Fanerozoic
Quaternari
Holocè (0,0117 Ma)
Plistocè (2,58 Ma)
Neogen
Pliocè (5,333 Ma)
Miocè (23,03 Ma)
Paleogen
Oligocè (33,9 Ma)
Eocè (56,0 Ma)
Paleocè (66,0 Ma)
Mesozoic
Cretaci (~ 145,0 Ma)
Juràssic (201,3 ± 0,2 Ma)
Triàsic (251,902 ± 0,024 Ma)
Paleozoic
Permià (298,9 ± 0,15 Ma)
Carbonífer (358,9 ± 0,4 Ma)
Devonià (419,2 ± 3,2 Ma)
Silurià (443,8 ± 1,5 Ma)
Ordovicià (485,4 ± 1,9 Ma)
Cambrià (541 ± 1,0 Ma)

El Quaternari és el període geològic que començà fa 2,58 milions d'anys i encara dura. Es tracta del segon període de l'era del Cenozoic. El seu nom fou encunyat per Jules Desnoyers ampliant la divisió del temps geològic en «Primari», «Secundari» i «Terciari» proposada pel geòleg italià Giovanni Arduino.[1]

Aquest període inclou les èpoques glacials més recents i els seus interglacials. El seu inici coincidí amb l'expansió de les glaceres continentals a l'hemisferi nord, on acabarien cobrint gran part de les regions temperades amb capes de gel de diversos quilòmetres de gruix, i importants canvis climàtics i oceanogràfics.[2]

En una revisió recent de la classificació internacional dels períodes geològics, el Quaternari fou incorporat al Neogen. Aquest acte no fou ben rebut per alguns geòlegs. Finalment, el 2009 es decidí reinstaurar el Quaternari com a període geològic a part.[3]

General modifica

 
Un ecosistema del Quaternari (bosc mediterrani)

El terme «Quaternari» fou proposat per Jules Desnoyers el 1829 per a referir-se a uns sediments de la conca del Sena que semblaven més recents que les roques del Terciari.[4][5] El Quaternari comença amb el final del Terciari i arriba fins al present. Cobreix, aproximadament, el temps que duraren les últimes glaciacions, fins al retrocés glacial de l'Holocè. Un ús alternatiu situa l'inici del Quaternari al principi de la glaciació del pol nord fa uns 3 milions d'anys, incloent-hi, doncs, porcions del Pliocè superior. Algunes persones no reconeixen el Quaternari i el consideren un tema informal inclòs en el Neogen, com es pot veure en l'edició del 2003 de la Taula Estratigràfica Internacional, publicada per la Comissió Internacional d'Estratigrafia.

Els 1,8-1,6 milions d'anys del Quaternari representen el temps en què han existit els humans. En un període tan curt, la deriva continental no ha passat de 100 km, quelcom de gairebé irrellevant per als paleontòlegs. Tanmateix, el registre geològic està més ben preservat que el de períodes més antics, i el mapa actual del món s'assembla molt al de principis d'aquest període. Els canvis geogràfics més importants d'aquesta època inclouen l'emergència del Bòsfor i l'Skagerrak durant els períodes glacials, que han convertit respectivament el mar Negre i el mar Bàltic en masses d'aigua dolça; i la seva posterior inundació pel nivell del mar novament ascendent. També inclou el descens periòdic del mar al canal de la Mànega, formant un pont entre Gran Bretanya i Europa i el congelament periòdic de l'estret de Bering, formant un pont entre Àsia i Nord-amèrica. Els Grans Llacs, així com altres grans llacs del Canadà, i la badia de Hudson també són el resultat de l'últim cicle glacial, i són llacs temporals. Amb cada edat glacial del Quaternari, apareixia un nou esquema de llacs i badies.

El clima era principalment un clima de glaciacions periòdiques, amb glaceres continentals que arribaven fins a 40° de latitud. Probablement, a causa de la durada relativament curta del període, no hi aparegueren gaires animals nous. Cap a finals del Plistocè, hi ha haver una gran extinció de grans mamífers a les zones boreals.

Moltes espècies, incloent-hi els dents de sabre, mamuts, mastodonts i gliptodonts, s'extingiren. D'altres, com els cavalls, els camells i els guepards, s'extingiren a Nord-amèrica, on havien aparegut, però aconseguiren prosperar en altres continents.

Subdivisions modifica

Subdivisions del període Quaternari
Sistema Sèrie Estatge Edat (Ma)
Quaternari Holocè Megalaià 0,0042
Norgripià 0,0082
Grenlandià 0,0117
Plistocè Superior 0,129
Chibanià 0,774
Calabrià 1,80
Gelasià 2,58
Neogen Pliocè Plasencià més antic

La Comissió Internacional d'Estratigrafia reconeix la subdivisió en dues èpoques per al Quaternari, segons l'esquema següent, ordenades de la més recent a la més antiga:.[6][7]

  • Holocè de 0,0117 milions d'anys (Ma), és a dir, fa 11.700 anys i encara en curs
  • Plistocè de 2,58 Ma a 0,0117 Ma

Geologia modifica

Els 2,58 milions d'anys del Quaternari representen el temps durant el qual han existit humans reconeixibles com a tals.[8] Durant aquest període geològicament curt hi ha hagut pocs canvis en la distribució dels continents (tectònica de plaques). El registre geològic del Quaternari, en ser més recent, es conserva amb més detall que el de períodes anteriors.

Els principals canvis geogràfics durant aquest període van incloure:

Edat glacial modifica

El 1821, l'enginyer suís Ignaz Venetz va publicar un article on suggeria la presència de restes del passatge d'una glacera a una distància considerable dels Alps. Aquesta idea fou inicialment discutida per un altre científic suís, Louis Agassiz, però quan va intentar demostrar-ne la falsedat, acabà acceptant la teoria del seu col·lega. Un any més tard, Agassiz va formular la hipòtesi d'un gran període glacial amb efectes de llarg abast. Aquesta idea el feu famós arreu del món.[cal citació]

Amb el temps, i gràcies al desenvolupament de la geologia, es va comprovar que hi havia diversos períodes d'avanç i retrocés de les glaceres, i que les temperatures a la Terra en el passat eren molt diferents a les actuals. De fet, els cicles de Milanković de Milutin Milanković estan basats en l'assumpció que les variacions en la radiació solar que arriba a la Terra són un factor fonamental en el clima terrestre.

Durant aquest període, enormes glaceres varen avançar i després retirar-se de gran part d'Amèrica del Nord i Europa, parts d'Amèrica del Sud i Àsia, i la totalitat de l'Antàrtida. Es formaren els Grans Llacs i mamífers de gran mida prosperaren en les parts de Nord-amèrica i Euràsia que no estaven cobertes de glaç. Aquests mamífers s'extingiren amb la fi de l'edat glacial, fa uns 10.000 anys. Els humans actuals aparegueren fa uns 100.000 anys.

Referències modifica

  1. Riba i Arderiu i Reguant i Serra, 1986, «Quaternari».
  2. «Quaternary» (en anglès). Encyclopædia Britannica, 2 abril 2020. [Consulta: 4 agost 2021].
  3. Gibbard, Philip L.; Head, Martin J.; Walker, Michael J. C. «Formal ratification of the Quaternary System/Period and the Pleistocene Series/Epoch with a base at 2.58 Ma†» (en anglès). Wiley Online Library, 20-01-2010. [Consulta: 6 maig 2023].
  4. Desnoyers, 1829, p. 171–214, 402–491.
  5. «Late Quaternary Fluvial and Coastal Sequences Chapter 1: Introduction» (en anglès). Late Quaternary Fluvial and Coastal Sequences…. [Consulta: 3 agost 2021].
  6. «International Chronostratigraphic chart» (en anglès). ICS, 2014. [Consulta: 6 maig 2023].
  7. «GSSP Table - Cenozoic Era» (en anglès). Geological TimeScale Foundation. [Consulta: 6 maig 2023].
  8. Ghosh, Pallab «'First human' discovered in Ethiopia». BBC News [Londres], 04-03-2015 [Consulta: 19 abril 2015].
  9. Ryan, William B.F.; Pitman, Walter C.; Major, Candace O.; Shimkus, Kazimieras; Moskalenko, Vladamir; Jones, Glenn A.; Dimitrov, Petko; Gorür, Naci; Sakinç, Mehmet «An abrupt drowning of the Black Sea shelf». Marine Geology, 138, 1–2, abril 1997, pàg. 119–126. Bibcode: 1997MGeol.138..119R. DOI: 10.1016/s0025-3227(97)00007-8.
  10. Balbas, A.M., Barth, A.M., Clark, P.U., Clark, J., Caffee, M., O'Connor, J., Baker, V.R., Konrad, K. i Bjornstad, B., 2017. 10Be dating of late Pleistocene megafloods and Cordilleran Ice Sheet retreat in the northwestern United States. Geology, 45(7), pp. 583-586.
  11. Dyke, Arthur S. «An outline of North American deglaciation with emphasis on central and northern Canada». Developments in Quaternary Sciences, 2, 2004, pàg. 373–424. DOI: 10.1016/S1571-0866(04)80209-4.

Bibliografia modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Quaternari