Alcàsser (Horta Sud)

municipi del País Valencià

Alcàsser és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Sud. Limita amb els termes municipals de Silla, Picassent, Beniparrell, Albal, Catarroja i Torrent.

Plantilla:Infotaula geografia políticaAlcàsser
Imatge
Plaça de l'Ajuntament

Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 39° 22′ 04″ N, 0° 26′ 41″ O / 39.3677°N,0.4447°O / 39.3677; -0.4447
EstatEspanya

Comunitat autònomaPaís Valencià

ProvínciaProvíncia de València

ComarcaHorta Sud Modifica el valor a Wikidata
CapitalAlcácer (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població10.575 (2023) Modifica el valor a Wikidata (1.173,7 hab./km²)
Gentilicialcassera, alcasser Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà (predomini lingüístic) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície9,01 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud15 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialPicassent
Dades històriques
Festa patronalSegona quinzena d'agost
Organització política
• Alcaldessa Modifica el valor a WikidataEva Isabel Zamora Chanzà (2015–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal46290 Modifica el valor a Wikidata
Codi INE46015 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis46015 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webalcasser.es… Modifica el valor a Wikidata
Facebook: AjuntamentAlcasser Twitter (X): AjuntAlcasser Modifica el valor a Wikidata

Geografia

modifica

Situat al sud de la ciutat de València i a la dreta de l'antic Camí Reial de Madrid. La superfície del terme és plana. El creuen els barrancs de Picassent i del Realeró. El clima és temperat; predominen els vents de ponent i llevant. Les terres de cultiu, argiloses i profundes, estan molt repartides en parcel·les. Es rega amb aigües de la Séquia Reial del Xúquer, de la font de Ninyerola i per mitjà de pous.

S'accedix a esta localitat des de València prenent la V-31.

Història

modifica

Habitada per musulmans, hi havia una torre de defensa enderrocada als anys 1930.[1] El rei Jaume I la va cedir a Artal de Foces, qui, després de l'expulsió dels musulmans, atorgà en 1248 la primera carta pobla per poblar-la de cristians.[2]

El fracassat intent repoblador obligaría a admetre el retorn dels moros al 1250 pel nou senyor feudal Pere Roiç de Corella, a qui succeïren altres senyors de famílies, com la Riusech, i en 1299 la família Castellà. El 22 d'octubre de 1364, Pere el Cerimoniós va donar a Pere de Boïl la jurisdicció criminal. El senyoriu pertanyia aleshores a Vidal de Vilanova i a la seua dona Sibil·la Castellana, els quals decidiren vendre el mateix amb la torre i fortalesa d'Alcàsser al rei Pere IV, transacció que va ser succeïda sis dies després per una venda pel rei a Giner Rabassa per 60.000 sous, incloent-hi el terç delme i censos sobre les cases i els homes amb el mixt imperi. En 1400 es va tornar a vendre el senyoriu en pública subhasta, sent adquirit per Jaume Romeu, qui va aconseguir del rei Martí l'Humà una àmplia franquícia de tributs reials per als alcàssers (1404), ampliada amb el dret que el senyoriu s'integrara en la particular contribució de València, beneficiant-se d'algunes de les franquícies d'esta. En 1417 va ser comprat el senyoriu per Bernat Guillem Català, el fill del qual, Joan Guillem Catalá de Valeriola, va rebre del rei Alfons el Magnànim la plenitud de jurisdiccions que convertien Alcàsser en baronia 1443, per obtindre la suprema jurisdicció (alta, baixa, civil i criminal) i el mer i mixt imperi sobre la població. En 1446 el referit primer baró va vendre la baronia al seu cosí Galcerà de Castellà, baró de Picassent. Segons la carta de ratificació del poblament de 13 de desembre de 1417, els vassalls moros havien de contribuir amb elevades càrregues: un quart d'algunes collites, terç delme i altres drets feudals. Venuda la baronia a Joan Escrivá de Sanoguera (1484), la seua descendència es mantindria en el domini sobre el poble fins al 1722. Entre els barons d'aquesta família va estar el que va ser religiós hospitaler frei Cristòfol Sanoguera, que després de demanar la confirmació de la suprema jurisdicció en les Corts valencianes del 1604 va patir en el 1609 l'expulsió dels moriscos i despoblament de la baronia que l'obligaria en 1610 a la repoblació cristiana que es va regular per mitjà de la Carta Pobla atorgada pel baró Cristòfol Sanoguera.[2]

Des del 1328 es constata que existia una església al poble —que, tal vegada, datava des de la conquesta—, encara que l'actual edifici es va edificar cap al 1592 i reconstruir en el 1719, acabant-se després la construcció del nou creuer i presbiterium, el 1801, al que s'afegiria en el 1816-1819 la capella de comunió dissenyada per Manuel Fornés i Gurrea, que quedaria presidida per una imatge del Crist de la Fe, de l'escultor Enric Galarza.

Altre edifici digne de comentar és el nou cementeri municipal, inaugurat el 1917. L'any 1927 s'inauguraren un interessant nou mercat municipal, d'estil modernista, i un escorxador, que va substituir a l'antic, bastit al segle XIX. Altres edificis públics significatius edificats al segle XX són la casa de la vila —imitació de l'antiga casa-castell senyorial enderrocada en 1929— i l'església de Maria Auxiliadora (1971), al barri del Raval.[2]

Topònim

modifica

El topònim ve del mot àrab al-qasr, 'la fortalesa' o alcassaba, i és la mateixa arrel d'altres topònims castellans o andalusos amb la paraula alcázar (Alcázar de San Juan, per exemple).

Demografia

modifica

A data de 2022, Alcàsser tenia 10.396 habitants (INE).[3]

Economia

modifica

La primera meitat del segle xix produïa fruites, blat, dacsa, prou seda (gràcies al fet que importava fulla de morera dels pobles de la Ribera) i oli d'oliva, que exportava a la capital.

A finals del segle xix i principis del segle xx, la producció dels figuerals alcasserins gaudia d'una certa fama als mercats de la comarca. Al llarg del segle xx, l'agricultura local va canviar substancialment. Tradicionalment les partides tant del pla com de la muntanya es dedicaven al secà. A més, hi existien els regadius mil·lenaris a l'Horteta, amb les aigües de la Séquia de les Fonts de Picassent i Alcàsser, i les aportacions de la Séquia Reial des del segle xviii. El 1901 es fundà la Sociedad Riegos y Alumbrados de Alcácer, que va motoritzar els pous i permeté l'extensió del conreu del taronger, que esdevingué el monocultiu predominant a totes les partides del terme.[2]

Durant la segona meitat del segle xx, la indústria va ser el sector més dinàmic, reduint la importància de la taronja.[2]

Política i govern

modifica

Composició de la corporació municipal

modifica

El Ple de l'Ajuntament està format per 13 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 6 regidors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 5 del Partit Popular (PP), 1 de Compromís per Alcàsser i 1 de Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs).

 
Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Alcàsser

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Socialista del País Valencià-PSOE   Eva Zamora Chanzà 2.054 39,98% 6 ( +1)
Partit Popular   Alberto Primo Llácer 1.551 30,19% 5 ( )
Compromís per Alcàsser   Isabel Parra Garcia 601 11,70% 1 ( )
Ciutadans - Partit de la Ciutadania   María José García Jiménez 358 6,97% 1 ( )
Altres candidatures[a][b]   540 9,52% 0 (  -1)
Vots en blanc   33 0,64%
Total vots vàlids i regidors 5.137 100 % 13
Vots nuls 28 0,54%
Participació (vots vàlids més nuls) 5.165 68,73%**
Abstenció 2.350* 31,27%**
Total cens electoral 7.515* 100 %**
Alcaldessa: Eva Zamora Chanzà (PSPV) (15/06/2019)
Per ser la llista més votada, després de no haver obtingut majoria absoluta dels regidors (6 de PSPV[4])
Fonts: Ministeri de l'Interior,[5] Junta Electoral de Zona de València.[6] Periòdic Ara.[7]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes

modifica

Des de 2015 l'alcaldessa d'Alcàsser és Eva Zamora Chanzà de PSPV-PSOE.[8][9]

Vicent Hernández Martínez -primer alcalde després de les eleccions democràtiques- ja ho era des de 1971.[2]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Vicente Hernández Martínez AEI 19/04/1979 --
1983–1987 Ricard Gil i Fabra PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987–1991 Cristóbal.M. Llorens Alemany UV 30/06/1987 --
1991–1995 Ricard Gil i Fabra
Javier Navarro Hernández
PSPV-PSOE
PSPV-PSOE
15/06/1991
n/d
--
??
1995–1999 Julio Chanzá Romaguera UV-CCV 17/06/1995 --
1999–2003 Julio Chanzá Romaguera UV 03/07/1999 --
2003–2007 Julio Chanzá Romaguera
Mª Remedios Avia
UV
PP
14/06/2003
19/06/2005
Pacte de govern UV+PP
2007–2011 Mª Remedios Avia Ferrer PP 16/06/2007 --
2011–2015 Mª Remedios Avia Ferrer PP 11/06/2011 --
2015–2019 Eva Zamora Chanzà PSPV-PSOE 13/06/2015 --
2019-2023 Eva Zamora Chanzà PSPV-PSOE 15/06/2019 --
Des de 2023 n/d n/d 17/06/2023 --
Fonts: Generalitat Valenciana[9]

Monuments

modifica

Festes locals

modifica
  • Mare de Déu del Carme. Se celebren festes el 16 de juliol, i als Sants de la Pedra, el 30 del mateix mes.
  • Festes majors. Se celebren en la segona quinzena d'agost, en honor del Crist de la Fe.

Fills il·lustres

modifica

L'himne d'Alcasser és el següent:

«

Alcàsser, cantar volem amb alegria, les teues glòries i el bon treball.
La fama que tu alcançares algun dia, va ser per les figues que tens de tot l'any.
Saborosa fruita tu sempre seràs, que tots nosaltres ens tens molt "xiflats".
Bonica, perquè el teu negre a tots encisa i eres la delícia de fadrins i casats.
Visca sempre Alcàsser. Visca, Visca, Visca!

»

Grups musicals

modifica

Sva-ters és un grup musical d'Alcàsser.

  1. També participaren a les eleccions municipals de 2019: Som Valencians en Moviment-CUIDES (UIG-SOMVAL-CUIDES) (285 vots, 5,55%), Unides Podem (Podem-EUPV) (246 vots, 4,79%) i Contigo Somos Democracia (Contigo) (9 vots, 0,18%).
  2. Gent d'Alcàsser (Gd'A) perdé el regidor obtingut el 2015.

Referències

modifica
  1. Pitarch, Adrià «El paisatge històric de l'Horta Sud a l'època islàmica. Visibilitat i sistema defensiu de les torres islàmiques». Papers de l'Horta, 31, Primer semestre 2011, pàg. 34.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Febrer Romaguera, Manuel Vicent «D'Alcàsser i dolces». Papers de l'Horta, 9, Segon semestre 1995, pàg. 10-15.
  3. «Instituto Nacional de Estadística». [Consulta: 8 març 2023].
  4. Lledó Durà, Eliseo (Secretari) «Acta núm. 8/2019 de la sesión extraordinaria del Ayuntamiento Pleno». www.alcasser.es, 15-06-2019 [Consulta: 27 abril 2020].
  5. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals - Eleccions locals 2019». Arxivat de l'original el 25 de juny 2019. [Consulta: 26 abril 2020].
  6. Junta Electoral de Zona de València «Edicto de la Junta Electoral de Zona de València sobre proclamación de candidaturas a las elecciones locales convocadas el 26 de mayo de 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [València], 82, 30-04-2019, pàg. 88 [Consulta: 26 abril 2020].
  7. Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a Alcàsser», 26-05-2019. [Consulta: 26 abril 2020].
  8. Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 juliol 2015].
  9. 9,0 9,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Alcàsser. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1r setembre 2015].

Vegeu també

modifica

Enllaços externs

modifica
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alcàsser