Sant Pere

sant i apòstol cristià, deixeble de Jesús i primer cap de l'església catòlica
Per a altres significats, vegeu «Sant Pere (desambiguació)».

Sant Pere[2] ((Betsaida, Galilea, ? - Roma, entre 64 AD i 68 [3]) també conegut com Simó Pere, Simeó, Simó (Listeni/ˈsmən/), Cefes (Listeni/ˈsmən/), o Pere Apòstol, va ser un dels Dotze Apòstols de Jesucrist, un dels primers líders de l'Església primitiva i va ser considerat per la hagiografia posterior com el primer Cap del Cristianisme.

Infotaula de personaSant Pere
Pope-peter pprubens.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ar) بطرس Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1 dC Modifica el valor a Wikidata
Betsaida Modifica el valor a Wikidata
Mortc. 67 dC Modifica el valor a Wikidata (65/66 anys)
Rome (Imperi Romà) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortPena de mort Modifica el valor a Wikidata (Crucifixió Modifica el valor a Wikidata)
Sepulturanecròpolis del Vaticà Modifica el valor a Wikidata
Patriarca d'Antioquia
37 dC – 54 dC
← cap valor – Evodi d'Antioquia →
Emblem of the Papacy SE.svg 1r Papa
33 dC – 67 dC
← cap valor – Lli I →
Apòstol
Bisbe catòlic
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia de Jerusalem Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Roma Modifica el valor a Wikidata
OcupacióSacerdot, pescador i papa Modifica el valor a Wikidata
PeríodeImperi Romà Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsJesús de Natzaret Modifica el valor a Wikidata
Enaltiment
CelebracióEsglésia Catòlica Romana, Església Ortodoxa, esglésies orientals, anglicanisme
CanonitzacióAntiga
PelegrinatgeRoma: Sant Pere del Vaticà (tomba), San Pietro in Vincoli (relíquies de les cadenes), Presó Mamertina (lloc d'empresonament), San Pietro in Montorio (lloc de martiri)
Festivitat29 de juny; Càtedra de Sant Pere: 22 de febrer (el 18 de gener abans de 1960); S. Pere encadenat: 1 d'agost (abans de 1960)
IconografiaVell amb barba, amb llibre; amb dues claus; amb pal·li o tiara papal; crucificat cap per avall, amb una creu cap per avall
Patró deEl Masnou, Abrera, Riudecols, Canet de Mar, Montmeló, Reus, Rubí, Sant Cugat del Vallès, Sant Pere de Ribes, Sant Pere Pescador, Terrassa; Esporles; barri de Sant Pere (Barcelona); Roma, Santa Seu; Bremen, Worms i Ratisbona (Alemanya); Sant Petersburg (Rússia); mariners i pescadors, constructors de ponts (pontífexs)
Família
Cònjugeesposa de Sant Pere Modifica el valor a Wikidata
GermansAndreu apòstol Modifica el valor a Wikidata
Parentssogra de Sant Pere (sogra) Modifica el valor a Wikidata

Emblem of the Papacy SE.svg Modifica el valor a Wikidata

Segons la tradició cristiana, Pere va ser crucificat a Roma sota l'emperador Neró. Tradicionalment se'l considera el primer bisbe de Roma —o papa— i també per la tradició cristiana oriental com el primer patriarca d'Antioquia. Totes les antigues esglésies cristianes veneren Pere com un sant major i com a fundador de l'Església d'Antioquia i de la Diòcesi de Roma,[3] però difereixen en les seves actituds respecte a l'autoritat dels seus successors. Segons l'ensenyament catòlic, Jesús va prometre a Pere una posició especial] a l'Església.[4]

Al Nou Testament, Pere apareix de manera reiterada i destacada en els quatre evangelis, així com en els Fets dels Apòstols. Es creia tradicionalment que l'Evangeli de Marc mostrava la influència de la predicació de Pere i dels records de testimonis presencials. També s'esmenta, amb el nom de Pere o Cefas, a la Primera Carta de Pau als Corintis i a l'Epístola als Gàlates. El Nou Testament també inclou dues epístoles generals, la Primera i la Segona carta de Pere, que tradicionalment se li atribueixen, però ara generalment es rebutja l'autoria petrina d'ambdues[5]

Fora del Nou Testament, se li van atribuir diversos llibres apòcrifs, en particular els Fets de Pere, l'Evangeli de Pere, la Predicació de Pere, l'Apocalipsi de Pere i el Judici de Pere.[6][7][8]

BiografiaModifica

Originari de Betsaida, el seu nom era Simó (en arameu Shim‘on bar Jochanan, en hebreu שמעון בן-יוֹחָנָן Šim‘ôn ben Johanan i en grec Συμεών Symeon, o Σίμων Símon). Estava casat i se'n va anar a viure a Cafarnaüm, on treballava com a pescador al Llac Tiberíades acompanyat del seu germà Andreu; va ser un dels primers deixebles de Jesús i ho va abandonar tot per seguir-lo.

El més precís sobre la vocació de Sant Pere és l'Evangeli segons Joan (hom pensa que va ser escrit vora l'any 100), que conta com Jesús va ser presentat a Simó pel germà d'aquest, Andreu.

A l'Evangeli segons sant Mateu (16:16-18), Crist li va dir: Feliç de tu, Simó, fill de Jonàs: això no t'ho han revelat els homes, sinó el meu Pare del Cel! I jo et dic que tu ets Pere, i sobre aquesta pedra edificaré la meua església. Així doncs Jesús li va donar a Simó el nom de Pere (Kéfa, o Quefes, que vol dir pedra en arameu). La tradició catòlica li assigna el primer lloc entre els apòstols (en les llistes de Mateu, de Marc i de Lluc, així com en els Fets dels Apòstols, Pere és citat sempre en primer lloc).

En ser probablement Joan, amb Andreu, un dels primers deixebles de Jesús, és comprensible que tingui un record personal molt precís d'uns esdeveniments tan importants en la seua existència. Finalment, com que aquest Evangeli ha estat escrit el darrer, aquesta obra no ha pogut pas influenciar els altres tres Evangelis, els escriptors dels quals no van ser testimonis directes de l'escena i per això en donen menys detalls.

Ben sovint és un dels principals actors del Nou Testament:

  • Arran del procés i de la condemna de Jesús, Pere nega el seu mestre, però serà, juntament amb Joan, un dels primers a admetre la resurrecció i a donar-ne fe.
  • A Pere adreçarà Jesús el famós Posa't darrere meu, Satanàs quan Pere va reprendre Jesús, ja que el veritable deixeble he de seguir les passes del Mestre.

Pere és un dels apòstols de qui més parlen els Evangelis i els Fets dels Apòstols. La darrera part de la seua vida no és relatada als llibres del Nou Testament. Hom li atribueix dues cartes integrades a la Bíblia.

Segons la tradició catòlicaModifica

Segons la tradició catòlica, després d'haver evangelitzat Antioquia, la regió del Pont, Galàcia, Bitínia i Capadòcia, hauria marxat a Roma, n'hauria esdevingut el primer bisbe i hauria mort com a màrtir a l'emplaçament del Vaticà. La seua tomba va ser trobada efectivament per l'arqueòleg Jérôme Carcopino als anys quaranta i pot ser visitada. És considerat un sant, entre d'altres, per l'Església catòlica així com el primer papa.

Segons la tradició popular, sant Pere seria el guardià de les portes del Paradís, per això se'l representa amb unes claus a la mà.

Segons la històriaModifica

Els historiadors de primer segle ignoren els orígens i els primers temps del cristianisme i els Evangelis no poden ésser pas considerats història tal com es considera avui dia; d'altra banda això no n'és pas l'objectiu: els evangelistes no són pas testimonis des de fora , sinó sobretot deixebles que viuen llur fe i, de resultes d'això, produeixen documents apologètics destinats a animar la fervor de llurs auditors i a resumir el que consideren que és important difondre.

Només es disposa d'una al·lusió vaga i tardana (Tàcit) als fidels d'allò que aleshores només és considerat com una secta del judaisme i hom no disposa pas de cap testimoni escrit contemporani sobre els apòstols fet per cap dels historiadors esmentats.

NomModifica

En els diferents evangelis ens troben diversos noms semblants que comencen per Simó:

Segons Robert Ambelain tots són una sola i única persona Simó Pere.

IconografiaModifica

 
Sant Pere en càtedra que presideix el retaule de l'església de Prada, obra de Josep Sunyer, 1697-99

En l'art se l'acostuma a representar com un home gran, mig calb i amb barba, que va vestit amb túnica i mantell. També se'l representa com a Papa, amb atributs papals com la tiara o triregnum. Un altre atribut característic de sant Pere són les claus, que fan referència a les Claus del Cel. Sovint se'l representa fent parella amb Sant Pau apòstol. Entre els episodis més característics de la seva hagiografia hi ha La pesca miraculosa, la negació de Sant Pere durant la Passió de Jesús, l'episodi del Quo Vadis (Jesús s'apareix a Pere, que fugia de Roma, i li pregunta cap on va) o la seva crucfixió a Roma, en una creu posada de cap per avall.

Obresː

ReferènciesModifica

  1. Richard T. Antoun. «The Alawis of Syria Religious Ideology and Organization». A: Syria: Society, Culture, and Polity. SUNY Press, 1991, p. 53 (Suny Series in Judaica). ISBN 9780791407134. 
  2. arameu Xim'on kēfa, ܫܡܥܘܢ ܟܐܦܐ ; hebreu: שמעון בר יונה‎; en àrab: سِمعَان بُطرُس; grec Σίμων ὁ Κηφᾶς Quefes, o Πέτρος PetrosPlantilla:Lang-cop; Plantilla:Lang-lat; en àrab: شمعون الصفـا.;[1] en turc: Aziz Petrus
  3. 3,0 3,1 Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades newadvent
  4. Mt 16:18
  5. Dale Martin 2009 (lecture).   "24. Apocalyptic and Accommodation" a YouTube. Yale University. Accessed 22 July 2013. Lecture 24 (transcript).
  6. Chapman, Henry Palmer. «Fathers of the Church». A: Charles Herbermann. Catholic Encyclopedia. Nova York: Robert Appleton Company, 1913. 
  7. Thomas Patrick Halton, On Illustrious Men, v. 100, CUA Press, 1999, pp. 5–7 ISBN 0-8132-0100-4.
  8. "The Early Church Fathers", Chapter 1, New Advent

BibliografiaModifica

  • Juan FERRANDO ROIG: Iconografía de los santos. Barcelona: Omega, 1950.

Vegeu tambéModifica



Precedit per:
No existeix
Papa
30? - 64/67
Succeït per:
Lli I