Beniparrell

municipi del País Valencià

Beniparrell és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Horta Sud. Limita amb Albal, Alcàsser i Silla.

Infotaula de geografia políticaBeniparrell
Escut d'armes
Escut d'armes
Beniparrell 03.JPG
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Localització de Beniparrell respecte del País Valencià.png Modifica el valor a Wikidata
 39° 22′ 50″ N, 0° 24′ 41″ O / 39.380555555556°N,0.41138888888889°O / 39.380555555556; -0.41138888888889Coord.: 39° 22′ 50″ N, 0° 24′ 41″ O / 39.380555555556°N,0.41138888888889°O / 39.380555555556; -0.41138888888889
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
Provínciaprovíncia de València
ComarcaHorta Sud Modifica el valor a Wikidata
Població
Total2.024 (2021) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat506 hab./km²
GentiliciBeniparrellí, Beniparrellina Modifica el valor a Wikidata
Predomini lingüísticValencià
Geografia
Superfície4 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud20 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialPicassent
Festa patronalJuliol
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataSalvador Masaroca Delhom Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal46469 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE46065 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis46065 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webbeniparrell.es Modifica el valor a Wikidata

GeografiaModifica

Situat en la zona de transició de l'Horta de València a la Ribera del Xúquer, la superfície del terme és plana, amb un relleu gairebé imperceptible i una altura sobre el nivell del mar de només 7 metres. Drena els 3'67 km² del terme el barranc de Picassent.[1]

Els sòls estàn formats per margues neocèniques, gresos i roques calcàries. També s'hi troben argiles roges i sediments provinents de les periòdiques inundacions que ha patit la zona, com la de riuada de 1957.[1]

La vegetació originària del territori ha desaparegut pels diversos processos de transformació, inicialment agrària i desprès industrial, del terme. Al llarg del segle XX hi desaparagueren carrascars, oliverals, camps de blat, vinyes, morerals i figuerals, llevat d'alguns exemplars aïllats con l'olivera de les antigues escoles.[1]

HistòriaModifica

 
Barraques de Beniparrell abans de la Gran Riuada de València del 1957.

En els seus orígens Beniparrell era una alqueria musulmana, però una vegada conquerit el Regne de València, passà a mans d'Arnau de Romaní en agraïment pels serveis prestats. Arnau seria senyor del poble fins al 1297 quan es va vendre al convent de Portaceli, per unes 44.000 lliures, amb el privilegi inclòs de cobrar els delmes.[1]

El 1314 va ser venut a Pere Ripoll, ciutadà de València, per 52.000 sous, Sembla que el motiu pel qual el convent va vendre Beniparrell eren els problemes amb els habitants, els quals es negaven a pagar els censos.[1]

La senyoria va canviar de propietari. El 1338 era propietària Arnau de Moraia. En 1357 Esteban d'Aragón va vendre la senyoría a Bernardo de Mensa. Els canvis constants de senyor semblen derivar-se de la baixa rendibilitat de les rendes rebudes.[1]

Finalment tornà al llinatge dels Romaní i, a les acaballes del segle xiv, es va convertir en una propietat de la família Escrivà quan Manfrè Escrivà el va heretar de la seua cosina Elicsen de Romaní. Els Escrivà es convertiren en barons de Beniparrell i afegiren al seu cognom "de Romaní".[1]

Un d'aquests barons, Baltasar de Romaní, és recordat per haver editat en lletra impresa els poemes de l'aclamat Ausiàs Marc al s. XVI.

En 1600 l'ordre del Carmel va rebre de Lluís Escrivà -aleshores baró de Beniparrell- sota condicions emfitèutiques 16 fanecades de terra i l'antiga ermita de Santa Bàrbara per establir-hi un convent. El convent va ser fundat l'abril de 1603.[1]

Escolano indica que al 1611 la població beniparrellina es reduïa a la del convent, restant el poble despoblat. A més hi hagué epidèmies de pesta em 1648 i 1670, però a partir de 1679 l'assentament monàstic s'amplià amb progressives adquisicions i arrendaments de terres que els monjos feien als veïns dels pobles de la rodalia.[1]

I fou al voltant d'aquest on va començar a establir-se la població. Durant les desamortitzacions del segle xix el convent passa a mans privades, de nou al baró.

El 1717 els quinze veïns de Beniparrell, el tutor i el curador del baró -a les hores, Pasqual Escrivà, menor d'edat- protestaren contra la usurpació de jurisdicció per part d'Albal. El rerefons del conflicte afectava els pagaments d'impostos. La sentència va mantenir la jursdicció pròpia de Beniparrell, tot i que la parròquia de Sant Bàrbara pertanyia a Albal.[1]

Beniparrell va establir el sue propi ajuntament constitucional en 1851, sent alcalde Tomás Martínez Peiró. El 10 de març de 1869, la diputació provincial de València va comunicar la supressió del municipi i la seua agregació a Albal, cosa que va fer-se en 1870, produint-se actuacions davant el jutjat de Torrent. La restauració del terme arrivà en 1892 i l'any 1893 Francisco Martí Ferrer, de malnom Camabuena, fou el nou alcalde de Beniparrell.[1]

Els enfrontaments entre Albal i Beniparrell tenien una llarga història. Consten conflictes per permisos de reg i drets de monopoli des de 1238. Estes disputes amagen l'enfrontament entre el Capítol Catedralici de València -senyor d'Albal- i els succesius senyors de Beniparrell.[1]

El 14 d'octubre de 1957, durant la Gran Riuada de València, Beniparrell va perdre part del seu patrimoni, el barranc es va desbordar i s'emportà les barraques.[2][1] La part occidental del terme va quedar molt canviada: molts camps i séquies hi desaparegueren.[3]

DemografiaModifica

Evolució demogràfica
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2005 2006 2007 2012
503 581 683 748 819 901 1.016 1.044 1.321 1.366 1.611 1.808 1.810 1.896 1.980

Política i governModifica

Composició de la Corporació MunicipalModifica

El Ple de l'ajuntament està format per 9 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 7 regidors de Compromís per Beniparrell (Compromís), 1 del Partit Popular (PP) i 1 del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE).

 
Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Beniparrell

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Compromís per Beniparrell   Salvador Masaroca Delhom 749 66,34% 7 ( +3)
Partit Popular   Vicente Jose Hernandis Costa 190 16,83% 1 ( -2)
Partit Socialista del País Valencià-PSOE   Ivan Monteagudo García 171 15,15% 1 ( -1)
Vots en blanc   19 1,68%
Total vots vàlids i regidors 1.129 100 % 9
Vots nuls 13 1,14%
Participació (vots vàlids més nuls) 1.142 72,32%**
Abstenció 437* 27,68%**
Total cens electoral 1.579* 100 %**
Alcalde: Salvador Masaroca Delhom (Compromís) (15/06/2019)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (7 vots de Compromís)
Fonts: JEC,[4] JEZ València.[5] M. Interior,[6] Periòdic Ara[7]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

AlcaldesModifica

Des de 2015 l'alcalde de Beniparrell és Salvador Masaroca Delhom de Compromís.[8][9]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Severino Casañ Planells PCE 19/04/1979 --
1983–1987 Severino Casañ Planells PCE 28/05/1983 --
1987–1991 Severino Casañ Planells EUPV 30/06/1987 --
1991–1995 Severino Casañ Planells EUPV 15/06/1991 --
1995–1999 Severino Casañ Planells EUPV 17/06/1995 --
1999–2003 Severino Casañ Planells EUPV 03/07/1999 --
2003–2007 Lucinda Daviu Martí PP 14/06/2003 --
2007–2011 Vicente José Hernandis Costa GIB[a] 16/06/2007 --
2011–2015 Vicente José Hernandis Costa PP 11/06/2011 --
2015–2019 Salvador Masaroca Delhom Compromís 13/06/2015 --
Des de 2019 Salvador Masaroca Delhom n/d 15/06/2019 --
Fonts: Generalitat Valenciana[9]

EconomiaModifica

Històricament l'agricultura ha sigut el sector que més pes ha tingut a la localitat, però amb el temps el desenvolupament industrial a l'Àrea Metropolitana de València i una bona política per part de l'ajuntament han convertit Beniparrell en un dels pobles més productius de la comarca. No debades compta amb 7 polígons industrials i es considerà el segon poble més industrialitzat de l'Estat Espanyol. Entre els sectors industrials presents cal destacar el del moble, el químic (adobs, pinsos i plàstics) i l'alimentari.

Però els llauradors encara tenen el seu lloc a la balança econòmica amb importants extensions dedicades al conreu de regadiu. Les terres es reguen amb aigua del Xúquer mitjançant la Séquia Reial. Actualment són la taronja i el cacau els productes més importants degut a l'alt rendiment que ofereix el cultiu intensiu. En el passat dominaven les menudes explotacions familiars d'horta amb gran varietat de verdures i hortalisses.

Pel que fa al sector serveis, la gran quantitat d'empreses ha atret entitats bancàries i d'assegurances, així com gran quantitat de locals d'hostaleria tant pels treballadors com pels executius.

MonumentsModifica

 
Església de Santa Bàrbara

FestesModifica

El 17 de gener festivitat de Sant Antoni amb la corresponent benedicció dels animals.

El dia de Sant Josep, 19 de març, com a tots els pobles del voltant se celebren les falles. Existeix només una comissió fallera.

La festa major és el dia 16 de juliol i és en honor de la Verge del Carme. Entre els actes cal destacar la processó i la cordà, una de les poques que es continuen celebrant a la comarca.

El dia 4 de desembre se celebra la festivitat de Santa Bàrbera. Aquest culte ve de temps enrere quan es pregava a aquesta santa per la pluja o pel bon temps, i és que cal recordar que Santa Bàrbera és la patrona de l'oratge que és un factor important pels llauradors.

GastronomiaModifica

La seua proximitat amb l'Albufera de València influeix a la seua gastronomia i és que els plats més típics són l'all i pebre i els plats on l'arròs és l'ingredient principal. Entre ells destaquen l'arròs en perol, l'arròs al forn i el putxero. Amb el brou del putxero es fa un arròs sofregit amb llonganissa, que a la comarca de l'Horta Sud es coneix com a arròs de Beniparrell.

Pel que fa als productes de pastisseria, cal destacar les coques de cacau (substitut de l'ametlla), el torró de cacau i el rossegons. I és que el cacau és, com s'ha dit anteriorment, un dels productes agrícoles més important de la població.

Fills il·lustresModifica

NotesModifica

  1. GIB són les sigles del Grup Independent de Baniparrell.

ReferènciesModifica

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 Papers de l'Horta. Núm 19, Segon Semestre 2003. Periodicitat semestral. Dipòsit Legal: V-1372-1994, pàgina 13
  2. Levante EMV-Comarcas IBÁÑEZ, Laura: El objetivo de Alginet, 29 de novembre de 1998, pàgina 53
  3. Martínez, Francesc; Sánchez, Paula «La riuada de 1957 a l'Horta Sud». Papers de l'Horta, 27, Primer semestre 2008, pàg. 30.
  4. Junta Electoral Central «Resolución de 17 de septiembre de 2019, de la Presidencia de la Junta Electoral Central, por la que se procede a la publicación del resumen de los resultados de las elecciones locales convocadas por Real Decreto 209/2019, de 1 de abril, y celebradas el 26 de mayo de 2019, según los datos que figuran en las actas de proclamación remitidas por cada una de las Juntas Electorales de Zona. Provincias: Toledo, Valencia, Valladolid, Zamora, Zaragoza, Ceuta y Melilla». Butlletí Oficial de l'Estat, 235, 30-09-2019, pàg. 107.503 [Consulta: 29 abril 2020].
  5. Junta Electoral de la Zona de València «Edicto de la Junta Electoral de Zona de Valencia sobre candidaturas proclamadas para las Elecciones Locales 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [València], 82, 30-04-2019, pàg. 93 [Consulta: 16 juny 2019].
  6. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals - Eleccions locals 2019». Arxivat de l'original el 25 de juny 2019. [Consulta: 26 abril 2020].
  7. Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a Beniparrell», 26-05-2019. [Consulta: 16 juny 2019].
  8. Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 juliol 2015].
  9. 9,0 9,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Beniparrell. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1r setembre 2015].
  10. «Dirección General de Patrimonio Cultural». eduwp.edu.gva.es. [Consulta: 31 desembre 2016].
  11. «Dirección General de Patrimonio Cultural». eduwp.edu.gva.es. [Consulta: 6 gener 2017].
  12. dvdwebz.es, David Chanzá Téllez para. «Federació de Pilota Valenciana - Notícies, resultats, botiga, història...». [Consulta: 27 febrer 2017].
  13. «Els equips dels circuits de raspall femení prenen forma». PilotaVeu. Arxivat de l'original el 2017-02-28 [Consulta: 27 febrer 2017]. Arxivat 2017-02-28 a Wayback Machine.

Enllaços externsModifica

  A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Beniparrell
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Beniparrell