Profeta

Persona que diu parlar en nom de Déu

Un profeta (del grec antic: προφήτης transliterat: profétés) és una persona que ha tingut una trobada amb la divinitat, que li ha ordenat revelar a la humanitat un missatge, usualment sobre allò que passarà en el futur. Els oracles grecollatins eren profètics però la figura es fa servir habitualment en el sentit de les religions del Llibre (cristianisme, judaisme i islam). Sovint els profetes funden o canvien la manera d'entendre la religió, per la importància del seu missatge.

Les profecies són els escrits dels profetes, però s'ha estès el seu ús per designar qualsevol discurs endevinatori, com els per exemple de Nostradamus.

Judaisme

modifica

El judaisme parla de dos tipus principals de profetes (en hebreu נָבִיא nabí):

  • aquells que reben una missió especial, que normalment es tracta d'amonestar persones, ciutats o regnes, que millorin llur comportament.
  • aquells que només gaudeixen d'un contacte més ferm amb el Creador, que els atorga coneixements més pregons en la Torà i en les ciències transcendentals.

Un tipus únic de profeta fou la figura de Moixé, pel fet de rebre de mans del Creador la Torà eterna, que segons la fe jueva mai no serà abolida ni canviada per cap altra. Aquest fet li donà el títol d'Home Diví (cf. Deuteronomi 33:1).

Pel judaisme, Malakhí (Malaquies) fou el darrer profeta.

Cristianisme

modifica

La Bíblia recull nombrosos profetes, que han de preparar la vinguda del Messies (per als cristians és Jesucrist, negat pels jueus que encara esperen la seva arribada). Els principals estan recollits en els llibres profètics, just després de la Torà jueva, i van viure sobretot durant l'exili hebreu a Babilònia: Isaïes, Jeremies, Ezequiel i Daniel. Per als cristians Joan Baptista és el darrer profeta.

 
Icona russa representant Abraham (segle xvii)

Per a l'islam els profetes (en àrab نبيnabī) són homes escollits per Déu per a transmetre el seu missatge i Mahoma és considerat el darrer profeta, tancant un cicle inaugurat per Adam. La tradició recull també els profetes bíblics de la tradició judaica com a precursors de Mahoma, a més d'altres personatges bíblics com Ismael i Jesús de Natzaret, a qui no considera, però, com a «fill de Déu».

Moltes altres personalitats s'han declarat (elles mateixes o els seus adeptes) com a profetes, per exemple: