Eusebi de Cesarea
Eusebi de Cesarea (en llatí Eusebius Pamphilii Caesariensis, en grec Εὐσέβιος) (Palestina, circa 264 - Cesarea?, 339) Bisbe de Cesarea i pare de la història de l'Església. És conegut també amb el sobrenom de Pàmfil (Παμφίλου) per la seva amistat i el seu respecte a Pàmfil, prevere de Cesarea.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | c. 265 (Gregorià) Cesarea de Palestina (Imperi Romà) |
| Mort | maig 339 (73/74 anys) Cesarea de Palestina (Imperi Romà) |
| Bisbe catòlic | |
| | |
| Dades personals | |
| Religió | Cristianisme ortodox |
| Activitat | |
| Ocupació | Teòleg, sacerdot, historiador de l'Església, escriptor, clergue i historiador |
| Període | Imperi Romà |
| Obra | |
Obres destacables | |
Va néixer a Palestina, aproximadament el 264, cap al final del regnat de l'emperador Gal·liè. Va estudiar tota la seva joventut i probablement va exercir algun càrrec a l'església de Cesarea. Fou deixeble de Doroteu de Tir d'Antioquia, que li ensenyà les teories exegètiques. El 296 es va topar amb Dioclecià i Constantí I el Gran, de visita a Palestina.
Es traslladà a Cesarea per ajudar el bisbe Agapi. Vivint en aquella ciutat, va començar a estudiar la Bíblia i, amb l'ajut de Pàmfil, van intentar reesciure la Septuaginta científicament, basant-se en textos d'Orígenes. El 307, Pàmfil fou empresonat en virtut de les disposicions de l'Edicte de Dioclecià del 303, però Eusebi continuà la feina i va cuidar el bisbe amb dedicació durant dos anys, al final dels quals Pàmfil va patir el martiri. Va fugir a Tir, on fou ben rebut pel bisbe Paulí, i després a Egipte, on fou perseguit i va acabar empresonat.
Després del seu alliberament va tornar a Cesarea. Aproximadament el 313 va succeir Agapi com a bisbe de Cesarea. En aquells temps va començar a propagar-se l'arrianisme i Arri va demanar-li protecció. Convocat el primer Concili de Nicea, Eusebi va llegir el panegíric a l'emperador Constantí i es va asseure a la seva dreta, es mostrà moderat amb l'arrianisme però finalment acceptà els decrets. Es va mantenir però proper a les tesis d'Arri i en contra del dogmatisme manifestat per Sant Atanasi d'Alexandria, i era íntim amic i partidari d'Eusebi de Nicomèdia, bisbe de Beirut i també defensor d'Arri.
Es guanyà el favor de l'emperador Constantí I el Gran, que l'autoritzà a presidir el Concili de Tir. Eusebi va conservar l'amistat de l'emperador fins a la seva mort. Li fou ofert el patriarcat d'Antioquia a la mort d'Eustaci, però va rebutjar el càrrec. Morí, profundament respectat, el 339.
ObresModifica
- Arran de les persecucions de Dioclecià i Galeri, se centrà en les biografies de màrtirs cristians.
- Amb la controvèrsia de l'arrianisme, escrigué sobre qüestions dogmàtiques.
- Quan el cristianisme esdevé religió oficial de l'imperi Romà, es dedica a escriure pamflets per a l'emperador.
Les seves grans obres són:
- χρονικὰ παντοδαπῆς ἱστορίας Chronica Pantodapes historias (en català Crònica), dividit en dos llibres:
- χρονογραφία Chronographia (en català Annals), on parla de diversos pobles antics, com els caldeus, els hebreus, els medes i els perses. Es basa en textos de Sext Juli Africà.
- Chronikoi kanones (χρονικὰπαντοδαπῆς ἱστορίας), en català Cànons cronològics, en llatí Chronicons, un catàleg de governants des de l'època d'Abraham.
- Història de l'Església (ἐκκλησιαστικὴ ἱστορία) en deu llibres. L'obra es va acabar en vida de Flavi Juli Crisp abans del 326.
- Llibre I: introducció detallada sobre Jesucrist.
- Llibre II: la història de l'època apostòlica, des de la Caiguda de Jerusalem fins a Titus.
- Llibre III: l'època després de Trajà.
- Llibre IV i V: el segle ii.
- Llibre VI: el període de Septimi Sever a Deci.
- Llibre VII i VIII: historial de les persecucions de Dioclecià.
- Llibre IX: Història de la victòria de Constantí I el Gran sobre Maxenci a l'occident i sobre Maximí a l'orient.
- Llibre X: El restabliment de les congregacions i la rebel·lió i conquesta de Licini I.
on s'ocupa de:
Altres obres
- Epístola a Esmirna sobre el martiri de Policarp d'Esmirna.
- Martiri de Sant Pioni.
- Martiri de Sant Carp, de Sant Papil i Santa Agatònica.
- Martirologi de Viena i Lió (França).
- Martiri d'Apol·loni de Roma.
- Màrtirs de Palestina en llatí De Martyribus Palaestinae (περὶ τῶν ἐν Παλαιστιίνη μαρτυρησάντων), un relat de les persecucions de Dioclecià i Maximí entre el 303 i el 310.
- Vida de Constantí o De Vita Constantini, (εἰς τὸν Βιὸν τοῦ μακαριου Κωνσταντινου Βασιλέως λόγοι τέσσαρες), un panegíric més que una biografia.
- Contra Hierocles (πρὸς τὰ ὑπ Φιλοστράτου εἰς Ἀπολλώνιον τὀν Τυανέα διὰ τὴν Ἱεροκλεῖ παραληφθεῖσαν αντοῦ τε καὶ τοῦ Χριστου σὑγκρισιν). Hierocles havia aconsellat a Dioclecià que comencés la persecució dels cristians i havia escrit un llibre on comparava Jesucrist amb Apol·loni de Tiana.
- Contra Marcellus (κατὰ Μαρκέλλου). Marcellus fou bisbe d'Ancira condemnat per sabel·lianisme el 336
- Apologia d'Orígenes.
- Discurs d'amor a la veritat.
- Praeparatio evangelica o (εὐαγγελικης ἀποδείξεως ποροπαπασκεύη) (en català, Preparació Evangèlica). Una obra en quinze llibres que recull escrits d'autors antics per demostrar que la intel·ligència estaria preparada per rebre els evangelis.
- Demonstratio evangelica (εὐαγγελικγἠ ἀποδειξις) (en català Demostració Evangèlica). En vint llibres dels que se'n conserven deu. Una continuació de l'obra anterior que recull evidències de l'Antic Testament i dirigida principalment als jueus.
- Eklogai prophetikai (en català Extractes profètics).
- Peri theophaneias (en català De la manifestació divina).
- De la Teologia de l'Església o De Ecclesiastica Theologia (περὶ τῆς ἐκκλησιαστικῆς Θεολογίας, τῶν πρὸς Μάρκελλον ἐλἐγχων Βίξλια). Una continuació de Contra Marcellus.
- Sobre les diferències dels Evangelis.
- Sobre els noms dels llocs a les Sagrades Escriptures o Onomasticon de Locis Hebraicis (περὶ τῶν τοπικῶν ὀνομάτων ἐν τῆ θεία. γραφἧ).
- Sermó per a Tir.
- Discurs del trentè aniversari del regnat de Constantí I (336).[1]
ReferènciesModifica
- ↑ Eusebius of Cesarea a: William Smith (editor), A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. Vol. II Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 114-117
BibliografiaModifica
- Kofsky, A., Eusebius of Caesarea against the Paganism. Leiden: Brill, 2000.
- Mondello, C., Eusebio e la storiografia antica. Strategie e tecniche di alterazione nella Praeparatio Evangelica. Messina & Roma, 2017.
- Redondo, J. La historiografía eclesiástica. Eusebio de Cesarea. Literatura grecorromana. Madrid: Síntesis, 2003, 220-225.
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eusebi de Cesarea |