Obre el menú principal

Albal és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Sud i que té 16.244 habitants (INE 2017).[1]

Infotaula de geografia políticaAlbal
Escut d'Albal
Escut d'Albal
Torre árabe de Albal 2.jpg

Localització
Localització d'Albal respecte del País Valencià.png
 39° 23′ 44″ N, 0° 24′ 54″ O / 39.3956438°N,0.4150821°O / 39.3956438; -0.4150821
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
ProvínciaValència
ComarcaHorta Sud

Capital Albal
Població
Total 16.270 (2018)
• Densitat 2.207,6 hab/km²
Gentilici Albalenc, albalenca
Predomini lingüístic Valencià
Geografia
Superfície 7,37 km²
Altitud 15 m
Limita amb
Partit judicial Catarroja
Història i celebracions
Patrocini Blai de Sebaste i Santa Anna
Festa major Darreries de juliol
Organització política
• Alcalde Ramón Marí Vila
Identificador descriptiu
Codi postal 46470
Fus horari
Codi de municipi INE 46007
Codi ARGOS de municipis 46007
Altres

Lloc web Lloc web
Modifica les dades a Wikidata

El seu terme limita amb Catarroja, Torrent, Alcàsser, Silla i Beniparrell.

GeografiaModifica

Situat entre l'Albufera i les últimes elevacions de la Serra Perenxisa.

El terreny en què s'ubica és la plana d'al·luvió que conforma tota la comarca de l'Horta. Formada pels sediments acumulats al llarg de milions d'anys pels nombrosos barrancs de vessament de la zona. Rega del Xúquer per mitjà de la Séquia Real, i del Túria per la Séquia de Favara, que té la seua fi en este terme; les seues aigües són repartides a tot el terme per la Séquia d'Albal. Prop es troba el parc Natural de l'Albufera.

El clima és mediterrani amb temperatures suaus a l'hivern i a l'estiu. La major part de les precipitacions tenen lloc a la primavera i a la tardor. Sovint, a la tardor tenen lloc pluges torrencials generades pel fenomen de la gota freda. Ocasionalment es produïxen desbordaments dels barrancs esmentats.

S'accedix a esta localitat des de València prenent la V-31 i posteriorment la CV-33.

HistòriaModifica

L'origen del municipi es remunta a l'època musulmana quan va ser fundada una alqueria àrab o casa de camp de l'època, que va rebre el nom d'Alboayal i que, en 1238, el rei Jaume I d'Aragó va donar a Gil d'Atrosillo, qui sis anys més tard, la va vendre al capítol Catedralici de València, que va conservar definitivament el senyoriu.

DemografiaModifica

Evolució demogràfica
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2005 2007 2017
2.293 2.373 2.673 3.100 3.547 4.069 4.784 7.203 8.101 9.109 11.973 14.061 14.840 16.244

EconomiaModifica

La seua economia es basa principalment en l'agricultura (arròs, taronges, mandarines, hortalisses), la xicoteta indústria, el moble, i el sector servicis. La propietat de la terra està molt repartida.

En l'actualitat el principal sector econòmic és, des de fa prou anys, una potent indústria del moble, forjats, plàstics, automoció, agroalimentària i, per descomptat la construcció.

A esta activitat corresponen els tres polígons industrials que posseïx, a saber; el més dotat i major junt amb la pista de Silla i limitant amb els polígons de Catarroja i Baniparrell; el del camí de santa Anna on va estar l'Hort de Calafré (joia arquitectònica huitcentista hui desapareguda); i finalment destaca el de la Cooperativa mesclant-se ja amb zona residencial.

El sector terciari d'Albal també és destacable amb un gran nombre d'empreses dedicades a la restauració encara que encara no a l'hostaleria. El terciari de servicis destaca per la proliferació d'entitats bancàries per les principals avingudes de, la ja, ciutat. Mercat municipal, supermercats, botigues, farmàcies, etc.

Amb tot, la població d'Albal no té una dedicació primària sinó que per contra els treballs estan més en relació amb sectors terciari i terciari industrial, havent-hi funcionaris, secretaris, empresaris industrials, empresaris de la fusta, de la construcció i de l'agroalimentación entre d'altres.

Política i governModifica

Composició de la Corporació MunicipalModifica

El Ple de l'ajuntament està format per 17 regidors: 8 del Partit Socialista del País Valencià, 4 del Partit Popular, 2 de Avant Albal, 1 de Ciutadans, 1 de Compromís i 1 de Unides Podem - Esquerra Unida Albal.

 
Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Albal

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Socialista del País Valencià-PSOE   Ramón Marí Vila 3.118 40,16% 8 ( +0)
Partit Popular de la Comunitat Valenciana   José Miguel Ferris Estrems 1.920 24,73% 4 ( +0)
Avant Albal   Maria Jose Hernandez Ferrer 945 12,17% 2 ( +0)
Ciutadans - Partit de la Ciutadania   Rafael Rodríguez Ramón 746 9,61% 1 ( +0)
Compromís per Albal|Compromís Municipal   David Ramón Guillem 575 7,41% 1 ( +0)
Unides Podem - Esquerra Unida Albal   José Arias Atilano 412 5,31% 1 ( +0)
Vots en blanc   47 0,61%
Total vots vàlids i regidors 7.763 100 % 17
Vots nuls 48 0,61%**
Participació (vots vàlids més nuls) 7.811 63,32%**
Abstenció 4.524* 36,68%**
Total cens electoral 12.335* 100 %**
Alcalde: Ramón Marí Vila (PSPV-PSOE) (15/06/2019)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors
Fonts: http://www.municipals.cat/municipals2019/municipi/46007/albal
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

AlcaldesModifica

Des de 2003 l'alcalde d'Albal és Ramón Marí Vila del PSPV-PSOE.[2][3]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Agustín Zacarés Vila AIUPA 19/04/1979 --
1983 - 1987 Agustín Zacarés Vila AP-PDP-UL-UV 28/05/1983 --
1987 - 1991 Agustín Zacarés Vila UV 30/06/1987 --
1991 - 1995 Agustín Zacarés Vila UV 15/06/1991 --
1995 - 1999 Agustín Zacarés Vila UV-CCV 17/06/1995 --
1999 - 2003 Agustín Zacarés Vila
José Vicente Sanchis Vila
ACV
PP
03/07/1999
19/09/2001
Dimissió/renúncia
--
2003 - 2007 Ramón Marí Vila PSPV-PSOE 14/06/2003 --
2007 - 2011 Ramón Marí Vila PSPV-PSOE 16/06/2007 --
2011 - 2015 Ramón Marí Vila PSPV-PSOE 11/06/2011 --
2015 - 2019 Ramón Marí Vila PSPV-PSOE 13/06/2015 --
Des de 2019 Ramón Marí Vila PSPV-PSOE 15/06/2019 --
Fonts: Generalitat Valenciana[3]

MonumentsModifica

 
La torre àrab.
  • Ermita de Santa Anna. Edificada sobre un xicotet monticle, on la tradició assenyala que va ser trobada la seua imatge, és patrona d'Albal. L'edifici és ample amb arcades ogivals, amb atri i cor alt, havent sigut restaurada en 1943 i en 2005. També és venerat allí Sant Blai, patró del poble. El paratge està cobert de pins, amb àmplia plaça i font, sent lloc de romeria durant les festes patronals, el 3 de febrer i el 26 de juliol, instal·lant-se llavors parades per a la venda del típic porrat.
  • Església parroquial de la Mare de Déu dels Àngels. Construïda en 1697.
  • Església de Sant Carles Borromeu.
  • Torre àrab. Després de moltes vicissituds que la portaren a passar molts anys abandonada i en estat de ruïna ha estat rehabilitada i actualment allotja el Museu Etnològic Municipal. Està declarada BIC.
  • Casa en l'avinguda Pare Carlos Ferris, 28[4]

FestesModifica

Les principals festes són:

Són típics en festes els focs artificials, les misses, processons, concerts de música (tant de bandes com de pop-rock), cavalcades i revetles.

EsportsModifica

Fills il·lustresModifica

ReferènciesModifica

  1. «Tabla2903». [Consulta: 1r gener 2019].
  2. Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 juliol 2015].
  3. 3,0 3,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Albal. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1r setembre 2015].
  4. «Dirección General de Patrimonio Cultural». eduwp.edu.gva.es. [Consulta: 31 desembre 2016].

Enllaços externsModifica