Public Broadcasting Service

cadena estatunidenca de televisió pública

Public Broadcasting Service (PBS) és una cadena estatunidenca de televisió pública i no comercial,[1][2][3][4] amb seu a Crystal City, Arlington, Virgínia.[5][6][7][8] PBS és una organització sense ànim de lucre finançada amb fons públics i el proveïdor més destacat de programes educatius a les televisions públiques dels Estats Units,[9][10][11][12] que distribueix programes com Frontline, Nova, PBS NewsHour, Masterpiece, Barri Sèsam, i This Old House.[13] Fou creada el 1969 assumint moltes de les funcions de la seva predecessora la National Educational Television (NET).[14]

Infotaula d'organitzacióPublic Broadcasting Service
Dades
Nom curtPBS Modifica el valor a Wikidata
Tipuscadena de televisió
emissora pública Modifica el valor a Wikidata
Forma jurídicaassociació 501(c)(3) Modifica el valor a Wikidata
Història
ReemplaçaNational Educational Television (1970) Modifica el valor a Wikidata
Creació3 novembre 1969
FundadorHartford N. Gunn Jr., John Macy i James Day Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Produeixtelevisió pública Modifica el valor a Wikidata
Membre deNational Digital Stewardship Alliance Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu 
Propietari de
Altres
Premis

Lloc webpbs.org Modifica el valor a Wikidata
IMDB: co0039462 Facebook: pbs Twitter (X): PBS Instagram: pbsofficial Youtube: UCgyeJxD05YnoDquRMNBfBqw Youtube: PBS Pinterest: pbsofficial Modifica el valor a Wikidata

PBS es finança amb una combinació de quotes de les emissores de membres, la Corporació de Radiodifusió Pública, i donacions tant de fundacions privades com de ciutadans individuals. Tot el finançament proposat per a la programació està subjecte a un conjunt d'estàndards per garantir que el programa estigui lliure d'influència de la font de finançament.[15] PBS té més de 350 canals de televisió membres, moltes de les quals són propietat d'⁣institucions educatives, grups sense ànim de lucre independents o afiliats a un districte escolar públic local o institució educativa universitària, o entitats que són propietat o estan relacionades amb el govern estatal.[16]

El 2020 PBS comptava amb 169 operadors de llicències educatives no comercials que operaven 348 estacions de televisió als Estats Units.[17] D'aquestes 169 llicències, 86 són d'organitzacions comunitàries, 57 d'universitats, 20 d'autoritats estatals i 6 d'autoritats locals o municipals. A diferència de les grans cadenes comercials com NBC, CBS, ABC, Fox i The CW, les estacions filials de la PBS poden triar i comprar els programes que desitgin de les distribuïdes per la PBS o directament d'altres estacions o productors.

Això fa que la programació tingui un alt nivell de continguts locals o dirigits al seu públic específic, a diferència de les cadenes comercials que lliuren part del seu temps a la programació de la cadena a la qual estan afiliades. A diferència del seu homòleg radiofònic, la National Public Radio (NPR), la PBS no compta amb un departament de premsa central a escala nacional o una productora nacional. Tota la programació que la PBS distribueix és produïda o contractada per les estacions membres. El finançament de la PBS ve de les estacions afiliades (47%), la CPB i fons federals (24%), royalties, drets de retransmissió, serveis de satèl·lits i ingressos d'inversions (14%) i venda de productes educatius (12%).

 
Antiga seu de PBS a Crystal City, Arlington, Virgínia

PBS es va establir el 3 de novembre de 1969, impulsat per Hartford N. Gunn Jr. (president de WGBH ), John Macy (president de CPB), James Day (últim president de National Educational Television) i Kenneth A. Christiansen (president del departament de radiodifusió de la Universitat de Florida).[18]

Va començar a operar el 5 d'octubre de 1970, assumint moltes de les funcions del seu predecessor, National Educational Television (NET), que més tard es va fusionar amb l'estació WNDT de Newark, Nova Jersey per formar WNET. El 1973, es va fusionar amb les estacions de televisió educatives.[19][20][21] Al voltant de la mateixa època, els grups van iniciar el National Public Affairs Broadcast Center (més tard Centre Nacional d'Afers Públics de Televisió), que oferia notícies i afers nacionals al servei.[22][23] El grup es va fusionar més tard amb l'estació membre WETA-TV el 1972.[24][25]

Immediatament després de la divulgació pública de l' escàndol Watergate, el 17 de maig de 1973, el Comitè Watergate del Senat dels Estats Units va iniciar els tràmits; PBS va retransmetre els actes a tot el país, amb Robert MacNeil i Jim Lehrer com a comentaristes. Tot i que totes les tres grans xarxes de televisió van cobrir les audiències, PBS les va tornar a emetre en hora de màxima audiència.[26] Durant set mesos, les emissions nocturnes van atraure un gran interès públic i van augmentar el perfil de la nova cadena de PBS.[27]

El 1991, la Corporation for Public Broadcasting va reprendre el finançament per a la majoria dels programes de PBS que es van estrenar abans de 1977, amb les excepcions de Washington Week in Review i Wall Street Week (CPB va reprendre el finançament de Washington Week el 1997).

El 1994, The Chronicle of Philanthropy va publicar els resultats de l'estudi més gran sobre la popularitat i la credibilitat de les organitzacions benèfiques i sense ànim de lucre. PBS es va classificar com l'onzena "organització benèfica/no lucrativa més popular d'Amèrica" entre més de 100 organitzacions benèfiques investigades a l'estudi realitzat per la publicació de la indústria, amb un 38,2% dels nord-americans majors de 12 anys que la van valorar positivament o molt positivament.[28][29][30][31]

Des de mitjan dècada del 2000, les enquestes de Roper Opinion Research encarregades per PBS han col·locat constantment el servei com la institució nacional de més confiança als Estats Units.[32][33] Un estudi de Nielsen Media Research del 2016  – 2017 va trobar que el 80% de totes les llars de televisió dels EUA veuen els programes de la xarxa al llarg d'un any.[34] Tanmateix, PBS no és responsable de tota la programació que es transmet a les televisions públiques, una gran part de la qual pot provenir de les estacions membres, incloses WGBH-TV, WETA-TV, WNET, WTTW, WQED, WHYY-TV, Twin Cities PBS, American Public Television i productors independents. Aquesta distinció pel que fa a l'origen dels diferents programes del servei presenta una font freqüent de confusió de l'espectador.[35]

El desembre de 2009, PBS es va inscriure als informes de mesurament d'audiència de les classificacions de Nielsen i va començar a incloure's en els seus informes diaris i "índex de televisió", al costat de les principals xarxes comercials de difusió.[36]

El maig de 2011, PBS va anunciar que incorporaria pauses que continguessin llocs de subscripció per a patrocinadors corporatius i de fundacions, promocions de programes i punts d'identificació dins de quatre pauses col·locades dins dels episodis de Nature i NOVA, emetent episodis dividits en segments de fins a 15 minuts, en lloc d'emetre'ls com a episodis directes de 50 a 55 minuts. L'estratègia va començar aquella tardor, amb la intenció d'ampliar les pauses dins del programa a la resta del calendari si tenia èxit.[37]

El 2011, PBS va llançar aplicacions per a iOS i Android per permetre la visualització de vídeos de llarga durada en dispositius mòbils.[38] Vern Seward de The Mac Observer va dur que l'aplicació per a iPad de PBS era "... genial a tants nivells".[39] An update in 2015 added Chromecast support.[40]

"PBS UK" es va llançar com a canal de subscripció de pagament al Regne Unit l'1 de novembre de 2011, amb programació documental nord-americana procedent de PBS. Identificant millor la seva temàtica, aquest canal va ser rebatejat com a "PBS America" el 4 de juliol de 2012. El canal ha estat posteriorment disponible a altres parts d'Europa i Austràlia.

El 28 de febrer de 2012, PBS es va associar amb AOL per llançar Makers: Women Who Make America, una sèrie de documentals digitals centrada en dones d'alt rendiment en indústries dominades per homes com la guerra, la comèdia, l'espai, els negocis, Hollywood i la política.[41][42]

Governança

modifica

El consell d'administració és l'encarregat de governar i establir la política de PBS, format per 27 membres: 14 directors professionals (directors d'estació), 12 directors generals (directors externs) i el president de PBS.[43] Tots els membres de la Junta de PBS exerceixen mandats de tres anys, sense sou.[43] Les emissores membres de PBS elegeixen els 14 directors professionals; el consell elegeix els 12 directors generals i nomena el president i conseller delegat de PBS; i tota la junta tria els seus membres.[44]

Referències

modifica
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Public Broadcasting Service
  1. «Public Broadcasting Service». A: . 
  2. «15 Years As America's Most Trusted Institution». PBS. Arxivat de l'original el June 11, 2018. [Consulta: June 11, 2018].
  3. «Network Profile: PBS». Station Index. Arxivat de l'original el February 1, 2016. [Consulta: February 4, 2016].
  4. «About PBS – Overview». PBS. Arxivat de l'original el September 7, 2018. [Consulta: September 10, 2018].
  5. «About PBS – Leadership Team». PBS. Arxivat de l'original el June 12, 2018. [Consulta: June 11, 2018].
  6. «Hartford N. Gunn Jr. is Dead; Public Broadcasting Founder». , January 3, 1986.
  7. «Mission & Values». PBS. Arxivat de l'original el July 18, 2022. [Consulta: July 18, 2022].
  8. «Public Broadcasting Service (PBS) – USA TV Channel». Mondo Times. Arxivat de l'original el 18 Jan 2024.
  9. Terbo, William. «Video Documentaries». Tesla Memorial Society. Arxivat de l'original el March 26, 2023. [Consulta: June 26, 2023].
  10. «Ray Suarez». Carnegie Council for Ethics in International Affairs. Arxivat de l'original el June 12, 2022. [Consulta: July 14, 2022].
  11. «PBS Television Broadcasts». Inside Peace. Arxivat de l'original el June 28, 2022. [Consulta: July 14, 2022].
  12. «Federal Funding for Public Broadcasting». Arxivat de l'original el November 11, 2021. [Consulta: October 26, 2021].
  13. «All Shows – PBS». PBS. [Consulta: June 11, 2018].
  14. «About PBS» (en anglès). PBS, 2008. Arxivat de l'original el 2010-05-19. [Consulta: 30 desembre 2008].
  15. «PBS Funding Standards». PBS. Arxivat de l'original el May 20, 2018. [Consulta: May 19, 2018].
  16. «Network Profile: PBS». Station Index. Arxivat de l'original el February 1, 2016. [Consulta: February 4, 2016].
  17. «PBS Moves to New Crystal City HQ». Arlington Economic Development, 30-01-2019. Arxivat de l'original el December 28, 2019. [Consulta: 10 setembre 2020].
  18. «Articles of Incorporation of Public Broadcasting Service». , January 14, 2000. Arxivat April 6, 2001[Date mismatch], a Wayback Machine.
  19. Laurence Ariel Jarvik. PBS, behind the screen. Rocklin, California: Forum, 1997. ISBN 0-7615-0668-3. 
  20. «Public TV Faces Fund Struggles». .
  21. James Day. The Vanishing Vision: The Inside Story of Public Television. University of California Press, September 16, 1969. ISBN 978-0-520-08659-3. 
  22. «Public broadcasting gets it together». Broadcasting Magazine, 30-08-1971, p. 46.
  23. «NPACT hires former NBC newsman». Broadcasting Magazine, 27-09-1971, p. 38.
  24. «Public Affairs Center and Capital's WETA to Join (Published 1972)». The New York Times, 05-04-1972.
  25. «NPACT, Washington's WETA-TV to merge». Broadcasting Magazine, 10-04-1972, p. 42.
  26. Graff, Garrett M. (2022). Watergate: A New History (1 ed.). New York: Avid Reader Press. pp. 443-444. ISBN 978-1-9821-3916-2. OCLC 1260107112
  27. "'Gavel-to-Gavel': The Watergate Scandal and Public Television", American Archive of Public Broadcasting. Retrieved November 10, 2019.
  28. «The Charities Americans Like Most And Least». The Chronicle of Philanthropy, December 13, 1996.
  29. Karen S. Peterson «Charity begins with health, Concern over diseases cited». , December 20, 1994, p. 01D.
  30. Laura Castaneda «Survey helps firms choose charities». A. H. Belo Corporation, December 13, 1994, p. 1D.
  31. Interview with Lavalle, September 7, 2009
  32. «15 Years As America's Most Trusted Institution». PBS. Arxivat de l'original el June 11, 2018. [Consulta: June 11, 2018].
  33. Error en sol·licitar la Plantilla:cite press release: El paràmetre title ha d'estar especificat.
  34. «About PBS – Overview». PBS. Arxivat de l'original el September 7, 2018. [Consulta: September 10, 2018].
  35. Michael Getler. «Caution: That Program May Not Be From PBS». PBS, May 15, 2008. Arxivat de l'original el March 4, 2012. [Consulta: December 30, 2008].
  36. Bill Gorman. «PBS Signs Up For Nielsen Ratings». TV by the Numbers, December 20, 2009. Arxivat de l'original el December 22, 2009. [Consulta: March 10, 2011].
  37. Elizabeth Jensen «PBS Plans Promotional Breaks Within Programs». , May 30, 2011.
  38. «PBS Launches Free Full-Length Video App for iPhone and iPod touch and Antiques Roadshow Game App». PBS, January 7, 2011. Arxivat de l'original el August 19, 2016. [Consulta: July 13, 2016].
  39. Seward, Vern. «3 iPad Apps to Help Cut the Cable». The Mac Observer, October 29, 2010. Arxivat de l'original el October 3, 2020. [Consulta: 11 abril 2020].
  40. «PBS Video For Android Can Now Stream Full Episodes To Your Chromecast». Android Police, July 9, 2015.
  41. Dwyer, Kate (March 28, 2016). «How You Can Be in the Music Video for Michelle Obama's Song With Zendaya and Lea Michele». Teen Vogue. Arxivat de l'original el March 2, 2017. 
  42. «AOL and PBS Announce "Makers: Women Who Make America"». PBS, February 28, 2012. Arxivat de l'original el August 5, 2017.
  43. 43,0 43,1 «Board of Directors». PBS. Arxivat de l'original el October 24, 2015. [Consulta: October 27, 2015].
  44. «Donald A. Baer Elected Chair of PBS Board of Directors». PBS, October 29, 2014. Arxivat de l'original el February 1, 2016. [Consulta: October 27, 2015].