l'Edèn i condemnats a sofrir malalties, dolors, patiments per guanyar-se l'aliment i a envellir i morir. A més, Déu va condemnar totes les dones a patir durant l'embaràs, parir amb dolor i sentir-se atretes pels homes de manera que aquests les dominessin.

Segons el Gènesi, Eva i Adam van ser pares de:

  • Caín
  • Abel
  • Set,[8] fet a la seva imatge, de qui provindria tota la humanitat, ja que és l'avantpassat de Noè.

Van tenir molts altres fills i filles dels qui la Bíblia no n'esmenta el nom.

El Llibre dels Jubileus (segle ii aC) anomena els noms de dues filles d'Adam i Eva:

Lectura de la història d'EvaModifica

Aquesta història pot tenir diverses interpretacions segons la lectura que se'n faci, ja que el Gènesi és un llibre format a partir de la unió de diverses fonts i, per tant, el to canvia molt d'un passatge a un altre:

La Creació d'EvaModifica

Durant segles s'ha usat el fet que Eva nasqués d'una costella d'Adam com a argument per justificar la supremacia masculina, així volguda per Déu i, per tant, per no criticar les estructures patriarcals. Una altra lectura, però, es fixa justament que Eva va néixer d'un ésser humà, amb ànima, en comparació amb Adam que va sorgir del fang. Per tant Eva estaria més a prop de Déu, en el mateix sentit que Maria, mare de Jesús.

El pecat originalModifica

Un altre punt conflictiu és el paper d'Eva com a temptadora (per tant, font de tot mal perquè causà l'expulsió del Paradís) o com a amant del coneixement, que prova el fruit malgrat el tabú per saber quin és el bé i quin el mal. És a dir, renuncia a la immortalitat per accedir al saber. De fet, a l'islam la serp tempta alhora els dos i no només a Eva.

Eva va ser induïda per la serp i per al catolicisme això explica el pecat original, que ha de ser rentat amb el baptisme. Si tota la humanitat és descendent d'Eva i ella va pecar, la resta va heretar aquesta falta moral. És un símbol de la imperfecció humana, que el sagrament neteja.

Des que és batejada, cada persona és lliure de triar el seu camí i seguir sense pecat o no. Aquesta doctrina està negada per diverses esglésies i grups religiosos, que sostenen que no es poden transmetre els pecats de pares a fills.

GaleriaModifica

ReferènciesModifica

  1. ↑ La Vulgata clementina empra exclusivament la forma Hēva. Cf. Vulgata: Gen. 3:20 & 4:1; Vulgata. 2 Cor. 11:3; Vulgata 1 Tim. 2:13; Vulgata Tobit 8:8),
  2. ↑ American Heritage Dictionary
  3. ↑ La "Crònica" de Weidner esmentant Kubaba de A. K. Grayson, Assyrian and Babylonian Chronicles (1975)
  4. ↑ Munn, Mark (2004). «Kybele as Kubaba in a Lydo-Phrygian Context»: conferència intercultural de la Universitat d'Emory Hittites, Greeks and Their Neighbors in Central Anatolia (Resums)
  5. ↑ Saul Olyan, Asherah (1988), pàg. 70–71, rebutjat per O. Keel
  6. ↑ Kosior, Wojciech «A Tale of Two Sisters: The Image of Eve in Early Rabbinic Literature and Its Influence on the Portrayal of Lilith in the Alphabet of Ben Sira». Nashim: A Journal of Jewish Women's Studies & Gender Issues, 32, 2018, pàg. 112–130. DOI: 10.2979/nashim.32.1.10.
  7. ↑ Lerner, Gerda. History of Women vol. 1 : The Creation of Patriarchy. Oxford University Press, 1986, p. 184–185. 
  8. ↑ «4.25». A: Gènesi. 

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eva
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Eva&oldid=31336524»