Albal

municipi del País Valencià

Albal és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Sud i que té 16.244 habitants (INE 2017).[1]

Infotaula de geografia políticaAlbal
Escut d'Albal
Escut d'Albal Modifica el valor a Wikidata
Torre árabe de Albal 2.jpg
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Localització d'Albal respecte del País Valencià.png Modifica el valor a Wikidata
 39° 23′ 44″ N, 0° 24′ 54″ O / 39.3956°N,0.4151°O / 39.3956; -0.4151
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
Provínciaprovíncia de València
ComarquesHorta Sud Modifica el valor a Wikidata

CapitalAlbal Modifica el valor a Wikidata
Població
Total16.399 (2019) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat2.225,1 hab/km²
GentiliciAlbalenc, albalenca Modifica el valor a Wikidata
Predomini lingüísticValencià
Geografia
Superfície7,37 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud15 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialCatarroja
Dades històriques
PatrociniBlai de Sebaste i Santa Anna Modifica el valor a Wikidata
Festa majorDarreries de juliol
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataRamón Marí Vila Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal46470 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi de municipi INE46007 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis46007 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webalbal.es Modifica el valor a Wikidata

El seu terme limita amb Catarroja, Torrent, Alcàsser, Silla i Beniparrell.

GeografiaModifica

Situat entre l'Albufera i les últimes elevacions de la Serra Perenxisa.

El terreny en què s'ubica és la plana d'al·luvió que conforma tota la comarca de l'Horta. Formada pels sediments acumulats al llarg de milions d'anys pels nombrosos barrancs de vessament de la zona. Rega del Xúquer per mitjà de la Séquia Real, i del Túria per la Séquia de Favara, que té la seua fi en este terme; les seues aigües són repartides a tot el terme per la Séquia d'Albal. Prop es troba el parc Natural de l'Albufera.

El clima és mediterrani amb temperatures suaus a l'hivern i a l'estiu. La major part de les precipitacions tenen lloc a la primavera i a la tardor. Sovint, a la tardor tenen lloc pluges torrencials generades pel fenomen de la gota freda. Ocasionalment es produïxen desbordaments dels barrancs esmentats.

S'accedix a esta localitat des de València prenent la V-31 i posteriorment la CV-33.

HistòriaModifica

L'origen del municipi es remunta a l'època musulmana quan va ser fundada una alqueria àrab o casa de camp de l'època, que va rebre el nom d'Alboayal i que, en 1238, el rei Jaume I d'Aragó va donar a Gil d'Atrosillo, qui sis anys més tard, la va vendre al capítol Catedralici de València, que va conservar definitivament el senyoriu.

DemografiaModifica

Evolució demogràfica
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2001 2005 2011 2017
2.293 2.373 2.673 3.100 3.547 4.069 4.784 7.203 8.101 9.109 12.652 14.061 15.695 16.244

EconomiaModifica

La seua economia es basa principalment en l'agricultura (arròs, taronges, mandarines, hortalisses), la xicoteta indústria, el moble, i el sector servicis. La propietat de la terra està molt repartida.

En l'actualitat el principal sector econòmic és, des de fa prou anys, una potent indústria del moble, forjats, plàstics, automoció, agroalimentària i, per descomptat la construcció.

A esta activitat corresponen els tres polígons industrials que posseïx, a saber; el més dotat i major junt amb la pista de Silla i limitant amb els polígons de Catarroja i Baniparrell; el del camí de santa Anna on va estar l'Hort de Calafré (joia arquitectònica huitcentista hui desapareguda); i finalment destaca el de la Cooperativa mesclant-se ja amb zona residencial.

El sector terciari d'Albal també és destacable amb un gran nombre d'empreses dedicades a la restauració encara que encara no a l'hostaleria. El terciari de servicis destaca per la proliferació d'entitats bancàries per les principals avingudes de, la ja, ciutat. Mercat municipal, supermercats, botigues, farmàcies, etc.

Amb tot, la població d'Albal no té una dedicació primària sinó que per contra els treballs estan més en relació amb sectors terciari i terciari industrial, havent-hi funcionaris, secretaris, empresaris industrials, empresaris de la fusta, de la construcció i de l'agroalimentación entre d'altres.

Política i governModifica

Composició de la Corporació MunicipalModifica

El Ple de l'Ajuntament està format per 17 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 8 regidors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 4 del Partit Popular (PP), 2 d'Avant Albal (Avant), 1 de Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs), 1 de Compromís per Albal (Compromís) i 1 d'Unides Podem-Esquerra Unida Albal (Podem-EUPV).

 
Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Albal

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Socialista del País Valencià-PSOE   Ramón Marí Vila 3.121 40,14% 8 ( )
Partit Popular   José Miguel Ferris Estrems 1.921 24,71% 4 ( )
Avant Albal   María José Hernández Ferrer 946 12,17% 2 ( )
Ciutadans - Partit de la Ciutadania   Rafael Rodríguez Ramón 747 9,61% 1 ( )
Compromís per Albal   David Ramón Guillem 577 7,42% 1 ( )
Unides Podem-Esquerra Unida Albal   José Arias Atilano 416 5,35% 1 ( )
Vots en blanc   47 0,60%
Total vots vàlids i regidors 7.775 100 % 17
Vots nuls 36 0,46%
Participació (vots vàlids més nuls) 7.811 63,32%**
Abstenció 4.524* 36,68%**
Total cens electoral 12.335* 100 %**
Alcalde: Ramón Marí Vila (PSPV) (15/06/2019)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (10 vots: 8 de PSPV, 1 de Compromís i 1 de Podem-EUPV[2])
Fonts: JEC,[3] JEZ València,[4] M. Interior,[5] Periòdic Ara.[6]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

AlcaldesModifica

Des de 2003 l'alcalde d'Albal és Ramón Marí Vila del PSPV-PSOE.[7][8]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Agustín Zacarés Vila AIUPA 19/04/1979 --
1983–1987 Agustín Zacarés Vila AP-PDP-UL-UV 28/05/1983 --
1987–1991 Agustín Zacarés Vila UV 30/06/1987 --
1991–1995 Agustín Zacarés Vila UV 15/06/1991 --
1995–1999 Agustín Zacarés Vila UV-CCV 17/06/1995 --
1999–2003 Agustín Zacarés Vila
José Vicente Sanchis Vila
ACV
PP
03/07/1999
19/09/2001
Dimissió/renúncia
--
2003–2007 Ramón Marí Vila PSPV-PSOE 14/06/2003 --
2007–2011 Ramón Marí Vila PSPV-PSOE 16/06/2007 --
2011–2015 Ramón Marí Vila PSPV-PSOE 11/06/2011 --
2015–2019 Ramón Marí Vila PSPV-PSOE 13/06/2015 --
Des de 2019 Ramón Marí Vila PSPV-PSOE 15/06/2019 --
Fonts: Generalitat Valenciana[8]

MonumentsModifica

 
La torre àrab.
  • Ermita de Santa Anna. Edificada sobre un xicotet monticle, on la tradició assenyala que va ser trobada la seua imatge, és patrona d'Albal. L'edifici és ample amb arcades ogivals, amb atri i cor alt, havent sigut restaurada en 1943 i en 2005. També és venerat allí Sant Blai, patró del poble. El paratge està cobert de pins, amb àmplia plaça i font, sent lloc de romeria durant les festes patronals, el 3 de febrer i el 26 de juliol, instal·lant-se llavors parades per a la venda del típic porrat.
  • Església parroquial de la Mare de Déu dels Àngels. Construïda en 1697.
  • Església de Sant Carles Borromeu.
  • Torre àrab. Després de moltes vicissituds que la portaren a passar molts anys abandonada i en estat de ruïna ha estat rehabilitada i actualment allotja el Museu Etnològic Municipal. Està declarada BIC.
  • Casa en l'avinguda Pare Carlos Ferris, 28[9]

FestesModifica

Les principals festes són:

Són típics en festes els focs artificials, les misses, processons, concerts de música (tant de bandes com de pop-rock), cavalcades i revetles.

EsportsModifica

Fills il·lustresModifica

ReferènciesModifica

  1. «Tabla2903». [Consulta: 1r gener 2019].
  2. Redacció «Ramón Mari, alcalde d'Albal després de la Constitució de l'Ajuntament». València Extra, 15-06-2019.
  3. Junta Electoral Central «Resolución de 17 de septiembre de 2019, de la Presidencia de la Junta Electoral Central, por la que se procede a la publicación del resumen de los resultados de las elecciones locales convocadas por Real Decreto 209/2019, de 1 de abril, y celebradas el 26 de mayo de 2019, según los datos que figuran en las actas de proclamación remitidas por cada una de las Juntas Electorales de Zona. Provincias: Toledo, Valencia, Valladolid, Zamora, Zaragoza, Ceuta y Melilla». Butlletí Oficial de l'Estat, 235, 30-09-2019, pàg. 107.498 [Consulta: 29 abril 2020].
  4. Junta Electoral de Zona de València «Edicto de la Junta Electoral de Zona de Valencia sobre proclamación de candidaturas a las elecciones Locales convocadas el 26 de mayo de 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [València], 82, 30-04-2019, pàg. 85 [Consulta: 12 abril 2020].
  5. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals - Eleccions locals 2019».
  6. Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a Albal», 26-05-2019. [Consulta: 12 abril 2020].
  7. Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 juliol 2015].
  8. 8,0 8,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Albal. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1r setembre 2015].
  9. «Dirección General de Patrimonio Cultural». eduwp.edu.gva.es. [Consulta: 31 desembre 2016].

Enllaços externsModifica